• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 juin 2015 (ROJ : STSJAD 137/2015)

Faits et procédure

Par un contrat de promesse de vente, des acquéreurs (les époux Briones et Tur) s'engageaient à acquérir, et les venderesses, la société Seco SA et M. Roda, à vendre un appartement, une place de parking et un débarras situés dans un immeuble d'Encamp, pour un prix de 300.506,05 euros. Le contrat comportait une condition résolutoire : la partie venderesse devait livrer le bien dans un délai maximal de « 30 mois à compter de la fin de l'excavation » que le Gouvernement devait réaliser pour la rectification de la route générale. À défaut, la venderesse devait restituer les sommes versées, majorées des intérêts bancaires.

Le 3 juillet 2009, à l'initiative de la promettante venderesse, l'objet du contrat fut modifié : le bien promis devint un autre appartement (escalier C, porte 6) et une autre place de parking, encore en construction. Un document complémentaire, daté du 14 décembre (l'année étant indiquée tantôt 2004, tantôt 2014 dans la décision), constate seulement ce changement de lots, sans mention de délai.

Les acquéreurs ayant versé 90.100 euros en trois paiements, ils assignèrent le 28 février 2011 pour obtenir la résolution du contrat et la restitution de ces sommes. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 22 septembre 2014, fit intégralement droit à la demande, condamnant solidairement les défendeurs au paiement de 90.100 euros, assortis des intérêts légaux, et aux dépens.

Seco SA et M. Roda interjetèrent appel, invoquant une erreur dans l'appréciation des preuves. Ils soutenaient que le changement d'objet de la vente avait emporté novation du délai de livraison, le bloc C étant plus en retard que le bloc A initialement prévu.

Question de droit

La Cour devait trancher deux questions connexes :

1. Le changement d'objet de la promesse de vente, convenu le 3 juillet 2009, emporte-t-il novation tacite du terme de livraison et, partant, neutralise-t-il le délai de trente mois prévu par la condition résolutoire ?
2. Le retard de livraison est-il imputable à la venderesse, ou peut-il être justifié par des circonstances extérieures, notamment les travaux publics de rectification de la route ?

Accessoirement se posait la question de la charge des dépens de l'appel.

Solution et dispositif

La Sala Civil rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois étapes.

Sur la novation. La Cour rappelle la distinction classique entre novation expresse (verbale ou écrite) et novation tacite, celle-ci résultant de faits concluants (facta concludentia), c'est-à-dire d'une volonté exprimée incompatible avec un élément structurel de l'obligation antérieure. Elle affirme cependant que la novation par présomption, déduite d'une volonté présumée de novier, demeure exclue. En l'espèce, l'écr

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 28-2-2011, en l'Audiència de data 2-5-2011, la representació processal dels Srs. Briones i Tur formulava demanda contra Seco, S.A. i Roda, sol·licitant es condemnés aquests darrers a satisfer la quantitat de 90.100.- EUR, juntament amb els interessos bancaris devengats per dita quantitat calculats al tipus legal i a comptar del moment en què es van efectuar cadascun dels pagaments i subsidiàriament a comptar de la data de la contesta a la demanda, condemnant-los igualment al pagament de les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora d'aquesta part, així com qualsevol altre despesa que porti conseqüència del present procediment.

II.- Que en l'Audiència de data 6-6-2011, la representació processal dels demandats contestaven la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part agent tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimatòria de la demanda tot i fent expressa imposició de costes a la part agent, que incloguin els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part.

III.- Que en dates 11-7-2011 i 5-9-2011, les parts replicaven i duplicaven reproduint les seves pretensions inicials.

IV.- Que obert el judici a proves, en data 26-9-2011, han estat practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigants amb el resultat que figura en autes.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22-9-2014 i va decidir: "Estimar íntegrament la demanda formulada pels Srs. Briones i Tur contra la societat Seco sa i el Sr. Roda, condemnant-se aquests darrers a satisfer solidàriament als agents la suma de 90.100.- EUR que escau incrementar dels interessos legals des de la data en què intervenia cada pagament realitzat pels agents i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador."

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Seco SA i del Sr. Roda i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrada ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present litigi, la part agent reclama la resolució del contracte de promesa de compravenda de 14-12-2014 pel qual els demandants prometien adquirir, i els demandats vendre, el pis bloc A, planta 3/4, porta 8 i la plaça d'aparcament i traster núm. 12 de l'edifici "X" d'Encamp pel preu de 300.506,05.- EUR, en les modalitats de pagament que allí s'establien. És conforme també que en compliment dels termes de la promesa de compravenda els actors han satisfet la suma de 90.100.- EUR mitjançant tres pagaments. Aquest contracte tenia una condició resolutòria que consistia en l'obligació de la part venedora d'entregar l'objecte de la venda en el termini màxim "de 30 mesos a comptar des del final de l'excavació que realitzarà el Govern per la rectificació de la carretera General i si no era així, la part venedora venia obligada a retornar a la part prometent compradora la quantitats satisfetes fins la data, augmentades amb els interessos bancaris corresponents vigents en cada moment, segons l'entitat amb que operi la prometent venedora". També resulta acreditat que -a instància de la prometent venedora- el 3-7-2009 les parts modificaven l'objecte inicial de la compravenda establint-se que aquest passava a ser el pis esc. C, porta 6, planta 3/4 i plaça d'aparcament i traster 17 de la mateixa promoció que llavors encara es trobaven en construcció.

La causa de la resolució que al·lega la part agent és que no s'ha arribat ni a construir ni, per tant, a entregar les unitats immobiliàries en el termini pactat i per això reclama la devolució de les quantitats entregades en els diferents períodes pactats.

La sentència estima íntegrament la demanda i imposa les costes de la instància a la part defenent.

SEGON.- L'objecte del recurs és el de demostrar un error en la valoració de la prova per part de l'Hble. Tribunal de Batlles i que consisteix en argumentar que en el moment del canvi d'objecte de la venda (les unitats immobiliàries descrites en el fonament jurídic precedent) que va tenir lloc en el dia 3-7-09, va comportar també allargar el termini d'entrega perquè el bloc (o escala) C anava més endarrerit que el bloc (o escala) A que era l'inicialment previst. És a dir, que segons la recurrent es va produir una novació contractual no únicament en les unitats immobiliàries objecte de venda, sinó també en el termini d'entrega.

Com ja es sabut, la novació ja prevista en el Digest 46,2,1 i en les Institucions 3,29,3 s'entenia com el trànsit o la translació de l'obligació primitiva cap a una altra obligació i actualment ja s'entén tant com un supòsit de modificació (novació modificativa) com un supòsit d'extinció (novació extintiva) de l'obligació primitiva, per voluntat de les parts en fer aquella alteració. Però el que interessa en aquest litigi concerneix a la forma d'exteriorització de l'animus novandi. Quant a la forma de la novació, a més de la forma expressa (sigui verbal o escrita), s'admet també la que es desprèn de fets concloents (facta concludentia), denominada també novació tàcita perquè esdevé quan la nova voluntat exterioritzada per les parts és incompatible amb algun element estructural de l'obligació anterior. Així ho recullen les sentències del Tribunal Superior de la Mitra de 25-4-1979; 2-7- 1992 i 2-3-1992.

Però, en tot cas, sempre ha restat exclosa la novació per presumpció, o dit en altres paraules, deduïda d'una presumpta voluntat de novar, com ho expressa el Digest 45,1,18 i la sentència del Tribunal Superior de la Mitra de 9-11-1980.

TERCER.- Dit això, en aquest cas ens trobem davant d'un document posterior el contracte de promesa de compravenda, que exactament diu així (foli 35): "En Briones i na Tur, autoritzan (sic) a Seco el canvi de pis: escala A, porta 8, planta ?, així com la plaça d'aparcament amb el seu traster núm. 12 de la planta 1ª de la promoció " X", situada a la XXXX, pel pis de la mateixa promoció, escala C, porta 6, planta ?, així com la plaça d'aparcament amb el seu traster núm. 17."

És aquest el contingut únic del document novatori del contracte del dia 14.12.2004. No diu res més que el que s'ha transcrit. En ell no es fa esmenta de cap modificació del termini de compliment del contracte. Ni tampoc s'ha demostrat cap acte concloent de les parts conforme aquesta hagués estat la voluntat comuna d'ajornar l'entrega de les unitats.

Com ja hem dit, no es pot partir d'una voluntat presumpta de novar una obligació. Per tant no es pot ara argumentar amb fidelitat a la bona fe -

que ha de presidir tota relació jurídica i tot exercici d'un dret-, que en modificar l'objecte també es volia modificar la data d'entrega i d'aquesta manera frustrar l'exercici de la condició resolutòria pactada iniciada per la citació a termini de 28-2-2011 que la part agent va presentar.

QUART.- Com molt bé recull la sentència d'instància, ha quedat acreditat que els treballs d'excavació en la - d'Encamp varen acabar en el dia 2-9-2007 (segons certificació del foli 296) i que les obres en la data de la citació a judici (28-2-2011) no estaven ni acabades sinó que en 15-2-12 sols havia començat l'excavació i la cimentació. I resulta que havien passat més de 4 anys i mig (54 mesos) des de la finalització de les obres d'excavació de la carretera. I quan s'interposa la citació a judici, ja havien passat 41 mesos, 11 més del termini pactat.

CINQUÈ.- Tampoc resulta conforme a la bona fe -en aquest cas processal- que s'argumenti l'error en la valoració de la prova pel Tribunal d'instància en base a una confusió sobre el que significà en el seu moment els treballs d'excavació de la - en la cruïlla d'Encamp amb les obres "d'eixampla i rectificació" de la mateixa carretera. I la part ho fonamenta en el document que va aportar amb l'escrit de proposició de proves (foli 56) i obvia que el mateix autor del document va lliurar posteriorment a la Batllia un detallat i precís informe sobre les qüestions que li plantejava el Tribunal i amb la conclusió de que l'atorgament de la llicència de construcció de les escales A i C de l'edificació no depenia de les obres de rectificació de la carretera general 2 a la zona X (folis 60 a 62). És a dir, que el dies a quo pel termini de 30 mesos per fer ús de la condició resolutòria pactada no es podia veure alterat -sense culpa de la constructora venedora- pel canvi d'objecte de la compravenda. El retard en el compliment de l'obligació de lliurar i elevar la venda definitiva només és imputable a la part prometent venedora i d'aquí que el recurs hagi de ser desestimat i confirmada íntegrament la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles.

SISÈ.- En ser desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Seco SA i del Sr. Roda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22-9-2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.