• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 10/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:10A)

Faits et procédure

Dans le cadre d'une procédure de séparation, Mme Pastor a introduit une demande de mesures provisionnelles à l'encontre de son époux, M. Sanç, sur le fondement de l'article 63 de la Llei qualificada del matrimoni (LQM). L'audience prévue par la loi s'est tenue le 21 mai 2015. Le défendeur s'est déclaré d'accord avec l'ensemble des mesures sollicitées, à l'exception d'une pension alimentaire de 500 euros mensuels pour les enfants, et a demandé la condamnation de la demanderesse aux dépens.

Par un Aute du 6 juillet 2015, le Batlle a ordonné plusieurs mesures : confirmation de la suspension de la vie commune, attribution de l'usage du logement familial à la mère, exercice conjoint de l'autorité parentale, garde alternée de l'enfant mineur par semaines alternées, répartition des vacances scolaires, prise en charge par moitié de la quote-part hypothécaire et des impôts afférents au bien commun, et mise à la charge du père de la plupart des dépenses des enfants, dont celles du fils majeur, auxquelles s'ajoute une contribution de 600 euros mensuels pour son entretien. Le juge a rejeté les autres prétentions sans statuer sur les dépens.

Mme Pastor a formé un recours et sollicité la révocation partielle de l'Aute. Le ministère public s'est opposé au recours et a demandé la confirmation de la décision de première instance. Le défendeur a conclu dans le même sens, avec condamnation de la recourante aux dépens. Le recours a été examiné par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, sous la présidence de M. Joan Manel Abril Campoy, magistrat rapporteur.

Question de droit

Le litige soulève une question principale : un juge statuant en matière de mesures provisionnelles peut-il rejeter une demande de pension alimentaire pour les enfants, au motif que la prétention relèverait en réalité d'une pension compensatoire, et que le principe de proportionnalité entre les ressources du parent débiteur et les besoins des enfants a été correctement appliqué ?

Deux questions connexes se posent. La première porte sur la qualification de la prétention : la recourante soutenait que le premier juge avait confondu sa demande avec une pension compensatoire. La seconde porte sur le fond : la répartition des charges entre les parents était-elle conforme au principe de proportionnalité ? Une troisième question, accessoire, concerne la répartition des dépens lorsque le litige, bien qu'issu d'une crise familiale, a un objet patrimonial.

Solution et dispositif

La Cour rejette le recours sur les deux fondements invoqués par la recourante.

Sur le caractère provisoire de la décision. La Sala Civil rappelle que la procédure de mesures provisionnelles privilégie la célérité au détriment de l'administration de preuves susceptibles de retarder la décision.

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Pastor va interposar demanda de mesures provisionals (ex. Art. 63 LQM) envers el Sr. Sanç, segons la qual sol·licitava l'adopció de les mesures que referia en el seu escrit de data 14-05-2015.

En data 21-05-2015 es va celebrar la compareixença prevista legalment i el defenent es va mostrar conforme amb totes les mesures a excepció de la pensió d'aliments de 500 euros que l'agent sol·licita i va demanar la imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictat Aute, de data 6-07-2015, amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Decretar, a l'empara dels termes de l'art. 63 de la LQM, les següents mesures provisionals:

Confirmar la suspensió de la vida en comú dels consorts D.P., eximint-los del deure de convivència i demés deures conjugals previstos a l'article 9 de la LQM;

Atribuir l'ús de l'habitatge familiar a la Sra. ENTITY_4;

Declarar que l'exercici de la pàtria potestat, entès com una obligació dels pares, correspon a ambdós consorts.

Establir la guarda i custòdia del fill menor Escolano compartida entre ambdós progenitors per setmanes alternes produint-se els canvis de domicili el darrer dia lectiu de la setmana, a l'hora convinguda i sens perjudici de modificacions puntuals consensuades.

En relació a les vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu es repartiran per meitats iguals, corresponent al pare la primera meitat els anys senars i la segona, els parells i a l'inrevés a la mare; i les vacances curtes de Carnaval, Pentecosta i Tots Sants per períodes sencers alternatius entre ambdós progenitors.

Establir que ambdós consorts resten obligats a satisfer el 50% de la quota hipotecària en vigor, impostos i taxes de les unitats immobiliàries de propietat comuna així com les despeses comunitàries altres que les de consum -anant aquestes darreres a càrrec exclusiu de la Sra. P.-, havent de sufragar cada consort la quota de l'assegurança vida pròpia vinculada a la hipoteca.

Imposar al Sr. Sanç, a part de les despeses que es generin quan gaudeixi de la companyia dels seus fills, el pagament dels següents conceptes:

Totes les despeses externes del fill menor Escolano (despeses escolars, bus, tractament de dislèxia, repassos, colònies, esqui club), així com les de roba, calçat i despeses medicofarmacèutiques.

Totes les despeses del fill major d'edat Escolano, universitat, lloguer, desplaçaments interns i internacionals, despeses medicofarmacèutiques, més 600 EUR mensuals per manutenció (roba, calçat, higiene etc..).

SEGON.- Desestimar les restants pretensions de les parts, sense fer especial pronunciament en costes processals.

TERCER.- Advertir a les parts que, segons allò previst a l'article 63.7 de la LQM en relació amb l'article 51.2 de la mateixa norma, les presents mesures quedaran sense efecte si en el termini de trenta dies naturals no s'hi interposa la corresponent demanda, quan siguin dictades les que estableixi la sentència a recaure en el procediment principal en curs, o quan acabi el procediment principal de qualsevol altra forma.

Igualment, informar que mentre subsisteixin, poden ser modificades pel Batlle, en els supòsits en què s'hagi produït un canvi significatiu de les circumstàncies que es van tenir en compte per adoptar-les."

III.- La Sra. Pastor ha formulat recurs contra la resolució dictada a la instància i ha presentat, en data de registre 9-10-2015, escrit de conclusions, pel qual sol·licita la revocació parcial de l'Aute dictat a la instància.

El Mgfic. Ministeri Fiscal, per escrit de data 19-10-2015, es va oposar a l'escrit de conclusions i va demanar la confirmació de la resolució d'instància.

La part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 29-10-2015, demana, en consonància amb els arguments continguts en el mateix, que es confirmi la resolució dictada a la instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs de la Sra. Pastor són els següents. Entén, en primer terme, que l'Hble. Batlle ha confós la seva reclamació amb una pensió compensatòria quan el que demana és la suma de 500 euros en concepte de pensions d'aliments dels fills. Així, manifesta que, malgrat que el Sr. Sanç assumeixi 1.611,54 euros de despeses dels fills, li resten 3.722,23 euros per a cobrir les seves necessitats i les dels fills comuns, mentre que a la recurrent només li sobren 750 euros per a les seves necessitats i les d'alimentació dels fills. Atesa aquesta diferenciació entre el romanent que li sobra a cada progenitor, procedeix fixar una pensió de 500 euros mensuals per aliments dels nens per a cobrir material, roba, "pagues" i altres despeses dels menors que no cobreix totalment el pare.

II.- El present recurs no pot prosperar en atenció fonamentalment a dos arguments. En primer terme, perquè ens trobem en seu de mesures provisionals. Com encertadament argumenta l'Hble. Batlle i aquesta és també la finalitat que recull la reforma de la Llei qualificada del matrimoni per Llei 3/2012, del 19 d'abril, en seu de mesures provisionals (art. 63 LQM) es tracta de primar la celeritat en detriment de la pràctica de proves que poden retardar la decisió, atès que es tracta d'obtenir una decisió ràpida que protegeixi, amb el caire d'interinitat que esdevé propi de les mesures provisionals, els interessos de les parts i dels menors d'edat fins que es dictin les mesures definitives de la crisi familiar. Així, algunes de les pretensions, com pot ésser l'atribució d'una pensió compensatòria, no es decideix fins a les mesures definitives i altres, si bé són objecte de decisió en aquest estadi, com succeeix amb les pensions d'aliments a favor dels fills, poden ésser revisades, en funció de la prova practicada, quan es dicten les mesures definitives.

I, en segon terme, perquè la resolució d'instància ha valorat els ingressos que obtenen ambdós progenitors i ha tingut en compte que la Sra. Pastor percep un 23,26% i el Sr. Sanç un 76,74%. Així mateix, ha valorat les necessitats dels fills, un menor d'edat i l'altre major, i les ha quantificat en 2.100 euros. Considera, per tant, que el Sr. Sanç hauria d'assumir la suma de 1.611,54 euros, però que, en realitat, paga la suma fixa de 1.675 euros més la manutenció dels dos fills quan estan en la seva companyia i que la Sra. Pastor no assumeix cap despesa fixa sinó exclusivament la seva manutenció quan estan amb ella.

Consegüentment, cap confusió existeix amb una pretensió de pensió compensatòria. L'Aute examina la pretensió d'una pensió d'aliments de 500 euros pels fills, i la desestima, afegint que altra cosa serà una petició d'una pensió compensatòria en seu de mesures definitives. Per altra part, les pensions d'aliments es determinen en funció de la proporcionalitat entre dos paràmetres, com són, les necessitats dels alimentistes i les possibilitats econòmiques dels alimentants. I des d'aquesta òptica, la resolució d'instància ha tingut en compte ambdues i ha aplicat adequadament el principi de proporcionalitat, de manera que la pretensió de la Sra. Pastor no pot prosperar en seu de mesures provisionals. Afegir que també el pare ha d'abonar les despeses de roba, calçat, despeses farmacèutiques, higiene, amb més les que s'expliciten pel fill Escolano (despeses escolars, bus, tractament de dislèxia, repassos, colònies, esqui club) i del fill Escolano (universitat, lloguer, desplaçaments, despeses mèdico-farmacèutiques, més 600 euros per manutenció), de manera que resulten poques les partides que no queden cobertes pel pare, a excepció de l'estricta alimentació quan estan amb la mare. I quan a les despeses del progenitor, hem tingut ocasió d'assenyalar en altres pronunciaments que les obligacions d'aliments s'han de satisfer amb caire prioritari i preferent, de manera que existeixen despeses que clarament ha de restar supeditades a les mateixes i han de ser reduïdes o eradicades per a cobrir les mateixes, com poden ésser les del pack internet per a la televisió o la reducció de la factura del mòbil.

En definitiva, en consideració a les argumentacions exposades, resta clar que el principi de proporcionalitat entre ingressos dels progenitors i necessitats dels fills ha estat aplicat adequadament i la pretensió de la recurrent que s'aboni una major pensió d'aliments no pot prosperar. En aquest sentit li resta prou romanent a la recurrent per a cobrir les seves despeses i les estrictes d'alimentació dels seus fills i, pels cas que no fos així, procediria reduir algunes de les despeses fixes que presenta en ares a la primacia dels interessos dels menors, sense que correspongui al pare abonar una pensió d'aliments per als fills adreçada a cobrir les necessitats de la mare, atès que aquesta no és la funció ni la finalitat de la pensió d'aliments pels fills, ja siguin menors o majors d'edat.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada, atès que, encara que es ventilin interessos derivats de la crisi familiar, quan les pretensions versen exclusivament sobre qüestions patrimonials, i com en el cas present es sol·licita un augment de la pensió pels fills per a cobrir despeses pròpies, les regles de les costes processals s'han de regir pel principi del venciment, previst al Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Pastor contra l'Aute, de data 6-07-2015, dictat per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 3/2012.