• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 26 novembre 2015 (ROJ : ATSJAD 167/2015)

Faits et procédure

La société Ayuso SA, créancière, a présenté au Tribunal de Batlles un écrit daté du 18 mars 2015. Elle demandait qu'il soit enjoint à M. Espada de payer et, à titre subsidiaire, qu'un aute ordonne le séquestre du véhicule de marque X, immatriculé en Andorre, propriété du défendeur. Elle invoquait sur ce bien une réserve de domaine (reserva de domini). La mesure visait à garantir le paiement de 26 270,78 euros, réclamés en principal.

Par aute du 30 avril 2015, le Tribunal de Batlles a rejeté ces prétentions. La société demanderesse a interjeté appel et, dans ses conclusions enregistrées le 2 septembre 2015, a sollicité l'infirmation de la décision de première instance et l'octroi de la mesure conservatoire.

La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre, présidée par M. Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur), statue en appel. Les motifs de l'appelante sont, en substance, les suivants. Le débiteur ne posséderait le véhicule qu'à condition de payer les échéances, la propriété demeurant chez le vendeur. La mesure ne viserait pas à assurer le paiement de la dette, ni à empêcher l'immatriculation du véhicule au nom d'un tiers. Elle tendrait à préserver la consistance du bien litigieux et sa valeur, menacées par le temps et par un usage abusif.

Question de droit

La question posée à la Sala était de savoir si la mesure conservatoire de séquestre et d'immobilisation d'un véhicule grevé d'une réserve de domaine peut être ordonnée lorsque le créancier ne démontre pas le periculum in mora. Plus précisément, il s'agissait de déterminer si la seule existence de la réserve de domaine, ou la dépréciation du bien dans le temps et son éventuel usage abusif, suffisent à caractériser ce péril.

La Sala rappelle que la partie qui sollicite une mesure conservatoire doit établir la réunion de deux conditions essentielles, le fumus boni iuris et le periculum in mora. Elle précise que la charge de la preuve lui incombe et que l'absence de démonstration de l'une d'elles entraîne le rejet de la demande. Le fumus boni iuris n'est pas contesté en l'espèce. Le débat porte donc sur le second critère.

Solution et dispositif

La Sala définit le periculum in mora comme « l'absence de biens immobi

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Ayuso va presentar escrit, de data 18-03-2015, segons el qual demanava que es requerís de pagament al Sr. Espada i subsidiàriament, pel cas que no fes efectiva la quantitat de 26.270,78 euros, es dictés Aute de segrest del vehicle X. amb matrícula XXXX.

II.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 30-04-2015, va decidir, en la part que ara interessa: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal de la societat Ayuso, SA, part actora, mitjançant escrit presentat en data 18 de març de 2015, en el sentit que es decreti el segrest i tancament forçós sobre el vehicle marca X., model X., amb matrícula andorrana XXXX, propietat del Sr. Espada, part defenent, i sobre el qual la societat demandant ostenta una reserva de domini, a fi de garantir la quantitat de 26.270,78.- euros reclamada en concepte de principal".

III.- La representació processal de la part agent va presentar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 2-09-2015, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual va sol·licitar l'estimació del mateix i la revocació de l'Aute d'instància, per a donar lloc a la mesura cautelar interessada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que enlloc dels Considerants s'ha tingut en compte que el deutor només té dret a posseir el vehicle a condició de pagar les quotes, ja que el domini segueix essent del venedor. Amb aquesta mesura es cerca prevenir tant el menysvalor del vehicle pel transcurs de temps com el possible mal ús que el deutor pugui fer del vehicle. Així, no es tracta d'assegurar el compliment de l'obligació de pagament ni evitar que s'inscrigui la titularitat a nom d'un tercer en el registre de vehicles, sinó el manteniment del bé objecte del conflicte i el seu valor.

II.- Esdevé doctrina reiterada d'aquesta Sala (cfr. AATSJA 30-03- 2007, 17-01-2008 i ATSJA dictat en data 18-07-2013) que la part que insta l'adopció de mesures cautelars ha d'acreditar la concurrència dels dos pressupòsits essencials: fumusboniiuris i periculum in mora, de manera que constitueix una càrrega probatòria que li pertoca, i, aleshores, la manca d'acreditació d'aquest pressupòsit de la mesura cautelar a ella perjudica i explica la desestimació de la seva adopció. Cap dubte existeix quant al compliment del primer requisit. En canvi, el periculum in mora consisteix en l'absència de béns immobles coneguts o d'establiment suficient per respondre de la quantitat reclamada i el perill que el deutor faci desaparèixer els seus béns en detriment dels creditors. En altres paraules, es tracta d'impedir que es puguin produir situacions que obstin o dificultin l'efectivitat d'allò que s'estableixi en una futura sentència condemnatòria.

I aquest darrer extrem no resta acreditat. En primer lloc, sí que s'ha tingut en compte que existeix una reserva de domini i que el comprador del vehicle és només el posseïdor del mateix. En aquest ordre d'idees, l'Aute raona que la constitució d'una reserva de domini impedeix que el vehicle pugui ésser adquirit per un tercer de bona fe i esdevé alhora una protecció pel venedor en el supòsit que tingui dret a recuperar el vehicle venut. Però afegeix que l'existència de la reserva de domini, i aquest extrem ha de ser mantingut, no justifica per sí sola la mesura cautelar de segrest i tancament que es sol·licita. En segon lloc, la part agent motiva la procedència de la mesura cautelar en el menyscapte patrimonial que es pot produir pel transcurs del temps fins que es dicti la sentència respecte de l'ús del vehicle com el possible mal ús del mateix. Una vegada més, aquesta argumentació no pot ésser compartida per aquesta Sala. La concurrència del periculum in mora requereix la prova que es poden produir situacions que obstin o dificultin l'execució de la sentència que es pugui dictar en el futur. No s'indica quin serà l'objecte d'aquesta, però sembla que serà la reclamació de la quantitat deguda. Aleshores, des d'aquesta òptica caldria que la part sol·licitant de la mesura acreditès aquelles situacions que poden impedir o dificultar el compliment d'aquella eventual sentència. Així, no es tracta de provar l'evident deteriorament per l'ús i el transcurs del temps d'un vehicle, sinó que s'hauria de provar que el defenent no disposa d'ingressos ni de patrimoni per a fer front al deute contret. I, des d'aquest punt de vista, i en ares a apurar l'anàlisi, solament quan s'hagués efectuat la prova que el defenent no disposa de patrimoni ni de rendiments que provinguin de diferents activitats (rendiments del treball, empresarials o professionals o de capital mobiliari o immobiliari), i que l'únic bé que posseeix és el vehicle, adquirit sota reserva de domini, es podria entendre que concorre el periculum in mora. En canvi, en el present supòsit no s'han acreditat aquelles circumstàncies o situacions que, al marge del menyscapte descrit, puguin obstar o dificultat el compliment de l'eventual sentència futura.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Ayuso SA contra l'Aute, de data 30-04-2015, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.