• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 136/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:136) (Lire sur source officielle)

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 juin 2015 (STSJAD 136/2015)

Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil (appel) Numéro de recours : 396/15 (TSJC 396/15 ; origine 3001336/2011) Rapporteur : Joan Manel Abril Campoy (magistrats : Fátima Ramírez Souto, Vincent Anière) Matières : obligations et paiement ; droit commercial (cession de fonds de commerce) ; charge de la preuve ; procédure civile (procédure abrégée, recours d'appel)

Faits et procédure

Le 15 juin 2009, deux personnes physiques, Mme Gomila et M. Cepeda, concluent un contrat privé de cession du fonds de commerce et du droit au bail de l'établissement hôtelier « Hotel - », situé à Arinsal (paroisse de La Massana). Le prix stipulé est de 165 000 euros. M. Cepeda s'engage en outre à supporter les charges d'exploitation à compter du 1er juillet 2009.

Mme Gomila, titulaire administrative de l'exploitation, saisit le tribunal en novembre 2011 d'une action en paiement selon la procédure abrégée. Elle soutient que M. Cepeda n'a pas payé le solde du prix, soit 148 500 euros, et qu'il a laissé impayées des dettes d'exploitation (loyers, fournisseurs, salaires), qu'elle a dû acquitter en qualité de titulaire administrative. Elle réclame 6 063,36 euros de principal, majorés des intérêts légaux.

Le défendeur conteste. Il reconnaît la signature du contrat, mais soutient que celui-ci a été conclu sans le consentement du propriétaire de l'immeuble, ce qui l'aurait conduit à suspendre les démarches de changement de titularité et à restituer l'exploitation. Il nie l'existence de créanciers tiers dont les créances seraient restées impayées.

Par sentence du 22 octobre 2014, le tribunal unipersonnel de la section civile fait droit intégralement à la demande et condamne M. Cepeda au paiement de la somme précitée, avec intérêts légaux depuis le 7 décembre 2011 et dépens.

M. Cepeda interjette appel. Son unique moyen (« motiu o greuge únic ») reproche au premier juge une appréciation erronée de la preuve : selon lui, la seule documentation produite ne démontre pas que les dettes réclamées sont afférentes à l'exploitation de l'hôtel dont il avait la gestion.

Question de droit

La Sala Civil devait déterminer si, dans une action en paiement de dettes d'exploitation, la charge de la preuve pouvait être répartie entre le demandeur, qui produit des pièces établissant ses paiements, et le défendeur, qui détient la gestion réelle de l'établissement et les documents correspondants, et si l'absence de contre-preuve de ce dernier suffisait à rejeter son appel.

Plus précisément, la question posée était double :

1. quelle est la répartition applicable de la charge probatoire lorsque les pièces utiles se trouvent principalement dans la sphère du défendeur ;
2. si la « passivité probatoire » (passivitat probatòria) d'une partie peut fonder le rejet de son appel sur le terrain de l'appréciation des preuves.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel. Elle confirme intégralement la sentence de première instance et condamne l'appelant aux dépens d'appel.

Le raisonnement procède en plusieurs temps.

a) Le rappel des principes. La Cour reprend les maximes class

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit enregistrat als dos de novembre del dos mil onze el Sr. Aguilar, actuant com a procurador de la Sra. Gomila, formulà demanda en judici civil en reclamació de quantitat pel procediment abreujat contra el Sr. Cepeda, en base a que en data 15 de juny del 2009 ambdós litigants van signar un contracte privat de cessió del fons de comerç i traspàs de l'establiment hoteler "Hotel - " radicat a la població d'Arinsal, Parròquia de la Massana. Afegeix que en mèrits del mateix s'acordà el pagament de la suma de cent seixanta-cinc mil euros (165.000.- EUROS) a càrrec del defenent i l'obligació del darrer de fer- se càrrec de totes les despeses que es generessin al negoci a partir de l'1 de juliol del 2009. Que a data d'avui i malgrat tots els intents efectuats prop del defenent per tal de solucionar amistosament les divergències que els oposen, el darrer encara deu a la seva patrocinada, això és fruït del preu estipulat entre contractants per la cessió del negoci, la suma de cent quaranta-vuit mil cinc-cents euros (148.500.- EUROS), indicant tanmateix que el referit tampoc ha procedit a efectuar el canvi de titularitat administrativa del negoci, havent continuat explotant el negoci i desatenent als deutes generats per aquest des de l'1 de juliol del 2009. Que aquesta situació ha provocat que els diversos creditors del defenent hagin procedit a efectuar les corresponents reclamacions tant judicials com extrajudicials contra la titular administrativa real de dit negoci, és a dir la seva mandant, ja que aquell deixà pendent de pagament les rendes, els proveïdors i els treballadors, tot el que ha generat un seriós perjudici econòmic a la seva mandant, la qual ha tingut d'assumir els deutes ocasionats en la mesura de les seves capacitats econòmiques i la mateixa també ha requerit dels serveis mèdics per la crisi d'ansietat que l'actuació del defenent li ha provocat. Que a data d'avui la seva patrocinada ha tingut de fer front a diferents deutes prop de proveïdors quan en realitat qui ho hauria d'haver assumit és el defenent, segons justifica documentalment, ascendint aquests a la suma global de sis mil seixanta-tres euros amb trenta-sis cèntims (6.063,36.- EUROS).

I després d'invocar els fonaments de dret aplicables, demana es dicti sentència condemnant al defenent a satisfer a la seva mandant la quantitat de sis mil seixanta-tres euros amb trenta-sis cèntims (6.063,36.- EUROS) de principal, més els interessos legals corresponents, i tanmateix s'imposin a l'adversa les costes processals causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador d'aquesta part.

II.- Per escrit enregistrat en data set de desembre del mateix any el Sr. Estany, actuant com a procurador del Sr. Cepeda, contestà al fons de la demanda amb oposició a aquesta. En aquest ordre d'idees reconeix que efectivament ambdós litigants signaren un contracte privat de cessió respecte de l'establiment hoteler "Hotel - " d'Arinsal, Parròquia de la Massana. Que en fer menció l'adversa de que el seu patrocinat no ha pagat a la demandant part del preu de cessió estipulat, obvia la darrera precisar que aquella convenció es signà entre les parts sense però el coneixement ni el consentiment del propietari de l'immoble. Que en adonar-se el seu patrocinat de dit extrem, es sentí enganyat i per tant va paralitzar els tràmits administratius de canvi de titularitat del negoci en qüestió i d'altra part es negà al pagament de la restant part del preu de cessió estipulat entre els contractants, intentant arribar a un acord econòmic amb l'adversa i mantenir-se en la possessió del negoci de constant referència, extrem que no fou possible. Afegeix que el seu patrocinat en haver conegut al propietari de l'immoble, aquest li confirmà que ell mai havia consentit la cessió de la possessió del negoci de part de la Sra. Gomila al seu mandant, circumstància que provocà finalment que el darrer retornés la possessió del negoci al seu legítim propietari. Nega que hi haguessin reclamacions de tercers creditors ja que el seu mandant va complir amb tots els seus compromisos segons articula en el fet quart del present escrit d'al·legacions, demanant doncs es desestimin tots els pediments efectuats de contrari.

I després d'invocar els fonaments de dret aplicables al present supòsit, demanà que es dictés sentència, desestimant íntegrament la demanda de l'adversa amb imposició a aquella de les costes processals ocasionades a aquesta part.

III.- Es van practicar totes les proves interessades pels litigants i aquests evacuaren llurs escrits de conclusions en data deu d'octubre del dos mil dotze.

IV.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 22-10-2014 estimant la demanda interposada i va decidir: "que estimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Gomila, ha de condemnar i condemna al Sr. Cepeda al pagament a aquella de la quantitat de sis mil seixanta-tres euros amb trenta- sis cèntims (6.063,36,- EUROS), més els interessos legals meritats des del dia set de desembre del dos mil onze i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant-li les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Cepeda i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrada ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi la part agent, titular administrativa del negoci de gestió de l'XXXX, reclama contra el titular real de l'esmentat negoci el pagament de diverses factures de proveïdors a les quals va haver de fer front com a conseqüència que la part defenent no va fer front a les seves obligacions de pagament.

La sentència d'instància va estimar íntegrament la demanda interposada i contra tal decisió s'alça la part condemnada.

SEGON.- El motiu o greuge únic del recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància rau en imputar-li una errònia valoració de la prova. Considera la part recurrent que amb la prova documental aportada amb la demanda i en l'escrit de proposició de proves no ha estat suficient per demostrar que eren els deutes imputables a la gestió de l'hotel que ostentava el defenent.

Ens trobem doncs davant d'una qüestió de prova.

TERCER.- Com ja hem dit en altres ocasions, essencialment cal acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (incumbit probatio qui dicit non qui negat" o "onus probandi incumbit ei qui dicit" : 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes; 2) No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova; 3) Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

QUART.- Dit això i no negat per la part defenent que era qui tenia des del mes de juny de 2009 i fins el mes d'agost de 2010 la gestió real del negoci d'hoteleria indicat i que ja ha hagut de rebre diverses resolucions judicials en contra dels seus interessos per tal gestió, com una derivada de la pròpia part defenent que li va reclamar el reintegrament de les rendes de lloguer que havia de pagar a l'arrendador de l'hotel corresponents als mesos d'agost i de setembre de 2009, i com d'altres dues resolucions judicials per reclamacions laborals de treballadors de l'hotel.

La part agent ha presentat dues transaccions judicials per processos dirigits en la seva contra -com a titular administrativa- per la gestió de l'hotel per part de les societats I., SA i Y., SA (documents 9 i 10); també ha presentat els rebuts del subministrament d'electricitat de N., SA amb núm. de contracte - , dels períodes març-abril i maig juny de 2010 i el corresponent rebut de cobrament dels dits rebuts (documents 6,7,i 8) i finalment també ha presentat un certificat de la societat A., SA en el qual hi consta que la senyora agent ha pagat dues factures a nom de l'hotel C - de març i abril de 2010 (documents 4 i 5)

CINQUÈ.- En el seu recurs la part defenent considera que no era suficient la documental aportada perquè calia més detalls per assegurar que realment eren factures que havia de pagar l'hotel que la part gestionava com a titular real del negoci. Però precisament perquè era ella la qui tenia la gestió diària del negoci era qui tenia la proximitat a la font documental del negoci i havia de tenir una posició activa per contrarestar la documentació aportada, segons els principis continguts en el fonament jurídic tercer d'aquesta sentència. Li havia de resultar fàcil acreditar que els subministrament de carburant o d'electricitat reclamats no eren de l 'hotel perquè ja els havia pagat. O bé demostrar que els seus subministradors de mercaderies eren d'altres diferents als indicats. Però res de tot això ha fet. S'ha limitat a restar a la defensiva quan la documentació de l'hotel estava en el seu poder i podia demostrar la reclamació equivocada de la part agent. Aquesta ja ha fet el que li corresponia: demostrar que havia pagat determinades factures de l'hotel i que es corresponien en períodes en els quals la gestió i titularitat real del negoci eren de la part defenent.

En conclusió la seva passivitat probatòria només la part perjudicar a ella. Per aquesta raó el recurs ha de fracassar.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Cepeda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de la secció civil en data 22-10-2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.