• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 325/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:325)

Faits et procédure

Par acte présenté le 25 novembre 2014, M^me^ Alfaro a introduit une action en revendication de propriété et en réparation de préjudices contre M. Bermudez. Elle portait sur une parcelle désignée comme « pati de terreny que serveix de passatge per anar als horts » (cour de terrain servant de passage pour accéder aux jardins), d'une superficie de 24,27 m². Le défendeur y avait installé une clôture périmétrale faisant obstacle à l'accès de la demanderesse. Celle-ci sollicitait la restitution de la parcelle, la destruction de la clôture et, subsidiairement, la condamnation du défendeur au paiement du coût des travaux de remise en état, avec exécution par la demanderesse à ses frais.

Le défendeur a conclu au rejet de la demande. En réplique, la demanderesse a formulé à titre subsidiaire une prétention fondée sur l'usucapion. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 13 mars 2017, a débouté la demanderesse et l'a condamnée aux dépens.

Saisie de l'appel, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de M^me^ Eulàlia Amat Llari (magistrate rapporteure), M. Joan Manel Abril Campoy (président) et M. Vincent Anière, a statué sous le numéro de recours 147/17. Le dossier comportait notamment un testament, un acte de vente de 1953, des rapports d'expertise, des témoignages recueillis par acte notarié et des photographies (non précisé dans la décision : le détail de l'argumentation du défendeur en appel).

Question de droit

La question centrale est celle des conditions de succès de l'action en revendication (acció reivindicatòria). Selon les motifs de la décision (fonaments de dret I), la jurisprudence andorrane, qui se réfère au Digeste (6,1,1-3 et 6,1,23), aux Institutes (16,4), au Code (3,32 et 4,19,2), exige trois éléments :

1. la preuve de la propriété dominicale du demandeur ;
2. l'identification d'une chose corporelle et spécifique, dont il doit être établi qu'elle est bien celle sur laquelle porte son droit ;
3. la preuve d'une possession injuste ou indue du défendeur, sans que celui-ci ait à établir la légitimité de sa possession.

La juridiction devait donc déterminer si ces conditions étaient remplies et si la demande pouvait prospérer, alors même que la question de l'usucapion n'est reprise dans les motifs qu'en termes limités (non précisé dans la décision : le traitement explicite de l'exception d'usucapion).

Solution et dispositif

La Cour procède à une analyse en trois temps.

Sur la propriété (FD II). Elle retient que la demanderesse a établi son droit. Le testament des époux Raya-Morell institue la demanderesse héritière universelle, à l'exception de legs à d'autres héritiers sans lien avec la parcelle. L'acte de vente du 19 mai 1953 mentionne un « pati de terreny que serveix de passatge per anar als horts », dont la description confrontante est repr

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Mitjançant demanda en reivindicació de propietat i reclamació de danys i perjudicis, formulada mitjançant escrit presentat en data 25 de novembre del 2014, la representació processal de la Sra. Alfaro sol·licitava, després d'invocar els antecedents fàctics i fonaments jurídics que considerava escaients, que es dictés sentència reconeixent el dret de propietat de la seva mandant sobre la porció de terreny que identificava i sobre la qual el defenent havia col·locat una tanca perimetral prohibint l'accés a la mateixa de la seva legítima propietària, demanant igualment que la dita porció de terreny fos retornada a la seva mandant i que es condemnés a l'adversa a executar la destrucció de la tanca perimetral, amb inclusió de tots els seus elements (piquets, tela metàl·lica...) que havia construït sobre el dit terreny, així com la reposició del mateix en l'estat en que es trobava abans de les obres efectuades per la part adversa. Subsidiàriament, en cas que la part defenent no executés i acabés les obres a comptar del termini d'un mes des de la fermesa de la sentència, que es condemnés al defenent al pagament del valor d'aquestes obres, que seria objecte de pericial en el moment processal oportú, de tal manera que aquesta part pogués executar les dites obres a costes de l'adversa. Tot això, imposant a l'adversa la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits meritats.

II.- Havent fixat l'audiència el dia 16 de desembre del 2014 a fi d'evacuar el tràmit de contesta a la demanda, la representació processal del Sr. Bermudez, presentà un escrit mitjançant el qual s'oposava a la demanda de l'adversa, sol·licitant es dictés sentència desestimant en tots els seus extrems la demanda interposada per la Sra. Alfaro i condemnant-la al pagament de les despeses processal causades inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- Mitjançant sengles escrits presentats en dates 31 de març del 2015 i 12 de maig del 2015, les representacions processals de les parts litigants procediren respectivament a replicar i duplicar en el sentit acostumat i la part agent manifestà en el seu escrit de rèplica que, subsidiàriament, se la considerés propietària de la parcel·la de terreny doncs ens trobaríem un cas clar d'usucapió.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 13 de març del 2017 va decidir:

"Que ha de desestimar i desestima en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de de la Sra. Alfaro contra el Sr. Bermudez, fent imposició a la part actora de les costes judicials ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Alfaro i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i l'estimació de la demanda formulada per la seva mandant en tots els seus extrems, condemnant alhora als demandats al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'Advocat i Procurador, perit i taxes judicials, tant de primera, com de segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Com destaca la Sentència objecte del present recurs, l'acció reivindicatòria és aquella que es confereix al propietari no posseïdor per tal de fer efectiu el seu dret a exigir la restitució de la cosa per part del posseïdor no propietari, d'acord amb allò que preveu el Digest 6,1,1-3 "de rei vindicationei" i el Codi 3,32. D'altra banda, seguint allò que disposen el Digest 6,1,23 i les Institucions 16,4, la jurisprudència dels Tribunals andorrans estima que, per tal de que aquesta acció pugui prosperar, és necessari, en primer lloc, que aquell que exercita l'acció acrediti la seva propietat dominical sobre la cosa reivindicada, en segon lloc, cal que identifiqui la cosa que reivindica, que ha de ser corporal i específica i cal provar que és la mateixa sobre la qual recau el seu dret de propietat i, en tercer lloc, cal provar la possessió injusta o indeguda de la cosa propietat de l'agent per part del defenent, mentre que aquest no ha de provar la legitimitat de la seva possessió (Codi 4,19,2).

II.- En el cas present, cal entendre que l'agent ha acreditat el seu dret de propietat sobre el "pati de terreny que serveix de passatge per anar als horts", ja que amb la seva demanda en reivindicació de propietat del citat pati aporta el testament dels Srs. Raya i Morell (foli 19), que prova que els testadors van instituir hereva universal de tots els seus béns a la seva filla Alfaro, excepte aquells que havien llegat a les altres dues filles i que no tenen relació amb el terreny reivindicat i, amb la demanda, adjunta igualment (foli 24) una escriptura de compravenda de data 19 de maig del 1953 en virtut de la qual el Sr. Farré, propietari del citat immoble, ven perpètuament a favor de Raya "Tot aquell oubert destinat á llenyé , un pati de terreny destinat a mallador i un pati de terreny que serveix de passatge per anar als horts; tot aquell cobert cremat (antes hera i altre cubertet tocant al cobert cremat com també dos hortets; i que totes dites coses venudes diu tenir i possehir per sos certs justos i llegítims títols, el venedor, i totes elles situades en el terme de la parròquia de Canillo i partida de Prats, confrontant en conjunt totas las ditas cosas venudes d'orient amb hort del P.; hort del X. i hort del R.; a migdia amb camí que condueix ó bá a casa del A. i hort del mateix A.; a ponent amb hort del A. i prat del R.; i al nort ó tramuntana ab prat i hort del R., totes elles amb sas corresponents entradas i eixidas pels llocs acostumats; i demés drets servituds i pertenencias universals de totas i cada una de les mateixes coses venudes i descrites" per un preu de 15.000 ptes, raó per la qual s'ha d'entendre que, entre els béns que la Sra. Alfaro va rebre a títol hereditari del seu pare, es troba la dita parcel·la de terreny que aquell va adquirir i que la seva filla reivindica, situant-la en un plànol que s'adjunta a la demanda al costat de la casa en ruïnes que havia estat Casa *** i separada d'ella pel camí comunal, amb una superfície de 24,27 metres quadrats.

III.- Tampoc existeixen dubtes sobre el compliment per part de l'agent del tercer requisit que s'exigeix per tal que triomfi l'acció reivindicatòria, és a dir que aquesta provi la possessió injusta o indeguda de la cosa propietat seva per part del defenent, ja que si bé l'agent prova que se li va reconèixer la possessió sobre el citat terreny el 2005, pel que sembla, en l'actualitat l'ha perdut per l'actuació del defenent, ja que en la mateixa s'han col·locat, o mai s'han tret, uns pilons i una tanca metàl·lica, com es dedueix de les fotografies que s'adjunten a la demanda (folis 34 a 36).

IV.- Per totes aquestes raons, entenem que el requisit que manca per acreditar per tal de que triomfi l'acció reivindicatòria que exercita l'agent és que aquesta identifiqui clarament la cosa que reivindica, que ha de ser corporal i específica i provi que és la mateixa sobre la qual recau el seu dret de propietat i és en aquest punt a on sorgeixen dificultats atesa la manca de claredat amb que s'identifiquen els termenals de les diferents finques.

V.- La Sentència d'instància fonamenta igualment la desestimació de la demanda en el fet que ni dels informes pericials que consten en autes, ni dels testimonis que han prestat declaració en els mateixos es dedueix que el terreny que reivindica la Sra. Alfaro sigui propietat seva.

VI.- Pel que fa als testimonis que han prestat declaracions en aquest procediment, cal tenir en compte que de l'acta de presència notarial de data 4 de setembre del 2003 que consta al foli 119 de les actuacions es dedueix que en el seu curs la Sra. Talavera va declarar que havia sentit dir que per accedir als seus horts el xxx havia adquirit un dret de pas pel lloc a on abans hi havia la cuina de Casa ***, que havia sentit dir moltes vegades al P. de Casa *** que el xxx passava pel dit pas per haver-li estat venut un tros de terra per donar-li accés amb carro fins els referits horts, que des de la finestra de casa seva havia vist en moltes ocasions el xxx utilitzar el dit pas per accedir amb carro fins els indicats horts i que aquesta circumstància s'havia repetit després de 1978 per haver-ho constatat personalment. En la mateixa acta consta igualment que la Sra. Sanz va manifestar que sempre havia sentit dir que el dit pas va ser comprat a Casa *** per facilitar l'accés i que li constava que a partir de l'any 1978 el dit pas continuava essent utilitzat de la mateixa manera. Finalment el Sr. Gutierrez manifesta que feia 27 anys que vivia a Andorra i que des d'aproximadament 4 anys abans ja conreava el tabac de Casa XXX als horts de referència i que sempre hi baixava amb tractor i ho feia pel pas de referència.

VII.- Malgrat estimar-se el recurs no es fa especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni pel que fa a les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82 atesos els dubtes de fet que generen les descripcions de les finques propietat dels litigants.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 13 de març del 2017 que REVOQUEM íntegrament, reconeixent el dret de propietat de la recurrent sobre la porció de terreny identificada com a "pati de terreny que serveix de passatge per anar als horts" amb una superfície de 24,27 m2 d'acord amb el plànol que consta al foli 38 de les actuacions, ordenant el retorn de la possessió de la mateixa a la Sra. Alfaro i condemnant al Sr. Bermudez a destruir la tanca perimetral que es troba en ella, incloent piquets i tela metàl·lica, i, en el cas que no es portin a terme aquestes obres en el termini d'un mes a partir de la notificació d'aquesta resolució, es condemna al defenent al pagament d'aquestes obres, a determinar en període d'execució de Sentència, tot això sense fer especial pronunciament ni pel que fa a les costes de la instància, ni en referència a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.