• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 octobre 2015 (ROJ STSJAD 331/2015)

Note de référence : la référence canonique fournie est incomplète. La désignation ci-dessus reprend les identifiants figurant dans le texte intégral (ECLI et ROJ). Le numéro de recours est 183/15 et le numéro d'origine est TSJC 183/2015.

Faits et procédure

Les faits pertinents, tels qu'ils ressortent de la décision, concernent un litige de séparation de corps (« separació matrimonial ») entre Mme Soriano et M. Plaza. La demande fut introduite le 20 février 2014 par Mme Soriano, qui mettait les dépens à la charge de son conjoint. M. Plaza acquiesça à la séparation mais contesta les autres prétentions.

Par sentence du 10 mars 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle (juge de première instance) prononça la séparation à effets civils, dispensa les époux du devoir de cohabitation et dissolut le régime matrimonial. Il attribua l'usage du domicile conjugal, situé à Escaldes-Engordany, ainsi que trois unités annexes (deux parkings et un débarras), par périodes annuelles alternatives débutant par Mme Soriano. Il rejeta la demande de pension compensatoire et ne statua pas sur les dépens.

Mme Soriano interjeta appel en demandant la révocation partielle de la décision. Elle sollicitait l'attribution exclusive du domicile, une pension compensatoire et la condamnation de M. Plaza aux dépens. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie de trois griefs : l'attribution alternée du domicile, l'absence de pension compensatoire et la non-imposition des dépens de première instance (fondements, deuxième considérant).

Les dates de l'union (vie commune en 1999, mariage le 21 janvier 2012) figurent dans la décision, mais l'âge précis de l'appelante est non précisé dans la décision (le texte comporte une lacune à cet endroit).

Question de droit

La cour devait trancher trois questions distinctes :

1. Le juge peut-il attribuer en exclusivité à l'un des époux l'usage du domicile conjugal, au regard de l'article 56 de la Llei qualificada del matrimoni (LQM) du 30 juin 1995, alors que l'appelante invoquait la charge d'une fille majeure issue d'un mariage antérieur ?
2. Quelles sont les conditions d'octroi et de durée d'une pension compensatoire au sens de l'article 57 LQM ?
3. Les dépens de l'instance d'appel doivent-ils être mis à la charge de l'une des parties ?

Solution et dispositif

Sur le domicile conjugal (troisième considérant). La cour écarte le grief. Elle retient que la charge d'une fille majeure issue d'un autre mariage ne constitue pas, en l'espèce, le besoin de disposer en exclusivité du logement au sens de l'article 56 LQM. Elle précise que la responsabilité envers cette fille, et l'éventuelle nécessité de l'aider financièrement, relèvent de questions « alienes a la responsabilitat del demandat » et ne sauraient conditionner l'attribution d'un bien dont M. Plaza est également propriétaire. La décision de première instance est ratifiée. La cour relève que cette solution pourra conduire à la vente ou à la location du bien, afin que les deux copropriétaires en perçoivent un rendement.

**S

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20-02-2014 la representació processal de la Sra. Soriano va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Plaza, imposant al defenent les costes judicials del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Plaza va contestar la demanda en data 28-03-2014 manifestant estar d'acord amb la declaració de separació matrimonial però mostrant el seu desacord amb la resta de pretensions plantejades demanant-se per tant la seva desestimació.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 10 de març del 2015, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX:

1.- Declarar la separació a efectes civils dels consorts Srs. Soriano i Plaza, quedant dispensats del deure de convivència així com la dissolució del règim econòmic matrimonial.

2.- Atribuir l'ús del domicili radicat a l'edifici G.M., Carretera d'Engolasters núm. x., pis x., porta x. d'Escaldes-Engordany, així com les unitats immobiliàries núm. x., x. i x. (aparcaments i traster respectivament), situades al mateix edifici per períodes alternatius d'un any començant per la Sra. Soriano.

3.- Desestimar l'atribució d'una pensió compensatòria a favor de la Sra. Soriano d'acord amb l'establert en el IV Considerant.

4.- No efectuar condemna en costes processals. "

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Soriano i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial de la sentència dictada pel tribunal a quo en data 10-03-2015, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi de separació matrimonial, la sentència d'instància declara la separació matrimonial entre la Sra. Soriano i el Sr. Plaza, els quals havien iniciat una convivència de parella a l'any 1999 i havien contret matrimoni el 21-01-2012. En data 14-10-2013, la Sra. Soriano va demanar mesures provisionals de separació que es van acordar per Aute de la Batllia del 27-01-2014.

En la sentència de separació, s'acorda com a mesures definitives, l'atribució per períodes anuals rotatoris del domicili conjugal a cadascun dels cònjuges i denegar la pensió compensatòria demanada per la Sra. Soriano. Tampoc es va fer pronunciament sobre costes en la instància.

Contra tal decisió s'alça la Sra. Soriano.

SEGON.- Tres són els greuges de la recurrent contra la sentència d'instància. Els concreta en: a) l'atribució del domicili conjugal per períodes anuals també al seu marit; b) en la manca de pensió compensatòria i finalment, c) en la no imposició de les costes de la instància.

TERCER.- Començant pel primer motiu del recurs, hem de dir que l'atribució del domicili conjugal situat a l'edifici G.M., carretera d'Engolasters número x., pis x., porta x. d'Escaldes Engordany, així com les unitats immobiliàries números x., x. i x. (aparcaments i traster, respectivament) per períodes anuals és rebatut per la recurrent per considerar que, d'acord amb l'article 56 de la Llei Qualificada del Matrimoni (LQM), se li ha d'atribuir en exclusiva perquè ella té al seu càrrec una filla major d'edat que està estudiant a l'estranger i que és fruit d'un matrimoni anterior. La sentència ja destaca que el fet de ser d'un altre matrimoni diferent i precedent, descarta que se li pugui aplicar en aquest procediment la "necessitat" de disposar en exclusiva de l'habitatge que fou conjugal, cosa que és plenament encertada i ajustada a dret. Ja no cal entrar en considerar en si està al càrrec seu o ajudada pel pare de la filla, doncs són aquestes qüestions alienes a la responsabilitat del demandat Sr. Plaza. Tampoc cal considerar si la filla viu autònomament i en parella. La responsabilitat envers la dita filla, si és que cal ajudar-la econòmicament, no li corresponen ni poden condicionar l'atribució del domicili que també és de la seva propietat. Per tant, cal ratificar la decisió de l'Hble. Batlle, cosa que pot propiciar la venda del domicili en comú o el seu arrendament, perquè els dos titulars puguin obtenir-ne un rendiment.

QUART.- Pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir que té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l’article 57 de la LQM i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecte a la situació anterior") i que es pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha cap mena de dubte que la ruptura matrimonial comporta una pèrdua de disponibilitats econòmiques en tots dos cònjuges perquè generalment augmenten les despeses familiars i, en canvi, els ingressos econòmics es mantenen. Per això la lletra d) de l'article 57 esmentat, disposa que un dels límits per fixar aquella pensió serà el nivell de vida o necessitats que li resta també a qui ha de pagar.

És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, explica que la doctrina dels Tribunals hagués anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).

CINQUÈ.- Dit això, resulta en aquest cas que la Sra. Soriano va treballar 17 anys en l'entitat X., SA i va deixar de treballar, segons el certificat de la CASS (document 3, de la peça de mesures provisionals) en el mes d'agost del 2008 en la societat G.M. en la que va començar a cotitzar en el mes de gener del 2008 i abans en l'entitat X., SA. Finalment la ruptura de fet es va produir al llarg del 2013. Això confirma que la situació professional de la Sra. Soriano no és la de manca de qualificació professional (com al·lega esmentant una sentència d'aquest Tribunal que per això no és aplicable al cas present), té actualment ** anys d'edat i va estar apartada per voluntat pròpia del mercat de treball durant 5 anys (2008-2013). Significa això que està en condicions d'incorporar-se en un període relativament curt de nou al mercat laboral i no consta que ni tingui cap minva de la seva salut ni té fills dels quals hagi d'ocupar-se.

Ara bé, aquesta possibilitat raonable de reintegració al món laboral, no evita que, de manera sobtada, s'ha trobat sense cap mena d'ingressos que compartir i sense una font d'ingressos amb el que sostenir-se. Resulta indubtable el seu desequilibri en relació a l'altre cònjuge a partir de la ruptura i del seu empitjorament respecte de la seva situació anterior en el matrimoni.

El fet que disposi d'uns estalvis que provenen precisament del rescat del seu pla de jubilació de quan treballava, no significa una raó perquè no hagi de veure's minvada en el seu estatus social durant el període immediat a la ruptura convivencial. També és un fet notori que, en l'actualitat, la dificultat de trobar feina és considerable i que caldrà un temps per poder facilitar el reciclatge professional a la Sra. Soriano i d'aquesta manera trobar-se en millor situació d'accedir al mercat laboral.

Aquesta és la causa, en aplicació de l'article 57 de la LQM, per la qual creu la Sala que ha de compensar-se la situació durant un període de temps com són dos anys, els quals li poden permetre aquell reciclatge professional i increment de la seva formació, però que, en canvi, no poden resultar desincentivadors a la recerca d'una feina, sense que se li pugui exigir més gran període de compensació al Sr. Plaza.

I a la vista de que els ingressos del Sr. Plaza són de 2800EUR mensuals, a part dels rendiments de les accions de les quals n'és titular, considerem que la suma de 500 EUR mensuals és l'ajustada a les seves disponibilitats i pot satisfer-la. La pensió haurà de ser actualitzada després del primer any amb la variació de l'Índex de Preus al Consum.

Aquest motiu del recurs ha de ser estimat parcialment.

SISÈ.- Finalment, quan a la imposició o no de les costes en la instància, ja hem reiterat que atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada, llevat que no concorrin circumstàncies excepcionals que denotin una manifesta mala fe en un dels litigants. Per això aquest motiu del recurs ha de ser desestimat.

SETÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Soriano contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10-03-2015, que revoquem només en el sentit de condemnar al Sr. Plaza a pagar una pensió compensatòria de 500 EUR al mes durant dos anys amb inici des de la data d'aquesta sentència, revaloritzable després del primer any, d'acord amb l'Índex de Preus al Consum. Mantenim la resta del pronunciament d'instància. No fem condemna de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995 (text refós).