• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 244/2017 (Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 juillet 2017)

Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des indications figurant dans le texte intégral (numéro ROJ, identifiant ECLI, numéro de recours 19/17, numéro de sentence 79-2017).

Faits et procédure

M. Mercader, titulaire d'un établissement commercial, a fait l'objet d'une affiliation d'office auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par résolution du 9 février 2015, confirmée par le Conseil d'administration de la CASS le 28 avril suivant, la caisse l'a affilié d'office en qualité de personne exerçant une activité pour compte propre, à compter du 31 octobre 2011, et lui a réclamé les cotisations afférentes à la période allant jusqu'au 31 janvier 2015, pour un montant de 15 587,82 euros.

M. Mercader a saisi le Tribunal unipersonnel du Batlle. Par jugement du 15 décembre 2016, celui-ci a rejeté la demande et déclaré les décisions de la CASS conformes au droit.

Saisi en appel, le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, était composé de MM. Albert Andrés Pereira (ponent), Bernard Plagnet et de Mme Marie Conte. À la suite d'une substitution de l'audience orale par la procédure écrite de conclusions, l'appelant a réitéré ses moyens. Il soutenait que l'obligation de cotiser simultanément comme salarié et comme travailleur indépendant portait atteinte à ses droits fondamentaux, que son commerce n'avait pas d'activité réelle et que la loi sur la sécurité sociale comportait des dispositions inconstitutionnelles. Il sollicitait en conséquence la saisine du Tribunal constitutionnel par voie de procès incident d'inconstitutionnalité. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement de première instance.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

Première question : le juge saisi d'un recours contre une décision d'affiliation d'office est-il tenu de saisir le Tribunal constitutionnel d'une question d'inconstitutionnalité lorsqu'une partie le demande ? Le Tribunal rappelle, en reprenant son propre arrêt n° 23-2013 du 23 mai, que la partie n'a pas de droit subjectif à ce que le procès incident soit engagé. Il s'agit d'un mécanisme dont la mise en œuvre relève de l'appréciation du juge, qui doit uniquement motiver sa réponse à la demande.

Seconde question : la double cotisation imposée à une personne exerçant simultanément une activité salariée et une activité indépendante, sur le fondement de l'article 19.a) de la loi sur la sécurité sociale, méconnaît-elle le principe de proportionnalité et l'article 30 de la Constitution ? Le Tribunal examine également si l'appelant a établi l'absence d'activité effective de son établissement.

Le texte ne précise pas la date de la loi sur la sécurité sociale invoquée, qui n'est mentionnée que par son article 19.a).

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Il retient trois motifs

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Amador

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Valverde

Advocat: Sra. Pera

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000055/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Mercader va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 9 de febrer de 2015, confirmada pel Consell d'Administració el 28 d'abril següent, per mitjà de la qual es va procedir a afiliar d'ofici l'interessat, com a persona que realitza una activitat per compte propi, a partir del 31 d'octubre de 2011, i reclamar-li les cotitzacions corresponents al període entre aquesta data i el 31 de gener de 2015, per import de 15.587,82 euros.

2.- La sentència de 15 de desembre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la part agent i ha declarat que les resolucions impugnades de la CASS són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- El Sr. Mercader ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta en els següents arguments:

Es vulneren el drets fonamental de l'interessat, ja que se l'obliga a cotitzar com assalariat i, al mateix temps, com a persona que desenvolupa una activitat per compte propi, en la seva condició de titular d'un comerç que, a més, no tenia activitat real.

La Llei de la seguretat social conté disposicions inconstitucionals, per la qual cosa sol·licita que es plantegi un procés incidental davant del Tribunal Constitucional.

4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada ha confirmat les resolucions de la CASS que van procedir a afiliar d'ofici el recurrent, a partir del 31 d'octubre de 2011, pel fet de realitzar una activitat per compte propi consistent en la titularitat d'un establiment mercantil. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període.

Com a punt de partida per a resoldre la qüestió litigiosa, convé remarcar que el recurrent no discuteix que la seva afiliació d'ofici a la CASS s'ajusta a les disposicions legals aplicables, i en concret a l'article 19.a) de la Llei de la seguretat social. L'argumentació de l'agent s'adreça a qüestionar la constitucionalitat d'aquesta llei. Atès que ha cotitzat com a assalariat i com a persona que desenvolupa una activitat per compte propi, considera que es vulnera el principi de proporcionalitat i això contravé l'article 30 de la Constitució. En conseqüència, sol·licita que es plantegi un procés incidental d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

Tercer.- Com ja va dir l'aute d'aquesta Sala núm. 23-2013, de 23 de maig:

"...la interessada no té un dret subjectiu a què es plantegi el procés incidental d'inconstitucionalitat, ja que la decisió correspon al Tribunal, com a mecanisme previst per resoldre la seva doble vinculació a la Constitució i a la llei, quan consideri que aquesta darrera és contrària a la primera. Òbviament, el Tribunal no està obligat a fer seus els dubtes de la recurrent, i satisfà el dret fonamental a la jurisdicció quan, com ha ocorregut en aquest cas, dóna resposta raonada a la petició de la interessada".

En el cas que ara s'examina, no s'aprecien motius que justifiquin el plantejament del procés incidental que sol·licita l'agent, des de la perspectiva de la contradicció dels preceptes de la Llei de la seguretat social que s'han aplicat, i en especial del seu article 19.a), amb l'article 30 de la Constitució. Aquest precepte reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals i, amb aquestes finalitats, es disposa que l'Estat garantirà un sistema de seguretat social.

Ara bé, aquest dret contempla en definitiva una activitat de prestació a càrrec dels organismes públics i, com és lògic, per beneficiar- se de la mateixa s'han de complir els requisits que estableixi en cada supòsit la normativa legal aplicable. Entre aquestes condicions, la doble cotització dels assalariats que, a més, desenvolupen una activitat per compte propi, és una decisió que correspon al legislador i no es pot considerar que contravingui l'article 30 de la Constitució, especialment si es té en compte que els interessats tenen dret a les prestacions corresponents als dos règims.

D'altra banda, l'apel·lant no discuteix la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, segons la qual no ha acreditat en absolut que l'establiment comercial no desenvolupés en realitat una activitat efectiva.

Quart.- Cal tenir en compte que el Tribunal Constitucional ja ha examinat la qüestió litigiosa. En l'Aute de 12 de juny de 2017 afirma que:

"3.3. D'acord amb la doctrina jurisprudencial constant, que per ser sabuda no cal reiterar aquí, aquest Tribunal ni és una nova instància ordinària, ni actua com un tribunal de cassació.

Conformement a l'article 10 de la Constitució només pot entrar a conèixer del fons en un recurs d'empara quan s'invoquen i es justifiquen les vulneracions de rellevància constitucional a les quals es refereix aquest article. Per això caldria que la solució assolida per la jurisdicció ordinària hagués estat, sense dubte, arbitrària, absurda o contrària al comú sentir de la comunitat de juristes. I aquest no és el cas actual, ja que la solució a la qual s'arriba consisteix en considerar que si una persona desenvolupa de manera simultània, separada i independent dues activitats econòmiques, una assalariada per compte d'altri i una altra d'independent en nom propi, ha de cotitzar per cada una d'elles.

3.4. (...) La decisió de sotmetre a cotització, simultàniament i separadament tant l'activitat com a assalariat com la de desenvolupament d'una activitat per compte propi, no pot considerar-se en principi com quelcom d'arbitrari, sinó com una opció possible dins de l'àmbit prudent de determinació del legislador sempre que no es converteixi de manera manifesta en una càrrega desproporcionada, cosa que ni tan sols ha estat al·legada".

En aplicació d'aquest criteri, resulta evident que no procedeix plantejar un procés incidental d'inconstitucionalitat, com sol·licita la part agent.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Mercader contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de 15 de desembre de 2016, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).