• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala penal, sentència n° 43-2018 du 25 juin 2018 (ROJ STSJAD 190/2018)

Faits et procédure

Le Tribunal de corts d'Andorre avait, par sentence du 19 décembre 2017, acquitté M. Mercader du délit majeur de blanchiment de capitaux commis au moyen d'un groupe organisé. Le même jugement ordonnait la confiscation au profit de l'État andorran des fonds figurant sur un compte ouvert au nom de M. Expósito. Le ministère public a interjeté appel en sollicitant une condamnation à cinq ans de prison, une amende d'un million d'euros, l'expulsion définitive et la confiscation des biens saisis.

Les faits retenus reposent sur deux ensembles. Le premier concerne une organisation colombienne de trafic de cocaïne à grande échelle, dont les capitaux étaient ventilés par l'intermédiaire de comptes ouverts en Andorre, en France et au Portugal. Ces éléments résultent d'une décision de la Audiencia Nacional espagnole du 2 novembre 2006, dont le rôle probatoire en Andorre est discuté. Le second concerne le compte de M. Mercader, ouvert le 5 novembre 1998 et alimenté par des versements en espèces, puis par un virement interne de 10 000 000 de pesetas émanant du compte de M. Expósito, co-titulaire de ce même établissement bancaire. Le compte a fait l'objet d'une saisie en 2000, levée en décembre 2001, puis le solde a été transféré vers un nouveau compte, avant des retraits successifs.

M. Mercader a fait valoir une activité commerciale dans le secteur de la parfumerie, un prêt de 10 000 000 de pesetas consenti à M. Expósito, et l'absence de tout élément établissant sa connaissance de l'origine illicite des fonds. La Sala penal (Marie Conte, rapporteure ; Yves Picod, président ; Fátima Ramírez Souto) était saisie de l'appel, enregistré sous le rôle TSJP-0000010/2018 dans la cause 6000066/2015.

Question de droit

La question posée était de savoir si, au regard de la présomption d'innocence, des éléments indiciaires réunis par l'accusation permettaient d'établir, d'une part, l'origine délictueuse des fonds versés sur le compte de M. Mercader et, d'autre part, la connaissance de cette origine par l'intéressé, condition de l'élément intentionnel du blanchiment.

Le ministère public soutenait qu'un « parallélisme ou identité totale » existait entre l'activité financière de M. Expósito et celle de M. Mercader, et que la levée de la saisie, suivie d'un transfert immédiat des fonds, constituait un indice à charge. La défense répondait que la décision étrangère ne pouvait valoir preuve à charge, que les indices avaient déjà été pesés par le premier juge, et que le prêt allégué ainsi que l'activité commerciale expliquaient les flux.

Solution et dispositif

La Sala penal rejette l'appel et confirme intégralement la sentence de première instance. Le dispositif est ainsi rédigé :

Traduction fidèle : « 1.- Rejeter l'appel interjeté par le ministère public. 2.- Confirmer la sentence du 19 décembre 2017 rendue par le Tribunal de corts dans la cause de référence. 3.- Déclarer d'office les dépens exposés pour le présent recours. »

Le jugement précise : « Aquesta sentència és ferma i executiva. » (Traduction : « La présente sentence est définitive et exécutoire. »)

PARTS:

Recurrent: MINISTERI FISCAL Recorregut: Sr. Mercader

Advocat: Sr. Barberá

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-cinc de juny del dos mil divuit.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 19 de desembre del 2017 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte major de blanqueig de diners mitjançant grup organitzat, els components de la Sala Penal Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 19 de desembre del 2017 amb la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Absoldre l'acusat Mercader del delicte major de blanqueig de diners pel quin venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.

El comís a favor de l'Estat andorrà dels fons existents al compte núm. XXXXXXXX (denominació xifrada SPXXXXXX) de l'entitat bancària X. (X.), actual X., titularitat d'Expósito."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant:

"SÓN FETS PROVATS i així es declara:

PRIMER. Expósito, nascut el dia XX de XXX de 1963, de nacionalitat espanyola, en data 5 de novembre del 1998 procedí a obrir a l'entitat X., S.A. (X), actualment X., el compte corrent núm. XXXXXXXX (denominació xifrada SPXXXXXX), essent ell titular únic. Fou presentat a l'entitat bancària per Tur. El mateix dia de l'obertura del compte corrent Expósito va fer un ingrés en efectiu per import de 1.000.000 pessetes, el dia 2 de desembre de 1998 efectuà un altre ingrés en efectiu per import de 40.100.000 pessetes, i en data 16 de setembre de 1999 efectuà una transferència interna per import de 60.101,21 euros al compte núm. XXXXXXXY (SP XXXXXY), de la mateixa entitat bancària, del que era titular l'acusat Mercader.

Per aute 2 de novembre del 2000 la Batlle instructora decretà l'embargament del saldo obrant a l'esmentat compte corrent, que importava la suma de 225.975,92 euros, invertits en el fons M. EURO MONETARI. Per aute de data 29 de juliol del 2011 la Batlle instructora confirmà dit embargament.

L'embargament s'acordà en el marc de la causa DP-XXX-X/99 que foren incoades en data 10 de maig del 1999 per un presumpte delicte major de blanqueig de capitals, arran de la denúncia formulada davant la Batllia en data 28 d'abril de 1999 per dos representants de l'entitat bancària X, S.A., en relació als moviments en el compte corrent numerat GP XXX000, del que era titular Expósito, en el que en el termini d'un any hi hagué moviments per uns mil cinc-cents milions de pessetes, amb l'operativa d'ingressos en efectiu en pessetes efectuats per terceres persones i en breu termini de temps transferència dels fons, en dòlars USA, als EEUU i a Panamà, per efectuar pagaments en concepte de préstecs immobiliaris i altres operacions similars. Les sospites resultaven del volum de les transaccions i la inconsistència dels documents aportats per l'interessat quan fou requerit d'aportar documentació complementària.

Per sentència de data 2 de novembre del 2006 de la Secció Segona de la Sala de lo Penal de l'Audiència Nacional Espanyola, Rotlle de Sala X/05 procedent de les Diligències prèvies XXX/1999 del Jutjat Central d'Instrucció núm. X., que tenia per objecte la anomenada Operación C. de lluita contra el blanqueig de capitals procedents del narcotràfic, es declararen provats, entre altres, els fets següents:

Desde al menos el mes de abril de 1998 venía operando en España y en el Reino Unido una organización, radicada en Colombia pero con ramificaciones Internacionales, dedicada al tráfico de cocaína a gran escala, que culminaba sus ilícitas actividades con la reversión de los beneficios económicos obtenidos en los lugares de venta de la droga a la esfera de disponibilidad de la propia cúpula organizativa.

Para la consecución de este propósito, la organización colombiana contactó en España a través de Tur alias "W.", de nacionalidad colombiana y a quien no afectan las presentes actuaciones por hallarse en ignorado paradero, y del acusado Expósito (alias "P."), mayor de edad y sin antecedentes penales, a quien tampoco afecta el presente escrito por hallarse declarado en rebeldía, con Expósito, mayor de edad i sin antecedentes penales, quien a cambio de un porcentaje cifrado en torno al 10 del total de los fondos, recibía en España y en el Reino Unido dinero en efectivo procedente del tráfico de cocaína de los distribuidores de esta sustancia para ingresarlo en cuentas bancarias abiertas en países vecinos (Andorra, Francia, Portugal) y trasferirlo a continuación a otras cuentas que la organización colombiana utilizaba en terceros países, dando al origen del dinero apariencia de legalidad.

En descriure el pla d'execució, el Tribunal declara provat que Expósito es desplaçava a Madrid, Barcelona o Londres, segons els casos, on contactaba por mediación de Tur o de Expósito, con la persona designada por la organización colombiana que debía hacerles entrega del dinero en efectivo procedente de la venta de cocaína, haciéndose cargo del mismo.

També declara provat que en el període comprés entre gener de 1998 i febrer del 2000, es varen utilitzar, entre altres, els següents comptes corrents: compte corrent núm. XY.XYX de ORG_1 (X.), titular Gutierrez, i apoderat JMT; compte corrent núm. YYYXX de ORG_1, titular ENTITY_8; compte corrent núm. YYXYY de X S.A., titulars indistints Expósito i NRB; i compte corrent numerat XX000 de Y., titulars indistints Expósito i Luís.

També declara provat dita sentència que El total del efectivo procedente del tráfico de estupefacientes ingresado en las cuentas bancarias utilizadas en Andorra, Perpignan y Portugal y posteriormente transferido bajo apariencia de lícito origen a las cuentas bancarias en otros terceros países indicadas por los narcotraficantes asciende a unos 3.500 millones de pesetas, lo que equivale aproximadamente unos 21.035.000 EUR.

I, en relació a Expósito, la sentència declara provat que En fecha 27 de enero de 2000, Expósito, por indicación del también imputado Expósito, alias "P.", se desplaza a Londres en avión desde Barcelona con la finalidad de proceder a la recogida de efectivo producto de la venta de cocaína en el Reino Unido, disponiendo que Raya también se traslade en compañía de AFM en el vehículo Audi 90 matrícula XXXX hasta Londres para el traslado del dinero. Una vez se encuentran los tres en la capital británica, Expósito contacta con Expósito, quien el día 28/1/00 les hace entrega de 500.000 Libras Esterlinas procedentes de la venta de cocaína en el Reino Unido. També declara provat en relació a Expósito que En fecha 13 de febrero de 2000 nuevamente Expósito, junto con Raya y AFM, se desplazan a Londres, donde Expósito contacta con Expósito, y este le entrega una importante cantidad de libras esterlinas.

El Tribunal condemnà a Expósito per un delicte de blanqueig de capitals procedents del tràfic de drogues a la pena de cinc anys i sis mesos de presó i multa de 21 milions d'euros. La sentència va adquirir fermesa amb data 15 de febrer del 2007.

Per aute de data 18 de desembre del 2013 el Tribunal de Corts acordà el comís a favor de l'Estat andorrà dels comptes corrents següents: al nom de Expósito prop de l'entitat bancària X. amb el núm. XXXXXX (denominació xifrada GP XXX000), i prop de l'entitat bancària X. amb núm. YYYXX-0; als noms de Expósito i Porras prop de l'entitat X. amb núm. YYXYY-1; als noms de Expósito i Raya prop de l'entitat bancària Y. amb denominació xifrada KXXXXX; als noms de Expósito i Luís prop de l'entitat bancària X. amb núm. 0X.XX.0XXXXXX.XX.X numerat XXXXX; al nom de Gutierrez prop de l'entitat bancària X. ( X ) amb núm. 1XXXXXXX (denominació xifrada LP 1XXXX); i al nom de Caro, prop de l'entitat bancària Y. amb núm. XXXYXY, i prop de l'entitat bancària X. amb núm. XXX.YY.XXXX.00.

Aquest aute del Tribunal de Corts de 18 de desembre del 2013 fou confirmat íntegrament per sentència de data 12 de setembre del 2014 de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.

Expósito, alies P., i la seva parella Canales van ser investigats en nombroses ocasions durant els anys 1994, 1996 i 1998 per la seva vinculació amb el tràfic de substància estupefaent cocaïna, sent objecte de les Diligències prèvies núm. XXXX/98 del Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional Espanyola, seguides per un delicte contra la salut pública.

Expósito era cunyat de Gomila, alies Q, ciutadà colombià que ha estat objecte d'investigació pel Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 l'Audiència Nacional Espanyola, en les Diligències prèvies núm. XXX/99 pels delictes contra la salut pública i blanqueig de diners i les Diligències prèvies núm. XXX/94 per un delicte contra la salut pública.

Expósito era propietari, junt amb la seva parella Canales, de l'empresa ORG_0, radica a Espanya i dedicada al canvi de monedes i transferències monetàries internacionals.

Arran de la incoació de les Diligències prèvies núm. XXX/1999 del Jutjat Central d'Instrucció núm. núm. 5, i de les investigacions policials de que havia sigut objecte Expósito, l'activitat de ORG_0 va ser suspesa administrativament per la Oficina de Instituciones Financieras del Banco de España, per sospitar que era una empresa que actuava com tapadora per blanquejar diners procedents del tràfic de droga.

Expósito no va poder ser jutjat a Espanya en el marc de la causa Rotlle de Sala X/05 procedent de les Diligències prèvies XXX/1999 del Jutjat Central d'Instrucció núm. 5, per trobar-se en rebel·lia, atès el seu parador desconegut, fins que va morir a Colòmbia en data 15 de juliol del 2007, segons es desprèn de la certificació de defunció lliurada per la Registraduria Nacional de l'Estat Civil de Colòmbia.

Els diners en efectiu ingressats per Expósito en el compte corrent núm. XXXXXX, denominació xifrada SPXXXXX, de l'entitat X. (X.), 1.000.000 pessetes el dia 5 de novembre i 40.100.000 pessetes el dia 2 de desembre de 1998, procedien de comissions rebudes de l'organització colombiana dedicada al tràfic de cocaïna a gran escala, per la seva intermediació amb Expósito, persona que era l'encarregada de rebre, a Espanya i al Regne Unit, els diners en efectiu procedents del tràfic de substància estupefaent cocaïna per ingressar-los als comptes corrents d'entitats bancàries d'Andorra, França i Portugal que Expósito controlava (els comptes corrents núm. XXXYYXX, denominació xifrada GP XXX000, de X. (X.); núm. YYYXX-0 de X; núm. YYXYY-1 de X.; núm. xifrat KXXXXX de Y.; núm. XX.XX.XXXXXX.0.X numerat XX000 de X.; núm. 1XXXXXX, denominació xifrada LP 1XXXXX, de X (X.); núm. XXXYXY de Y. ; i núm. XXX.YY.XXXX.00 de X.), des d'on els diners es transferien a comptes corrents de l'organització colombiana en altres països.

Per aute de data 6 de novembre del 2012 la Batlle instructora va declarar extingida la responsabilitat penal d'Expósito per raó de mort, confirmant la mesura preventiva de bloqueig de comptes i béns de la seva titularitat i declarant responsables civils directes pel que respecta als béns objecte de comís als seus ignorats hereus.

Per aute de 16 de novembre del 2017 el Tribunal de Corts decretà el sobreseïment definitiu parcial de la present causa respecte d'Expósito.

SEGON. L'acusat Mercader, nascut el XX d'XXXX de 1963, de nacionalitat espanyola amb D.N.I. núm. XXXXXXXX-W, juntament amb la seva esposa Suárez, en data 5 de novembre de 1998 va obrir el compte corrent núm. XXXXXX, xifrat SPXXXXXY, al X (X.), actualment X., essent presentat al banc per Expósito, fent Mercader el mateix dia un primer ingrés en efectiu per import de 10.000.000 pessetes. Posteriorment, Mercader ingressà al mateix compte les següents quantitats, totes en efectiu: 2 de desembre de 1998, 20.010.000 pessetes; 14 d'abril de 1999, 12.000.000 pessetes; 12 de maig de 1999, 15.000.000 pessetes i 15 de setembre de 1999 6.000.000 pessetes. En data 16 de setembre de 1999 el seu compte corrent rebé una transferència interna per import de 10.000.000 pessetes, provinent del compte núm. XXXXXXX de la mateixa entitat bancària titularitat d'Expósito.

L'acusat Mercader va fer constar en els contracte d'obertura del compte corrent que la seva activitat era la d'empresari en el ram de la perfumeria.

Arran de la incoació de les presents actuacions, el compte corrent núm. XXXXXX, xifrat SPXXXXXY, fou embargat per aute de la Batlle instructora de data 2 de novembre de 2.000, mesura cautelar que romangué fins el dia 10 de desembre de 2001 en que la Batlle instructora dictà aute deixant sense efecte l'embargament.

Mercader procedí a cancel·lar el compte corrent núm. XXXXXX, xifrat SPXXXXXY, traspassant la totalitat del saldo (470.569,64 euros) en data 17 de desembre de 2001 a un nou compte corrent amb el núm. XXXXXXZ, xifrat SVXXXXY, de la mateixa entitat bancaria, obert en data 14 del mateix mes de desembre i del que Mercader era titular únic.

Mercader procedí a efectuar els següents reintegraments en efectiu del compte corrent núm. XXXXXX, xifrat SPXXXXY: el dia 24 de maig del 2002, 48.000 euros; el dia 3 de febrer del 2004, 30.000 euros; el dia 13 d'abril del 2006, 90.000 euros; i el dia 23 d'agost del 2007, 30.000 euros.

El saldo restant de 71.940,64 euros fou embargat per aute dictat per la Batlle instructora en data 29 de juliol del 2011.

No s'ha acreditat que els fons ingressats al compte corrent núm. XXXXXXX, xifrat XXXXXXY, al X, S.A. (X), actualment X, del quin n'era titular l'acusat Mercader, procedissin d'alguna activitat delictiva.

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal, sol·licitant la seva revocació en el sentit de condemnar a Mercader com autor responsable del delicte major de blanqueig de diners pel quin venia acusat dels articles 409 i 410 del Codi Penal de l'any 2005, de conformitat amb la totalitat de peticions interessades pel Ministeri Públic a la data del judici oral consistents en imposar-li la pena de 5 anys de presó, multa d'1 milió d'euros i expulsió definitiva del Principat, així com el comís de tots els béns i actius a nom de Mercader que han estat objecte d'embargament i intervenció per raó de la present causa, de conformitat amb el que disposen els articles 411, 70 i concordants del Codi Penal.

Exposa que:

la sentència d'instància ha considerat acreditat que els dintres ingressats per Expósito al compte corrent XXXXXX procedien del tràfic il·lícit de cocaïna a gran escala, el què va permetre acordar el comís dels actius intervinguts;

de la pròpia relació de fets declarats provats en la sentència se'n deriva un paral·lelisme o identitat total entre l'activitat financera portada a terme al Principat per Expósito i la de Mercader i, en conseqüència, considera que s'ha practicat prova suficient per acreditar l'origen il·lícit dels actius sota la titularitat del darrer així com del seu coneixement d'aquesta provinença;

les 10.000.000 pessetes que Mercader li prestà a Expósito en data 18-12- 1998 per a l'adquisició de la llicència de substitució de R., S.A. és el mateix import que Expósito li transferí des del seu compte en data 16-09-1999, equilibrant en 30.000.000 pessetes per cadascun la suma percebuda pel blanqueig de capitals;

resulten inversemblants les explicacions donades per Mercader al fet que els ingressos en efectiu els fessin conjuntament amb els de ASC;

ORG_0 fou objecte de diverses investigacions relacionades amb el tràfic de droga i el blanqueig de diners procedents d'aquesta activitat i que arrel de la denegació de l'autorització per operar d'aquesta societat, Mercader - juntament amb l'esposa del difunt Expósito i el "testaferro" GSJ- van constituir una altra societat amb el mateix tipus d'activitat (en la que Mercader tenia el càrrec d'administrador) i que es va fer càrrec de la plantilla i el fons de comerç de l'anterior societat;

l'aixecament de les mesures cautelars d'embargament adoptades en la instrucció no es pot considerar un indici per acordar l'absolució, compte tingut que immediatament després de l'aixecament Mercader transferí la totalitat dels fons a un compte de nova obertura amb la finalitat d'evitar la traçabilitat i identificació d'aquell compte que mantenia una operativa idèntica al compte de Expósito.

IV.- RESULTANT: que la representació lletrada del Sr. Mercader s'oposa al recurs interposat, interessant la confirmació de la sentència en base als següents raonaments:

l'operativa de Expósito no s'ha jutjat davant la jurisdicció andorrana i la sentència dictada per l'Audiència Nacional tampoc pot constituir prova de càrrec contra el seu defensat per no haver sigut part en dit procediment;

el Tribunal de Corts ja va analitzar els indicis i contraindicis existents en la causa, els quals han portat a l'absolució del seu defensat;

considera inversemblants les acusacions llançades pel Ministeri Públic relatives al préstec a Expósito.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que com ha posat de relleu de forma encertada el Tribunal de Corts, el delicte de blanqueig de diners consisteix en tota activitat dirigida a donar aparença de lícits els guanys procedents de fets delictius, a adquirir o transmetre diners, bens o valors o cometre un acte per ocultar-ne el seu origen il·lícit, activitat realitzada amb coneixement de la procedència delictiva on l'element moral de la infracció resideix d'una part en la coneixença de la procedència il·lícita dels bens o valors, i d'altra part en la voluntat d'emmascarar aquest origen il·lícit.

En el cas del delicte de blanqueig de diners té principal importància la prova indiciària, davant de la més que probable impossibilitat d'obtenir prova directa, essent la prova indiciària eficaç per a desvirtuar la presumpció d'innocència sempre que es fonamenti en indicis plenament provats, que tinguin una relació material i directa amb els fets penalment perseguits, i que no siguin desvirtuats per contraindicis, al·legats com a prova de descàrrec dels quals la jurisdicció ha de prendre en compte per fonamentar la seva decisió.

Com s'ha posat en relleu amb pertinència en la sentència recorreguda, els indicis que es prenen en consideració consisteixen particularment en l'acreditació d'una concreta operació de tràfic de drogues, la vinculació de l'acusat amb activitats de tràfic o amb persones que es dediquen a aquesta activitat il·lícita, una certa coincidència temporal entre els actes d'ocultació de diners i la concreta operació de narcotràfic, la no acreditació d'una activitat laboral o mercantil pròpia a justificar els ingressos o transferències de diners, la utilització de comptes amb titulars aparents o la intermediació mitjançant societats fictícies, i finalment les falsificacions en els suports documentals de les transferències dineràries.

II.- CONSIDERANT: que la Sala considera que, fent aplicació d'aquests principis, la sentència recorreguda ha considerat amb bon criteri que els fets imputats a l'acusat Mercader no són constitutius del delicte major de blanqueig de diners i valors mitjançant grup organitzat dels articles 409 i 410 del vigent Codi Penal.

En efecte, en ressurt de la prova documental obrant en autes i de les declaracions recollides a l'acte del judici oral que:

Mercader obrí en data 05-11-1998 el compte corrent XXXXXX (SPXXXXXY) a l'entitat X (X.), al seu nom i al nom de la seva esposa declarant com activitat la de Empresari/Perfumeria. En aquest compte s'efectuaren del 05-11-1998 al 15-09-1999 ingressos en efectiu i, en data 16- 09-1999 una transferència interna per import de 10.000.000 pessetes (60.101,21 euros) procedent del compte núm. XXXXXX de la mateixa entitat bancària titularitat d'Expósito.

El compte titularitat de Mercader fou objecte d'embargament per aute del Batlle instructor de 02-11-2000 presentant un saldo positiu de 475.072,91 euros invertits en valors.

Per aute de data 10-12-2001 que no fou recorregut pel Ministeri Fiscal, el Batlle instructor va acordar l'aixecament de l'embargament del compte pels següents motius: "dels moviments de dit compte s'observa com el mateix únicament s'han produït ingressos, no havent tingut lloc cap disposició i/o reintegrament i encara menys transferències a altres comptes oberts al Principat o a l'estranger, manera de procedir que pressuposa, tal com ho ha manifestat el seu titular, que aquell compte es va obrir per a destinar-hi estalvis per qüestions de fiscalitat i no pas com a instrument per al blanqueig de diners producte del crim".

Les constatacions materials del Batlle instructor són encara procedents al dia d'avui en la mesura que després de l'aixecament de l'embargament, Mercader procedí en data 17-12-2001 a efectuar un reintegrament del saldo total de dit compte en un altre compte novament obert prop de la mateixa entitat bancària (núm. XXXXXZ) i diverses disposicions en efectiu sobre aquest compte: 48.000 euros el 24-05-2002, 30.000 euros el 03-02-2004, 90.000 euros el 13-04-2006 i 30.000 euros el 23-08-2007.

En quant a l'aute del 24-04-2006 pel qual s'ordena el control de tots els comptes corrents al Principat del Mercader en base a una sol·licitud del Servei de Policia de data 06-12-2000, el Tribunal de Corts va recollir exactament que aquest informe elaborat pel Servei de Policia ja constava a les actuacions amb anterioritat de l'aute d'aixecament de 10-12-2001 i que doncs no aporta res de nou ni és susceptible de modificar la motivació de dit aute. A més, el Servei de vigilància muntat pel Servei de Policia en data 22- 08-2007, havent anunciat Mercader la seva visita al banc, només va permetre constatar que havia efectuat un reintegrament i que va presentar-se sol al banc.

En quant a la vinculació, al·legada pel Ministeri Fiscal, de l'acusat amb Expósito i Expósito, sostenint que aquest fou presentat a Mercader pel primer per tal que obrís comptes corrents el mateix dia, convé en primer lloc rellevar que Mercader no va estar implicat en el marc de la causa Diligències Prèvies XXX/99 del Juzgado Central de Instrucción número 5 de l'Audiencia Nacional espanyola, que del conjunt de les converses telefòniques i de les observacions efectuades en el marc de la "Operación C." no apareixia mai el nom de Mercader i que no fou mai investigat en dit procediment penal instat a Espanya.

Del compte corrent número XXXXXXY de l'acusat no es transferien diners a altres comptes corrents del país o de l'estranger i d'altra banda, no és lògic que el compte de Mercader fos utilitzat per amagar i blanquejar diners per Expósito, que ja disposava d'un compte corrent i no constava com apoderat del compte de Mercader.

A més Mercader ha aportat indicis de la seva activitat mercantil, susceptible de justificar la provinença lícita dels diners, és a dir, haver regentat un negoci de perfumeria a la ciutat d'Almeria des de l'any 1998, amb alta a la seguretat social espanyola com autònom, amb activitat centrada a Espanya i Gibraltar en productes de perfumeria, vídeos, ordenadors, roba amb la societat majorista ORG_2, que havia facturat Mercader de 1990 a 1995 mercaderia per un import total de 320.000 lliures esterlines, així com es justifica el pagament d'impostos.

En un document de data 18-12-1998 es va fer constar el préstec de 10.000.000 ptes. de Mercader a Expósito, que justifica segons l'acusat la transferència interna de la mateixa quantitat rebuda pel seu compte corrent i provinent del compte de Expósito.

L'avui acusat va explicar davant del Batlle instructor, reiterant les seves explicacions a la vista oral, que era amic de Expósito de tota la vida, des dels 14 anys, que li va deixar els diners per obtenir una llicència per ORG_0, quina va tenir un problema "per culpa del germà d'un empleat", que es va assabentar que el van posar a l'empresa en quina però no hi tenia res a veure i no va firmar cap paper, afirmació que no ha estat desvirtuada pel conjunt probatori.

Mercader també ha explicat -cosa que no sembla inversemblant- que va obrir un compte a Andorra per raons fiscals, a través del seu amic Expósito i que la majoria de vegades que feia ingressos els feia amb Expósito, per no venir sol, que no li constava que Expósito es dedicava al tràfic d'estupefaent i que mai li va proposar de participar al negoci de blanqueig.

Així, els indicis proposats pel Ministeri Fiscal avui recorrent consistents en la vinculació de Mercader amb Expósito i la seva esposa consistents en: l'obertura simultània de comptes corrents, la transferència al compte de Mercader de 10.000.000 ptes. provinents del compte de Expósito i la substitució en l'accionariat de ORG_0 de Expósito per Mercader no són suficients per posar d'una part que dita transferència es referia a diners d'origen il·lícit; d'altra part, que l'acusat coneixés que el seu amic es dedicava al tràfic de droga i blanqueig de diners provenint d'aquesta activitat.

III.- CONSIDERANT: en conseqüència, que procedeix desestimar el recurs formulat pel Ministeri Fiscal i confirmar íntegrament la sentència recorreguda.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Ministeri Fiscal.

2.- Confirmar la sentència de data 19 de desembre del 2017 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel present recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.