• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 331/2018 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 octobre 2018)

Faits et procédure

Le 21 juin 2017, la Secrétairie d'État à la Justice et à l'Intérieur a suspendu le permis de conduire de M. Bueno. La restitution du permis était subordonnée à la production d'un rapport médical favorable émanant des services médicaux du Gouvernement. Le recours de reposition formé contre cette décision a été rejeté par une résolution du 27 septembre 2017.

M. Bueno a saisi la Section administrative du Tribunal de Batlles d'une demande d'annulation de cette résolution. Par jugement du 3 avril 2018, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande. Il s'est fondé sur les conclusions des experts médicaux du Service de médecine légale et légale, dont les rapports figurent aux folios 101-103 et 119-123 du dossier.

L'intéressé a interjeté appel. Il soutenait que le juge de première instance avait mal apprécié les preuves. Selon lui, il fallait accorder la prévalence au rapport du Dr Zapata, en raison de la qualification professionnelle de cet expert, ainsi qu'à celui du Dr Raya, médecin traitant qui connaissait le patient depuis longtemps. Le Gouvernement d'Andorre s'est opposé à l'appel et a demandé la confirmation intégrale du jugement entrepris. Il faisait valoir que les rapports des experts désignés par la juridiction devaient prévaloir, en raison de leur caractère impartial et contradictoire.

Le Tribunal supérieur a tenu une audience orale, dont la décision ne détaille pas le contenu (non précisé dans la décision).

Question de droit

La question posée était de savoir si le requérant remplissait les conditions requises pour être titulaire d'un permis de conduire. Plus précisément, il fallait déterminer s'il souffrait de la pathologie visée à l'article 131.8.4 du Code de la circulation, relative aux « troubles du contrôle des impulsions », laquelle fait obstacle à l'obtention ou au renouvellement du permis.

La juridiction a qualifié cette question de question de fait. Elle en a déduit que la solution devait être fondée de manière particulière sur le contenu des différents rapports médicaux versés au dossier. Le débat ne portait donc pas sur l'interprétation de la norme, mais sur l'appréciation de la preuve médicale au regard de cette norme.

Le cadre de compétence est posé au premier considérant : la Sala Administrativa du Tribunal supérieur est compétente en vertu de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la Justice.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur a rejeté l'appel et confirmé le jugement entrepris. Son raisonnement comporte trois temps.

1. La prévalence des expertises judiciaires. Le Tribunal rappelle une jurisprudence « réitérée » de la Sala, selon laquelle les conclusions des experts désignés dans la procédure doivent prévaloir, en raison du caractère impartial et contradictoire de cette preuve (cons. 3). Il relève que les deux rapports d'expertise concordent : le requérant souff

Representant: Sr. Blasco

Advocat: Sr. Recio

Apel·lat: Sr. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vaquero

Advocat: Sra. Rius

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou d'octubre de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000104/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 3 d'abril de 2018 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Bueno contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 27 de setembre de 2017, que al seu torn va desestimar el recurs de reposició interposat contra la resolució de 21 de juny de 2017 de la Secretària d'Estat de Justícia i Interior, en virtut de la qual es va suspendre el permís de conduir del qual és titular l'agent, supeditant la seva restitució a un informe mèdic favorable per part dels serveis mèdics del Govern.

2.- L'agent ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual afirma que s'ha produït una valoració errònia de la prova practicada. En la seva opinió, s'ha de donar prioritat a l'informe mèdic emès pel Dr. Zapata, en funció de la seva qualificació professional, així com a l'informe del Dr. Raya, que és el metge que sempre ha tractat l'interessat i, en conseqüència, millor el coneix.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que, segons una reiterada jurisprudència, s'ha de considerar prevalents els informes mèdics emesos pels perits designats per l'òrgan jurisdiccional, atès el caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova. En tot cas, entén que l'informe del Dr. Zapata no descarta de forma absoluta l'existència del trastorn psíquic, sinó que es basa únicament en que no consten antecedents de violència física de l'interessat.

4.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si l'agent disposa de les condicions requerides per ser titular d'un permís de conduir i, més en concret, si pateix la patologia prevista en l'article 131.8.4 del Codi de la Circulació, relativa als trastorns del control dels impulsos, que anul·la o impedeix l'obtenció o la renovació del permís.

Atès que es tracta d'una qüestió de fet, la resolució que s'adopti sobre aquest punt ha de fonamentar-se de manera especial en el contingut dels diferents informes mèdics que consten en les actuacions.

Mentre que la sentència apel·lada parteix de les conclusions dels dictàmens emesos pels facultatius del Servei de medicina legal i forense (folis 101-103 i 119-123), la part apel·lant considera que ha de prevaldre l'informe elaborat pel Dr. Zapata (folis 62-64), així com els que van emetre els Drs. Mena (folis 72-79) i Raya L. (folis 66-71), el darrer dels quals va tractar el pacient.

Tercer.- La sentència de la Batllia es basa en la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, segons la qual s'han de considerar prevalents les conclusions dels informes emesos pels perits designats en el procés, atès el caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En el present cas, els dos informes pericials són coincidents en que l'interessat pateix un trastorn de control dels impulsos i que, en conseqüència, no es troba en condicions de conduir vehicles automòbils. De fet, en les dues visites va fer diverses manifestacions en to amenaçant i en una d'elles va ser necessària la presència d'un agent de policia. També en les dues ocasions l'interessat va interrompre la visita i va marxar del despatx dels facultatius, mostrant una conducta impulsiva i hostil, com posen de relleu els informes.

En vista del contingut d'aquests dictàmens, resulta plenament ajustada a dret la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, que considera que l'agent pateix un trastorn de control dels impulsos que resulta incardinable en l'article 131.8.4 del Codi de la Circulació.

Quart.- Els informes que fa valer la part apel·lant no són susceptibles de desvirtuar l'anterior conclusió.

D'una banda, l'informe del Dr. Mena no és concloent sobre la qüestió litigiosa, ja que la seva finalitat era la de determinar si l'agent podia regir la seva persona i béns i va ser emès en el ja llunyà any 2014. En tot cas, aquest informe recull les conclusions del Dr. Raya sobre la manca del control dels impulsos per part de l'interessat.

L'informe del Dr. Raya també és de l'any 2014. És evident que el fet d'haver tractat el pacient fa que conegui amb detall la seva patologia i, en aquest sentit, és rellevant quan manifesta que: "en l'aspecte de la personalitat es detecta una impulsivitat marcada i un caràcter explosiu, el que indica una manca de control d'impulsos evident" i conclou que "la personalitat de l'explorat no es pot considerar normal ja que presenta una manca de control d'impulsos patològica".

En darrer terme, l'informe del Dr. Zapata no contradiu tampoc les anteriors conclusions. Recull que l'agent ha reaccionat, en situacions de frustració, amb irritabilitat i agressivitat verbal, encara que la manca d'antecedents de violència física el porta a afirmar que "en principi" descarta l'existència d'un trastorn explosiu intermitent. Tanmateix, la qualificació professional d'aquest facultatiu no desvirtua les conclusions dels informes pericials, que van constatar que l'interessat proferia manifestacions clarament amenaçadores respecte de la privació del permís de conduir.

En conseqüència, en una valoració conjunta dels informes que consten en les actuacions, i particularment dels dictàmens pericials, s'arriba a la conclusió de que el recurrent pateix un trastorn greu de control dels impulsos, que suposa un risc per a la seguretat viària, de manera que s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Bueno contra la sentència dictada el 3 d'abril de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).