• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 134/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:134)

Faits et procédure

La société XXX, SL, fournisseur de marchandises dans le domaine agroalimentaire, a livré entre janvier et septembre 2016 un établissement commercial situé au Pas de la Casa. Huit factures, pour un montant global de 3 608,87 EUR, sont demeurées impayées. Le litige porte sur la responsabilité de deux personnes physiques : M. Galan, titulaire administratif du fonds de commerce, et M. Ribes, exploitant actuel de celui-ci. Il n'est pas contesté que le véritable propriétaire de l'activité était un tiers, identifié dans la décision par une mention anonymisée (« ENTITY_5 »), et que M. Galan agissait en qualité de prête-nom.

Saisi le 29 novembre 2017, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rendu, le 9 janvier 2019, un jugement qui écarte la légitimation passive de M. Ribes, au motif que son intervention dans l'exploitation était postérieure aux factures réclamées. Il condamne en revanche M. Galan au paiement de la somme principale, assortie des intérêts légaux. Le jugement retient la doctrine constante de la Cour selon laquelle le prête-nom répond, à l'égard des tiers, des actes accomplis pour le compte de l'exploitation, les accords internes entre le titulaire apparent et le véritable exploitant constituant une res inter alios acta inopposable aux créanciers ayant contracté de bonne foi.

M. Galan interjette appel. Il soutient, en premier lieu, que le créancier n'a pas fait preuve de diligence en continuant à livrer la marchandise malgré des impayés systématiques, et qu'il a agi de mauvaise foi. Il invoque à cet effet le témoignage d'un commercial d'un autre grossiste. En second lieu, il conteste sa condamnation aux dépens, la demande n'ayant été accueillie que partiellement.

Question de droit

La décision pose deux questions. La première est de savoir si le titulaire administratif d'un fonds de commerce, tenu solidairement des dettes d'exploitation envers les créanciers de bonne foi, peut écarter cette responsabilité en démontrant que le créancier avait connaissance du pacte fiduciaire liant le prête-nom au véritable exploitant et a continué, de manière dolosive, à livrer la marchandise. La seconde est de savoir si la condamnation aux dépens doit être aménagée lorsque le créancier aurait agi de mauvaise foi et que sa demande n'a été accueillie qu'en partie.

Solution et dispositif

La Cour rejette les deux moyens. S'agissant du premier, elle rappelle que « el titular administratiu d'un negoci respon solidàriament amb el seu titular real pels deutes contrets per raó de la seva explotació front a tercers creditors de bona fe, que han pogut confiar amb l'aparença creada i exteriorritzada a través dels registres públics » (traduction libre). L'exception tirée de la mauvaise foi du créancier suppose la preuve que celui-ci connaissait le pacte fiduciaire et a continué à livrer en sachant que l'exploitant principal ne paierait pas, tout en sachant que le titulaire apparent acquitterait finalement la dette. Or le témoignage invoqué ne établit pas que le créancier ait eu connaissance du propos rapporté : le témoin indique seulement que le véritable exploitant avait déclaré que le titula

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2019.

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Sr. Vincent Anière, i els magistrats Srs. Carles Cruz Moratones i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29-11-2017, la representació processal de la societat XXX, SL articulava demanda en reclamació de quantitat contra els Srs. Galan i Ribes, per la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant-los a satisfer la suma de 3.608,87.- EUR en concepte de factures impagades més els interessos legals meritats des de la data la contesta la demanda i fins a la total liquidació del deute.

II.- El 21-2-2018 la representació processal dels demandats articulava excepció de manca de legitimació passiva en relació al Sr. Ribes i en quant al fons s'oposava a la demanda interessant es dictés Sentència imposant exclusivament al Sr. Galan el pagament de les factures assenyalades amb els 1 i 2 de l'escrit de demanda per import global de 1.264 EUR el tot sense fer cap tipus de condemna en costes.

III.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts i evacuats els seus respectius escrits de conclusions, en data 9-1-2019 requeia sentència amb la següent per decisòria:

"DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda principal formulada per la societat mercantil andorrana per participacions "euro-alimentària, s.l." contra els Srs. Galan i Ribes, ha de condemnar i condemna al primer dels mencionats a pagar a l'instant d'aquest plet la suma global de tres mil sis-cents vuit euros amb vuitanta-set cèntims (3.608,87.- EUROS), més els interessos legals produïts a comptar del dia vint-i-un de febrer del dos mil vuit i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició de les costes els vençuts segons preveu el III.- Considerant de la present resolució".

IV.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Galan, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data 26-3-2019, demana la seva revocació, acollint la totalitat de les pretensions que s'articulaven en l'escrit de contesta.

En data 15-4-2019, la representació processal del Sr. Ribes presentava escrit de contesta a les conclusions interessant l'acolliment del recurs articulat pel Sr. Galan. L'endemà, la representació processal de la societat XXX, SL s'oposava al recurs articulat interessant la íntegre confirmació de la Sentència recorreguda.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- No existeix controvèrsia entre els litigants, que entre els mesos de gener a setembre del 2016, la societat XXX, SL va subministrar diferent mercaderia a l'establiment comercial XXX del Pas de la Casa, emetent 8 factures per import global de 3.608,87.- EUR que no van però ser satisfetes. Tampoc es discuteix que el Sr. Galan és el titular administratiu del negoci esmentat i que en aquesta condició, i en mèrits de la doctrina reiterada d'aquesta Sala, el mateix hagi de respondre de manera solidària, dels deutes contrets per a la seva explotació pel seu real propietari (Sr. ENTITY_5).

La societat XXX, SL articulava demanda reclamant el pagament de les vuit factures indicades més els interessos corresponents i la totalitat de les costes.

Front aquesta pretensió, el Sr. Ribes formulava una excepció de manca de legitimació passiva. El Sr. Galan, sostenia que si bé en atenció de la seva condició de titular administratiu d'un establiment comercial havia de respondre dels deutes contrets pel seu titular real en l'explotació del mateix, la societat demandant no havia estat diligent en no suspendre immediatament el lliurament de mercaderia a comptar del primer impagament sinó que va continuar subministrant mercaderia en diferents ocasions el que en definitiva no va fer més que augmentar el deute inicial. Afegia ensems que el comportament del creditor integrava el concepte de mala fe atès que quan lliurava la mercaderia era perfectament coneixedor que el deutor principal no la pagaria i que en definitiva seria el Sr. Galan qui l'hauria d'acabar assumint. En aquest context acceptava satisfer exclusivament les dues primeres factures generades per import de 1.264.- EUR, que al seu criteri corresponia al màxim de mercaderia que l'adversa podia haver acceptat servir en atenció a l'impagament de la factura inicial.

La Sentència dictada descarta la legitimació del Sr. Ribes, actual explotant del negoci de constant referència, en considerar que la seva intervenció en el mateix era posterior a les factures reclamades. En relació al Sr. Galan estima la demanda de manera íntegra, fonamentant-se en la doctrina d'aquesta Sala segons la qual "quan una persona assumeix voluntàriament la condició de prestanoms, es fa responsable en front de tercers, de tots els actes realitzats per la persona que en el seu nom gestiona el negoci", i que en definitiva les relacions entre aquest i el real explotant del negoci constituïen una "res inter alios acta" que no podien ser oposades als tercers que havien contractat amb desconeixement d'aquestes, entre els quals la mercantil demandant.

Contra tal decisió, s'alça el Sr. Galan fonamentant-se en els següents motius de greuge.

II.- En primer lloc insisteix en que el comportament dels gestors de XXX, SL en relació a la gènesi del deute avui reclamat no havia estat diligent: havien subministrat mercaderia al negoci XXX durant un llarg lapse temporal (uns nou mesos) malgrat no haver cobrat ni tant sols la primera factura emesa. En aquesta eventualitat defensa que si la demandant havia continuat servint el negoci de referència malgrat els impagaments sistemàtics que s'anaven produint per part del deutor principal, el deute generat només era imputable a la contrapart, sense que, deixant de banda l'import de les dues primers factures que admetia per la resta se'n pogués exigir el pagament al Sr. Galan. D'altra part sosté que la decisió recorreguda incurria en una valoració indeguda de la prova a partir del moment en que existia prova testifical en les actuacions de la qual en ressortia que altres empreses subministradores del negoci de referència, ho havien de deixat de fer tant bon punt els primers impagaments de les factures generades s'havien produït.

Hem establert de manera reiterada, que el titular administratiu d'un negoci respon solidàriament amb el seu titular real pels deutes contrets per raó de la seva explotació front a tercers creditors de bona fe, que han pogut confiar amb l'aparença creada i exterioritzada a través dels registres públics (cfr. entre altres les Sentències de 22-7-2004, recull núm. 2222, Sentència de 29-1-2013, TSJC-232/12). A partir del moment en que s'admet que la mercaderia reclamada resultà efectivament lliurada al negoci de constant referència, l'argument obstatiu avançat pel recurrent sols podria prosperar en cas de que s'acredités que la societat XXX, SLU havia tingut coneixement del pacte fiduciari existent, i que malgrat això havia continuat, de manera dolosa i amb mala fe, a subministrar mercaderia tot i sent coneixedor de que el seu destinatari principal no la pagaria però que en definitiva l'acabaria satisfent el titular aparent. L'única prova proposada per la part recurrent amb aquesta finalitat, ha consistit en la testifical del Sr. Cañellas (foli 148) -tractant-se del comercial d'altre empresa majorista en el ram agroalimentari-. Malgrat aquest hagi pogut precisar que el Sr. A. havia verbalitzat que si no podia pagar els deutes contrets ja els pagaria el titular administratiu de l'establiment (tractant-se del recurrent), en cap moment s'extreu de la seva declaració que des de E., SL s'hagués admès tenir coneixement d'aquest comentari. En conseqüència cap prova existeix que confirmi el coneixement per part del creditor del "pacte fiduciae" concorrent, sense que per tant en aquestes alçades es pugui veure perjudicat pel mateix.

Tampoc es pot imputar als responsables d'XXX, SLU aquell mancament al deure de diligència del comerciant que invoca. En efecte, el contracte de compravenda existent per raó del lliurament de mercaderia, posa a càrrec del venedor l'obligació consistent en lliurar la mercaderia encarregada en el termini i lloc convinguts. Cap deure de diligència especial recau en el mateix en el sentit que hagi de suspendre o refusar el lliurament de mercaderia a comptar d'un determinat nombre d'impagaments, sense que el fet de que altre empresa del sector ho pogués haver fet (cfr. la prova testifical practicada prop del Sr. Cañellas, foli 148) l'obligui en el sentit expressat. En tot cas, el subministrament de mercaderia va intervenir en un lapse temporal de 9 mesos i per un muntant de 3.608,87.- EUR que no es pot considerar extraordinari.

En conseqüència el primer motiu del recurs es veu abocat al fracàs. III.- El segon motiu del recurs intervé en relació a les costes, considerant que la contrapart havia actuat de mala fe de manera que no era procedent condemnar el seu representat en costes especialment quan la demanda havia estat parcialment estimada.

Tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar. En efecte, en aquest àmbit el cànon d'enjudiciament resulta del principi del venciment objectiu que vol que les costes del procés siguin imposada a la part vençuda. No podem perdre de perspectiva que si bé en relació al Sr. Ribes la reclamació articulada va ser rebutjada, el que va comportar que les costes que li varen ser ocasionades fossin imposades a la part actora, al respecte del Sr. Galan la demanda resultava íntegrament apreciada.

En conseqüència a partir del moment en que la Sentència recorreguda li imposava les costes ocasionades, es realitzava una recta aplicació de les regles vigents en la matèria.

IV.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Galan contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 9-1-2019 quina part dispositiva confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.