• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 avril 2016, ROJ STSJAD 169/2016

Faits et procédure

Une salariée, Mme Arcos, travaillait pour l'association A. depuis novembre 2005 sans qu'un contrat de travail écrit ait été formalisé. Elle exerçait initialement des fonctions d'assistante de nettoyage, puis des tâches liées à la réalisation et à la distribution de travaux d'impression, pour un salaire mensuel de 1 314 euros.

Placée en arrêt maladie du 19 mars au 19 mai 2014, elle reprend son poste le 19 mai. Selon les constats de la décision, elle se voit alors demander de quitter son poste de travail machine et d'effectuer des tâches de nettoyage, puis de rentrer chez elle, cette injonction étant formalisée par écrit. Le 21 mai, un projet de contrat lui est proposé, qui prévoit notamment le « nettoyage quotidien de la voie publique bordant le siège social ». Elle refuse de le signer, de même qu'une seconde version, sans cette tâche.

Par lettre du 23 mai 2014, la salariée notifie un désistement justifié du contrat de travail sur le fondement de l'article 97 du Code de relations laborales (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008). Elle invoque des conditions de travail dégradantes, un matériel défectueux, un environnement insalubre, des pressions assimilables à un harcèlement moral et une modification unilatérale de ses fonctions. Elle réclame 19 541,18 euros.

Par sentence du 4 novembre 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle rejette intégralement la demande et condamne la demanderesse aux dépens. La salariée interjette appel, en demandant la révocation de la sentence et l'allocation de ses prétentions, avec condamnation de l'employeur aux dépens des deux instances. L'association conclut à la confirmation.

Question de droit

La juridiction devait trancher deux questions :

1. Le désistement de la salariée était-il fondé sur l'une des causes légales de l'article 97 du Code de relations laborales, notamment les lettres a), b), g) et h) invoquées dans la lettre de rupture ?
2. La condamnation aux dépens de la partie perdante, en cas de rejet total de la demande du salarié, est-elle conforme au principe du venciment objectiu ?

La première question suppose d'apprécier la matérialité des griefs au regard de la preuve. La seconde porte sur le régime des frais de procédure en matière sociale.

Solution et d

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Arcos va presentar demanda laboral contra l'associació A., demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 19.541,18.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de A., es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva íntegra desestimació.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 04- 11-2015, decidint "que desestimant íntegrament la demanda principal, ha d'absoldre i absol lliurement a l'entitat "A." de tots els pediments exercitats en la seva contra per part de l'instant d'aquest plet Sra. Arcos, amb imposició de les costes judicials causades en aquesta instància al vençut segons preveu el II.- Considerant.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Arcos demanant la seva revocació, dictant-se una nova estimant totes les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .

La representació processal de A. demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que la Sra. Arcos treballava per A. des del mes de novembre del 2005 sense que s'hagi formalitzat cap contracte de treball. Treballava inicialment com a assistent de neteja i després a la realització i distribució de les m., pel salari mensual de 1.314.-euros.

Es va trobar de baixa mèdica des del 19-03-2014 fins al 19-05-2014, dia de la seva reincorporació al seu lloc de treball.

La relació laboral es va extingir el 23-05-2014 com a conseqüència del desistiment justificat de la treballadora via la següent carta : " Per la present, i mitjançant el procediment previst al respecte pel vigent Codi de Relacions Laborals i a l' empara de l'article 97 de la llei laboral suara esmentada, li faig avinent el meu desistiment del contracte de treball que em lliga amb l'empresa que vos- tè dirigeix pels seus incompliments per part seva del contracte de treball i dels pactes assolits amb mi pel que respecta a les meves condicions de treball.

Com vostè sap perfectament, des de ja fa temps i especialment durant els dar- rers mesos, el comportament cap a la meva persona i cap al meu treball per part seva ha estat totalment hostil i desconsiderat, incorrecte, i completament contrari a la bona fe i a les condicions en que s'ha de mantenir una relació laboral.

En efecte, com vostè coneix, l'empresa de forma progressiva m'ha anat imposant unes condicions de treball més degradants i contràries a les legislacions vigents en ma- tèria laboral i de prevenció de riscos laborals i professionals.

En aquest sentit, la màquina que he d'utilitzar per fer la meva feina d'impressió de m., no funciona correctament des de fa temps i malgrat els reiterats advertiments que he fet a l'empresa al respecte, o les reparacions necessitades no es duent a terme o, en qualsevol cas, no es duent a terme amb la freqüència i intensitat que precisaria.

Aquest fet dona lloc a retards en l'execució dels treballs que em són imputats in- justament a mi i, a més a més, comporta que hagi de dur a terme la meva feina i operar amb la màquina en condicions inadequades i amb fuites d'oli i de líquids que m'han su- posat ressecaments i cremades a la pell de les mans quan no se m'han donat guants per protegir-me. A més a més, després de ser operada de tres hernies l'any 2013, quan vaig tornar a la feina, el mal estat de la màquina de treball em va suposar haver de tre- ballar amb una altra màquina més antiga que em perjudicava el procés de recuperació de la lesió.

Igualment després de l'operació suara indicada, se'm va obligar per part de l'em- presa a carregar pesos i fer forces per les males condicions dels estris de treball neces- saris per fer la meva feina.

A més a més, l'empresa m'obliga a dur a terme la meva prestació en un lloc de treball emprat pels altres treballadors per emmagatzemar coses velles i sense utilitat i que no disposa ni de finestra ni de calefacció; per la qual cosa, se'm obliga a prestar la meva feina en unes condicions de ventilació, temperatura, humitat i, en general, ambi- entals, que són insalubres per mi i també perjudicials per la bona prestació de la feina, ja que la impressió de les m. necessita una temperatura d'almenys 18 graus que no hi ha mai en aquell lloc de treball. Aquest fet és especialment greu des de que, a més a més, m'ha estat retirat per part de l'empresa i sense cap justificació, el radiador portàtil del que vaig disposar durant un temps.

Novament, la mala qualitat de la impressió i els retards en el lliurament de les m. m'és imputada exclusivament a mi quan el motiu de tots els problemes és únicament que la feina s'executa en unes condicions de treball impròpies i inadequades.

Aquest clima de tensió és la causa directa del trastorn depressiu que he patit i que m'ha tingut durant dos meses en situació d'atur de treball fins el passat dia 19 de maig.

En tot cas, amb la meva reincorporació al treball, aquest ambient tendenciosa- ment contrari als meus drets laborals s'ha vist encara més agreujat, si això és possible.

Efectivament, quan el dia 19 de maig d'enguany volia reincorporar-me al lloc de treball, la senyora Palomo em va dir que, per ordre directa de vostè, no podia fer-ho i, en can- vi, havia de fer tasques de neteja d'escales i fins i tot dels banys, de la seu de l'empresa.

Igualment, em van tancar el meu lloc de treball i no vaig poder accedir al mateix fins que vaig amenaçar amb denunciar aquestes actuacions al Servei d'inspecció de Treball.

Tanmateix, després vostè mateix es va posar al telèfon per dir-me que marxés a casa fins dimecres i que aleshores ja parlaríem, a la qual cosa, jo em vaig negar pels perjudicis que em podia comportar abandonar el meu lloc de treball i, finalment, vaig haver de fer-ho, després de que l'ordre d'abandó del lloc de treball se'm comuniques per escrit i mitjançant una carta signada per ordre seva.

Finalment, quan el dia 21 de maig vaig tornar a la feina, vostè em va presentar un document on voli fixar unes noves condicions de treball per mi i especialment on vo- lia introduir-me unilateralment l'obligació permanent i diària de netejar la voravia de l'edifici de la seu social de l'empresa.

En aquest sentit, és evident que l'obligació de netejar una voravia és una modifi- cació unilateral i substancial de les condicions de treball perquè no té cap relació amb el procés d'elaboració de p. de m. i el seu lliurament, l'elaboració de l'inventari de p. de m. i la gestió de les p. velles o per destrucció, que són les altres activitats que consten al document de referencia i que constitueixen la meva prestació pactada amb l'empresa i prevista al meu contracte des de ja fa molts anys.

Aquestes conductes són, com ja s'ha dit repetidament en aquesta carta, clara- ment ofensives cap a la meva persona i la meva dignitat, atemptatòries contra els meus drets laborals a desenvolupar la meva feina en els termes pactats contractualment i en les condicions de seguretat i salut en el treball necessàries; a que no em sigui exigit un treball diferent de l'estipulat; a la meva ocupació efectiva; i a que no se'm tracti a la feina de forma vexatòria, ofensiva per la meva dignitat o constitutiva d'assetjament moral i, a més a més, estan tendenciosament adreçades a provocar -de forma il·legals i abusiva- la meva renúncia a la feina i a disfressar maliciosament el meu acomiadament amb el meu desistiment per esgotament personal i emocional.

Per tot plegat, li comunico mitjançant la present la meva decisió irrevocable de desistir del contracte de treball que em vincula amb l'empresa que vostè dirigeix des del mes de novembre de l'any 2005 i a reclamar que em siguin lliurades en concepte de finiment de la relació laboral de referencia, els havers salarials de tota mena que em deuen a data d'avui així com els altres drets i compensacions econòmiques previstos per la Llei, els quals espero que se'm facin efectius en el termini i de la forma igualment prevista a la vigent normativa laboral.

En cas contrari, li comunico ja des d'ara que faig expressa reserva de tots els drets que em corresponen per reclamar mitjançant la jurisdicció competent l'import que em pertoca en concepte de quitança, en el qual cas, reclamaré juntament amb l'import suara indicat, els interessos legals de la dita suma així com els honoraris d'advocat i procurador que siguin necessaris per obtenir el pagament reclamat i qualsevol altra su- ma que em pugui correspondre en concepte d'indemnització de danys i perjudicis.

Igualment, li faig avinent que totes les irregularitats i els incompliments relatats en la present carta, ja han estat denunciats el dia 20 de maig de 2014 davant el Servei d'inspecció de Treball del M.I. Govern d' Andorra.

Restant a l'espera dels seus proveïments, aprofito l'ocasió per reiterar la meva decisió irrevocable de desistir del contracte de treball que em vinculava amb la seva empresa, tot esperant que puguem posar fi a la nostra relació amistosament...".

II.- El primer aspecte del recurs de la treballadora és en relació amb la prova doncs afirma que, al seu parer, les causes que li van permetre desistir del contracte, tal com a exposades en la carta, han quedat establertes. Argumenta en resumit que: 1) malgrat admetre que en data 19-05-2014 se li va impedir accedir al lloc de treball i se li va demanar per escrit de marxar de la feina, el Tribunal ha considerat que es tractava d'una circumstància excepcional i aïllada, contradient així la jurisprudència del Tribunal Superior que considera que es tracta d'un incompliment greu justificant el desistiment; 2) igual passa amb el fet que el mateix dia 19-05-2014 se li va exigir de fer tasques de neteja de les escales; 3) el comportament de l'empresa és agreujat pel fet que el 21-05-2014 se li va pretendre imposar de manera coactiva la neteja diària de la voravia de l'edifici de la seu social i es tracta d'un intent de provocar l'abandó del lloc de treball; 4) se la va obligar a treballar amb un material que no funcionava bé, a més de provocar-li problemes físics, se li retreia els retards i els defectes, també se la feia treballar en indret insalubre i inadequat i 5) és aquest clima de tensió que va provocar la seva baixa mèdica.

Pel que fa aquests dos últims punts, en relació al tracte vexatori per part de l'empresa i de les companyes com a la imposició de condicions de treball degradants (article 97 h "en general, qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe") i a l'incompliment de les obligacions en matèria de seguretat (article 97a "l'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l'exposició de la persona treballadora a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió" ), es veu que la part apel·lant torna a repetir els arguments segons els quals l'empresa hauria tingut una actitud d'assetjament, i l'hauria imposat treballar en un lloc insalubre i inadequat, portar carregues malgrat la seva operació, etc..., però cap argument d'impugnació específic aporta per a rebatre la motivació del tribunal.

De fet, constatem en autes que la versió de la Sra. Arcos al respecte d'aquests punts va ser contradita, en particular per l'informe del servei d'inspecció de treball i pels elements aportats per la societat Ferreras encarregada de la prevenció en l'empresa, i del representant de la mateixa, el Sr. Palomo.

De la mateixa manera, en particular a la llum dels elements aportats per les societats encarregades del seu manteniment, no s'ha confirmat ni la manca de manteniment de les màquines d'impressió de les m., ni que el treball sobre aquestes comportava per l'empleada tots els inconvenients que va denunciar en la carta.

De manera general, no s'ha establert que durant mesos hauria patit el comportament totalment hostil i desconsiderat, incorrecte, i completament contrari a la bona fe, invocat en la carta de desistiment, ni tampoc que la seva baixa laboral per trastorn depressiu fos provocat per les males condicions laborals.

III.- L'empleada insisteix sobre el fet que el comportament de l'empresa correspondria l'article 97 b), és a dir l'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència, i g) que és de no donar ocupació efectiva a la persona treballadora.

Però, compartim el criteri del primer jutjador segons el qual aquestes causes legals de desistiment no queden constituïdes.

Es tracta en realitat dels esdeveniments del 19-05-2014.

En efecte, ha quedat acreditat que és el mateix dia 19-05-2014 que la CASS va informar a l'empresa que la Sra. Arcos es reincorporava al seu lloc de treball, el qual s'havia trobat ocupat per una altra empleada. Es dóna la circumstància que aquell dia el secretari general de l'associació es trobava absent, però que el mateix volia mantenir una reunió amb la Sra. Arcos atès que durant la seva absència s'havia adonat que no havien sorgit tantes incidències amb la màquina d'impressió de p. de m. Aquest fet l'havia portat a considerar que l'empleada feia un mal ús de la mateixa, extrem que l'empresa havia evidentment de solucionar. És així que es va demanar a la Sra. Arcos de no reincorporar-se al seu lloc de treball a la màquina sinó de realitzar unes tasques de neteja de l'edifici (tasques que corresponen a les que feia a l'inici de la relació laboral doncs va explicar a l'inspector de Treball que se l'havia contractada inicialment com a auxiliar de neteja). La treballadora va iniciar aquestes tasques de neteja que se li havia demanat però apareix que ho va fer de tal manera que uns veïns es van queixar. És aleshores que, informat de la situació, el secretari general va demanar a la secretària de direcció dir-li a la Sra. Arcos tornar a casa. Però, per no prendre el risc de veure's reprotxat d'haver abandonat el seu lloc de treball, la Sra. Arcos s'hi va negar si no se li exigia per escrit, i és així que se li va lliurar la carta del 19-05-2014 a tal efecte.

Pel que fa a les sentències que cita la part recurrent (114/13 del 31-07- 2013 i 254/13 del 28-11-2013) es tracta de casos molt diferents, i cap violació existeix de la nostra jurisprudència segons la qual pertoca a l'empresa organitzar la seva activat i donar les directives útils a fi de complir amb la seva obligació legal consistent en donar ocupació efectiva als treballadors.

En el primer d'aquests casos, es tractava de 6 treballadors que havien desistit junts perquè l'empresa els havia enviat cap a casa enlloc d'assignar-los- hi tasques, i això de manera reiterada i després d'haver-los-hi fet la proposta d'acomiadar-los perquè no tenia feina per donar-los. En el segon, es tractava d'una empresa que a més de no pagar degudament els salaris havia manat al seus empleats de quedar-se a casa degut a la incertesa de la situació econòmica de la mateixa.

Quant a l'altre aspecte de la qüestió de l'exigència d'un treball diferent de l'estipulat, és cert que ha quedat acreditat que el dia 21-05-2014, es va proposar a la treballadora de formalitzar la relació laboral i signar un contracte de treball. Dit contracte, a part de les tasques en relació a les m. preveia "la neteja diària de la voravia de l'edifici de la seu social", però la treballadora no va voler firmar-ho justament perquè es negava a realitzar dita tasca i perquè és preveia també que el període de vacances havia de ser a l'agost. Es va establir un altre contracte també de data 21-05-2014, sense la referència a la tasca de netejar la voravia, però tampoc firmat per l'empleada.

Al respecte, existeix una carta de l'advocat de la Sra. Arcos, de data 21- 05-2014 i dirigida a l'empresa, en la qual s'exposa que la treballadora no accepta el canvi de les seves condicions laborals i que s'oposarà a tota actuació de l'empresa que sigui contrària als seus drets. Però, la Sra. Arcos va manifestar a l'inspector de Treball que fou en data 22-05-2014 que havia adreçat dita carta a l'empresa, de tal manera que apareix que la segona versió del contracte no és pas tant el fruit de la intervenció de l'advocat, com ho sosté la part recurrent, que de la presa en compte per l'empresa del refús de la Sra. Arcos de firmar la primera versió.

Aquestes circumstàncies, si bé acrediten que l'empresa va voler proposar a la treballadora formalitzar les condicions de treball per tal de precisar les obligacions recíproques, no acrediten que se li ha volgut imposar un canvi, i no es pot considerar que se l'ha pressionat o es va actuar de manera coactiva doncs cap altre element ho permet dir.

Cal recordar que el desistiment justificat de l'assalariat regulat per l'article 97 del Codi de relacions laborals constitueix sovint el remei per l'empleat a qui l'empresari vol imposar una novació del contracte i que l'empleat no té més alternativa que acceptar dit canvi o abandonar l'empresa. Però, tal supòsit no es dona en el present cas, ja el fet de proposar-li de signar un contracte per tal de formalitzar les seves tasques i davant del refús de l'assalariada de tornar a proposar sense la tasca refusada per l'empleada no es pot equiparar, sense elements concurrents, a una maniobra de l'empresa.

Sala Civil 9

Finalment no s'ha establert cap incompliment greu del contracte per part de l'empresa.

Per tot l'exposat, és amb bon criteri que el Tribunal ha considerat que el desistiment no era justificat per cap de les causes previstes a l'article 97 i ha desestimat íntegrament la demanda.

IV.- El segon aspecte del recurs és en relació amb les costes doncs considera que la seva reclamació no era ni temerària ni amb mala fe, i que el costum en matèria laboral en tal circumstància és de no imposar les costes al treballador.

Però, si bé en matèria laboral no s'imposen les costes al treballador quan aquest veu estimada la seva demanda de manera parcial ( ja que en tal cas, s'ha de fer prevaler el fet que ha tingut de presentar una demanda judicial per obtenir la total satisfacció dels seus drets laborals, quan en principi l'empresari li ha de satisfer espontàniament i sense cap dilatació), diferent és el cas quan la demanda del treballador es desestima íntegrament.

En tal cas, s'aplica el principi general, tal com ho ha fet el tribunal, i que és el del venciment objectiu.

En efecte, en dret civil andorrà, la imposició de costes es regeix pel criteri objectiu del venciment i és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret circumstàncies especials que permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10 - que no es donen en el nostre cas-, essent precisat que la mala fe i la temeritat poden actuar, però com argument de reforç de la condemna en costes.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

V.- En virtut del mateix principi del venciment objectiu, la desestimació to- tal del recurs ha de portar la condemna de la recurrent a pagar les costes d'a- questa alçada.

Sala Civil

10

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Arcos contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-11-2015 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Arcos, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.