• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 337/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:337), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 octobre 2015

Faits et procédure

Par demande du 23 septembre 2008, la requérante, M^me^ Escolano, a sollicité la reconnaissance de sa propriété sur plusieurs biens immobiliers (une grange, une cabane, une partie d'un mallador et une portion de pré dite « Cap de la P. ») et la condamnation de la société Escudero, SA à les restituer. La défenderesse a opposé, à titre principal, l'exception péremptoire de prescription, et, à titre subsidiaire, les exceptions de chose jugée, de défaut de qualité à agir et de défaut de litisconsorts passifs nécessaires. Elle s'est opposée au fond à titre plus subsidiaire.

Par jugement du 2 septembre 2014, le Tribunal de Batlles a débouté intégralement la demanderesse et l'a condamnée aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de la partie adverse.

La demanderesse a interjeté appel. Dans ses conclusions, elle sollicitait la révocation du jugement de première instance. La société Escudero, SA, intimée, a conclu au rejet de l'appel et demandé que soient accueillies les exceptions de prescription et de chose jugée.

Les antécédents de fait exposent les éléments suivants. Un jugement du Tribunal Superior de la Mitra du 30 juillet 1983, réformant partiellement un arrêt d'appel, a déclaré résolus des baux et ordonné la remise de biens à leurs bénéficiaires. Un acte du 2 juillet 1984, dressé lors de l'exécution de ce jugement par le Batlle episcopal, constate la remise de la possession de la finca à M. C. (l'acte désigne « Prat de Escudero » et « Prat i Borda de P. »). Par un Aute du 25 mars 1987, le Tribunal Superior de la Mitra n'a pas admis le recours formé contre l'exécution. La demande a été introduite plus de vingt et un ans après ce dernier acte.

Les moyens d'appel de la requérante portent sur l'identité des terrains effectivement remis, qu'elle estime excéder l'objet du litige tranché en 1983 ; sur l'absence de titre translatif au profit des défendeurs ; sur la fragmentation alléguée du domaine ; et sur l'absence de caractère juste de la possession de la défenderesse.

Question de droit

La Sala Civil devait trancher deux questions. La première est procédurale : la partie intimée, qui n'a pas formé de recours principal contre le jugement de première instance, peut-elle faire valoir en appel les exceptions de prescription et de chose jugée qu'elle avait soulevées en première instance ? La seconde est substantielle : une action en revendication peut-elle prospérer lorsque la possession du défendeur trouve son origine dans l'exécution d'une décision de justice ferme et non annulée ?

Sur ce second point, le juge rappelle que « l'éxito o triomf d'una acció reivindicatòria exigeix [...] la concurrència de tres requisits : l'acreditació del domini de l'actor, la perfecta identificació dels béns que reclama i la possessió contrària i injusta de la part demanada ». L'absence de l'un de ces trois éléments fait obstacle à l'accueil de l'action. La décision précise que la charge de la preuve de la possession indue incombe au demandeur, en s'appuyant sur les arrêts SSTSJA du 15 septembre 1994 et du 25 février 1999, cités dans le texte.

Solution et dispositif

Sur la recevabilité des exceptions de l'intimée. La Cour estime que les prétentions de l'intim

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Escolano va interposar demanda, en data 23-09-2008, envers Escudero, SA, en virtut de la qual sol·licitava que es declarés que la borda,la cabana, la part d'un mallador i la porció de prada coneguda com el Cap de la P. són propietat de l'agent i es condemnés a la defenent a restituir les finques ressenyades que posseeix indegudament, amb imposició de les costes processals.

La part defenent va oposar-se a la demanda, en data 4-11-2008, i amb caire principal va articular l'excepció peremptòria de prescripció, i de forma subsidiària les excepcions de cosa jutjada, de manca de legitimació activa i de manca de litisconsorci passiu necessari, i de forma més subsidiària es va oposar quant al fons i amb imposició a l'actora de la totalitat de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, en data 2-09-2014, amb la següent part dispositiva: "DECIDIM

Que cal DESESTIMAR ÍNTEGRAMENT la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Escolano en exercici de l'acció reivindicatòria contra la defenent, Escudero, S.A. Procedeix la condemna en la totalitat costes a la part agent, incloent els honoraris d'Advocat i de Procurador de la part contrària".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 25-02-2015 va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 19-06- 2015, va demanar la desestimació del recurs i a més que s'estimessin les excepcions de prescripció, i de cosa jutjada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a qüestió prèvia s'ha de manifestar que les pretensions d'estimació de l'excepció de prescripció, i subsidiàriament de cosa jutjada, articulades per la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, no poden ésser analitzades, tota vegada que la representació processal de Escudero, SA no va interposar recurs contra la sentència d'instància, de manera que la seva posició de part recorreguda li impedeix impugnar els pronunciaments de la sentència d'instància. Conseqüentment, l'objecte de la present apel·lació s'ha de circumscriure al recurs interposat per la Sra. Escolano.

Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, no es pot partir de la base recollida al II Considerant que tots o part dels terrenys reivindicats havien estat arrendats pels antecessors de Escudero als antecessors de la Sra. Escolano perquè no és certa, com ha restat acreditat a les actuacions. Els terrenys que ara es reivindiquen no foren objecte del judici resolt per la STM del 30-07-1983. Els terrenys que ara es reivindiquen foren tinguts en arrendament de C.F. a favor dels antecessors de la part agent. Així, manifesta que, front a l'afirmació de la sentència d'instància que no s'ha aportat títol suficient del seu domini, s'ha aportat tota la documentació identificativa d'allò reivindicat a la fase d'al·legacions. Assenyala que l'origen dels béns que reivindica els va comprar a C.F., després de tenir-los arrendats i d'aquells altres dels antecessors de Escudero és comú, al procedir de Villalba de la Cortinada. I cal remetre's al plànol núm. 15 per a determinar el domini de la demandada i de l'agent. El domini que la part defenent pretén que és seu i que recolza amb el plànol 1 és el que recull el document 5 aportat per la recurrent, relatiu al dret de lluir i quitar que fou adquirit per aquesta part el 22-05-1935. En segon terme, el lliurament possessori efectuat el dia 2-07-1984 a Escudero no es pot considerar eficaç respecte als terrenys propietat de C.C. perquè aquests no foren objecte del procediment seguit amb el número 51E/78 i no podien ésser objecte d'arrendament ni recuperar-se per cap acte de desnonament. Els terrenys objecte de l'arrendament només podien ésser els arrendats pels antecessors de Escudero a C.C. L'excés en el lliurament de més terreny del llogat, en virtut de la sentència de l'any 1983,s'ha de tenir per invàlid. En tercer terme, indica que mai s'han efectuat actes propis de reconeixement de cap dret superior respecte el terreny de la seva propietat. L'acte de lliurament de la possessió en virtut de la STM del 30-07-1983 no es pot tenir per translatiu de domini ni tampoc el desplaçament d'un mur a petició de la part arrendadora. En quart terme, el lliurament de la possessió realitzat el 2 de juliol de 1984 no pot tenir cap eficàcia ni concloure que aquesta possessió hagi estat justa. En cinquè terme, malgrat es desestima encertadament l'excepció de prescripció s'indica que l'acció s'exercita 24 anys després de la despossessió, però sense que cap valor ni conseqüència es pugui atribuir a aquesta asseveració. En sisè lloc, manifesta que de l'examen de la prova practicada i dels arguments introduïts s'ha de concloure la fragmentació del domini que Escudero pretén que es de la seva i única propietat. I, en darrer terme, indica que ha acreditat tots els fets constitutius de la seva pretensió: prova del domini i la seva evolució, possessió contrària de la part defenent i identificació perfecta dels béns reivindicats. Afegeix que són compatibles la decisió judicial que va posar fi al litigi iniciat l'any 1978 i la present reivindicatòria.

II.- L'èxit o triomf d'una acció reivindicatòria exigeix, de conformitat amb reiterada jurisprudència, la concurrència de tres requisits: l'acreditació del domini de l'actor, la perfecta identificació dels béns que reclama i la possessió contrària i injusta de la part defenent. Si manca algun d'aquests tres pressupòsits l'acció reivindicatòria no pot ésser acollida.

En el cas que ens ocupa, resta acreditat que el Tribunal Superior de la Mitra va dictar sentència, de data 30-07-1983, en virtut de la qual, amb revocació de la sentència d'apel·lació, estimava en part la demanda interposada pels agents Criado i Álvarez contra el Sr. Pérez i declaraven resolts els contractes d'arrendament i condemnaven a deixar ambdues finques de referència a la lliure i completa disposició de la part agent.

L'acta de 2 de juliol de 1984 recull l'execució de la sentència del TSM abans referida per part de l'Hble. Batlle episcopal. En aquesta acta es recull com es persona a la finca "P. i B. de M.", també coneguda com "Prat de Escudero" i "Prat i Borda de P." i, amb l'assistència del Sr. Pérez, el Sr. Manzano i el Sr. Bueno com a procurador de les Sres. M.P., i dóna possessió de la finca al Sr. C.

Aquesta acta recull l'execució i el lliurament de les finques que es va portar a terme sense cap oposició del Sr. Pérez. I si bé és cert que el Sr. Villalba va interposar un recurs contra l'execució perquè considerava que s'havia donat possessió de finques que no tenien res a veure amb el litigi, i alhora de revisió de la STM del 30-07-1983, per Aute, de data 25-03-1987, el Tribunal Superior de la Mitra, no va donar lloc a la tramitació del recurs.

Des d'aquell moment fins a la presentació de la present demanda han transcorregut, a comptar des del darrer Aute referit, més de 21 anys.

I respecte d'aquest extrem rau la desestimació del recurs interposat. En efecte, un dels pressupòsits necessaris i ineludibles per tal que una acció reivindicatòria pugui triomfar és que la possessió de la part demandada sigui injusta o il·legítima (cfr. SSTSJA 15-09-1994 i 25-02-1999). I aquesta càrrega probatòria relativa a la indeguda possessió li correspon a la part agent.

La part agent manifesta que els terrenys que es van lliurar no formaven part del procediment resolt per la STM del 30-07-1983 i, per tant, encara que van ser lliurats, l'execució no pot ésser considerada vàlida ni produeix cap efecte en relació al lliurament dels mateixos, sense que la possessió dels defenents pugui ésser considerada, per aquestes raons, justa o deguda. El cert és que el Sr. Villalba va estar present en l'acta de lliurament de les finques i en virtut del qual es donava compliment a la sentència del Tribunal Superior de la Mitra i fou, precisament, en virtut d'aquesta sentència ferma que els béns immobles foren lliurats al Sr. C. I des d'aquell moment fins ara la possessió de la part defenent és deguda i justa, atès que la mateixa es deriva del compliment i execució d'una sentència ferma. L'acreditació de la injustícia o il·legitimat de la possessió de la part defenent no es pot demostrar amb l'al·legació que va existir una confusió i que es van lliurar més finques de les que corresponia a l'objecte del procés resolt i intentar en aquest procés provar el domini de part d'aquests immobles, sinó que hagués requerit que l'execució de sentència s'hagués impugnat i, amb l'oportú incident d'execució, s'hagués determinat l'exacte àmbit de l'execució de la sentència ferma del Tribunal Superior de la Mitra. En canvi, el lliurament dels immobles s'efectua amb plena aquiescència de la part executada i és ara, sense que l'execució portada a terme hagi estat deixada sense efecte o corregida per un pronunciament judicial que es pretèn alterar aquella execució ja definitiva i adduir que part dels immobles foren lliurats per una confusió o errada i que, en realitat, segueixen essent propietat de la part agent. Com es pot observar, en el cas que ens ocupa la present acció reivindicatòria, fonamenta en aital al·legació, no pot prosperar perquè el caràcter de la possessió injusta de la part defenent no ha estat provat; ans al contrari, de les actuacions ressurt que la possessió de la part defenent se sustenta en l'execució d'una sentència ferma, que no ha estat impugnada amb èxit i que des de fa més de 21 anys justifica i dóna causa a la possessió de la part contra la qui s'adreça l'acció.

Els arguments anteriors justifiquen la desestimació del recurs sense necessitat de l'examen dels demés, atès que la manca d'un sol dels requisits de l'acció reivindicatòria impedeix el triomf de la mateixa.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Escolano contra la sentència, de data 2-09-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la mateixa. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.