• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 29 octobre 2020 (ROJ : ATSJAD 201/2020)

Faits et procédure

Dans le cadre d'une procédure d'exécution d'une condamnation réciproque, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (ci-après « la Sala ») avait, par un arrêt du 26 février 2019 (TSJC-290/2018), jugé que l'exécution des obligations réciproques des parties devait être simultanée. Le Sr Vélez devait restituer la somme de 394 700,27 EUR, tandis que la Sra Recio devait remettre les clés d'un immeuble.

Un premier aute d'exécution du 2 septembre 2019 a fixé le montant à restituer et les modalités de l'exécution. Le Sr Vélez a formé, le 14 octobre 2019, un incident d'exécution portant non sur le montant, mais sur les modalités de la restitution réciproque. Par aute du 13 décembre 2019, le juge de première instance a partiellement accueilli cet incident. Il a accordé à chaque partie un délai d'un mois pour s'exécuter, en assortissant ce délai de sanctions : expulsion de la Sra Recio ou saisie des biens du Sr Vélez, et archivage provisoire en cas d'inexécution réciproque.

La Sra Recio a interjeté appel contre cette décision le 10 janvier 2020. Le 14 janvier 2020, elle a également introduit un incident de nullité d'actuacions fondé sur l'article 18 bis quater de la LTPJ, pour atteinte au droit à la juridiction. Par aute du 21 janvier 2020, le juge a refusé d'admettre cet incident. La Sra Recio a interjeté appel contre ce second aute, devant la Sala, le 28 juillet 2020. Le Sr Vélez s'est opposé à ce recours.

La décision commentée tranche ce second appel. Elle porte sur la recevabilité de l'appel et sur le sort de l'incident de nullité.

Question de droit

La question posée à la Sala était double. Il lui fallait d'abord déterminer si l'aute du 13 décembre 2019, rendu sur un incident d'exécution, était susceptible d'appel. Elle devait ensuite identifier la voie procédurale appropriée pour contester cet aute et apprécier la recevabilité de l'appel formé contre le refus d'admettre l'incident de nullité.

Le recourant soutenait notamment que le juge avait méconnu l'article 10 de la Constitution andorrane, en requalifiant d'office la demande et en statuant ultra petita. Il contestait aussi le fond de la décision, en particulier la modalité de restitution prévue et l'absence de délai pour l'archivage provisoire.

Solution et dispositif

La Sala commence par requalifier la voie de recours. Elle relève que le juge de première instance a lui-même reconduit l'incident d'exécution vers la voie du recours de réformation (recurs de reposició). Elle en tire la conséquence qu'une telle décision n'est pas susceptible d'appel. Elle juge par ailleurs que l'aute du 13 décembre 2019 ne met pas fin à la

Advocat : Sr. Castrillo

Apel·lat : Sr. Vélez

Procurador : Sr. Raya

Advocat : Sr. Benitez

AUTE 148-2020

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 2-9-2019 requeia Aute d'execució amb la següent part decisòria:

"Primer.- Requerir a la representació processal del Sr. Vélez per tal de que en el termini de 15 dies, acrediti davant del tribunal haver dipositat en el compte bancari de l'AFA l'import de 394.700,27.- EUR.

Segon.- Informar a la representació processal de la Sra. Recio que una vegada la contrapart hagi donat compliment al requeriment formulat, serà requerida al seu torn per tal de que en el termini de 15 dies dipositi davant del Tribunal, les claus de l'immoble.

Tercer.- Amb el benentès que fins que ambdues parts no hagin donat compliment a sengles requeriments, no es donarà satisfacció a cap d'elles de la condemna al seu favor.

Quart.- No donar lloc a la petició de condemna en costes formulada per la Sra. Recio per escrit de data 8 de març del 2019".

Segon.- El dia 14-10-2019, la representació processal del Sr. Vélez articulava incident d'execució al respecte de la calendada resolució.

Tercer.- Per escrit de data 20-11-2019, la representació processal de la Sra. Recio contestava l'incident plantejat de contrari, sol·licitant es disposés la seva inadmissió per extemporani i subsidiàriament desestimant-lo imposant el pagament de les costes en ambdós supòsits a la part que el promovia.

Quart.- Per Aute de data 13-12-2019 es decidia:

"Primer.- Estimar parcialment l'incident d'execució presentat per la representació processal del Sr. Vélez en data 14 d'octubre del 2019 i concedir, en ordre a procedir a l'execució simultània de les obligacions recíproques de les parts, el termini de un mes a comptar de la notificació de la present resolució per a que la Sra. Recio dipositi davant dels Tribunals les claus del xalet situat al XXXX, i per a que el Sr. Vélez acrediti haver dipositat en el compte bancari de l'AFA l'import de 394.700,27EUR.

Amb advertiment que en cas d'incompliment per part de la Sra. Recio, es procedirà al seu llançament forçós l'endemà de l'acabament del termini; en cas d'incompliment per part del Sr. Vélez, es procedirà a l'embargament dels seus béns i drets fins l'import de 394.700,27EUR; si es produeix l'incompliment de les dues parts, es procedirà a l'arxiu provisional de les presents actuacions, en resultar impossible procedir a l'execució simultània de les obligacions".

Cinquè.- El dia 10-1-2020, la representació processal de la Sra. Recio formulava recurs d'apel·lació contra aquesta Resolució i el dia 14-1-2020, articulava incident de nul·litat d'actuacions en base als termes de l'art. 18 bis quater de la LTPJ, tot i sol·licitant es dictés Resolució declarant la nul·litat de l'Aute de 13-12-2019 per vulneració del dret a la jurisdicció en les seves vessants als drets al procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret, retrotraient les actuacions al moment anterior en què es va dictar l'Aute, per tal de que se'n dictés un de nou que no vulnerés el dret a la jurisdicció, el tot amb expressa imposició de les costes ocasionades a la part litigant.

Sisè.- En data 21-1-2020 requeia Aute amb la següent part dispositiva:

"Únic.- No admetre l'incident de nul·litat d'Actuacions formulat per la representació processal de la Sra. Recio en data 14 de gener del 2020".

Setè.- Contra aquesta Resolució, la representació processal de la Sra. Recio formulà recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 28-7-2020, interessà es dicti Resolució declarant la inadmissibilitat del recurs interposat extemporàniament per la contrapart i subsanada de mutu propi pel Batlle, així com la nul·litat de l'Aute de 13-12- 2019 per vulneració del dret a la jurisdicció en les seves vessants als drets a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret, retrotraient les actuacions al moment anterior en què es va dictar l'Aute, dictant-ne un de nou que no vulneri el dret a la jurisdicció, el tot amb expressa condemna en costes a la contrapart, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Vuitè.- La representació processal del Sr. Vélez s'oposa al recurs articulat interessant es dicti Resolució per la qual es desestimi en la seva totalitat les pretensions de l'adversa, tot i imposant-li les costes ocasionades en aquesta alçada, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El recurrent s'alça contra la decisió de 21-1-2020 amb fonaments als següents motius de greuge.

En primer terme insisteix en la inadmissibilitat del recurs articulat per la contrapart en relació a l'Aute d'execució de 2-9-2019. Tanmateix sosté que les seves previsions menystenien les previsions de l'art. 10 de la Constitució: el Batlle no tant sols suplia les deficiències de l'escrit presentat per la part reconduint-lo per la llera processal que es considerava adequada, sinó que ensems incorria en incongruència en contenir diferents pronunciaments que la part no havia articulat.

D'altra part discrepa de la decisió recorreguda considerant que en cas d'incompliment d'ambdues parts, hauria transcorregut el termini d'un mes i l'endemà la seva representada havia de ser llançada sense però que existís un termini definit, ni molt menys tan escàs, per procedir a l'arxiu provisional.

En tercer i darrer lloc, considera que la decisió del Batlle continguda en la part dispositiva de la resolució dictada, modificava radicalment l'Aute de la Sala de 26-2-2019. Referia que malgrat la seva representada es trobés en disposició de complir la seva obligació relativa al dipòsit de les claus, no se li assegurava que la contrapart donés compliment a la seva obligació de retorn del pagat en el mateix acte, tot i afegint que el Sr. Vélez s'havia encarregat d'organitzar la seva insolvència com s'inferia del procés d'execució de les costes iniciat per la seva representada en que malgrat la intervenció del Saig, 2 anys més tard no s'havia pogut executar la suma deguda.

SEGON.- Abans d'examinar els diferents motius de greuge articulats per la representació processal de la Sra. Recio esdevé necessari determinar si l'Aute de 13-12-2019 pel qual s'inadmet a tràmit l'incident plantejat era susceptible de ser recorregut en apel·lació atès que només si la petició de nul·litat d'actuacions plantejada s'encabia en el supòsit de fet de l'art. 18 quater de la LTPJ tal decisió esdevenia apel·lable davant d'aquesta Sala.

Amb aquesta finalitat escau en primer lloc realitzar un breu recordatori sobre les diferents resolucions judicials que han intervingut. L'Aute d'aquesta Sala de 26-2-2019 (TSJC-290/2018) estimant parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Recio, establia que l'execució de les obligacions a càrrec de les parts derivades de la Sentència que es pretén executar havia d'intervenir de manera simultània, un cop s'hagués determinat, en el procediment d'execució corresponent, quina era la suma que havia de retornar el Sr. Vélez. En execució d'aquest pronunciament, un primer Aute de 2- 9-2019 intitulat d'execució fixava de manera tàcita, que la suma a retornar per aquest darrer ascendia a 394.700,27.- EUR i alhora es pronunciava en relació a les modalitats de l'execució en atenció a la decisió anterior d'aquesta Sala. El 14 d'octubre del 2019, la representació processal del Sr. Vélez articulava un incident d'execució contra aquesta decisió, sense però en cap cas discutir la concreta quantitat econòmica a restituir pel seu representat sinó que allò que es qüestionava eren les modalitats en què la restitució recíproca de les prestacions es fixava. L'Aute de data 13-12-2019 estima parcialment la pretensió del Sr. Vélez, reconduint l'incident d'execució que inicialment es plantejava sostenint que "les manifestacions formulades per la part incidental rebran el tracte de recurs de reposició" (primer Atès), posteriorment declarava la seva admissibilitat malgrat constatar la extemporaneïtat en el seu plantejament en mèrits del principi "pro actione" i finalment fixa unes noves modalitats quant a la restitució de les prestacions, modificant aquelles contingudes en l'anterior resolució.

En relació a aquesta darrera resolució, en la decisió impugnada es sosté que era susceptible de ser recorreguda i que la prova més flagrant era que la pròpia part havia interposat un recurs d'apel·lació. No podem compartir aquest plantejament per dues raons essencials. En primer lloc, per quan reconduïda pel propi Batlle la llera emprada per la part al recurs de reposició, resulta consolidada la doctrina d'aquesta Sala que la resolució d'aquests no esdevé recurrible en apel·lació. D'altre part, si bé el Sr. Vélez podia articular un incident d'execució, aquest sols podia intervenir en relació a la quantitat que en l'Aute d'execució inicial es fixava i que corresponia a la quantitat a restituir pel mateix (circumstància aquesta que en cap cas impugna). La resta dels pronunciaments adoptats (en realitat es tracta d'aquells que qüestionava) suposen les modalitats pràctiques en que es fixava l'execució segons els paràmetres predeterminats per l'Aute d'aquesta Sala de 26-2-2019, amb el benentès que la decisió fixada pel Batlle al seu respecte pretenia impulsar l'execució i no esdevenia susceptible de ser recorreguda en apel·lació, seguint la doctrina consolidada d'aquesta Sala al respecte de l'admissió dels recursos dins del procés d'execució (cfr. entre altres l'Aute de 28-4-2016, TSJC-382/2013), segons la qual:

"En efecte, si s'analitza l'Annex III del Decret de 4-02-1986 es pot observar com la finalitat que es persegueix, i la qual s'addiu amb el dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 C.A., consisteix en l'obtenció (arts. 1 a 7) d'un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor, en seu declarativa, pugui aconseguir que, pel cas de manca de compliment voluntari pel condemnat, l'efectivitat d'allò establert a la resolució judicial.

En el sentit indicat, es preveu tant l'execució definitiva com la provisional i es diferencia en seu d'execució entre les condemnes de lliurar béns mobles o immobles, fer o no fer alguna cosa, així com el pagament de diners o de quantitats il·líquides. I, solament, en aquest darrer supòsit d'execució es preveu l'obertura i tramitació d'un incident d'execució que finalitzarà per un Aute. En aquest cas, s'admet el recurs d'apel·lació i a un sol efecte (cfr. Art. 4 Annex III). I això no succeeix en el present cas, en el qual la quantitat no és ilíquida, sinó que el càlcul dels interessos pot determinar-se per simples operacions aritmètiques, de manera que no cal l'apertura d'un incident, tota vegada que aquest es preveu per a la liquidació dels danys i perjudicis o per la determinació de la condemna no líquida.

En conseqüència, el criteri rector, en seu d'execució, consisteix, per una banda, en l'admissió limitada dels recursos d'apel·lació a aquells casos en els quals s'ha previst la tramitació d'un incident d'execució, com ho és el contemplat per a la fixació de la quantitat de l'execució quan la condemna és ilíquida o s'han de liquidar els danys i perjudicis i, per l'altra, que el criteri general consisteix en l'admissió a un sol efecte del recurs (efecte devolutiu), com així també s'extreu d'allò previst a l'article 4".

Malgrat la resolució de 13-9-2019 no era susceptible de ser recorreguda en apel·lació, la mateixa tampoc es podia considerar definitiva en no posar fi al procediment executori, i en conseqüència la llera processal adequada per articular l'incident de nul·litat d'actuacions esdevenia l'art. 18 ter de la LTPJ.

Aquest preveu: "L'aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva".

Per tant, reconduïda la pretensió de la part a la via processalment adequada, s'ha de considerar que l'Aute de data 21-1-2020 que resolia la nul·litat d'actuacions plantejada no era susceptible de recurs en apel·lació i en conseqüència el mateix havia de ser inadmès en aquesta alçada. No obstant, com que el recurs ha estat admès de forma indeguda, segons una constant i reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, en virtut de la qual les causes d'inadmissió es converteixen en causes de desestimació, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute d'instància.

TERCER.- La desestimació del recurs, derivada de la conversió de la causa d'inadmissió en causa de desestimació, i el fet de ser el motiu de la inadmissió imputable exclusivament al recurrent, comporta la imposició de les costes processals derivades d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Recio contra l'Aute de data 21-1-2020 tot i imposant al recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).