• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2015, STSJAD 319/2015

Note préliminaire : la référence canonique fournie avec la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir de l'en-tête et des métadonnées du texte intégral.

Faits et procédure

Par acte du 9 septembre 2009, la société Benítez a assigné la société Sancho devant le Tribunal de Batlles. Elle sollicitait la déclaration de nullité radicale et de plein droit d'un contrat de location d'un local commercial conclu le 1er février 2008, ainsi que la condamnation de la défenderesse au paiement de 58 743 euros, avec dépens.

Le contrat avait été conclu, du côté bailleur, par un représentant de Sancho, et, du côté preneur, par M. F., personne physique, qui y est désigné comme agissant « en nom i interès propi » (en son nom et dans son intérêt propre). La société demanderesse soutenait que la personne physique n'était que le prête-nom de la société, et que le nom de M. F. figurant au contrat relevait d'une erreur matérielle, la société devant être désignée comme preneur.

La défenderesse a soulevé une exception péremptoire de défaut de qualité pour agir ad causam, puis a conclu au fond.

Par jugement du 8 avril 2014, le Tribunal de Batlles a accueilli l'exception et déclaré la société demanderesse dépourvue de qualité pour agir. La société Benítez a interjeté appel le 9 juillet 2015. L'intimée a conclu à la confirmation. Le magistrat rapporteur était M. Joan Manel Abril Campoy, la formation comprenant également MM. Carles Cruz Moratones et Vincent Anière.

Le texte fourni ne mentionne aucun élément de procédure antérieur à l'exception elle-même. Il est en outre relevé que la rédaction du dispositif du jugement de première instance désigne une société différente comme partie ayant soulevé l'exception (« Promotora i Gestora d'Inversions, S.A. »), ce qui paraît relever d'une erreur de rédaction ou d'anonymisation (non précisé dans la décision).

Question de droit

Le litige posait deux questions connexes.

Première question : une société peut-elle agir en nullité d'un contrat de bail commercial lorsque ce contrat a été conclu au nom d'une personne physique et que la preuve ne démontre pas que la société était partie au contrat ou qu'elle agissait par l'intermédiaire de cette personne ?

Seconde question : la société demanderesse pouvait-elle se prévaloir, à défaut de contrat initial à son profit, d'une subrogation dans les droits du preneur, d'une novation tacite ou d'une pluralité de preneurs ?

Ces questions relèvent principalement de l'appréciation des preuves. La décision ne cite aucune disposition législative ou réglementaire précise : elle se fonde sur « la législation en vigueur et les usages et coutumes applicables » (texte de la décision), sans que les références normatives ne soient identifiées dans le texte fourni (non précisé dans la décision).

Solution et dispositif

La Cour confirme l'absence de qualité pour agir de la société demanderesse. Ayant consta

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella , el 23 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació de la mercantil Benítez va interposar demanda, de data 9-9-2009, envers la mercantil Sancho, en virtut de la qual demanava la declaració de nul·litat radical i de ple dret del contracte d'arrendament de local de negoci celebrat el dia 1-02-2008 i la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 58.743 euros i amb imposició de les costes processals.

En data 29-02-2012 la part defenent va contestar a la demanda i va articular, en primer terme, excepció peremptòria de manca de legitimació activa ad causam i després es va oposar al fons, tot sol·licitant la desestimació de la demanda amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, en data 8-04-2014, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X : que ha d'estimar i estima l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa "ad causam" invocada per la societat mercantil andorrana per accions "Promotora i Gestora d'Inversions, S.A." en ordre a la pretensió condemnatòria declarativa de nul·litat radical i de ple dret del contracte d'arrendament de local de negoci subscrit entre els litigants l'1 de febrer del 2008 i en reclamació de quantitat contra ella dirigida per part de la mercantil "Benítez" tot això amb imposició de les costes judicials causades en aquesta instància a la darrera segons s'ha raonat en el II.- Considerant".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 9-07-2015, ha formulat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius indicats en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, la part recorreguda ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 4-09-2015, en virtut del qual i en atenció als arguments referits en el mateix, demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, considera que la sentència no ha portat a terme una deguda valoració de la prova, ja que la legitimació activa de la recurrent queda abastament provada. Manifesta que el fet que el nom del Sr. Giner aparegui com a part arrendatària és un mer error tipogràfic realitzat per l'arrendadora quan es va confeccionar el document. Així, indica que el Sr. F. en l'esborrany de modificacions del contracte d'arrendament, enviat el 23-01-2008, conté modificacions quant al domicili social i exposa que la contractant és la societat i que aquestes modificacions no es van fer i no va verificar per excés de confiança. En la prova de confessió en judici del Sr. I. s'actua amb mala fe i amb l'ànim d'aprofitar l'errada, quan es fa creure que ell tenia molt clar que es contractava amb la persona física i no amb la societat. Afegeix que existeixen actes de la defenent que evidencien que el real arrendatari és la societat Benítez, com el fet que en data 25-03-2009 es va enviar una carta al Consell Superior de la Justícia i en el darrer paràgraf s'exposa que el local està arrendat al Sr. M. F. de la societat ENTITY_4; el document aportat el 16-10-2010 i admès com a prova per a millor proveir, relatiu a la sol·licitud d'obertura de comerç; el pagament del preu de lloguer i de la fiança per la mercantil i el gir dels rebuts al compte corrent de la mercantil per part de la defenent, així com la carta de 29-05-2009 enviada per la part defenent a l'agent. Afegeix que el trasllat de la línia telefònica o l'alta del negoci fou demanada també per la mercantil. Per últim, afirma que si no s'entengués provada l'errada denunciada, hauria operat una novació tàcita respecte de la part arrendatària, que hauria estat acceptada per l'arrendadora (contesta de la defenent de 29-05-2009 a la carta rebuda) i, si no, existiria l'acceptació d'una pluralitat d'arrendataris. Acaba amb l'asseveració que la recurrent es troba legitimada pel document de subrogació del Sr. F. a favor de la societat (doc. 35). En segon terme, respecte al fons de l'afer, sustenta que ha restat provat que quan es va celebrar el contracte, el consentiment de la part agent estava viciat per engany, atès que estava arrendat per una tercera persona i sobre el local pesaven 5 embargaments, coneguts per l'arrendadora, i que impossibilitaven explotar el negoci projectat. Considera que el contracte esdevé nul per la concurrència del vici del consentiment i per la impossibilitat de l'objecte, a l'estar llogat el bé en el moment de la celebració del contracte. Conseqüència de la nul·litat i de la reposició a la situació originària, demana l'import de les quantitats que indica en el seu escrit (folis 30 i 31), junt amb les costes processals.

II.- El primer extrem que ha de ser examinat és el relatiu a si la part recurrent gaudeix o no de legitimació activa, tota vegada que només si es conclou de forma diversa a la solució adoptada a la instància es podrà per la Sala analitzar el fons del litigi.

Per a decidir aquesta qüestió, relativa a la legitimació activa, s'ha de valorar la prova practicada a les actuacions i determinar si de la mateixa s'extreu que el contracte fou celebrat entre la defenent i el Sr. F. en nom propi o bé es va fer per compte de la societat mercantil Benítez.

Consta a les actuacions que, en data 1-02-2008 es va celebrar un contracte d'arrendament de local entre el Sr. Sarabia, en nom de Sancho, i el Sr. M.F. i s'expressa que aquest actua en nom i interès propi. I en la clàusula setena, paràgraf tercer, del contracte s'assenyala que "La segona part contractant no podrà traspassar, sotsarrendar, cedir -ni que sigui en Gerència o com participació d'una societat- donar, alienar o pignorar el local arrendat en tot ni en part, sense autorització escrita de la part propietària". Refereix la part recurrent que va enviar un esborrany de contracte en el qual figurava la mercantil recurrent com a arrendatària i no ell com a persona física, però que aquests canvis no van passar al document final. Aquests extrems no avalen la tesi de la recurrent, atès que corresponia a la part arrendatària verificar el que signava i negar-se a prestar el seu consentiment si la seva voluntat era que fos la societat l'arrendatària del negoci. Precisament, el que acrediten és que no es va tractar d'una errada sinó que, indicats els canvis que pretenia el Sr. F., aquests no foren tinguts en compte i es va designar a ell com a part arrendatària; extrem que va acceptar.

Aquesta inicial conclusió es veu també refermada pel fet que la sol·licitud d'obres menors i el seu pagament (folis 26 i 27) s'efectuen a nom del Sr. F. Així mateix, la prova de confessió en judici abona la mateixa solució. El Sr. I. manifesta (foli 132) que fou l'agent qui va facilitar el número de compte per a carregar els rebuts i (foli 133) que el contracte fou efectuat a nom del Sr. F. El Sr. F. (foli 136) reconeix que va actuar en nom propi, malgrat fer referència a les modificacions enviades per fax i que afectaven a la part arrendatària, alhora que va signar la sol·licitud d'autorització d'obres menors, sense que mai Benítez signés cap contracte o subrogació o novació amb la part defenent.

Respecte dels actes que, a criteri de la recurrent evidencien que el contracte girava a nom de la mercantil i no de la persona física, enumera els següents: com el fet que en data 25-03-2009 es va enviar una carta al Consell Superior de la Justícia i en el darrer paràgraf s'exposa que el local està arrendat al Sr. M. F. de la societat ENTITY_4; el document aportat el 16-10- 2010 i admès com a prova per a millor proveir, relatiu a la sol·licitud d'obertura de comerç; el pagament del preu de lloguer i de la fiança per la mercantil i el gir dels rebuts al compte corrent de la mercantil per part de la defenent, així com la carta de 29-05-2009 enviada per la part defenent a l'agent. Afegeix que el trasllat de la línia telefònica o l'alta del negoci fou demanada també per la mercantil.

La carta enviada al Consell Superior de la Justícia no permet concloure que el contracte d'arrendament fos atorgat a favor de la societat mercantil, atès que en la mateixa s'exposa "Local arrendat el dia 1 de Febrer de 2008, al Sr. M.F., de "Benítez". Per tant, es fa constar que l'arrendatari és una persona física i se la refereix per la seva vinculació a la mercantil Benítez. Els pagaments dels preus de lloguer i de la fiança s'efectuen en el compte corrent 30R757, que és el que consta en el contracte d'arrendament, sense que el fet que el pagament s'efectuï, com s'al·lega i acredita (cfr. foli 131), per la mercantil i no per la persona física, no justifiqui que la titularitat arrendatària fos de la societat mercantil, sobretot si es pren en consideració la vinculació entre la persona física, sòcia i administradora de la societat, amb aquesta darrera. I a la mateixa conclusió s'arriba amb la lectura de la carta de 29-05- 2009, perquè la mateixa s'adreça al Sr. M.F.G./"Benítez" i en la seva redacció es refereix, a la lletra, "del local arrendat per Vostè el dia 1 de Febrer de 2008", de manera que resta clar que la referència s'efectua a un llogater com a persona física (Vostè) i no a una societat mercantil. I tampoc es pot dotar de la transcendència que pretén la part recurrent al document del foli 145, tota vegada que en el mateix és cert que es sol·licita l'obertura d'un comerç-indústria per part del Sr. F., que s'indica que actua per compte de Benítez, però s'afirma que girarà sota la denominació comercial de C.D.-D. i que aquest negoci estarà sota la direcció i responsabilitat de la persona sol·licitant. Cal tenir en compte que la titularitat del negoci i la denominació comercial són diferents de la titularitat arrendatícia i res impedeix que una persona sigui titular de l'arrendament i una altra del negoci i de la denominació comercial. Conclusió que resulta també extensiva a l'explotació del negoci, com ho és que la línia telefònica giri a nom de la societat mercantil i no de la persona física, arrendatària del local o que l'alta del negoci (foli 295) s'insti per Benítez.

Si a les anteriors consideracions, afegim que no s'ha acreditat l'existència de cap acord social del qual emanés la voluntat de la mercantil Benítez per a arrendar el local en el qual s'havia de desenvolupar el negoci d'informàtica, s'ha de concloure que la prova practicada a les actuacions abona la resposta judicial obtinguda a la primera instància, de manera que ha de ser confirmada en aquest extrem.

III.- Resta per examinar les al·legacions de la part recurrent respecte de la subrogació (cfr. document 35, foli 254) dels drets i obligacions contractuals del Sr. F. a favor de la mercantil agent, així com les relatives a la novació tàcita i a la pluralitat d'arrendataris.

La primera consideració que s'ha de realitzar és que la cessió de drets i accions del Sr. F. a favor de la mercantil Benítez requereix, segons disposa la clàusula VII del contracte d'arrendament, abans transcrita, que la part arrendadora ho consenteixi. A les actuacions no consta provada l'existència d'aquest consentiment, de manera que no pot operar la substitució en la posició arrendatària ni es pot tampoc entendre, sense el consentiment de l'arrendador, que s'hagi incorporat una nova persona per a integrar aquesta titularitat arrendatícia. I això és així perquè no estem front al canvi de deutor en una concreta obligació o l'aposició d'un altre deutor junt amb el primer, sinó que el que es pretén és una cessió de la posició contractual d'arrendatari a favor de la societat mercantil. Per tant, no es tracta d'un canvi de deutor en una concreta obligació o en un determinat crèdit sinó de determinar si s'ha produït un canvi en la posició arrendatària. En tot cas, per a tenir per acreditada aquesta mutació ("novació modificativa") en la posició de l'arrendatari esdevé un requisit imprescindible que aquesta cessió sigui consentida per la part arrendadora. I en el cas que ens ocupa, no existeixen dades que puguin abonar aquesta conclusió, tota vegada que com s'ha argumentat el pagament de la fiança o dels lloguers al compte indicat per l'arrendatari, i que aquest fos el de la persona jurídica, no permet concloure l'existència del consentiment a la cessió de la posició contractual i més si es pren en consideració que el pagament efectuat per un tercer produeix efectes alliberatoris del deute, sense perjudici del dret de repetició que s'escaigui.

IV.- Les argumentacions anteriors justifiquen la confirmació de la resposta judicial quant a la manca de legitimació activa i la innecessarietat d'examinar el fons de l'afer. Des de l'òptica de les costes processals, la desestimació del recurs s'ha de traduir en la imposició d'aquestes a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Benítez contra la sentència, de data 8-04-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar les costes processals a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.