• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 140/2017

Note de référence : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.

Faits et procédure

La société Carnero SL, défenderesse dans une action en responsabilité introduite par M. Ropero (demande du 12 juin 2015), a sollicité la mise en cause, par voie d'appel en garantie (crida en garantia), de plusieurs tiers : les Srs Zapata i Zapata, la société Sevillano SA, les Srs Tejada i Pino et le Sr Galan.

Par un aute du 18 février 2016, le Tribunal de Batlles a fait droit à cette demande. Il a notifié la pendance de l'instance aux tiers appelés, leur a transmis la demande principale et l'acte d'appel en garantie, puis a prévu leur mise en demeure de conclure une fois la décision devenue ferme. Il n'a pas statué sur les dépens.

Les Srs Tejada i Pino ont interjeté appel. La société Carnero SL s'est opposée à la recevabilité du recours, au motif que la décision n'empêchait pas la poursuite de la procédure et n'y mettait pas fin. Par un aute du 20 décembre 2016, la Sala Civil a admis le recours, reconnaissant ainsi que la décision de mise en cause pouvait faire l'objet d'un appel.

Après formalisation du recours, la partie appelante ayant procédé à l'appel en garantie a déclaré « desistir » de celui-ci et a demandé qu'aucun dépens ne lui soit imposé. Les autres parties comparantes ont, pour leur part, adopté des positions divergentes. La date de l'audience est indiquée comme le 6 juillet 2017 dans l'en-tête de l'acte, tandis que la date de résolution figurant dans les métadonnées est le 20 juillet 2017.

Question de droit

La question posée à la Sala Civil était double.

En premier lieu, il s'agissait de déterminer si la mise en cause d'un tiers par voie d'appel en garantie, sans que celui-ci en ait été préalablement entendu, méconnaissait les exigences d'un procès équitable, notamment celles de l'article 10 de la Constitution andorrane, invoquées par les appelants.

En second lieu, il convenait de savoir quelles conséquences tirer de la renonciation de la partie appelante en garantie à sa demande de mise en cause, intervenue en cours d'instance d'appel, tant sur le sort de la mise en cause que sur la répartition des dépens.

Solution et dispositif

La Sala

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 6 de juliol del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat Carnero va interessar la crida en garantia dels Srs. Zapata i Zapata, de la societat Sevillano, dels Srs. Tejada i Pino i finalment del Sr. Galan.

II.- l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute de data 18-02-2016, amb la següent part decisòria : "A C O R D A:

Primer.- Estimar la petició de crida en garantia plantejada per la part defenent Carnero, SL i, conseqüentment, notificar als Srs. Zapata i Zapata, a la societat Sevillano, S.A, als Srs. Tejada i Pino, i finalment al Sr. Galan, la pendència del present procediment, donant trasllat a aquests de l'escrit de demanda presentat en data 12 de juny de 2015 pel Sr. Ropero, així com de l'escrit presentat per la societat Carnero, SL de crida en garantia de data 18 de desembre de 2015, a fi que en tinguin l'oportú coneixement.

Segon.- Una volta esdevingui ferma la present resolució, emplaçar els litigants així com als cridats en judici, per a evacuar el tràmit de contesta a la demanda.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals"

III.- Contra tal Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal dels Srs. Tejada i Pino, i, demana la seva admissió i que se li doni trasllat per a presentar l'escrit de conclusions.

La part agent, la societat Carnero SL s'oposa a l'admissió del recurs per considerar que la decisió impugnada no impedeix la tramitació del procediment ni li posa fi.

IV.- Aquesta Sala va dictar en data de 20 de desembre de 2016 l'Aute en el que resolia que : "ADMETRE A AMBDÓS EFECTES el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Tejada i d'Pino contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de febrer de 2016, emplaçar-la per tal que en el termini de tretze dies hàbils comparegui a la Secretaria de la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia, a fi de presentar el corresponent escrit de conclusions."

V.- En compliment d'aquest Aute va interposar recurs d'apel·lació, en degut temps i forma, la representació processal dels Srs. Tejada i Pino, que va ser contestat per les altres parts en diferents sentits.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present recurs examinem la decisió impugnada per un cridat en garantia que discrepa de la decisió judicial. La part defenent que el va fer cridar, la societat Carnero SL, va oposar-se a l'admissió del recurs contra la crida per estimar que no era recurrible en aquest moment processal. La Sala ja es va pronunciar en l'Aute de 20.12.16 en el sentit d'estimar que podia recorre en apel·lació la seva crida.

Un cop formalitzat el recurs, la part instant de la crida manifesta que "desisteix" de la mateixa i demana que no se li imposin les costes.

II.- Atesa la manifesta voluntat de renunciar a la crida dels Srs. Tejada i Pino, cal estimar el recurs i deixar sense efecte aquella crida efectuada pel Tribunal d'instància, doncs la decisió de desistir de la part defenent equival a l'aplanament al seu recurs però sense que calgui imposar-li les costes perquè la part apel·lant només demana en la seva pètita que se li imposin si continua insistint amb la seva crida, cosa que ja hem vist que no ha succeït.

III.- Atès que la renuncia de la part defenent a que siguin cridats en garantia troba el seu fonament en que els esmentats Srs. ARQUÈS-RUBIO ja han tingut coneixement del present procés amb les actuacions practicades en la instància i a "que els seus drets no es poden veure afectats en el present procediment" hem de fer una somera referència a la denúncia de la part apel·lant sobre el requisit "formal" de ser oït un cridat en garantia com a requisit propi d'un judici just de l'article 10 de la Constitució.

No és exactament així. Cal recordar que quan es produeix la petició de la crida en garantia només cal donar trasllat a la part agent. La finalitat és que aquesta part pugui dirigir la demanda si vol contra les persones proposades per ser cridades. Si ho fa es transformen en codemandats (i a cap demandat se li dona trasllat abans de notificar-li la demanda i emplaçar-lo perquè faci al·legacions). Si no amplia la demanda contra aquests tercers, el Tribunal ha de decidir si han de ser cridats o no atenent als motius que justifiquen la crida en garantia. Si decideix fer-ho, els cridats no estan obligats a incorporar-se al procés doncs en cap cas podran ser condemnats perquè la part agent no ha ampliat la demanda contra ells. La seva intervenció al procés és voluntària i si creuen que han de coadjuvar al defenent per defensar també els seus interessos i que no es puguin veure amenaçats en el futur, podran comparèixer.

En conclusió, el Tribunal a quo no ha incorregut en cap vici de procediment i ha actuat conforme era procedent.

IV.- Finalment, cal fer esment a les costes de les altres parts comparegudes en aquesta alçada. Cal dir, en primer lloc, que la seva intervenció processal era voluntària, doncs en no haver impugnat ells la decisió del Tribunal d'instància en res podia afectar-los la decisió. En segon lloc, la part agent ha comparegut per dir que no s'oposava al recurs, per tant, ha d'assumir les seves pròpies costes. En tercer lloc, l'altra part compareguda, els Srs. TORRUELLA- SAULA i la societat Sevillano SA, coincideix amb la part apel·lant en que no era procedent la crida en garantia, però sense haver-lo apel·lat en el seu moment, raó per la qual també ha de suportar les seves pròpies costes doncs en res el podia afectar la resolució del recurs.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Tejada i Pino contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de febrer de 2016 i deixar sense efecte la seva crida en garantia. No fem pronunciament sobre costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).