• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2018 (ROJ : STSJAD 21/2018)

Note de référence : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des indications figurant dans le texte intégral de la décision.

Faits et procédure

La société Pombo a assigné M. Caro, en procédure abrégée, devant le Tribunal de Batlles. Elle sollicitait la condamnation solidaire de celui-ci au paiement d'une créance qu'elle détenait contre la société Hoyos, fixée par un jugement du 3 juillet 2013 à 6 647,12 euros, en exécution d'une ordonnance d'exécution du 18 septembre 2013 (procédure B-1087-3/2012). Le fondement invoqué était la responsabilité de l'administrateur au titre de l'article 86.4 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

M. Caro, qui était à la fois administrateur unique et associé unique de la société Hoyos, a opposé l'exception de chose jugée et a conclu, subsidiairement, au rejet de la demande.

Selon les constatations du juge de première instance reprises en appel, le capital social de la société s'élevait à 12 000 euros. La société n'avait pas déposé ses comptes depuis l'exercice 2009, présentait des dettes envers l'Administration depuis 2006 et envers des particuliers depuis 2010. M. Caro avait déclaré lui-même que la société ne possédait plus d'activité ni de patrimoine depuis février 2011.

Le Tribunal de Batlles a rejeté l'exception de chose jugée et a fait droit « substantiellement » à la demande. M. Caro a interjeté appel. Par ordonnance du 12 décembre 2017, la Sala Civil a refusé l'administration d'une preuve sollicitée par la société Pombo en appel.

Question de droit

La Sala Civil était saisie de trois questions :

1. L'exception de chose jugée, tirée d'un précédent litige opposant les mêmes parties ou leurs ayants droit, peut-elle faire obstacle à la demande ?
2. Les conditions de la responsabilité de l'administrateur, prévue à l'article 86.4 de la Llei 20/2007, sont-elles réunies ?
3. Sur qui pèse la charge de la preuve de l'existence ou de l'absence d'une cause légale de dissolution, et en particulier de la régularité de la gestion sociale ?

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur de justice rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance.

Sur l'exception de chose jugée. La Cour rappelle que l'autorité de la chose jugée présente un aspect négatif, qui interdit de rejuger un même litige entre les mêmes parties, et un aspect positif ou préjudiciel, qui s'impose aux juridictions saisies de litiges ultérieurs connexes. Elle reprend la condition, tirée de sa jurisprudence antérieure (STJC 24/15 et arrêt du 23 octobre 2008), selon laquelle la chose jugée suppose la triple identité : subjective, d'objet (petitum) et de cause (causa petendi). En l'espèce, la défenderesse n'est pas la société mais son administrateur, et la cause de la demande n'est plus l'exécution d'un contrat de bail mais la responsabilité légale découlant de l'article 86.4. L'exception est donc rejetée.

Sur la responsabilité de l'administrateur. La Cour relève que l'article 86.4 impose à l'administrateur qui n'a pas convoqué l'assemblée générale ou n'a pas sollicité la dissolution judiciaire de répondre solidairement avec la société des dettes sociales postérieures à la survenance d'une cause de dissolution. Elle relève que les causes légales de dissolution résultent de l

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 11-04-2014, en l'Audiència del dia 19-05-2014, la representació processal de la societat Pombo, formulà demanda pel procediment abreujat contra el Sr. Caro, mitjançant la qual sol·licitava que es dictés sentència declarant la responsabilitat solidària d'aquest darrer respecte el deute que la societat Hoyos, mantenia amb la part, en mèrits de la sentència de data 03-07-2013 condemnant-lo a satisfer la suma de 6.647,12.- euros d'acord amb la providència d'execució del 18- 09-2013 majorada dels interessos legals meritats a comptar de la data d'aquesta o subsidiàriament de la contesta a la demanda, així com la imposició, a l'adversa, de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- En data 20-10-2014, el Sr. Caro contestava la demanda plantejada de contrari oposant-se a les pretensions de la part agent i articulant una excepció peremptòria de cosa jutjada sol·licitant es dictés Sentència rebutjant la demanda per concurrència de l'excepció de cosa jutjada i subsidiàriament desestimant la demanda i imposant a la part demandant les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- La representació processal de la societat demandant, per escrit de data 03-11-2014 s'oposava a l'excepció plantejada de contrari.

IV.- Obert el judici a proves, en data 24-11-2014, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

V.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 11 de juliol de 2017, amb la següent part decisòria:

"Desestimar l'excepció de cosa jutjada interposada per la representació processal del Sr. Caro a la demanda plantejada per Pombo i estimar substancialment la demanda plantejada per aquesta darrera contra el primer declarant que el Sr. Caro respon solidàriament amb la societat Hoyos de la quantitat que pugui trobar-se pendent de pagament per part d'aquesta en el marc del procediment B- 1087-3/2012 (àdhuc els interessos) actualment en període d'execució i a pagar les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Caro, i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions per escrit de data 02-11-2017, demana la revocació de la resolució apel·lada, tot imposant a l'adversa les costes processals i extra processals ocasionades de primera i segona instància, inclosos els honoraris d'advocat.

Per escrit de contesta registrat el 23-11-2017, la representació processal de la societat Pombo va demanar que es desestimés el recurs d'apel·lació, amb imposició a la part apel·lant, de les costes processals causades així com els honoraris d'advocat i de procurador.

VIII.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 12-12-2017, es va denegar la pràctica de la prova en aquesta alçada, demanada per la representació processal de la societat Pombo.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent Pombo reclama front la part defenent Sr. Caro en demanda en la que sosté una petició de condemna per responsabilitat com a administrador de la societat Hoyos en base a la llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

La sentència d'instància estima molt substancialment la demanda i condemna al defenent en els termes indicats amunt.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- L'excepció de cosa jutjada

La mateixa excepció peremptòria desestimada pel Tribunal d'instància, es torna a reproduir en aquesta alçada.

Com ja dèiem en la STJC 24/15, quant a l'autoritat de la cosa jutjada, s'ha de recordar que té dos aspectes, un és negatiu puix impedeix que un mateix procés es torni a fer entre unes mateixes parts, i l'altre és positiu o prejudicial, fent que el contingut de la sentència ferma vincula als tribunals que coneixen de plets posteriors respecte dels que el primer resulta prejudicial, de manera que han d'adoptar aquell contingut com a fet no qüestionable a l'hora de dictar sentència. Si bé, aquest efecte de cosa jutjada en el seu aspecte positiu, també està sotmès a certes condicions, i que no es pot posar una part en posició d'indefensió pel fet de frustrar-la de la possibilitat de discutir els fets i les proves invocats en contra d'ella, aquesta realitat no impedeix que els elements d'un procés passat, i que guarda certa connexitat amb el nou procés, estiguin integrats al nou procediment.

Dit això en aquest cas ens trobem que la part agent havia reclamat diverses mensualitats del lloguer del local que ocupava Hoyos (agost, novembre i desembre de 2011 i febrer de 2012) i d'altres deutes pendents i que va veure com es dictava sentència estimant la seva reclamació que finalment va ascendir a la suma de 6.647,12 segons providència d'execució de 18.9.13 (causa B-1087-3/2 012). Després d'exhaurir tots els tràmits en busca de béns, la part agent no va poder fer seu l'import que se li devia per part de la societat Hoyos. Aquesta societat de capital social 12.000EUR només tenia un soci, el Sr. Caro que alhora era el seu administrador únic. Aquesta societat no havia presentat els comptes en el Registre del Govern des de l'exercici 2009 i seg. i tenia deutes amb l'Administració des del 2006 i amb altres particulars des del 2010. Segons declaració del propi Sr. Caro des de feia 4 anys (febrer 2011) no tenia cap mena d'activitat ni de patrimoni.

A la vista d'aquesta situació, la part agent va decidir interposar demanda per responsabilitat de l'administrador en base a l'article 86.4 de la Llei 20/2007 que diu el següent : "4. Els administradors que no convoquin la junta general, o no instin la dissolució judicial de la societat, han de respondre solidàriament i amb la societat dels deutes socials posteriors a la concurrència de la causa de dissolució."

Pel que fa a l'excepció de cosa jutjada, cal posar de relleu que la cosa jutjada fa referència al cúmul d'efectes processals que produeix un judici finalitzat per sentència ferma, dirigits a garantir que l'objecte litigiós es mantingui definitivament resolt en els termes establerts a l'esmentada sentència. En efecte, el procés no pot tenir una duració il·limitada, sinó que arriba un moment en el que una elemental exigència de seguretat jurídica exigeix que finalitzi amb una resolució que resolgui el conflicte jurídic plantejat al tribunal, de manera que aquest passi a ser cosa jutjada. Així doncs, una vegada aquesta resolució ha adquirit fermesa, la cosa jutjada compleix la funció de garantir, de cara al futur, la intangibilitat i el respecte de la solució assolida, per la qual cosa aquesta institució processal protegeix, en definitiva, l'eficàcia de la sentència ferma. Paral·lelament a la litispendència, que constitueix una institució preventiva de la cosa jutjada, aquesta institució processal genera dos blocs d'efectes: una eficàcia ad intra, en el propi litigi finalitzat, i una eficàcia ad extra, en processos posteriors. Efectivament, per una banda, la cosa jutjada posa punt final al procés que la genera, evitant la seva continuació en la mateixa o diferents instàncies o graus de jurisdicció. Aquest efecte, que s'aconsegueix mitjançant la fermesa de la sentència anteriorment al·ludida, es denomina cosa jutjada formal. Per altra banda, la cosa jutjada manifesta la seva eficàcia en processos pendents amb posterioritat a la data de la fermesa de la sentència, bé excloent-los si són idèntics, bé determinant algun dels elements que fonamenten o prejutgen la sentència que s'ha de dictar en els mateixos si són connexes. Aquests efectes configuren respectivament la vessant negativa i positiva de la denominada cosa jutjada material. Altrament, tal com preveu la sentència 23 d'octubre del 2.008 (rotlle TSJC125/08), fent remissió al seu torn a diversa altra jurisprudència de la mateixa Sala Civil, l'existència de cosa jutjada material en la seva vessant positiva o de prejudicialitat, segons la qual el que ja ha estat resolt en una prèvia resolució judicial ferma vincula a les decisions que els tribunals hagin d'adoptar en el futur, requereix com a element imprescindible que es compleixi a) la identitat subjectiva o que la cosa jutjada sigui extensiva a tercers no litigants en els supòsits admesos per l'ordenament (cfr. estat civil, substitució processal, validesa de negocis testamentaris, etc.), a banda de la necessària coincidència dels elements objectius d'ambdós processos, és a dir b) el petitum i c) la causa petendi (sentència del Tribunal Superior de Justícia de dates 20 de febrer de 1.997 i aute de 13 de febrer de 1.997, entre d'altres).

Del que es dedueix fàcilment que no estem davant les mateixes parts (ara la part defenent no és la societat sinó el seu administrador únic i soci únic) i la causa de demanar no és la mateixa perquè abans era el compliment d'un contracte d'arrendament i ara és la responsabilitat legal derivada de l'article 86.4 de la Llei 20/2007. Per tant no pot haver cap mena de dubte que l'excepció peremptòria esgrimida pel Sr. Caro no pot prosperar.

III.- Responsabilitat de l'administrador

Com ja hem vist per la transcripció de l'article 86.4 esmenat, es responsable dels deutes socials l'administrador que no insti la dissolució judicial (única opció en cas de soci únic) quan hi concorre causa legal per a dissoldre la societat. Les causes venen recollides expressament en l'article 85.5 de la Llei de societats (quan no es tracta de societats temporals) que diu així: "5. La junta general pot acordar, en qualsevol moment, la dissolució de la societat, amb els requisits que s'estableixen per a la modificació dels estatuts, i, de manera particular, ha d'adoptar aquest acord quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

La conclusió de l'activitat o de les activitats que integren l'objecte social de la societat.

La impossibilitat de realitzar el fi social.

El valor del patrimoni net de la societat és inferior a la meitat de la xifra del capital social i no ha estat possible posar remei a la situació."

En aquest cas per reconeixement del Sr. Caro sabem que des de 2011 no hi havia activitat a la societat i que ja no tenia béns com a patrimoni social; que no havia presentat els comptes anuals en el Registre del M.I. Govern des de l'exercici 2009; per document presentat per ell mateix amb escrit de 10.1013 sabem que ja tenia embargaments des de 2006 amb l'Administració i des del 2010 amb particulars. En conseqüència han quedat acreditades les dues causes legals de dissolució, les de les lletres a) i c) de la Llei. No se li pot demanar més a la part agent que era aliena a l'administració de la societat i si la realitat de la gestió hagués estat una altra que hagués desmentit aquella aparença d'insolvència i de causa de liquidació, corresponia a qui tenia la proximitat a les fonts de prova (la comptabilitat) al seu administrador, al Sr. Caro. Per tant no pot aquest traslladar aquesta càrrega probatòria a un tercer aliè a la societat. El motiu ha de fracassar.

IV.- Finalment el tercer motiu el centra en la imposició de les costes de la instància. Però vist el fracàs dels seus motius anteriors que porten a la confirmació de la sentència d'instància, inclosa la condemna en costes vista l'estimació molt substancial de la demanda.

V.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Caro contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de juliol de 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei SA i SL.