• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 239/2019 (5 décembre 2019), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa

Faits et procédure

Par une sentence n° 26-2019 du 27 mars 2019, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (TSJA) a statué dans un litige administratif opposant M. Roda à l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB). Le dossier, enregistré sous le numéro de protocole 2000072/2016 et le numéro de rouleau TSJA-0000087/2018, porte sur des opérations bancaires liées au blocage de l'activité d'une entité désignée dans la décision par la lettre « X ». Une expertise confiée au cabinet PwC avait été ordonnée en cours d'instance afin d'examiner l'origine des fonds des différents clients concernés.

Le 27 avril 2019, le représentant procédural de M. Roda a formé un incident de nullité d'actuacions au sens de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993. Il soutenait que la procédure avait méconnu son droit à la juridiction et à un procès équitable, et plus particulièrement son droit à la défense.

L'AREB a conclu au rejet. Elle faisait valoir que l'incident n'était qu'une réitération des moyens déjà présentés, que l'intéressé connaissait les motifs du transfert de ses fonds, que la communication litigieuse se bornait à indiquer si le client était ou non transférable, et que le Tribunal Constitutionnel s'était déjà prononcé sur la même question dans une procédure très similaire (cause 2019-25-RE).

La formation de jugement était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Mme Elsa Puig Muñoz. Le Tribunal a rendu un aute (ordonnance) le 5 décembre 2019.

Question de droit

La décision pose deux questions. La première est de savoir si l'incident de nullité prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria peut servir à contester, au titre de la violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane, une décision de justice devenue ferme. La seconde est de savoir si les griefs de M. Roda, tirés de la défense et de l'information reçue sur le transfert, caractérisent une telle violation.

Solution et dispositif

Le Tribunal répond à la première question en qualifiant l'incident de remède extraordinaire, et non de nouvelle instance. Il rappelle que cette voie ne permet pas de revoir les appréciations de la décision attaquée, mais seulement de corriger les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision ferme.

Il définit ensuite le droit à la juridiction comme un droit « matriciel » dont dérivent les garanties énumérées aux alinéas 1 et 2 de l'article 10 de la Constitution : tribunal impartial, égalité des parties, bilatéralité, contradictoire, durée raisonnable, présomption d'innocence en matière répressive, assistance d'un avocat, décision motivée en droit, juge prédéterminé par la loi, droit de ne pas s'avouer coupable et de ne pas témoigner contre soi-même, et droit à être informé de l'accusation. Appliquant cette grille,

Representant: Sra. Castilla

Advocat: Sr. Tejera

Demandat incidental: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB)

Representant: Sr. Vara

Advocat: Corbacho

Andorra la Vella, cinc de desembre de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número TSJA-0000087/2018, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Roda ha presentat un incident de nul·litat en data 27 d'abril del 2019, contra la Sentència de la Sala Administrativa de data 27 de març del 2019.

En la seva demanda, l'interessat estima que en aquest procediment judicial s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció i al procés degut i especialment el dret a la defensa.

2.- l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 25 de setembre del 2019 i estima en substància:

-l'incident de nul·litat formulat no és més que una reiteració dels mateixos arguments que havien estat exposats durant el procediment.

-l'interessat coneixia les raons per les quals ho havia estat traspassat.

-la comunicació s'ha de limitar a informar si el client és o no traspassable i que, per obtenir més informació, es pot posar en contacte amb X.

-en el marc de la causa 2019-25-RE el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat sobre la mateixa qüestió en un procediment molt similar.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En aquest cas, el recurrent es limita a repetir els arguments ja presentats en primera i segona instància i contesta la valoració de la prova pels tribunals d'ambdues instàncies. Resulta clarament de l'escrit del Sr. Roda que l'interessat utilitza el procediment de l'incident de nul·litat com una tercera instància.

Tercer.- Sobre el fons, s'han de presentar les següents observacions:

l'interessat ha presentat observacions davant ORG_0 (v. folis1797 i s.) sobre l'origen dels fons, però aquestes es consideren insuficients; per tant, l'argument relatiu a la indefensió no pot prosperar.

el Sr. Roda ha estat informat per la via que ell mateix va demanar (d'enviar la correspondència al seu domicili per raons de "confidencialitat") i sempre per mitjà de comunicacions de "banca virtual"

-en el seu aute de data 14 de maig del 2019 (causa 2019-25-RE) el Tribunal Constitucional estima:

"3.4. Cap d'aquestes característiques pot ser predicada de la sentència de la Sala Administrativa. Al contrari, i com aquesta especifica textualment, examina les actuacions -en aplicació del principi d'unitat de doctrina-", criteri d'especial importància en casos similars a aquest, que impliquen moltes i diverses persones per a les quals cal donar una solució sensiblement anàloga.

Efectua una exposició ajustada de les raons que van determinar el bloqueig nacional i internacional de l'operativa de la X., desgrana el procediment previst legalment per revisar exhaustivament l'origen de les posicions dels diferents clients i valora l'extens informe de PwC que obra a les actuacions en mèrits d'allò acordat per la providència de la Secció de Contenciós-Administratiu 2 de la Batllia del 28 de novembre del 2017.

I, finalment, arriba a la conclusió que en el cas considerat no es va produir, en la tramitació del procediment, cap vulneració de l'ordenament jurídic. La sentència, en efecte, no estima la pretensió dels recurrents actuals, però en cap cas pot entendre's que resulti no raonable, il·lògica, arbitrària o absurda. Per consegüent, el recurs d'empara no pot ser admès a tràmit.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació processal del Sr. Roda contra la sentència núm. 26-2019, de 27 de març de 2019.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, ho decidim, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993 (text refós).