• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 46/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:46)

Faits et procédure

Le litige oppose un débiteur, M. Suárez, à l'administration judiciaire de la cessation de paiements et de la faillite de M. Puga. La décision ne précise pas la date exacte de la déclaration de faillite, mais le texte indique qu'un paiement de 1 000 euros effectué par le défendeur le 4 avril 2013 est postérieur à celle-ci.

Un document public du 21 décembre 2011 constate que M. Suárez reconnaît devoir 60 000 euros « à raison de certaines relations commerciales convenues entre eux ». Le même jour, les parties ont signé un document par lequel M. Puga s'engageait à vendre à M. Suárez des participations sociales de la société AS, S.L., sans qu'un prix ne soit mentionné. Une seconde pièce, un acte de vente du 25 mai 2012, révèle que ces participations ont finalement été acquises par un tiers, M. Porras.

La demande initiale, formée à l'audience du 11 novembre 2014, tendait à la condamnation de M. Suárez au paiement de 28 320 euros, ainsi que des quotes annuelles impayées pendant l'instance. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 17 mai 2016, a condamné le défendeur au paiement de 54 720 euros et à la totalité des dépens. La décision commentée ne explique pas l'écart entre le montant réclamé et le montant accordé (non précisé dans la décision).

M. Suárez a interjeté appel en invoquant trois moyens : la contestation de l'origine du créancier, la compensation avec des créances qu'il prétend détenir contre M. Puga, et la déduction d'un paiement de 1 000 euros. L'intimée a conclu à la confirmation intégrale du jugement, avec condamnation de l'appelant aux dépens.

Question de droit

La Cour devait trancher quatre questions :

1. La reconnaissance de dette constatée par acte public peut-elle être contredite par la preuve que la dette trouve son origine exclusive dans la cession de participations sociales ?
2. La compensation entre une créance du débiteur sur le failli et la dette de ce même débiteur envers la masse est-elle admissible, en l'absence de titularité établie de la créance invoquée ?
3. Un paiement effectué au failli postérieurement au jugement déclaratif de faillite peut-il être imputé sur la dette ?
4. Un moyen subsidiaire, tendant à l'inscription d'office de la créance au passif, peut-il être soulevé pour la première fois en appel ?

Solution et dispositif

Sur le premier moyen, la Cour éc

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En l'audiència del dia 11 de novembre de 2014, la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència condemnant-lo al pagament de la quantitat de 28.320EUR, de totes aquelles quotes anyals pactades per les parts cas que devenguin i resultin impagades per la defenent mentre se segueix la tramitació de la present causa, i finalment de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procuradora, i taxes judicials.

II.- En l'Audiència de data 16 de desembre de 2014, la part defenent va contestar a la demanda, oposant-s'hi, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència desestimant la demanda de l'adversa i condemnant a l'agent al pagament de les costes generades pel present procediment.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 17-5-2016, va dictar la següent part dispositiva: "D E C I D E I X

Que donant lloc a la demanda interposada per l'Administració judicial de la cessació de pagaments i fallida del Sr. Puga ha de condemnar al Sr. Suárez a pagar a l'agent la suma total de 54.720 EUR, així com a sufragar la totalitat de les costes processals causades, segons allò resolt en el Fonament de dret Setè."

IV.- Contra l'esmentada sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Suárez, i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data de registre 12-9-2016, demana que es dicti una sentència que revoqui l'emesa per l'Hble. Tribunal de Batlles, en el sentit plasmat en la part expositiva del present escrit, desestimant la demanda, amb l'expressa condemna en costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies.

Altrament, la representació processal de l'Administració judicial de la cessació de pagaments i fallida del Sr. Puga, en el seu escrit de contesta a les conclusions de data 18-10-2016, demana la desestimació del recurs formulat per l'adversa, confirmant íntegrament la sentència dictada en data 17-5-2016, imposant a la recurrent el pagament de les costes processals d'aquesta alçada, incloses els honoraris d'advocat i procuradora d'aquesta part.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Respecte del primer motiu del recurs, s'ha de posar en relleu el que segueix. El reconeixement de deute, de data 21-12-2011, atorgat pel Sr. Suárez exposa (foli 19 al dors) que "a resultes de determinades relacions mercantils convingudes entre ells" és deutor de l'import de 60.000 euros. El reconeixement no es deriva, segons resulta del document públic, de les relacions derivades de la compravenda de les participacions de la mercantil AS, S.L. I, el fet que en la mateixa data les parts litigants signin un document en el que el Sr. Puga es compromet a vendre al Sr. Suárez les participacions socials de la mercantil esmentada, sense ni tan sols indicar el preu, no permet concloure que, en contra d'allò manifestat en el document públic, es pugui entendre que els deutes reconeguts tenen exclusivament el seu origen en les relacions que van derivar de l'esmentada compravenda de participacions.

I de la declaració del Sr. Porras (foli 132) tampoc es poden extraure les conclusions que pretén el recurrent. En efecte, el testimoni desconeix quin preu a compte es va lliurar i no recorda bé si el preu de la compra de les participacions foren 60.000 euros.

En conseqüència, l'existència del reconeixement de deute que determina l'import del deute i indica que el seu origen prové de determinades relacions mercantils mantingudes entre ells, no resta desvirtuat per les al·legacions, no acreditades, que el deute derivaria solament de les relacions que es deriven de la compravenda de les participacions de la mercantil indicada, tota vegada que aquesta limitació del reconeixement a determinats deutes hauria d'estar provat per la part defenent, com a fet extintiu, impeditiu o excloent, i de les actuacions no ressurt aquesta acreditació.

Tampoc pot ésser admès, l'argument que l'escriptura pública de 25-05- 2012 asseguri que la societat estava lliure de càrregues i gravàmens. El que exposa l'escriptura és que les participacions són lliures d'embargaments i de qualsevol càrrega o gravamen, segons manifesta el Sr. Puga, però això no significa que la societat es trobi lliure de deutes o embargaments en els seus béns. És a dir, corresponia a l'adquirent assegurar-se de l'estat de comptes de la societat en el moment de la compra, alhora que la manca de transparència, a la que es refereix la sentència recorreguda, resulta de la lectura del document de 21-12-2011 en el que s'exposa que el titular de les participacions es compromet a vendre unes participacions i no es fa constar ni el preu ni el termini ni condicions de lliurament i signa aquest document també el recurrent en mostra de conformitat.

Per tant, el motiu ha de decaure.

II.- Els dos restants motius tampoc poden prosperar. En el primer, la part recurrent al·lega la compensació en virtut dels crèdits que ostentaria contra el Sr. Puga, i que es deriva de deutes de la mercantil AS, S.L. amb anterioritat a la compravenda i deguts a la gestió del Sr. Puga.

La raó per la qual no pot ésser admesa la pretensió compensatòria es troba en que el creditor i el deutor han de ser recíprocament creditors i deutors. I en el present cas, resulta que el Sr. Suárez és deutor de 60.000 euros segons el reconeixement de deute de 21-12-2011, mentre que de la documentació aportada a les actuacions, els eventuals crèdits que reclama no s'ha acreditat que els hagi abonat per compte de la societat i que, per tant, ostenti un crèdit contra el fallit i, per altra part, perquè esdevé estrany que hagués abonat crèdits per compte d'una societat, quan finalment no va adquirir les participacions socials de la mateixa, ja que aquestes foren adquirides per un tercer, el Sr. Porras, segons resulta de l'escriptura de compravenda de participacions de 25-05-2012.

En aquest sentit, no ha provat la defenent la titularitat dels crèdits que pretén compensar, i sense perjudici de l'anàlisi si es poden compensar o no els crèdits contra un fallit, de manera que manca l'acreditació de la titularitat recíproca dels crèdits que impossibilita el joc d'aquest mecanisme extintiu de les obligacions.

I, en darrer terme, pel que fa al descompte de l'import de 1.000 euros, abonats pel defenent al Sr. Puga (foli 45), de les actuacions s'extreu que aquest pagament s'efectua en data 4-04-2013, és a dir, amb posterioritat a la declaració de fallida. I és en aquest sentit, que de conformitat amb el que indica l'article 15 del Decret de 4-10-1969, des de la declaració de fallida, el fallit es troba desposseït de les seves facultats d'administració i disposició, per la qual cosa els seus drets són exercits pels administradors judicials. Aleshores, el fallit no podia descomptar aquest import, sinó que s'hauria d'haver incorporat com a crèdit del recurrent a la massa de creditors. Per tant, l'efectivitat d'aquest eventual crèdit no es podia demanar de manera individual sinó sotmesa a les regles de la par conditio creditorum.

A la contesta demanava el descompte dels 1.000 euros, el qual ja hem vist que no procedeix per les raons que acabem d'exposar. Però ara, en seu de recurs, sol·licita, de manera subsidiària que d'ofici l'administrador incorpori aquest crèdit a la massa de creditors. Aquesta pretensió no pot ésser analitzada, donat que al marge que la mateixa s'ha d'instar en seu de procediment concursal, es tracta d'una qüestió nova plantejada després de l'escrit rector i de la dúplica, atès que el seu examen vulneraria el dret a la defensa i de igualtat d'armes processals, contingut a l'article 10 CA.

III.- La desestimació del recurs justifica la imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Suárez contra la sentència de data 17-05-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 15 del Decret de 4-10-1969.