• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 112/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:112)

Note de rédaction : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (numéro de rôle TSJA-0000108/2016, numéro de protocole 1000053/2015). La décision étant rédigée en catalan, la traduction des passages cités est proposée par nos soins.

Faits et procédure

Le requérant, M. Puig, a été victime d'un accident du travail. Par deux résolutions des 24 février et 28 avril 2015, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) lui a refusé le bénéfice d'une pension d'invalidité pour accident de travail avec un taux d'incapacité de 60 %, qu'il revendiquait.

Il a saisi la Sala administrativa du Tribunal unipersonal del Batlle d'un recours tendant à l'annulation de ces résolutions et à la reconnaissance de son droit à la pension. Par jugement du 26 septembre 2016, le Batlle a rejeté la demande et confirmé les décisions de la CASS. Il a retenu que la pathologie rachidienne devait être évaluée au moyen de l'indice de Schöber et que le pourcentage maximal du barème de l'UCNSS n'était pas justifié. Le juge de première instance a fixé le taux d'incapacité à 50 %.

Le requérant a interjeté appel. Il soutenait que les conclusions de l'expertise devaient être retenues dans leur intégralité et que la limitation fonctionnelle du rachis dorso-lumbaire devait être fixée à 40 %. La CASS a conclu au rejet, au motif que le premier juge avait correctement appliqué la jurisprudence de la Sala en matière d'indice de Schöber.

Les parties ont été dispensées de plaidoirie et ont produit des conclusions écrites reprenant leurs moyens. La Sala a statué le 23 mars 2017.

Question de droit

La question litigieuse, formulée par la Cour elle-même, consiste à « déterminer le grau d'incapacitat que s'ha de reconèixer a l'agent com a conseqüència d'un accident de treball », soit le taux d'incapacité permanente partielle (IPP) à retenir en cas d'accident du travail.

Deux points de droit sont donc soumis à la Cour :

1. La méthode d'évaluation de la limitation fonctionnelle du rachis dorso-lumbaire au moyen de l'indice de Schöber, et la correspondance entre les constatations médicales et le barème applicable ;
2. La portée de la preuve pericial : le juge est-il tenu par les conclusions de l'expert désigné ?

L'appréciation de la pertinence de l'expertise tranche le second point, tandis que le premier relève de l'application du barème.

Solution et dispositif

Sur le plan factuel, les parties s'accordaient sur une IPP globale de 60 % ret

Representant: ídem

Advocat: Sra. Escudero

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Sanç

Advocat: Sr. Morales

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de març de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000053/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 26 de setembre de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle va desestimar la demanda interposada pel Sr. Puig contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què demanava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 24 de febrer i 28 d'abril de 2015 i es resolgués que tenia dret a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau d'incapacitat del 60%.

L'esmentada sentència ha considerat que la patologia del raquis ha de ser valorada en funció de l'índex de Schöber i que no li correspon el percentatge màxim que preveu el barem de l'UNCSS, de manera que confirma les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

2.- Disconforme amb aquesta sentència, el Sr. Puig ha interposat recurs d'apel·lació, en el qual defensa que es tinguin en compte íntegrament les conclusions a què arriba el dictamen pericial i que la limitació que pateix al raquis dorso-lumbar ha de ser del 40%.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha aplicat correctament la jurisprudència d'aquesta Sala sobre l'aplicació de l'índex de Schöber en aquests casos, i que no està justificada l'atribució del percentatge màxim que preveu el barem per a les limitacions del raquis dorso-lumbar.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa consisteix en determinar el grau d'incapacitat que s'ha de reconèixer a l'agent com a conseqüència d'un accident de treball.

Encara que el dictamen pericial que s'ha emès en la instància ha considerat que la IPP que correspon a l'interessat (per l'element objectiu) és d'un 60%, del qual correspon un 40% a la lumbàlgia crònica i un 20% a la ciàtica, la sentència de la Batllia només ha reconegut un 50% (30% per la limitació funcional del raquis i 20% per la lesió nerviosa). En conseqüència, la diferència que existeix entre les parts queda limitada a la valoració de les limitacions funcionals del raquis, que la part agent i la defenent quantifiquen, respectivament, en un 40 i en un 30 per cent.

Tercer.- La sentència apel·lada ha aplicat correctament els criteris que deriven de la jurisprudència d'aquesta Sala quant a la valoració de les rigideses dorso-lumbars per mitjà de l'índex de Schöber.

Si aquest índex és normalment de 10-15 cm., es conclou que una limitació de fins a 1,5 cm. s'ha de considerar discreta, mentre que la superior a 1,5 i inferior a 3 mereix la qualificació d'important i la que supera els 3 cm. de molt important, cosa que implica l'aplicació dels percentatges respectius que recull el barem.

En aquest cas, l’índex de Schöber que presenta l'interessat és de 10- 13 cm., la qual cosa implica una limitació de 2 cm. sobre l'índex normal de 10-15 cm., de manera que s'ha de considerar com a un dèficit important, segons s'acaba d'exposar, el que comportaria una valoració de 15 a 25 punts, segons el barem de la UCNSS. Ara bé, com que el recurrent presenta un dolor important, la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i la sentència apel·lada han considerat que es tracta d'una limitació molt important, que s'ha de valorar en un grau intermedi del 30%. Si s'afegeix el 20% que correspon a la ciàtica, s'obté el 50% que ha confirmat la sentència apel·lada.

Encara que aquesta Sala ha reconegut en reiterades ocasions la importància de la prova pericial en processos d'aquesta naturalesa, no per això es pot desconèixer que els Tribunals no estan vinculats per les conclusions dels experts, tal com ho declara l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

En conseqüència, resulta plenament ajustada a dret la valoració de la prova practicada en les actuacions que ha dut a terme la sentència apel·lada, ja que la mateixa s'ajusta als criteris que ha aplicat de manera reiterada aquesta Sala.

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament el recurs de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència de la Batllia.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Puig contra la sentència dictada el 26 de setembre de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).