• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 308/2018)

Faits et procédure

Le Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (Sala Administrativa) était saisi, sous le numéro de recours 26/18, d'un appel formé par l'Agence étatique de résolution d'entités bancaires (AREB) contre la sentence de la Section administrative du Tribunal de Batlles du 6 février 2018.

Par cette sentence, le Tribunal de Batlles avait rejeté la demande formée par l'entité « LA XXX ». Il avait également déclaré que la résolution du 2 mai 2017 du Conseil d'administration de l'AREB était conforme au droit « en relation avec les positions soulevées dans la présente demande » et qu'elle répondait aux fins qui légitiment l'activité administrative.

L'AREB soutenait en substance deux moyens. Premièrement, elle avait satisfait à l'ensemble des obligations de communication prévues tant par la résolution attaquée que par la loi 8/2015 du 2 avril, de mesures urgentes de restructuration et de résolution d'entités bancaires. Deuxièmement, la sentence aurait dû, si elle relevait l'existence de vices affectant l'acte administratif, mettre les parties en mesure de s'en expliquer, conformément à l'article 29 de la loi de la juridiction administrative et fiscale (LJAF).

L'intimée, qui s'opposait à l'appel, sollicitait la confirmation intégrale de la sentence. Elle niait avoir reçu notification de l'acte attaqué et soutenait que l'action de l'AREB n'était pas conforme à la loi. La substitution de l'audience orale par la procédure écrite (tràmit de conclusions) ayant été ordonnée, les parties ont repris par écrit l'essentiel de leurs moyens.

La décision ne tranche pas la question de la notification de l'acte attaqué, dont elle n'a pas à connaître dès lors que l'appel est déclaré irrecevable (non précisé dans la décision quant à l'éventuelle régularité de la notification).

Question de droit

La Cour devait déterminer si une partie ayant obtenu en première instance un dispositif entièrement favorable peut interjeter appel afin de faire confirmer la sentence par des motifs nouveaux. Elle devait également apprécier si la formule de la sentence, qui limitait la confirmation de l'acte aux « positions soulevées dans la demande », méconnaissait le principe de congruence. Enfin, se posait la question de la condamnation aux dépens.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel. Son raisonnement repose sur trois étapes.

1. Le critère du préjudice (perjudici o gravamen). La Cour rappelle sa jurisprudence antérieure, notamment la sentence n° 59-2007 du 14 septembre, selon laquelle l'article 56 LJAF ne reconnaît la légitimation à appeler qu'à la partie qui « se considère lésée par la sentence », c'est-à-dire par son dispositif (fallo). Elle reprend la formule selon laquelle « les recours juridictionnels sont dirigés contre les dispositifs des sentences, non contre les arguments ». Elle en déduit que seules les sentences défavorables à la partie qui les attaque sont appelables, le préjudice s'appréciant au regard du seul dispositif.

2. Le principe de congruence. La Cour juge que la mention des « positions soulevées dans la présente demande » est conforme à l'article 29 LJAF, les pronostics de la sentence répondant aux prétentions des parties. Elle ajoute que ce même article n'interdit pas au juge d'introduire d'autres arguments ou motifs d'accueil ou de rejet de la demande, faculté qui répond à l'intérêt public en jeu dans un procès administratif.

3. Les dépens. La Cour ne prononce pas de condamnation particulière, « aucune témérité ni mauvaise foi » n'étant relevée.

Le dispositif est reproduit

Representant: Sr. Soriano

Advocat: Sr. Expósito

Apel·lat: Sainz

Representant: Sra. Sevillano

Advocat: Sr. Luís

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-vuit de setembre de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000068/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 6 de febrer de 2018 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "LA XXX" i va declarar que la resolució de 2 de maig de 2017 del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) era "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda" ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de l'AREB va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en síntesi, en les següents al·legacions:

L'apel·lant va complir totes les comunicacions establertes tant a la resolució impugnada com a la Llei 8/2015, de 2 d'abril.

La sentència pretèn limitar els seus efectes a les pretensions formulades per l'agent, quan hagués hagut de posar en coneixement de les parts la possible existència de defectes en l'acte administratiu, si considerava que existien, d'acord amb les previsions de l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

3.- La representació de la part agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Nega haver rebut cap notificació de l'acte impugnat i considera que l'actuació de l'AREB no és ajustada a la Llei.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 59- 2007, de 14 de setembre:

"En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordança amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03- 2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància".

Com és lògic, s'ha de seguir en aquest cas el mateix criteri que en la resolució esmentada. Aplicant el criteri del perjudici o gravamen, només es poden apel·lar les sentències que siguin desfavorables a la part que les recorre, i aquest perjudici ha de ser determinat en funció de la part dispositiva de la sentència.

Tercer.- En aquest cas, la sentència apel·lada ha desestimat íntegrament la demanda formulada per la part agent i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. En conseqüència, els seus pronunciaments són plenament favorables a la posició de l'AREB i no poden ser impugnats per la part a la qual beneficien.

D'altra banda, la menció al fet que la confirmació de l'acte administratiu impugnat es fa "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda" és plenament ajustada al principi de congruència, ja que els pronunciaments de la sentència donen resposta a les pretensions formulades per les parts, segons l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Tanmateix, això no s'oposa a la possibilitat de que el Tribunal introdueixi altres arguments o motius d'estimació o desestimació de la demanda, segons el propi precepte, facultat que respon als interessos públics que es posen en qüestió en un procés administratiu.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació, sense necessitat de majors raonaments.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) contra la sentència dictada el 6 de febrer de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).