• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 330/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:330)

Faits et procédure

Le litige oppose l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), autorité administrative andorrane en charge de la résolution des établissements bancaires, à l'entité « Alfaro », partie demanderesse en première instance.

Par jugement du 3 avril 2018, la Section administrative du Tribunal de batlles a rejeté la demande formée par « Alfaro ». Il a déclaré que les résolutions du Conseil d'administration de l'AREB des 10 octobre 2016 et 2 mai 2017 étaient, « en relation avec les positionnements soulevés dans la présente demande », conformes au droit et aux fins légitimant l'activité administrative.

L'AREB a interjeté appel. Elle soutient avoir respecté l'ensemble des obligations de communication prévues tant par la décision attaquée que par la loi n° 8/2015 du 2 avril 2015 relative aux mesures urgentes de restructuration et de résolution des entités bancaires. Elle reproche au jugement de limiter ses effets aux seules prétentions formulées par la partie demanderesse, alors que le juge aurait dû inviter les parties à se prononcer sur d'éventuels vices de l'acte administratif, conformément à l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF).

« Alfaro » conclut à la confirmation intégrale du jugement. Elle conteste avoir reçu notification de l'acte attaqué et estime que l'action de l'AREB n'est pas conforme à la loi. La vue orale a été remplacée par une procédure écrite. Les parties ont repris, dans leurs conclusions, l'argumentation développée en appel.

Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, statue en appel. La composition est la suivante : Albert Andrés Pereira (président et rapporteur), Bernard Plagnet et Elsa Puig Muñoz.

Question de droit

La question centrale est de savoir si une autorité administrative, qui a obtenu gain de cause en première instance, peut interjeter appel d'un jugement qui lui est favorable, afin d'obtenir une confirmation fondée sur des motifs nouveaux qui n'ont pas été retenus par le premier juge.

Cette question se décline en deux sous-questions :

1. L'appel est-il ouvert à la partie qui n'a pas subi de préjudice au sens de la décision de première instance ?
2. Le fait que le jugement ne se prononce que « en relation avec les positionnements soulevés » dans la demande affecte-t-il sa régularité au regard du principe de congruence ?

Le Tribunal ne tranche pas le fond des moyens tirés de la notification de l'acte ni de sa conformité à la loi n° 8/2015. Il se place exclusivement sur le terrain de la recevabilité de l'appel, au regard de la notion de grief.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel. Il fonde sa décision sur la jurisprudence de la même Sala, notamment la sentence n° 59-2007 du 14 septembre 2007, qui rappelle que l'article 56 LJAF n'accorde la qualité pour appeler qu'à celui qui se considère « perjudicat » par le jugement, c'est-à-dire par son dispositif (« fallo »). Le juge cite également la sentence n° 03-2006 du 24 janvier 2006, elle-même fondée sur la décision n° 2001-28 du 29 mai 2001, selon laquelle « els recursos jurisdiccionals es dirigeix

Representant: Sr. Téllez

Advocat: Sr. Yuste

Apel·lat: Alfaro

Representant: Sra. Nogués

Advocat: Sr. Castrillo

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou d'octubre de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000079/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 3 d'abril de 2018 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Alfaro" i va declarar que les resolucions de 10 d'octubre de 2016 i 2 de maig de 2017 del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) eren "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda" ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en síntesi, en les següents al·legacions:

L'apel·lant va complir totes les comunicacions establertes tant a la resolució impugnada com a la Llei 8/2015, de 2 d'abril.

La sentència pretèn limitar els seus efectes a les pretensions formulades per l'agent, quan hagués hagut de posar en coneixement de les parts la possible existència de defectes en l'acte administratiu, si considerava que existien, d'acord amb les previsions de l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

3.- La representació de la part agent s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Nega haver rebut cap notificació de l'acte impugnat i considera que l'actuació de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no és ajustada a la Llei.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 59- 2007, de 14 de setembre:

"En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordança amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03- 2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància".

Com és lògic, s'ha de seguir en aquest cas el mateix criteri que en la resolució esmentada. Aplicant el criteri del perjudici o gravamen, només es poden apel·lar les sentències que siguin desfavorables a la part que les recorre, i aquest perjudici ha de ser determinat en funció de la part dispositiva de la sentència.

Tercer.- En aquest cas, la sentència apel·lada ha desestimat íntegrament la demanda formulada per la part agent i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. En conseqüència, els seus pronunciaments són plenament favorables a la posició de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) i no poden ser impugnats per la part a la qual beneficien.

D'altra banda, la menció al fet que la confirmació de l'acte administratiu impugnat es fa "en relació als posicionaments plantejats en la present demanda" és plenament ajustada al principi de congruència, ja que els pronunciaments de la sentència donen resposta a les pretensions formulades per les parts, segons l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Tanmateix, això no s'oposa a la possibilitat de que el Tribunal introdueixi altres arguments o motius d'estimació o desestimació de la demanda, segons el propi precepte, facultat que respon als interessos públics que es posen en qüestió en un procés administratiu.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació, sense necessitat de majors raonaments.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) contra la sentència dictada el 3 d'abril de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).