• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 70/2015)

Faits et procédure

La société Serra, SA a introduit une demande, le 10 octobre 2013, contre trois défendeurs, les Srs Mena, Águila et Ropero. Elle sollicitait leur condamnation solidaire au paiement du solde résultant de la dernière liquidation d'un prêt, ainsi que des intérêts et des dépens.

Les défendeurs n'ayant pas comparu, la partie défenderesse a été déclarée en situation de rebelle en première instance. Par un jugement du 23 juin 2014, le Tribunal de Batlles a accueilli la demande. Il a condamné solidairement MM. Mena et Águila au paiement de 4 649,54 EUR au titre d'un découvert en compte courant, avec intérêts pour découverts bancaires, et condamné solidairement les trois défendeurs au paiement de 18 448,06 EUR au titre de l'inexécution d'un prêt à mensualités constantes avec différé, avec intérêts dans les mêmes conditions. Il a enfin condamné les défendeurs aux dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris. Les intérêts devaient être liquidés en phase d'exécution.

Seul M. Mena a interjeté appel. Il demandait l'annulation du jugement de première instance. L'établissement financier a conclu à la confirmation de la décision et à la condamnation de l'appelant aux dépens.

Le recours a été examiné par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président et magistrat rapporteur), Pere Pastor Vilanova et Vincent Anière.

Question de droit

Le litige soulevait trois questions principales.

1. Le régime procédural de l'appel formé par une partie déclarée rebelle. Il s'agissait de déterminer l'étendue du pouvoir de contestation de l'appelant qui n'avait pas participé à la première instance.

2. Le caractère abusif des clauses relatives aux intérêts. L'appelant soutenait que le taux des intérêts de retard n'était pas précisé, qu'il était susceptible de varier selon un référentiel indéterminé, et que les intérêts pouvaient porter sur des intérêts (anatocisme). Il invoquait également la clause 25 des conditions générales, qui, selon lui, rendait les intérêts disproportionnés, ceux-ci représentant près de 60 % du total réclamé.

3. L'imputation des dépens, dont l'appelant contestait la mise à sa charge en soutenant qu'ils étaient déjà couverts par la clause pénale.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel sur les trois points.

Sur l'appel de la partie rebelle. La juridiction rappelle que le plaideur rebelle peut comparaître à tout moment, mais que les étapes de l'allégation, de la proposition et de la production de preuves, ainsi que celle des conclusions, sont forclosses s'il ne comparaît pas et n'accomplit pas l'acte de procédure approprié. Or l'appelant a comparu en appel et a formé un recours contre le jugement de première instance. Le recours doit donc se limiter à la critique de cette décision, ce qui exclut les moyens nouveaux non présentés en première instance.

Sur les clauses d'intérêts. La Cour distingue les intérêts rémunératoires, qui rémunèrent la mise à dispos

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Serra, SA va interposar demanda, de data 10-10-013, envers els Srs. Mena, Águila i Ropero, segons la qual demanava la condemna solidària a l'abonament de la quantitat resultant de la darrera liquidació del préstec, amb més els interessos i les costes processals.

La part defenent fou declarada en situació de rebel·lia processal.

II.- En data 23-06-2014 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, amb la següent part decisòria: "DECIDIM

Primer.- Estimar la demanda formulada en data 10 d'octubre de 2013 per la representació de Serra, S.A. contra els Srs. Mena, Águila i Ropero.;

Segon.- Condemnar solidàriament als Srs. Mena i Águila a pagar a l'agent la quantitat de 4.649,54 EUR, derivada del descobert en compte corrent, incrementada amb els interessos per a descoberts en compte establerts per l'ORG_0, comptadors des del 23 de març de 2013, a acreditar en període d'execució de Sentència;

Tercer.- Condemnar solidàriament als Srs. Mena, Águila i, Ropero a pagar a l'agent la quantitat de 18.448,06 EUR, derivada de l'incompliment del contracte de préstec quotes constants amb carència, incrementada amb els interessos per a descoberts en compte establerts per l'ORG_0, comptadors des del 23 de març de 2013, a acreditar en període d'execució de Sentència;

Quart.- Condemnar als demandats solidàriament a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador".

III.- El Sr. Mena ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 14-11-2014, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual demana l'anul·lació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la representació processal de l'entitat financera demana, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 15-12-2014, la confirmació de la sentència i la imposició al recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals un dels defenents fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que l'interès de demora, previst a la clàusula 3ª.3.3 del contracte de préstec, no s'especifica ni es diu quan varia ni on es publica. Afegeix que el pacte VI, en el seu tercer paràgraf preveu que les quotes impagades generaran interessos a favor del Banc, de manera que es paguen interessos d'interessos a un percentatge que es desconeix. Considera que es tracta d'una clàusula abusiva que ha de ser declarada nul·la, ja que preveu una clàusula penal exorbitant. En segon terme, assevera que la clàusula 25 de les condicions generals esdevé abusiva i desproporcionada, ja que el total reclamat és de 4.649,54 euros i els interessos són 1.740,20 euros, el que representa un 59,81 % en relació al total. Finalment, assenyala que si les referides clàusules no s'entenen com a abusives o desproporcionades, no s'han d'imposar les costes processals, atès que les mateixes resten inclòses dins la clàusula penal.

II.- El primer extrem que s'ha d'examinar és la possibilitat del recurrent, que ha estat declarat en rebel·lia a la instància, i qüestiona, en seu de recurs, les diferents pretensions articulades per la part agent i no impugna la sentència, sinó que demana la seva anul·lació.

Respecte d'aquest extrem, convé indicar que el litigant rebel pot comparèixer en qualsevol moment del procediment, però els tràmits d'al·legacions i de proposició i pràctica de prova, així com el de conclusions preclouen si no compareix i desenvolupa l'actuació processal adient en relació amb cadascun d'ells. En el cas present, el litigant rebel ha comparegut a l'alçada i ha efectuat recurs contra la sentència d'instància. I és des d'aquesta òptica que s'ha de posar de manifest que el recurs interposat s'ha de cenyir o limitar a combatre la sentència d'instància.

Establerta l'anterior consideració, la sentència ja analitza la clàusula 25 de les condicions generals del contracte corrent i entén que la mateixa deixa en una situació d'indeterminació els interessos de demora, de manera que el consumidor es troba en una situació d'inferioritat derivada de l'absència d'informació, de manera que remet a la fase d'execució de sentència per tal que siguin acreditats els mateixos per l'entitat financera i decidir, en aquell procés, si els mateixos són o no abusius o desproporcionats. Però arribats a aquest extrem, s'ha de diferenciar entre els interessos remuneratoris, que retribueixen la cessió de numerari pel Banc, dels de demora, que s'estableixen com a conseqüència de l'incompliment de les obligacions de pagament. Aquests darrers no poden ésser abusius o desproporcionats; és a dir, desconnectat de la funció que cerquen, de manera que els mateixos siguin excessius en ares a complir la funció que desenvolupen en relació a l'interès del client. I des d'aquest punt de vista, la sentència analitza si és o no abusiva la fixació de l'interès de demora en el contracte de compte corrent (condició general 25) i conclou que s'haurà d'analitzar a la fase d'execució de sentència, atès que no disposa de les dades per a saber si és o no desproporcionat.

III.- Quant a la clàusula 3ª.3.3 del contracte de préstec, que remet, pel que fa als interessos de demora, als que en cada moment determini l'A.B.A., i la menció que es realitza a l'anatocisme o meritació d'interessos sobre els interessos, s'ha de posar de manifest, de nou, que la part recurrent cap al·legació va realitzar sobre l'anatocisme a la instància, atesa la seva situació de rebel·lia. Per tant, a la fase d'execució de sentència, s'haurà d'analitzar, com indica a la part decisòria de la sentència, si els interessos per descobert en compte corrent poden ésser entesos com a abusius, segons resulta de la clàusula 3ª.3.3 en relació al pacte quart, tercer paràgraf ("Les sumes adeutades per tots els conceptes, vençudes i exigibles, derivades de la present operació de préstec, generaran sempre els interessos i comissions que, segons l'ASSOCIACIÓ DE BANCS ANDORRANS, siguin d'aplicació en cada moment als descoberts en compte corrent").

IV.- I, en darrer lloc, pel que fa a les costes processals, la sentència d'instància ha imposat la seva condemna en consonància amb el principi del venciment objectiu (Codi 7,51,5). Tampoc pot triomfar l'argument que les costes processals ja es trobarien incloses dins de la clàusula penal, tota vegada que la determinació de les costes processals constitueix un deure del jutjador, el qual ha d'incloure en la resolució judicial que posa fi a la instància, als incidents o als recursos qui ha de suportar les despeses processals derivades del procés. I, des d'aquesta òptica, la imposició a la part defenent, es revela com a adequada, sense que s'hagi justificat la presència de cap dels motius que, a l'empara d'allò previst a la Novel·la 82, cap X, permeten mitigar aquella imposició.

Consegüentment, també aquest motiu es desestima i amb ell la totalitat del recurs.

V.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Mena contra la sentència, de data 23-06-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.