• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 317/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 14 septembre 2017)

Faits et procédure

Une société de services juridiques (la société Palau S.L.) a assuré la défense de la société Somoza S.L. dans un procès civil en recouvrement de créance, mené selon la procédure ordinaire jusqu'aux jugements de première et de seconde instance. À l'issue de ces procédures, la société Palau S.L. a émis une facture de 5 234,99 euros, restée impayée. La facture est datée du 27 septembre 2013 (la décision ne précise pas la date exacte d'émission de la première facture ni celle de l'éventuelle seconde). Le texte ne mentionne pas non plus de convention d'honoraires écrite.

Saisi par Palau S.L., le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande par un jugement du 9 janvier 2017, condamnant Somoza à payer le principal, les intérêts légaux courant à compter du 18 septembre 2015 et les dépens.

Somoza a interjeté appel en soulevant deux moyens. Le premier tient à la prescription partielle de l'action afférente à la phase d'allégations de première instance, qui représenterait 60 % de la note d'honoraires selon la Norme 12 des Normes orientatrices du Collège des avocats d'Andorre. Le second conteste la base de calcul retenue. L'appelante sollicitait la réduction de la condamnation à 3 180,26 euros, sur la base d'un avis du Collège des avocats qui chiffrait les honoraires à 2 413,95 euros.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia (recours n° 60/17, rapporteur Joan Manel Abril Campoy) a rejeté l'appel.

Question de droit

La décision soulève trois questions.

Première question : la prescription. Il s'agit de savoir à partir de quel moment court le délai de prescription de l'action en paiement d'honoraires d'avocat, et si la division de la mission en phases procédurales (allégations, preuve, conclusions) emporte autant de créances distinctes, dont certaines pourraient être prescrites. L'appelante invoquait un délai de trois ans, mais les motifs ne s'attardent pas sur sa durée exacte.

Deuxième question : la base de calcul des honoraires. La question est de savoir si le montant de la demande initiale constitue la base légitime de calcul et si l'avis du Collège des avocats lie le juge.

Troisième question : l'extension tardive de la demande. Il s'agit de savoir si la demande, initialement chiffrée à 13 125 euros, a pu être étendue en réplique à 50 927,10 euros, puis fixée en conclusions à 48 123,50 euros.

Solution et dispositif

Sur la prescription, le Tribunal rejette le moyen par deux branches. Il relève, d'abord, que l'appelante se borne à reproduire une argumentation déjà écartée en première instance, sans démontrer en quoi cette appréciation serait erronée. Il ajoute, sur le fond, que « els diferents períodes en què es pot dividir un procés no suposen actuacions a

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 19 de juny de 2015, en l'Audiència del subsegüent dia 31 de juliol de 2015 la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats i, desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

"...condemnant-la al pagament de la quantitat principal de 5.234,99 EUR, juntament amb els seus interessos legals des de la data fixada per a la contesta a la demanda, fins al seu efectiu pagament, i a la totalitat de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris de procuradora, advocat i perit si fos menester."

II.- En l'Audiència del subsegüent dia 18 de setembre de 2015, la part defenent va contestar a la demanda formulant sengles excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i de prescripció i oposant-se, al fons, a la mateixa de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats i, desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

"...estimant les excepcions peremptòries formulades o, subsidiàriament, desestimant íntegrament la demanda formulada per l'agent, imposant-li les costes processals causades."

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 9 de gener del 2017 va decidir:

"Que donant lloc íntegrament a la demanda interposada per la mercantil andorrana Palau, SL, ha de condemnar a la també mercantil andorrana Somoza, SLU a pagar a l'agent la quantitat total de 5.234,99 EUR més els interessos legals comptadors a partir del dia 18 de setembre de 2015, així com a pagar les costes processals ocasionades pel present procediment, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Somoza S.L." i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que s'estimi parcialment l'excepció de prescripció de l'acció per reclamar certs imports de la minuta d'honoraris d'advocat de la primera instància, concretament el 60% de la fase d'al·legacions, i que es redueixi l'import reclamat d'acord amb l'informe emès del Col·legi d'Advocats d'Andorra, de tal manera que sols es condemni a la recurrent a abonar la suma de 3.180,26 euros.

FONAMENTS DE DRET

I.- Resulta de les actuacions que la societat "Somoza SLU", mitjançant el seu representant legal, va requerir els serveis professionals de la societat "Palau S.L." per portar a terme el seu assessorament i defensa lletrada en el judici civil de reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment ordinari, que va entaular contra ella el Sr. Esteban i fins a l'obtenció de les Sentències de primera i segona instància. Per aquesta raó, una vegada finalitzats els citats procediments, la societat "Palau S.L." va presentar una factura a la societat "Somoza SLU" per import de 5.234,99 euros, sense que aquesta darrera abonés el seu import.

Per aquesta raó, la representació processal de la societat "Palau S.L." va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra el seu client sol·licitant que es condemnés a la defenent al pagament de dita suma, més els interessos legals corresponents des de la data de la contesta a la demanda i fins el seu efectiu pagament, més les costes judicials i extrajudicials, i per Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 9 de gener del 2017 la va estimar íntegrament.

II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Somoza SLU" argumentant, en primer lloc, que, d'acord amb allò que estableix la Norma 12 de les Normes Orientadores d'Aplicació dels Honoraris Professionals del Col·legi d'Advocats d'Andorra, els honoraris de primera instància es distribuiran tenint en compte que el 60% correspon al període d'al·legacions, el 25% al de prova i el 15% al de conclusions, de tal manera que els advocats poden optar entre fer tres factures o una de sola, amb el risc en el darrer cas de que els honoraris del primer tràmit hagin prescrit, com entén que és el cas.

Per aquestes raons, argumenta que l'acció per reclamar els honoraris d'advocat corresponents a la fase d'al·legacions de la primera instància ha prescrit en haver transcorregut més de tres anys des del moment en què va finalitzar aquest tràmit judicial, el dia 12 de gener del 2012, i aquell en què es va citar al demandat a judici, el dia 19 de juny del 2015, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, en primer lloc, la recurrent no fa altra cosa que reiterar allò al·legat en primera instància i que va ser examinat curosament i rebutjat per l'Hble. Batlle, sense que especifiqui per quina raó és desencertada aquesta decisió, raó que seria més que suficient per desestimar aquest motiu del recurs. No obstant, per tal de respondre, si és possible, amb una major amplitud al greuge exposat per la recurrent, cal posar de relleu que els diferents períodes en què es pot dividir un procés no suposen actuacions aïllades, sinó que són fases que cal seguir per completar l'encàrrec que ha rebut el lletrat, de tal manera que sols en el cas que, per les raons que siguin, aquest no es pugui continuar, o el lletrat, o el seu client ho prefereixin així, es podria, en el seu cas, entendre que un dels períodes finalitzats pot generar una factura independent, sense que es pugui considerar que, en altre cas, estigui obligat a fer-ho així. D'altra banda, els dies a quo del còmput de prescripció no s'inicia en el moment en què es porten a terme els treballs, sinó en el moment en què el deute és exigible ja que s'ha emès la factura corresponent, en aquest cas el dia 27 de setembre del 2013, de tal manera que l'acció per reclamar l'import de la minuta corresponent no ha prescrit, ni tant sols parcialment.

III.- Com a segon motiu del seu recurs, argumenta la recurrent que la base sobre la qual es calculen els honoraris de la part agent és errònia, ja que, en la demanda que va donar lloc al procediment en el què va intervenir l'agent com a lletrat es va reclamar a la defenent l'import de 13.125 euros i sols en tràmit de rèplica aquesta suma es va ampliar a 50.927,10 euros, en afegir el retorn de la fiança i les despeses de gasoil, quedant finalment fixada en conclusions en 48.123,50 euros, ampliació que la Sentència d'instància va considerar extemporània, condemnant a la defenent al pagament de la suma de 13.125 euros, import que la Sentència del Tribunal Superior de Justícia va reduir a 3.000 euros, però tampoc aquest motiu es pot estimar, considerant, igualment i en primer lloc, que el mateix ha estat també examinat àmpliament i rebutjat per la Sentència objecte del present recurs i tenint en compte en segon lloc els arguments que a continuació s'exposen.

IV.- Per tal de recolzar els seus arguments, la recurrent aporta a les actuacions un Dictamen del Col·legi d'Advocats d'Andorra (foli 108), que conclou que la quantia del procés es fixa en la demanda, a menys que existeixi una desproporció entre l'import reclamat i el reconegut per Sentència, que no és el cas, raó per la qual la base per calcular els honoraris del lletrat, d'acord amb la norma 12.1 del Col·legi ha de ser en aquest cas la de 13.125 euros, de la qual resulten uns honoraris de 2.413,95 euros.

Malgrat el prestigi del qual gaudeixen els dictàmens del Col·legi d'Advocats i la cura amb la què s'han d'examinar els mateixos, aquests informes, com succeeix en el cas dels dictàmens pericials, no són vinculants pels Tribunals, que els han de valorar d'acord amb el criteri de la sana crítica, tenint en compte que, si bé són vàlids quan es tracta de quantificar les costes processals que ha de sufragar el vençut, no necessàriament són aplicables quan es tracta de valorar els serveis prestats per un advocat al seu client, ja que, en aquest cas, cal tenir igualment en compte el risc al què aquest s'exposava, com destaca la Sentència objecte del present recurs.

En el cas present, és cert que el procediment en el què va intervenir l'agent com a lletrat es va iniciar amb una demanda en la què el Sr. Esteban va reclamar a "Somoza SLU" la suma de 13.125 euros. Ara bé, en la mateixa demanda s'especificava que aquesta quantitat es fixava a títol orientatiu, fent expressa reserva de la possibilitat de modificar-la i/o ampliar-la en funció de la prova pericial que es sol·licitaria en el moment processal oportú, encara que no va ser fins el tràmit de rèplica que l'agent va quantificar els danys soferts en 50.927,10 euros. En aquestes circumstàncies la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 27 de març del 2013 va condemnar a la defenent a abonar a l'agent la suma de 13.125 euros, considerant que l'agent ja coneixia en el moment de presentar la demanda quines sumes li devia el defenent, de tal manera que la petició feta en tràmit de rèplica i reiterada en conclusions resultava extemporània.

En aquestes circumstàncies, malgrat és cert que no es pot admetre una ampliació de la suma reclamada en la demanda quan en el moment en què aquesta es presenta ja es coneix quin és l'import del deute del defenent, el cert és que el fet que en ella ja es parlés de que l'import consignat era orientatiu i s'anunciés la possibilitat de modificar la suma reclamada en funció de les proves que es portessin a terme a les actuacions obligava a l'advocat que portava la defensa de "Somoza SLU" a oposar-se a aquesta possibilitat amb els arguments adients, tant en l'escrit de dúplica, com en el de conclusions, com així es va fer de manera molt extensa en l'escrit signat per la lletrada de "Palau" i presentat el dia 21 de juny del 2013. L'anunci d'aquesta possible ampliació suposava un risc pel defenent que el seu lletrat havia d'intentar evitar, ja que la Sentència que es dictés podia acceptar aquesta ampliació o rebutjar-la, com finalment va fer, no pel moment en què es va presentar, sinó atès que l'agent ja coneixia el seu import quan va presentar la demanda restringint sense motiu la possibilitat del defenent d'oposar-se a la mateixa. La necessitat de defensar la improcedència d'aquesta ampliació comportava un major esforç defensiu que es va veure recompensat per la decisió del Tribunal, sense que el fet que l'advocat de la part contrària presentés una minuta inferior pugui resultar rellevant, ja que els criteris que marca el Col·legí són, en tot cas, orientatius, encara que cal recordar la necessitat de que els advocats informin als seus clients del cost de la seva intervenció, informació que no es coneix si es va donar en el cas present, ni si el client el va sol·licitar.

V.- En desestimar-se el recurs, procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Somoza S.L." contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 9 de gener del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.