• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 54/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 mars 2016)

Faits et procédure

Les époux Macias et Azorin étaient engagés dans une procédure de séparation. Par demande de mesures provisionnelles du 9 juin 2015, Mme Macias sollicitait, dans l'attente du jugement de séparation, la séparation de corps et la dispense de cohabitation, l'attribution de l'usage du domicile familial et d'un véhicule, ainsi que le versement par son époux d'une somme de 5 000 euros mensuels à titre d'aide économique ou d'aliments provisionnels, indexée sur l'IPC. Elle invoquait l'application de la loi catalane, les époux étant de nationalité espagnole et domiciliés en Catalogne au sens civil.

Lors de la comparution du 19 juin 2015, les parties sont parvenues à un accord sur la séparation de corps, la dispense de cohabitation et l'attribution du véhicule, dont le titre était au nom de M. Azorin, qui le donnait à son épouse. Aucun accord n'a été trouvé sur la pension. M. Azorin soutenait que son épouse disposait de moyens largement suffisants, tandis que celle-ci affirmait que les fonds versés sur ses comptes bancaires appartenaient à des tiers.

Par aute du 16 septembre 2015, le Batlle a prononcé la séparation provisoire, attribué le véhicule à Mme Macias en exécution de l'accord, et rejeté la demande d'aliments provisionnels. Mme Macias a interjeté appel, en demandant la révocation partielle de l'aute et la fixation de la pension à 5 000 euros mensuels.

Le recours est porté devant la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, qui le rejette.

Question de droit

La décision pose, en substance, deux questions. La première est de principe : une pension alimentaire provisionnelle, due pendant la procédure de séparation, doit-elle être appréciée au regard des seuls moyens du débiteur ou également de ceux du créancier ? La seconde est probatoire : un époux qui allègue ne pas disposer des fonds figurant sur des comptes dont il est titulaire apparent peut-il établir, au moyen de témoignages de proches, que ces fonds appartiennent à des tiers ?

Sur le premier point, la Cour rappelle que l'obligation alimentaire subsiste pendant la procédure tant que le mariage n'est pas dissous. Elle ajoute que la pension doit être proportionnée non seulement au patrimoine de l'alimentant, mais aussi aux besoins de l'alimentaire. Le critère est donc double.

Sur le second point, la Cour examine la situation patrimoniale de l'appelante et conclut que celle-ci n'a pas rapporté la preuve que les fonds ne lui appartenaient pas.

La décision ne tranche pas expressément la question de la loi applicable, que l'appelante avait invoquée, et ne statue pas sur le fond du divorce ou de la séparation.

Solution et dispositif

La Cour retient les éléments suivants :

• les témoignages des parents et de l

A la vila d’Andorra la Vella, el 17 de març del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data nou de juny del dos mil quinze la representació processal de la Sra. Macias formulà demanda d’adopció de mesures provisionals contra el Sr. Azorin sol·licitant que es dictés resolució acordant, entre tant no es resolia la demanda de separació formulada pel Sr. Azorin, la separació de cossos i la dispensa de convivència dels esposos, atribuint a la seva mandant l’ús del domicili familiar situat a la XXXX i el del vehicle Mercedes-Benz ML 320 CDI 4-MATIC, matrícula XXXXX i fixant en concepte d’ajut econòmic o aliments provisionals la suma de 5.000 euros mensuals a càrrec del Sr. Azorin i en favor seu amb actualització anyal de l’IPC, manifestant que en el cas era d’aplicació la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, per ser els cònjuges de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català.

II.- En la compareixença de data 19 de juny del dos mil quinze s’assoliren els següents acords: Primer.- la separació de cossos d’ambdós litigants amb dispensa de la convivència marital; Segon.- que, malgrat la petició efectuada per la Sra. Macias consistent en l’atribució de l’ús del vehicle marca Mercedes-Benz, model 320 Cdi 4-matic amb matrícula XXXX, ambdós reconeixien que aquest vehicle era propietat del Sr. Azorin i que en realitat el vehicle marca Mercedes-Benz, model SLK 200 amb matrícula XXXX, malgrat trobar-se inscrit a nom del darrer, aquest el va regalar a la primera, per tant el Sr. Azorin faria els tràmits administratius corresponents a fi de canviar la carta groga i posar-la a nom de la Sra. Macias, remetent-li per tot durant aquell dia la possessió del mateix per entrega de les claus i de la documentació escaient signada per a fer el canvi de titularitat administrativa; Tercer.- Compte tingut que la Sra. Macias era titular d’altre apartament al Principat d’Andorra, aniria a viure al mateix, renunciant en conseqüència a la petició formulada relativa a l’atribució de l’ús del domicili que havia estat conjugal ubicat a la Urbanització H., Edifici T. número x., 2n- 1a d’Encamp. Pel que fa a la petició de fixació d’ajut econòmic o aliments provisionals formulada per la Sra. Macias, no es va assolir cap acord en quan el Sr. Azorin indicava que al seu criteri l’adversa tenia mitjans econòmics més que suficients per no haver de pretendre, ni necessitar els ajuts econòmics que sol·licitava, ja que era titular de diversos comptes bancaris, mentre que la Sra. Macias defensava que els diners ingressats en aquests comptes no eren seus, sinó de persones vinculades a ella per raons de parentiu.

III.- L’Aute dictat per l’Hble. Batlle en data 16 de setembre del 2015 va decidir establir les següents mesures amb caràcter provisional, o bé definitiu per acord de voluntats entre els litigants:

Primer.- La separació provisional de cossos dels consorts Srs. Macias i Azorin, dispensant-los doncs de l’obligació legal de conviure plegats.

Segon.- L’atribució en propietat a la Sra. Macias, com a conseqüència de donació entre cònjuges, del vehicle marca Mercedes Benz, model SLK 200 amb matrícula XXXX, això és de conformitat amb l’acord assolit pels litigants el dinou de juny del dos mil quinze.

No hi ha lloc a la pensió d’aliments interessada per la Sra. Macias contra el seu espòs Sr. Azorin. Tot això sense fer declaració especial sobre les costes d’aquesta instància.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Macias i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de que s’estableixi com a mesures provisional que el demandat satisfaci, en concepte d’ajut econòmic o aliments provisionals a favor de la seva mandant, la suma de 5.000 euros mensuals, quantitat que deurà satisfer dintre dels cinc primers dies de cada mes en el compte de l’entitat bancària X. número IBAN AD xx xxxx xxxx xxxx xxxx xxxx, amb actualització anyal de l’I.P.C. o, subsidiàriament, l’import que VV.II.SS. determinin per aquest concepte.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el moment de la compareixença dels litigants davant de l’Hble. Batlle en data 19 de juny del 2015 els Srs. Macias i Azorin van arribar a un acord sobre les peticions que la primera recollia en la seva demanda de mesures provisionals, excepte pel que fa al requeriment que en ella es plantejava per tal que el Sr. Azorin abonés a la Sra. Macias la suma de 5.000 euros mensuals en concepte d’ajut econòmic o aliments provisionals entre tant no es dictés la subsegüent Sentència de separació dels esposos que establirà les mesures en principi definitives per les quals s’ha de regir la situació dels mateixos, sense que sigui precís que el Sr. Azorin li proporcioni a la recurrent els aliments als quals continua tenint dret mentre no es resolgui el matrimoni i que no sols han de ser proporcionals al patrimoni de l’alimentant, sinó també a les necessitats de l’alimentat.

II.- Segons manifesta la mateixa Sra. Macias en el document que anomena testament i que consta al foli 372 de les actuacions, ella és propietària en exclusiva d’un immoble a Encamp, XXXX i d’un pis situat a XXXX (foli 480), és copropietària d’una casa a XXXX i copropietària també d’una altre casa a XXXX. D’altra banda, consta a les actuacions que és titular de dos comptes a l’entitat X. números ADxx xxxx xxxx xxxx xxxx xxxx i ADxx xxxx xxx xxxx xxxx xxxx, la primera amb un saldo de 180.309,32 euros (foli 451) i la segona de 27.366,31 euros (foli 455) i juntament amb el seu marit d’un compte a “Y.” amb un saldo de 697,88 euros (foli 422).

III.- No obstant, la recurrent argumenta que el primer d’aquests dos comptes té com apoderada a la Sra. Zapata, mentre que en el segon consta com apoderat el Sr. Ferrer, com resulta del certificat de l’entitat bancària que s’aporta al foli 453, tenint en compte que, segons afirma, en realitat són ells els titulars del compte, de tal manera que ella no pot disposar dels diners que s’hi han dipositat.

En aquest sentit, aporta com a prova de les seves manifestacions una declaració jurada dels seus pares, el Sr. Porras i la Sra. Zapata, que afirmen que els diners que es troben dipositats en el primer d’aquests comptes provenen de la venda d’un habitatge propietat dels Srs. J. i F.H.L. (foli 434), que es van posar en un compte a nom de la seva filla perquè ells no podien constar com a titulars al no ser residents a Andorra, quedant exclusivament com apoderats (foli 457). Consta igualment a les actuacions una altre declaració, també jurada, del Sr. Ferrer, oncle de la recurrent, en el sentit que els diners que es van dipositar primer en un compte número xxxxxxx.xxx.xxx i després en el segon dels comptes dels què la Sra. Macias és titular són en realitat seus, encara que sols consti com apoderat, perquè ell no podia aparèixer com a titular al no ser resident a Andorra (foli 458).

Malgrat els arguments de la recurrent aquest motiu no es pot estimar, ja que la Sra. Macias no ha acreditat que els diners dels citats comptes no siguin seus, n’ha disposat en profit propi i hi ha fet ingressos per tal d’augmentar el seu saldo.

En efecte, cal tenir en compte primerament que els testimonis abans esmentats s’han de prendre amb la deguda cautela atès el parentesc que uneix als declarants amb la recurrent. D’altra banda, cal destacar igualment que no s’ha acreditat que l’obertura dels comptes i les quantitats dipositades en ells coincidissin amb la venda d’un habitatge per part dels Srs. H. i amb les sumes rebudes pels venedors, ni és cert que per no ser residents al Principat no poguessin obrir un compte en un Banc andorrà.

S’ha de destacar, a més a més i especialment, que la recurrent va carregar despeses de la Comunitat de Propietaris a on es troba l’habitatge del qual és titular a Encamp situat a l’XXXX al compte ADxx xxxx xxxx xxxx xxxx xxxx en dates 4 de maig i 1 de juliol del 2015 (foli 455) i els dies 12 i 13 de març del 2015 hi va ingressar els imports de 10 i 15 mil euros (foli 454) que provenien de xecs lliurats per ella (folis 350 i 351), destacant igualment que és en aquest compte a on demana que se li ingressin les sumes que el Sr. Azorin li ha de pagar, segons el seu parer, en concepte d’aliments, pagament i ingressos que no s’entenen si el compte no és seu i petició aquesta darrera certament estranya en aquestes circumstàncies. D’altra banda, en el compte ADxx xxxx xxxx xxxx xxxx xxxx es van ingressar a nom de la Sra. Macias 125.000 euros provinents de l’Agència de Viatges de la què és administrador únic el seu marit (foli 348) i en el compte número ADxx xxxx xxxx xxxx xxxx xxxx s’hi van ingressar 150.000 euros més amb el mateix origen (foli 349), que evidentment no provenien dels suposats titulars del compte, ni anaven destinats a ells.

Per totes aquestes raons, entenem que la Sra. Macias pot atendre les seves necessitats de manera adequada amb el patrimoni del que disposa entre tant no es dicti la corresponent Sentència de separació dels esposos que establirà les mesures en principi definitives per les quals s’ha de regir la situació dels mateixos, sense que sigui precís que el Sr. Azorin li proporcioni a la recurrent els aliments als quals continua tenint dret mentre no es resolgui el matrimoni i que no sols han de ser proporcionals al patrimoni de l’alimentant, sinó també a les necessitats de l’alimentat.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es procedent imposar les costes d’aquesta alçada a cap de les parts litigants en atenció a la naturalesa del litigi i en exercici de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Macias contra l’Aute dictat per l’Hble. Batlle en data 16 de setembre del 2015, que CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT, sense fer especial pronunciament sobre les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 25/2010.