• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 69/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 avril 2018)

Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision.

Faits et procédure

Le Govern d'Andorra a adopté, le 24 novembre 2017, une résolution rejetant le recours d'opposition formé par M. Araujo (l'« agent ») contre une demande d'échange d'informations en matière fiscale émanant de l'autorité compétente du Royaume d'Espagne. Le recours juridictionnel formé contre cette résolution a été rejeté par le Tribunal de Batlles le 12 janvier 2018, puis l'appel a été écarté par la sentence n° 2-2018 de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, le 19 février 2018.

L'agent a alors formé un incident de nullité contre cette sentence. Il soutenait que celle-ci avait méconnu le droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution. Son argumentation reposait sur deux griefs : il n'aurait pas eu accès intégral au dossier administratif, et les indices suffisants justifiant la demande d'échange d'informations n'auraient pas été établis. Il en déduisait une situation d'indéfense.

Le Govern d'Andorra s'est opposé à l'incident. Il soutenait qu'aucune atteinte au droit à la juridiction n'était invoquée, la partie demanderesse cherchant en réalité à obtenir un nouvel examen du fond du litige.

La Sala Administrativa, composée de MM. Albert Andrés Pereira (ponent), Bernard Plagnet et de Mme Elsa Puig Muñoz, a rendu un aute, soit une décision interlocutoire de nature procédurale.

Question de droit

La décision soulève deux questions connexes.

La première porte sur la nature de l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials. Le tribunal doit déterminer si cet incident peut servir de voie de réexamen des pronunciamentos d'une décision devenue ferme, ou s'il demeure un remède extraordinaire.

La seconde concerne la qualification des griefs. Il s'agit de savoir si les allégations relatives à l'accès au dossier administratif et à la suffisance des indices relèvent de la violation du droit à la juridiction de l'article 10 de la Constitution, ou si elles touchent à la légalité de l'acte administratif, question dépourvue de relevance constitutionnelle.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'incident. Il énonce d'abord le principe selon lequel l'incident de nullité « no constitueix una nova instància processal » (ne constitue pas une nouvelle instance processale) où seraient réexaminés les pronunciamentos de la décision attaquée. Il s'agit d'un « remei extraordinari » destiné à corriger les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une sentence ou une autre décision ferme.

Sur le fond, le tribunal relève que les allégations de l'agent « no es refereixen a cap vulneració dels principis reguladors del procés degut ». Il constate que l'agent reprend les mêmes moyens que ceux déjà examinés par la sentence. Il ajoute que toute l'argumentation porte sur la voie administrative préalable, et en particulier sur la portée des dates communiquées lors de la consultation du dossier. Selon le tribunal, la question de la possible annulabilité de l'acte administratif, au sens de l'article 49 du Code concerné (non précisé dans la décision), « sense que aquesta qüestió tingui rellevància constitucional ».

Le tribunal retient en outre que l'intéressé avait reconnu le respect des dispositions législatives et réglementaires applicables, ainsi que son accès aux documents ess

PARTS:

Demandant incidental: Sr. Araujo

Representant: Sr. Araujo

Advocat: Sr. Caro

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Salcedo

Advocada: Sra. Coll

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint d'abril de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000116/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 2-2018, de 19 de febrer, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència del Tribunal de Batlles de 12 de gener de 2018, que, al seu torn, havia confirmat la resolució de GOVERN D'ANDORRA de 24 de novembre de 2017, desestimatòria del recurs d'oposició que l'agent havia formulat contra una petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent del Regne d'Espanya.

2.- La representació de la part agent ha interposat incident de nul·litat contra l'esmentada sentència, en considerar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució. En concret, s'argumenta que ha patit indefensió, com a conseqüència del fet que l'agent no va tenir accés íntegre a l'expedient administratiu i que, en conseqüència, no s'han justificat els indicis suficients que donarien empara a la sol·licitud d'intercanvi d'informació en matèria fiscal.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat a les pretensions de l'agent i ha sol·licitat que es desestimi íntegrament l'incident, ja que no s'ha produït cap infracció del dret a la jurisdicció, sinó que la contrapart pretèn que es revisi la qüestió de fons que era objecte del procés.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com ha dit aquesta Sala de forma reiterada, l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent torna a plantejar les mateixes al·legacions que ja van ser examinades en la sentència que va posar terme al procés, cosa que contravé de forma manifesta l'objecte i finalitat d'aquest incident.

Les al·legacions d'aquella part no es refereixen a cap vulneració dels principis reguladors del procés degut, el que posa de relleu que no es planteja en realitat cap infracció de l'article 10 de la Constitució. Totes les argumentacions de l'agent versen sobre la via administrativa prèvia i, en concret, sobre l'abast de les dates que hom li va facilitar quan va comparèixer a consultar l'expedient a les oficines administratives. La sentència ja va donar resposta a aquesta qüestió, fent aplicació de l'article 7 de la Llei 10/2017 i de l'article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017. El problema consisteix, doncs, en apreciar la possible existència d'una anul·labilitat de l'acte administratiu, d'acord amb l'article 49 d'aquell Codi, sense que aquesta qüestió tingui rellevància constitucional, des de la perspectiva que ofereix l'article 10 del text fonamental.

Com ja va dir la sentència dictada en aquest cas, l'interessat reconeix que es va donar compliment a les esmentades disposicions legals i reglamentàries, i que va tenir accés als documents essencials de l'expedient. D'altra banda, l'interessat va poder articular amb ple coneixement de causa els mecanismes de defensa corresponents, com són el recurs d'oposició davant del Govern i la posterior demanda jurisdiccional davant la Batllia. No es pot apreciar, doncs, cap tipus d'indefensió.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament la demanda incidental que formula la part agent.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat que formula la representació del Sr. Araujo contra la sentència núm. 2-2018, de 19 de febrer.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993 (text refós).