• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 141/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 24 juillet 2018)

Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, les identifiants ci-dessus ont été relevés directement dans le texte de la décision (recours A055/18, NIG 5300542120150008879).

Faits et procédure

Par un arrêt du 29 mai 2018, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a accueilli l'appel interjeté par la partie Peña contre le jugement rendu par le Tribunal de Batlles le 30 novembre 2017. Elle a révoqué ce jugement et rejeté la demande formée par M. Romeu, qu'elle a condamné aux dépens de l'instance.

Le 13 juin 2018, M. Romeu a formé un incident de nullité d'actuacions contre cet arrêt, devenu définitif. Il soutenait que la décision avait violé ses droits fondamentaux, en particulier le droit à un procès équitable et à une décision motivée en droit, garantis par l'article 10 de la Constitution andorrane. Il demandait l'annulation de l'arrêt et la rétroaction de la procédure au moment où le juge de première instance avait déclaré impertinentes plusieurs preuves qu'il avait proposées : pièces documentaires privées et publiques, dont certaines issues de procédures pénales, et une preuve testimoniale.

La partie adverse s'est opposée à l'incident le 28 juin 2018. Le magistrat rapporteur était M. Carles Cruz Moratones. La formation était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones.

Question de droit

La question posée était de savoir si la violation alléguée du droit à la juridiction, au sens de l'article 10 de la Constitution, pouvait fonder l'annulation d'une décision de justice devenue ferme, par le biais de l'incident de nullité d'actuacions prévu à l'article 18 bis, troisième alinéa, de la loi transitoire de procédures judiciaires. Plus précisément, la Cour devait apprécier si le refus de première instance d'admettre certaines preuves, sans que la partie ait sollicité leur production en appel, constituait une atteinte à ce droit.

La Cour rappelle d'abord la nature de l'incident. Il s'agit d'un instrument permettant de demander à l'organe ayant rendu une décision ferme de l'annuler au motif qu'elle porte atteinte au droit fondamental à la juridiction. Son succès suppose donc un examen des griefs au regard de la décision attaquée, afin de déterminer si la violation alléguée est établie.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'incident. Son raisonnement repose sur trois séries d'arguments.

**En premier

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 29.05.18, amb la següent part dispositiva:

"ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Peña contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de novembre de 2017, que revoquem i DESESTIMEM la demanda interposada pel Sr. Romeu i el condemnem a pagar les costes processals de la instància.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs."

II.- La representació processal del Sr. Romeu va formular, en data de registre 13.06.18, incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència d'aquesta Sala, segons el qual i pels motius continguts demanava la nul·litat de la sentència de 29.05.18 per la vulneració de drets fonamentals i la retroacció de les actuacions fins al moment anterior a dictar-se la providència que declara la impertinència de les proves 1a.- Documental Privada, b) 2a.- Documental Privada, 3a.- Documental Pública 3a 1); 3a.- Documental Pública 3b 4); 3a.- Documental Pública 3B 5); i 4a.- Testifical proposades per la seva part.

La representació processal de la Peña, part contrària, es va oposar a l'incident de nul·litat d'actuacions per escrit de data de registre 28.06.18 i va sol·licitar, en atenció als arguments exposats la desestimació del mateix.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials de 22-4-1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

II.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10 com és el dret a un procés degut, a una resolució fonamentada en dret i l'ha situat en indefensió.

A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, argumenta la part promotora de l'incident que se li van denegar unes proves en la instància i que va formular l'oportuna protesta i que ara el Tribunal havia d'haver acordat la nul·litat d'actuacions per retrotraure-les des del moment que se li varen denegar en aquell moment perquè siguin practicades. Però resulta que en segona instància, en veure els motius del recurs de la part contrària, podia haver demanat aquella prova i el Tribunal s'hauria pronunciat, com ho va fer amb la prova documental demanada per la part apel·lant i que va ser denegada per Aute de 24.4.18. I ara el que demana en la seva sol·licitud és una pretensió que no va demanar en l'alçada ni de manera principal ni de manera subsidiària. Simplement ara està disconforme amb la valoració de la prova efectuada per aquest Tribunal i demana noves proves, pretensió que no es pot acollir en un incident de nul·litat d'actuacions.

Però com argument de reforç també afegirem que 1) les documentals referides a les causes penals ja les podia aportar la mateixa part perquè ella també ho és en aquelles diligències penals; 2) tota la prova documental aportada amb la demanda i en la rèplica ja ha estat objecte d'anàlisi en la nostra sentència i 3) la prova testifical -denegada en la instància i no demanada en aquesta alçada- per acreditar unes percepcions que han d'estar forçosament documentades (el suposat caràcter salarial d'uns emoluments "ignots" pel mateix Departament de comptabilitat) no deixa de resultar inútil, en casos com aquests.

III.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala de 29 de maig de 2018. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 29 de maig de 2018. Imposem el pagament de les costes a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Contra aquest Aute no hi cap recurs. (article 18 bis.3 in fine de la Llei Transitòria de Procediments judicials).

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).