• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD Andorre, 30 juin 2016, ROJ ATSJAD 110/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:110A)

Note méthodologique : la référence canonique fournie au départ était incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus reprend les éléments figurant dans le texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de rôle). La traduction du dispositif et des passages cités est une traduction libre du catalan.

Faits et procédure

Par un arrêt du 31 mai 2016, rendu dans le rôle n° TSJC 223/2015, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (TSJA) a rejeté l'appel formé par M. Badía contre le jugement du Tribunal de Batlles du 10 mars 2015, qu'elle a confirmé intégralement, en mettant les dépens de l'appel à la charge de l'appelant.

Le 15 juin 2016, le conseil de M. Badía a formé un incident de nullité d'actuacions (incident de nul·litat d'actuacions) contre cet arrêt. Le moyen unique, tel que le relève la Cour, était que la décision de première instance violait les droits reconnus à l'article 10 de la Constitution, « sans plus de précision ». Le texte ne permet pas de déterminer avec certitude si le recours visait l'arrêt d'appel ou le jugement de première instance. Les motifs de la décision mentionnent en effet la « sentència d'instància », tandis que la demande d'annulation porte sur l'arrêt de la Sala.

Par écrit du 23 juin 2016, le conseil de M. Castrillo s'est opposé à l'incident, a demandé son rejet et a sollicité la condamnation de la partie demanderesse aux dépens. Le litige opposait des parties liées à la vente d'appartements (le texte fait état de deux appartements du premier étage signés par M. Castrillo et de sommes déjà perçues par le vendeur). Le contenu du litige au fond n'est pas exposé en détail dans la décision.

Le magistrat rapporteur était M. Carles Cruz Moratones. La formation était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président) et Vincent Anière.

Question de droit

La question posée était de savoir si l'arrêt définitif du 31 mai 2016 avait porté atteinte au droit fondamental à la juridiction, consacré par l'article 10 de la Constitution andorrane, de nature à justifier son annulation dans le cadre de l'incident prévu à l'article 18 bis, alinéa 3, de la loi transitoire de procédures judiciaires (Llei transitòria de procediments judicials).

La Cour rappelle la fonction de cet incident : il permet de demander à l'organe judiciaire ayant rendu une décision définitive son annulation au motif que celle-ci méconnaît un droit fondamental, en l'occurrence le droit à la juridiction. Il impose donc d'examiner les allégations du requérant et de les mettre en rapport avec la décision attaquée afin de déterminer si la violation alléguée est établie.

Le texte de l'article 10 invoqué est reproduit dans les motifs. Il reconnaît « le droit à la juridiction, à obtenir de celle-ci une décision fondée en droit, et à un procès équitable, mené par un tribunal impartial préétabli par la loi », ainsi que le droit à la défense et à l'assistance d'un avocat, le droit à un jugement dans un délai raisonnable et, dans les procédures pénales, le droit de recours.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'incident en trois temps.

Sur la motivation de l'arrêt. Les juges relèvent que l'arrêt de la Sala expose expressément les raisons pour lesquelles les parties concernées par le litige sont celles qui figurent à la procédure, ces motifs étant développés au troisième fondement juridique de l'arrêt.

Sur l'appréciation de la preuve. La Cour répond à la critique selon laquelle des témoignages auraient été écartés à tort. Elle affirme que « toute preuve testim

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència, de data 31.05.2016, en el Rotlle núm. TSJC 223/2015, en la qual establia: "DECIDEIX: DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Badía contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de març de 2015, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent".

II.- La representació processal del Sr. Badía va formular, per escrit de data 15.06.2016, incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència dictada per aquest Tribunal.

La representació processal del Sr. Castrillo va oposar-se a l'incident de nul·litat promogut i, per escrit de data 23.06.2016, va sol·licitar el refús del mateix i la imposició a la part promotora del mateix de les costes del procés.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4-1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

II.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10 de la Constitució, sense més especificació.

A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, cal dir que s'especifiquen de manera palesa en la sentència de la Sala quines són les raons per les quals considerem que les parts afectades pel litigi són les que estan presents en les actuacions. Així es poden llegir els arguments donats en el fonament jurídic Tercer de la sentència.

En segon terme, hem d'afegir que no tota prova testifical sempre és pertinent -com proclama de manera infundada el promotor de l'incident-. I aquí és precisament on rau la decisió dels dos tribunals que han conegut el cas. No tenim constància que 1) el tal "amic A." sigui la persona que ara ha marxat del país sense comunicar res al venedor (el qual ja ha cobrat importants sumes) i a la que ara identifica el recurrent; 2) Tampoc veiem que pugui afectar aquella identitat als dos apartaments de la planta 1 que ha signat el Sr. Castrillo. Per tant, ens ha semblat que ni era pertinent la prova ni rellevant per l'objecte del plet i ja no cal dir que tampoc podia ser idònia perquè no sabem quina relació pot tenir el Sr. proposat com a testimoni que ara viu a Honduras.

Finalment, convé recordar que els Tribunals estan per protegir els drets a la jurisdicció de les dues parts i no solament a una sola d'elles. El dret a la jurisdicció de l'article 10 empara a totes les parts per igual i es tasca dels Tribunals preservar-lo.

III.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 31 de maig de 2016. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 31 de maig de 2016. Imposem el pagament de les costes a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Contra aquest Aute no hi cap recurs. (article 18 bis.3 in fine de la Llei Transitòria de Procediments judicials).

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).