• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 73/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:73)

Note éditoriale : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral ont été retenus.

Faits et procédure

Par un jugement du 1er septembre 2015, la Section administrative du Tribunal de batlles a partiellement accueilli la demande formée par MM. Andrade et Porras contre le Gouvernement d'Andorre. Il a déclaré non conformes au droit les résolutions administratives des 2 avril 2014 et 10 décembre 2013 et a fixé à 440 698,25 EUR la base de taxation de l'impôt sur les transmissions patrimoniales immobilières (ITP) afférente à trois parcelles de terrain.

Le prix déclaré dans l'acte authentique de vente du 8 avril 2011 était de 220 000 EUR. L'administration a d'abord procédé à une estimation qui retenait une valeur réelle de 1 270 040,29 EUR. Les contribuables ont opposé une expertise contradictoire évaluant les biens à 262 521 EUR. Deux rapports commandés par le Gouvernement ont ensuite donné des résultats de 915 349,08 EUR et 772 978,20 EUR. Dans le cadre de l'instance, une expertise judiciaire a retenu le montant de 440 698,25 EUR, que le premier juge a adopté.

Les deux parties ont interjeté appel. Les contribuables ont contesté la valeur retenue et demandé, à titre subsidiaire, de s'en tenir à l'estimation de 262 521 EUR. Le Gouvernement a soutenu que l'expertise judiciaire était erronée. Il a en particulier critiqué l'application des coûts d'urbanisation (paramètre Vu) et des autres coûts nécessaires (paramètre Va) à l'ensemble de la surface constructible, et non à la seule surface devant être viabilisée. La procédure s'est achevée par conclusions écrites, l'audience ayant été remplacée par cette voie.

Question de droit

La Cour devait déterminer la base de taxation de l'ITP, soit la valeur réelle des biens transmis au sens des articles 7.1 et 14 de la loi sur l'impôt. Elle devait préciser trois points :

1. le critère de la valeur réelle et les conditions dans lesquelles l'administration peut en contrôler l'évaluation déclarée ;
2. la valeur probante respective de l'expertise judiciaire et des expertises contradictoires dans un contentieux à dominante technique ;
3. le mode d'application de la méthode résiduelle statique prévue à l'article 123 du Règlement d'urbanisme, et plus précisément l'assiette sur laquelle doivent être imputés les coûts d'urbanisation.

Le tribunal rappelle que la compétence de la Sala Administrativa résulte de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la Justice.

Solution et dispositif

Sur le critère de la valeur réelle, la Cour reprend la jurisprudence de sa décision n° 2005-72 du 16 décembre 2005. Elle retient une conception objective de la valeur vénale, fondée sur les prix qu'aurait produits le jeu de l'offre et de la demande sur un marché réel, eu égard à l'état du bien avant l'aliénation et aux clauses de l'acte. Elle exclut la valeur de convenance. Elle précise en outre que

Representant: Sra. Bueno

Advocat: Sr. Badía

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Téllez

Advocat: Sra. Benitez

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000042/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de data 1 de setembre de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada pels Srs. Andrade i Porras contra el Govern i va declarar que les resolucions de dates 2 d'abril de 2014 i 10 de desembre de 2013 no eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'actuació administrativa en relació al preu real pres en consideració a efectes d'establir la base de tributació de l'impost de transmissions patrimonials, fixant un preu de taxació de 440.698,25EUR.

2.- Els Srs. Andrade i Porras han interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

la sentència recorreguda no ha entrat a valorar els greuges adreçats a l'informe emès pel perit judicial;

s'ha de tenir en compte que les parcel·les de terreny són finques rústiques que no han estat objecte de cap pla parcial ni especial, que llur superfície no arriba al 75% necessari per poder procedir a la redacció del pla parcial, i que es troben apartades de qualsevol nucli urbà.

el preu real era aquell que es va satisfer en el moment de la compra-venda segons escriptura pública del 8 d'abril de 2011, i fixat en l'import de 220.000EUR;

els diferents valors fixats per l'administració són tan dispars que no es poden tenir en compte;

la fixació del valor dels terrenys per sobre del doble d'aquell realment satisfet pot perjudicar la part agent, per quan se li podria oposar una possible acció ultradimidium;

subsidiàriament, s'atenen al valor fixat en el peritatge emès pel Sr. Arcos pel preu de 262.521EUR.

3.- La representació processal de Govern ha interposat també recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia. Al·lega principalment que l'informe pericial efectuat a instància del Tribunal a quo no és correcte, i que preval l'aplicació del dictamen aportat per Govern. Així, Govern no es mostra d'acord amb els valors exposats com a costos d'urbanització (Vu), ni de la resta de costos necessaris per que el sòl pugui ser objecte d'aprofitament urbanístic (Va), com tampoc del coeficient de ponderació aplicat.

4.- Es va donar trasllat dels respectius escrits d'apel·lació a la respectiva contrapart, que els van contestar oposant-se a les peticions que contenien, en els termes que resulten de les actuacions.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en determinar la base de tributació de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, que s'ha meritat amb motiu de l'adquisició de tres parcel·les de terreny per part dels agents.

L'article 14 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries disposa que l'Administració pot comprovar el valor real dels béns o drets transmesos. Per tal d'obtenir aquest valor real, l'Administració ha d'utilitzar un sistema de valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada, dels béns objecte de la transmissió. En qualsevol cas, l'obligat tributari pot promoure la taxació pericial contradictòria prevista a la Llei de bases de l'ordenament tributari.

D'altra banda, segons l'article 7.1 de la mateixa Llei, la base de tributació està constituïda pel valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix.

La sentència d'aquesta Sala núm. 2005-72, de 16 de desembre de 2005, va declarar que "el valor real que forma la base de tributació està constituït pels preus que es podrien obtenir pel joc de l'oferta i la demanda en un mercat real, tenint en compte l'estat en què es trobava abans de l'alienació i les clàusules de l'acte de transmissió. Aquesta definició participa d'una concepció objectiva del valor venal (valor d'intercanvi) i no d'una concepció subjectiva (valor de conveniència o d'utilització)".

"Més precisament, per determinar el valor venal real d'un bé, convé de situar-se des del punt de vista d'un comprador qualsevol (valor comú intrínsec) i no d'una persona determinada (valor de conveniència). Dit d'una altra manera, només s'han de tenir en compte per la valoració d'un bé els elements reals d'apreciació -ja es tracti de factors d'ordre socio- econòmic, físic o jurídic- abstracció feta de les circumstàncies pròpies de la situació personal de les parts".

"En segon lloc, es tracta de precisar els principis de determinació del "valor real" que l'Administració ha de seguir en el quadre de les seves competències de comprovació. L'article 14, ja citat, disposa que "l'Administració ha d'utilitzar un sistema de valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada". Però l'obligat tributari ha de poder contestar les avaluacions notificades per l'Administració. Per tant, el text mencionat indica que la decisió de l'Administració ha d'estar suficientment motivada. La decisió administrativa, per tant, ha d'indicar clarament a l'interessat els criteris d'avaluació del valor real. Des d'aquest punt de vista, resulta dels principis aplicats en dret comparat que el control dels valors resulta principalment de la comparació amb transaccions similars. Per altra banda, l'Administració ha d'indicar a l'interessat els elements de comparació que s'han utilitzat, de tal manera que pugui utilitzar-los per contestar. Només es podran utilitzar altres mètodes d'avaluació quan no existeixi cap transmissió de béns similars".

Tercer.- En el cas que ara s'examina, el valor declarat a l'escriptura de compravenda va ser de 220.000EUR per les tres parcel·les que eren objecte de transmissió. L'Administració va fer ús de la facultat de comprovar aquest valor i, en base a una primera taxació realitzada a petició seva, es va determinar un valor real d'1.270.040,29EUR. Els interessats van oposar una taxació contradictòria que establia una valoració de 262.521EUR, en vista de la qual es van dur a terme altres dos informes a instància del Govern, la primera de les quals va oferir un resultat de 915.349,08EUR i la segona de 772.978,20EUR.

En el marc del procés judicial, s'ha dut a terme una prova pericial, que ha valorat les tres parcel·les en 440.698,25EUR, que és l'import que ha acollit la sentència apel·lada com a base de tributació de l'impost.

Quart.- Els agents manifesten la seva discrepància amb la valoració resultant de la prova pericial i, com s'ha exposat en els antecedents, manifesten que cal atendre al valor real que es va declarar en l'escriptura de compravenda, de 220.000EUR, o subsidiàriament al que resulta de la taxació que van aportar en el seu moment, de 262.521EUR. Per defensar aquesta pretensió, manifesten que aquesta valoració s'ajusta més al preu aplicat en alguna altra transmissió de terrenys que s'ha produït en la mateixa zona i, especialment, que es tracta de parcel·les allunyades de qualsevol nucli urbà i que resulta pràcticament inviable el desenvolupament urbanístic, per l'elevat cost que tindria la realització dels vials i de les infraestructures necessàries. A més, posen de relleu que no s'ha produït cap ocultació del preu real en l'escriptura pública, ja que d'altra manera podrien ser objecte d'una acció per lesió ultradimidium.

És ben cert que les diverses valoracions que s'han realitzat en aquest expedient ofereixen resultats ben contrastats, encara que totes elles apliquen el mateix mètode residual estàtic, que recull l'article 123 del Reglament urbanístic. Aquest mètode, com afirma la sentència apel·lada, consisteix en determinar el valor de repercussió del sòl per cada m2 edificable a partir del valor en venda del m2 construït de l'edificació del tipus previst en el planejament, al qual s'aplica un índex de ponderació i es dedueixen el cost de contracta del m2 de construcció, el cost de repercussió de les obres d'urbanització necessàries i el cost de repercussió de la resta de despeses necessàries, tals com enderrocs i indemnitzacions.

Front als resultats obertament discrepants de les diferents taxacions, resulta plenament raonable i ajustat a dret que la sentència apel·lada hagi acollit la valoració que resulta de la prova pericial practicada en les actuacions. Aquesta Sala ha declarat en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, que encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris substancialment tècnics. D'aquesta manera, el Tribunal pot tenir-lo en compte amb preferència a les conclusions d'altres informes, pel caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Els agents insisteixen en que la valoració que van realitzar era la que procedia, però aquestes al·legacions no poden prevaldre sobre el resultat de la prova pericial que ha acollit la sentència del Tribunal de Batlles, el criteri del qual no pot substituït per la pretensió subjectiva dels interessats.

D'altra banda, és cert que l'objecte d'aquest procés versa sobre la determinació de la base de tributació de l'impost, i que les eventuals conseqüències en l'àmbit civil que evoquen els recurrents, com la possibilitat de que s'exerceixi una acció per lesió ultradimidium, són alienes a aquest litigi.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent.

Cinquè.- El recurs del Govern també pretén que es doni per bona la valoració que recullen les resolucions administratives impugnades, de manera que, en termes generals, s'han de reproduir aquí els mateixos arguments que s'han emprat en l'anàlisi del recurs dels agents.

Tanmateix, l'Administració introdueix aquí un argument addicional que ha de ser examinat de forma singular. En la seva opinió, el dictamen pericial ha incorregut en error quan aplica alguns dels paràmetres que caracteritzen el mètode residual estàtic a que abans s'ha fet referència. En concret, considera que els costos de repercussió de les obres d'urbanització i de la resta de les despeses necessàries per a que el sòl adquireixi la condició de solar (els paràmetres Vu i Va que descriu l'article 123 del Reglament urbanístic) no s'han d'aplicar sobre la totalitat del sostre edificable, sinó només sobre la superfície que ha de ser objecte d'urbanització, que en aquest cas és el 35% destinat a vialitat, segons el planejament urbanístic.

Aquesta al·legació no pot ser compartida, ja que no s'ajusta a la regulació continguda en l'esmentat article 123 del Reglament urbanístic. Aquest precepte disposa que el cost de les obres de urbanització i d'altres despeses s'han de repercutir sobre la superfície construïda ("cost de repercussió per m2 de construcció"), i això resulta coherent amb la mateixa sistemàtica del mètode residual, que calcula el valor de repercussió del sòl a partir del preu de venda del m2 construït, i dedueix posteriorment els costos de construcció, d'urbanització i d'altres despeses. La urbanització es predica de la totalitat del polígon i només de la part destinada a vials, de manera que la valoració realitzada pels perits resulta ajustada a dret.

En conseqüència, procedeix confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el GOVERN D'ANDORRA i els Srs. Andrade i Porras contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).