• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

TSJA (Sala Civil), Aute, 27 octobre 2016, ROJ ATSJAD 147/2016

Note méthodologique : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie en métadonnée étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du texte intégral (en-tête de la décision et identifiant ECLI). Le résumé généré automatiquement figurant dans la base n'a pas été retenu comme source ; le commentaire se fonde exclusivement sur le texte de l'arrêt.

Faits et procédure

Des actionnaires minoritaires de la société anonyme X., SA, entité bancaire, ont saisi la Batllia d'une demande de nomination d'arbitre le 23 juillet 2015. Ils entendaient ainsi faire évaluer leurs actions en vue de leur remboursement, à la suite de l'exercice d'un droit de séparation d'associés. La demande s'inscrit dans un contexte décrit de manière partielle dans la décision : la publication d'un communiqué désignant la société comme suspecte de blanchiment de capitaux, puis l'intervention d'une autorité de contrôle le lendemain, des administrateurs judiciaires ayant saisi le juge d'une demande d'aménagement judiciaire avant la déclaration de séparation des associés (2 avril 2015). La décision mentionne également l'entrée en vigueur, le 16 avril 2015, de la loi 8/2015 sur les mesures urgentes de restructuration et de résolution des entités bancaires. Les effets de séparation sont invoqués à compter du 10 mars 2015 (« non précisé dans la décision » quant à leur fondement exact au regard de la loi 8/2015).

La société s'oppose à la demande, au motif qu'elle se trouve en procédure de résolution, cadre qu'elle estime incompatible avec l'exercice du droit de séparation. Par un Aute du 8 octobre 2015, la Batllia rejette la demande de désignation, ordonne la transmission des observations de la société à la partie demanderesse et ne prononce pas de condamnation particulière aux dépens. Les actionnaires interjettent appel, sollicitant la révocation de l'Aute et l'octroi intégral de leur demande.

La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (TSJA) rejette le recours par l'Aute du 27 octobre 2016, rédigé par le magistrat Carles Cruz Moratones.

Question de droit

La question centrale est la suivante : le juge saisi en jurisdicció voluntària, sollicité de désigner un arbitre en application de la clause compromissoire statutaire, doit-il procéder à une désignation mécanique, ou lui appartient-il de vérifier préalablement l'existence d'une controverse raisonnable sur le fond, notamment sur l'existence même du droit de séparation invoqué ?

Subsidiairement, se posent deux questions connexes :

1. le droit de séparation de l'article 81 de la loi 20/2007 sur les sociétés anonymes et à responsabilité limitée est-il ouvert lorsque les statuts ne prévoient pas de cause spécifique de séparation ;
2. la clause compromissoire de l'article 34 des statuts, qui vise les divergences relatives à « l'interprétation, l'application ou l'exécution » des statuts, couvre-t-elle un litige portant sur le droit légal de séparation ?

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte l'argument des demandeurs selon lequel la procédure ne viserait qu'à désigner un second arbitre, la contestation de la partie adverse rendant alors toute procédure arbitrale inutile. Elle

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- l'expedient de jurisdicció voluntària promogut per la representació processal dels Srs. Martin, Cano, Porras, Capellà, Julián, Andrade, Catalá, Puig i ENTITY_12;

II.- Per escrit presentat en data 23 de juliol del 2015 per la part promotora mitjançant el què sol·licitava que l'autoritat judicial, actuant en substitució de l'entitat bancària X., SA, procedís al nomenament d'un àrbitre;

III.- Donat trasllat de l'escrit, la representació processal de l'entitat X., SA, s'ha manifestat per escrit de data 1 d'octubre del 2015, mitjançant el què s'oposa a la petició de designació d'àrbitre, per motiu que la societat es troba en procés de resolució en el que no pot emmarcar-se l'exercici del dret de separació per part dels socis;

IV.- L'Hble. Batlle va dictar en data de 8 d'octubre de 2015 l'Aute en el que resolia que :

"1er. No donar lloc a la petició formulada per la representació processal dels Srs. Srs. Martin, Cano, Porras, Capellà, Julián, Andrade, Catalá, Puig i Martin per escrit de 23.7.15.

2n.- Donar trasllat a la representació processal de la part promotora de l'escrit de manifestacions a l'entitat X.,SA de data 1 d'octubre de 2015.

3er.- No establir una especial condemna en costes"

V.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal dels Srs. Srs. Martin, Cano, Porras, Capellà, Julián, Andrade, Catalá, Puig i Martin en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimi íntegrament la seva petició del dia 23.7.15, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment de jurisdicció voluntària, la part agent -socis minoritaris- reclama de la Batllia el nomenament d'un àrbitre com a conseqüència de la seva decisió d'exercir el seu dret de separació com a socis de l'entitat X., SA amb motiu de la decisió del Y. de publicar un comunicat en el dia x. de x. de x. mitjançant el qual designava l'entitat com a sospitosa de blanqueig de diners. L'Entitat va ser intervinguda per Z. al dia següent. Els administradors judicials varen presentar en el dia 26.3.15 una demanda d'arranjament judicial, abans de que els socis minoritaris ara peticionaris en data 2.4.15 una pretensió de separació com a socis. Posteriorment, en el dia 16.4.15, va entrar en vigor la llei 8/2015 de 2 d'abril de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries.

SEGON.- Atesa la seva voluntat de separació com a socis -amb efectes del dia 10.3.15, dia anterior a la intervenció de X.-, en fonament a l'article 81 de la llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, la part sol·licitant pretén que se li valorin les seves accions en la data indicada i així siguin reemborsats, tal i com preveu l'article 82 de l'esmentada Llei 20/2007 i en aplicació dels estatuts de l'Entitat (article 34).

La part contraria s'oposa a la pretensió de l'arbitratge perquè es pressuposa que tenen dret a la separació com a socis els sol·licitants, cosa que nega.

L'Aute d'instància considera que existeix una controvèrsia entre les parts i que la jurisdicció voluntària no és el camí processal adient.

TERCER.- Efectivament, la part dispositiva de la decisió de l'Hble. Batlle està plenament ajustada a dret. No és acceptable l'argument de la part sol·licitant conforme en aquest procediment només es tracta de nomenar un segon àrbitre i que el fet que la part contraria s'hi oposi faria inútil sempre el procediment d'arbitratge. El que es tracta aquí és que el que es discuteix per X. és que la qüestió que hauria de resoldre un arbitratge, no ho pot ser. És a dir, els tribunals no poden constituir-nos en aquest cas com simples espectadors i fer una tasca purament mecànica com pot ser nomenar un àrbitre, sense conèixer i analitzar si existeix una controvèrsia raonable que faci inviable el procediment de jurisdicció voluntària.

I quan fem l'anàlisi en el cas present detectem que hi ha una controvèrsia entre les parts sobre el dret de separació de socis que pretenen els sol·licitants i d'aquí que necessitin que es designi un àrbitre per cada part i un tercer de consens.

QUART.- La controvèrsia platejada per X. es centra en que els socis minoritaris sol·licitants exerciten de manera unilateral el dret de separació a l'empara de l'article 81 de la Llei 20/2007. I un cop donen per fet que el seu dret està ajustat a dret, pretenen passar el pas següent que és el de l'article 82 de la dita Llei.

Argumenta X. que el dret de separació regulat en l'article 81 de la LSA és previst quan concorrin de manera cumulativa dos circumstàncies; 1) motius "justos" per separar-se; 2) i quan hagin votat en contra d'un acord de substitució de l'objecte social, o del trasllat del domicili social a l'estranger. I el precepte afegeix que "els estatus podran fixar altres causes específiques per a l'exercici del dret de separació del soci i determinar-ne el règim". No és el cas dels estatuts de la X. que no preveuen cap altre supòsit.

Segons això, la part contraria als sol·licitants argumenta que ja no poden acudir a l'article 34 dels estatuts (clàusula compromissòria d'arbitratge) perquè aquesta clàusula només és aplicable als casos de divergències entre els socis i la societat sobre "la interpretació, aplicació o execució" dels estatuts i ja hem vist que aquests no preveuen cap causa de separació diferent a les de la Llei i per això no són d'aplicació.

En conclusió, la controvèrsia plantejada per X. és raonable i posa en qüestió el dret a separar-se com a socis, que és el fonament dels sol·licitants per demanar la designa d'un segon àrbitre. En conseqüència, en un procediment de jurisdicció voluntària no es pot resoldre el litigi que separa a les parts i, per això, no existeix cap motiu pel qual la Batllia hagi de designar cap àrbitre en aquest cas.

CINQUÈ.- Pel altressí, la part sol·licitant del procediment de jurisdicció voluntària demana l'adopció de mesures cautelars que afecten a tercers (A. i K.) cosa que la resolució d'instància ja ni entra perquè tampoc ha entrat en la qüestió principal. Si aquesta no pot ser abordada en aquest procediment, encara menys es pot adoptar quan són mesures que afecten a tercers.

En conclusió, cal desestimar el recurs.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Srs. Martin, Cano, Porras, Capellà, Julián, Andrade, Catalá, Puig i ENTITY_12; contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 8 d'octubre del 2015 que confirmem íntegrament, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei SA i SL.