• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 23/2017

Faits et procédure

Les parties, Mme Bermudez et M. Porras, ont vécu en concubinage et sont parents de deux enfants, Badía et Canals. Lors de la séparation, Canals était âgée de huit ans et Badía d'un an. Par demande du 20 novembre 2015, Mme Bermudez a saisi le juge de mesures provisionnelles sur le fondement de l'article 63 de la Llei qualificada del matrimoni du 30 juin 1995. Elle sollicitait l'attribution du domicile familial, l'autorité parentale partagée, la garde en sa faveur compte tenu du jeune âge de Badía, un droit de visite pour le père, et une pension alimentaire de 750 euros à la charge de celui-ci.

Lors de l'acte de conciliation du 4 décembre 2015, en présence du Ministère public, les parties ne sont parvenues à un accord que sur l'attribution du domicile à la mère, l'autorité parentale partagée et la garde confiée à la mère. M. Porras a déposé un mémoire en défense sollicitant un droit de visite élargi et contestant le montant de la pension, qu'il estimait ne pas pouvoir dépasser deux cents euros par enfant.

Par jugement du 10 mars 2016, le Batlle a partiellement fait droit à la demande. Il a attribué à la mère la jouissance du domicile familial, maintenu l'autorité parentale partagée avec garde confiée à la mère, fixé un régime de contacts au profit du père, et mis à sa charge une pension de deux cents euros mensuels par enfant, indexée sur l'indice des prix à la consommation, ainsi que la moitié des dépenses extraordinaires.

Les deux parents ont interjeté appel. M. Porras demandait un élargissement du droit de visite, à titre subsidiaire le maintien du régime fixé par ordonnance antérieure. Mme Bermudez demandait que la garde pendant les horaires de travail du père lui soit confiée, ou à défaut qu'une même personne assure la garde, et une pension de 350 euros pour Badía et 400 euros pour Canals. Le Tribunal superior de justícia a rendu sa décision le 20 janvier 2017 par une sentence de la Sala Civil.

Question de droit

La Cour devait déterminer les critères de fixation du droit de visite et d'hébergement du parent non gardien, et apprécier si la garde pendant le temps de travail du parent gardien ou l'élévation de la contribution alimentaire étaient justifiées. Deux questions précises se posaient. D'une part, le droit de visite doit-il être élargi au regard de l'intérêt de l'enfant et de la disponibilité horaire du père ? D'autre part, la pension alimentaire fixée en première instance doit-elle être modifiée au regard des ressources respectives des parents et des besoins des enfants ?

La décision articule ces questions autour d'un principe directeur : « l'intérêt des mineurs » doit être primordial dans la fixation du régime de visites, sans exclure la prise en compte des désirs naturels des parents et de leur disponibilité (fundament II).

Sol

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de gener del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat el dia 20 de novembre del 2015, la Sra. Bermudez va formular demanda d'adopció de mesures provisionals, a l'empara del que disposa l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, contra el Sr. Porras, adduint que va mantenir amb l'adversa una relació de convivència no marital, fruit de la qual havien nascut dos fills, els quins comptaven en aquell moment amb vuit i un any d'edat respectivament. Que feia dos mesos que havien cessat llur convivència, havent deixat la contrapart el domicili que havia estat familiar. Que interessava que li fos atribuït el domicili que havia estat familiar, que la pàtria potestat sobre els menors fos compartida entre ambdós progenitors i que la seva guarda i custòdia li fos atribuïda a ella en atenció a la curta edat del fill menor. Que altrament sol·licitava que es fixés un règim de contactes en favor del progenitor no custodi que descrivia. Finalment, sol·licitava que es fixés a càrrec de la contrapart el pagament d'una pensió per aliments de 750.-euros i la contribució d'ambdós progenitors al pagament de les despeses extraordinàries dels menors.

II.- El dia 4 de desembre del 2015, es va celebrar l'acte de conciliació de les parts, en presència del Magnífic Ministeri Fiscal, en el decurs del qual els litigants tan sols van assolir un acord respecte de l'atribució del domicili que va ésser familiar a la mare, admetent que la pàtria potestat dels menors fos compartida entre ells i que la seva guarda i custòdia se li atorgués a la mare.

En aquell mateix acte, el Sr. Porras va presentar un escrit de contesta a la demanda, mitjançant el quin sol·licitava que es fixés un règim de contactes al seu favor que també descrivia, avenint-se al repartiment de les vacances escolars sol·licitat per l'agent, tot i que, pel que respectava a la pernocta dels menors al seu domicili, adduïa que no existia motiu perquè no es pogués dur a terme. Que respecte de la pensió per aliments que s'havia de fixar al seu càrrec, no podia ésser superior a dos-cents euros per fill.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de març del 2016 va decidir:

"Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Bermudez contra el Sr. Porras, adopto, de conformitat amb l'article 63 de la Llei qualificada del matrimoni, de data 30 de juny de 1.995, les següents mesures reguladores de les relacions paternofilials:

Atribuir a la Sra. Bermudez l'ús del domicili que havia estat familiar;

Mantenir la pàtria potestat dels menors compartida entre ambdós progenitors i atribuir la guarda i custòdia d'aquests a la progenitora;

Establir el règim de contactes en benefici dels menors i en favor del Sr. Porras que es descriu al III.-CONSIDERANT de la present resolució judicial;

Establir a càrrec del progenitor no custodi el pagament d'una pensió per aliments d'un import de dos-cents (200) euros mensuals per cada fill, pagadora els cinc primers dies de cada mes, al compte bancari que la mare assenyali, i incrementable anyalment en funció de la variació que experimenti el índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra, endemés de l'obligació de cada progenitor de satisfer per meitat les despeses extraordinàries dels fills comuns;

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Porras i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i que es fixi un règim de visites en relació als seus fills i en favor seu que descrivia, sol·licitant subsidiàriament que el règim de visites fixat sigui aquell que es recull a l'Aute de 17 de setembre del 2015.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la Sra. Bermudez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de que sigui ella qui tingui cura dels menors mentre el seu progenitor treballa, o, en tot cas, que tinguin sempre la mateixa mainadera i que es fixi una pensió d'aliments a càrrec del seu progenitor i en favor del seu fill Badía de 350 euros mensuals i en favor de la seva filla Canals de 400 euros mensuals, assumint els dos progenitors per meitat les seves despeses extraordinàries, especificant en què consisteixen per ella les dites despeses extraordinàries

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs el Sr. Porras argumenta que, com es desprèn de l'Acta de 4 de desembre del 2015, la seva voluntat havia estat sol·licitar que s'establís la guarda i custòdia compartida dels seus fills entre els dos progenitors i que no ho havia fet atesa la curta edat del seu fill Badía.

sempre que gaudís d'un règim de visites ampli, com aquell del qual va disposar des del moment de ruptura de la convivència dels litigants i que la Sentència objecte del present recurs havia limitat fins i tot aquell del què gaudia en virtut de l'Aute de data 17 de desembre del 2015. Per aquesta raó, sol·licita poder gaudir de la companyia dels seus fills tots els dilluns, recollint- los a la sortida de l'escola o llar d'infants i fins l'endemà al mati, retornant-los al mateix lloc, els caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola o llar d'infants i fins el dimarts següent al matí, portant-los a la llar d'infants o a l'escola corresponent i, els caps de setmana en què no li pertoqui tenir els nens, els dimecres i els divendres, recollint-los a la sortida de l'escola o llar d'infants i fins a les 18.30, reintegrant-los al domicili matern. Subsidiàriament, sol·licita que el règim de visites fixat sigui aquell que es recull a l'Aute de 17 de setembre del 2015, sense qüestionar el règim establert en relació a les vacances dels nens, les onomàstiques i els aniversaris respectius i aquest motiu s'ha d'estimar pel que fa a la seva petició subsidiària.

II.- A l'hora de fixar el règim de visites als seus fills del progenitor que no té la guarda i custòdia dels mateixos cal tenir en compte primordialment l'interès dels menors, de tal manera que aquestes visites comportin el manteniment de les relacions afectives que existien entre pares i fills abans de la separació dels progenitors, afavorint el seu desenvolupament personal. No obstant, sempre respectant aquest interès preferent, cal tenir en compte igualment els naturals desitjos dels progenitors de tenir amb ells els seus fills el major temps possible i la seva disponibilitat horària i de tot tipus per tal de tenir cura d'ells.

En el cas present, és evident que resulta beneficiós pels menors Badía i Canals que aquests mantinguin contactes el més amplis possibles amb el seu pare, a fi de que la separació dels seus progenitors no resulti tant traumàtica per ells, puguin tenir un referent tant patern com matern i l'afecte de tots dos. Aquesta conclusió no ve desvirtuada pel fet de que el menor Badía tingui en l'actualitat dos anys i mig, atès que els contactes amb el seu progenitor no s'han trencat en cap moment, que el que es demana és exclusivament un règim ampli de visites a favor del pare, mantenint un major contacte dels menors amb la seva mare i que no es qüestiona la capacitat del recurrent per tenir cura dels seus fills.

D'altra banda, el Sr. Porras ha manifestat sempre el desig de tenir amb ell els seus fills el major temps possible i fins i tot va valorar la possibilitat de demanar la guarda i custòdia compartida dels mateixos, tenint-los en la seva companyia sempre que ha pogut des del moment de la separació, com reconeix la mateixa agent i com es dedueix de la citada acta de 4 de desembre del 2015 en la què es manifesta que a partir de la separació dels progenitors els havia tingut en la seva companyia els dilluns, dimecres i divendres de la sortida de l'escola o llar d'infants fins les 19 hores.

III.- En qualsevol cas, per tal de fixar un determinat règim de visites del progenitor no custodi als seus fills cal tenir en compte també la seva disponibilitat horària a fi de que els menors puguin restar en la seva companyia el major temps possible i consta a les actuacions que el Sr. Porras treballa de les 9 a les 15 hores i de les 19 a les 23 de dimarts a divendres, gaudint de festa un de cada dos dissabtes al mati, tots els diumenges al mati i tots els dilluns, sent oportú destacar igualment que, malgrat és lògic que els menors restin amb una mainadera mentre els seus pares treballen, és preferible que els nens estiguin en companyia dels seus pares abans de restar amb estranys.

Per aquestes raons, considerem correcte mantenir el règim de visites que establia l'Aute de 17 de desembre del 2015, modificant-lo exclusivament pel que fa a l'hora en què el Sr. Porras podrà recollir als menors al domicili de la seva mare els dissabtes al matí que correspongui, que es fixa com més adequada en les 9 hores del mati, règim que el Mgfc. Ministeri Fiscal considerava idoni en la instància (foli 109), pronunciant-se en el mateix sentit en aquesta alçada en el seu informe de data 29 de novembre del 2016, en quan no s'ha provat que aquest fos perjudicial pels menors, ni que el seu pare no n'hagi tingut una cura adequada, sinó que cal presumir el contrari, ni que s'hagi produït cap canvi en la situació anterior que justifiqui que es limitin les vistes del recurrent als seus fills, tenint en compte que el fet que la Sra. Bermudez cregui que és excessiu que no pugui veure als seus fills durant tres dies no obsta que també el seu progenitor els trobi a faltar si no pot gaudir de la seva companyia durant un temps excessivament perllongat.

IV.- Per aquesta raó, considerem adient establir que el Sr. Porras podrà gaudir de la companyia dels seus fills tots els dilluns des de la sortida de l'escola o llar d'infants fins el dimarts al matí que els retornarà al centre escolar que correspongui i els caps de setmana alterns de les 9 del mati del dissabte, en què els recollirà al domicili de la seva mare, fins el dimarts al matí quan els portarà a l'escola o a la llar d'infants que correspongui. D'aquesta manera, els menors restaran en companyia de la seva mare la tarda del divendres, en el què el pare treballa a partir de les 19.30 hores i en la què els menors acostumen a anar a dormir més tard ja que al matí següent no han de matinar, i podrà esmorzar amb ells el dissabte al matí, mentre que no hauran de retornar al domicili matern exclusivament per dormir la nit del diumenge al dilluns, quan estaran descansant una bona part de les hores en les què el seu pare treballa i quan aquell mateix dia a la tarda tornaran amb ell, ja que entenem que aquests canvis continuats de domicili suposen una alteració innecessària dels hàbits dels menors que pot perjudicar la seva estabilitat. Pel que fa a les setmanes en les què els menors passin el cap de setmana amb la mare, s'estableix que el seu progenitor pugui gaudir de la companyia dels nens els dimecres i els divendres des de la sortida de l'escola o llar d'infants fins les 18.30 hores en què els tornarà al domicili de la Sra. Bermudez, ja que durant aquest temps el Sr. Porras no treballa i d'aquesta manera no perd el contacte amb els seus fills.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la Sra. Bermudez argumentant, primer lloc, que no pot compartir l'argument del tribunal a quo que no aprecia cap inconvenient en el fet que els menors es trobin en companyia d'una mainadera quan el seu pare ha de treballar i proposa que sigui ella qui en tingui cura durant aquestes hores o, en tot cas, que sempre sigui la mateixa persona la que està amb els nens mentre el seu pare treballa, però aquest argument no es pot estimar.

Pel que fa a la petició de la Sra. Bermudez de fer-se càrrec dels nens mentre el seu pare treballa, aquesta Sala considera que no és adient que la recurrent es traslladi a casa del Sr. Porras durant aquestes etapes, atès que es tracta d'un espai que pertany a la seva intimitat, ni tampoc que els nens s'hagin de desplaçar d'una casa a l'altre constantment, sense perjudici de que els litigants puguin arribar a un acord en aquest sentit especialment quan els nens siguin més grans i puguin anar per ells mateixos d'una casa a l'altre si així ho desitgen. D'altra banda, atès que la recurrent treballa com a monitora d'esquí, cal presumir que, especialment els caps de setmana, ha de deixar els seus fills moltes estones amb mainaderes i aquest fet tampoc es pot considerar en principi perjudicial per ells, ni comporta que llavors hagi de ser el seu pare qui en tingui cura.

En relació al fet que la mainadera hauria de ser sempre la mateixa, tampoc aquesta petició es pot estimar en quan no depèn de la voluntat del Sr. Porras, que cal suposar que també ho desitjaria encara que no sempre ho pugui aconseguir, sempre que es respecti el requisit de que siguin persones acreditades professionalment per aquesta tasca.

VI.- La recurrent s'oposa igualment a la decisió de la resolució d'instància en quan entén que, atès que les necessitats dels menors s'han de valorar en una suma que oscil·la entre 600 i 800 euros, raó per la qual entén que el Sr. Porras hauria d'abonar una pensió d'aliments a favor del seus fills de 750 euros mensuals, corresponent 400 a la seva filla Canals i 350 pel seu fill Badía, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, com destaca la Sentència objecte del present recurs, el Sr. Porras té un salari mensual de 1.091,48 euros nets, mentre que la Sra. Bermudez manifesta que té uns ingressos variables que no acredita, encara que, com posa de relleu igualment la citada resolució, el mes de desembre del 2015 va iniciar un treball com a monitora d'esquí pel qual va percebre uns ingressos de 1.600 euros aquell mes, d'altra banda, la recurrent resideix en un domicili de la seva propietat, mentre que el Sr. Porras ha d'abonar un lloguer de 400 euros mensuals pel pis que ocupa (foli 37), de tal manera que, abonant, a més a més, 400 euros en concepte de pensió d'aliments pels seus fills sols li resten uns 300 euros per atendre les seves necessitats personals, mentre que cal entendre que a la Sra. Bermudez té uns ingressos superiors i unes despeses menors i per tant pot aportar unes sumes superiors per atendre les necessitats dels seus fills.

Finalment, pel que fa a la consideració de certes despeses com extraordinàries, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és extensa en la fixació de quines despeses tenen aquesta consideració, sense que cap de les parts ho pugui establir de manera unilateral.

VII.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes malgrat la desestimació del recurs, en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Porras contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de març del 2016.

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Bermudez contra la mateixa resolució.

REVOCAR la citada resolució pel que fa al règim de visites del Sr. Porras als seus fills, acordant que podrà gaudir de la seva companyia tots els dilluns des de la sortida de l'escola o llar d'infants fins el dimarts al matí que els retornarà al centre escolar que correspongui i els caps de setmana alterns de les 9 del mati del dissabte, en què els recollirà al domicili de la seva mare, fins el dimarts al matí quan els portarà a l'escola o a la llar d'infants que correspongui. Pel que fa a les setmanes en les què els menors passin el cap de setmana amb la mare, s'estableix que el seu progenitor pugui gaudir de la companyia dels nens els dimecres i els divendres des de la sortida de l'escola o llar d'infants fins les 18.30 hores en què els tornarà al domicili de la mare.

CONFIRMAR la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995 (text refós).