• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD 57/2021 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 26 février 2021)

Faits et procédure

Le 29 janvier 2017, un accident de la circulation oppose le véhicule conduit par M^me^ Aguilar à celui conduit par M. Izquierdo, assuré auprès de la société A, SA. Les parties discutent de leurs responsabilités respectives et de l'indemnisation des dommages matériels dans le cadre d'une première instance, enregistrée sous le numéro 3000150/2017.

Dans cette première action, M^me^ Aguilar ne fait état que d'une fracture de la onzième côte. Elle ne réclame rien au titre d'une lésion cervicale, qu'elle estime sans conséquences. Les pièces médicales versées au dossier font pourtant apparaître une « fouettade cervicale » (entorse cervicale), dont les premières manifestations sont datées par le Dr Bonet de début février 2017. Selon le rapport du médecin légiste, cette lésion, instantanée et non évolutive, s'est consolidée au plus tard dans un délai de 90 jours à compter de l'accident.

Le 12 décembre 2018, M^me^ Aguilar introduit une nouvelle action en paiement, selon la procédure abrégée, contre M. Izquierdo et la société A, SA, pour les lésions qu'elle n'avait pas invoquées auparavant. Les défendeurs soulèvent l'exception de chose jugée, subsidiairement la prescription, et plus subsidiairement l'absence de lien de causalité. Le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 19 février 2020, accueille substantiellement la demande et condamne solidairement les défendeurs à verser 2 818,40 euros.

Saisie de l'appel formé par M. Izquierdo et la société A, SA, la Sala civil du Tribunal superior de justícia infirme ce jugement.

Question de droit

La Cour devait déterminer si une action en réparation des lésions corporelles résultant d'un accident de la circulation était irrecevable, en raison de l'autorité de la chose jugée attachée à un jugement antérieur rendu entre les mêmes parties à propos du même accident, dans lequel le demandeur n'avait pas réclamé ces lésions et ne s'était pas réservé l'action. Subsidiairement, elle devait apprécier si cette action était prescrite.

Solution et dispositif

La Cour retient d'abord l'exception de chose jugée matérielle (cosa jutjada material). Elle rappelle la triple identité exigée : subjective (mêmes parties, « peu important leur position processuelle »), objective (identité des prétentions) et de cause petendi (identité du fondement factuel et juridique). Elle affirme que l'identité subjective est évidente. Elle relève ensuite que l'objet des deux procédures est le même, à savoir la détermination de la responsabilité civile née de

Procurador : Sr. Soriano

Advocat : Sra. Ribes

Apel·lat : Sra. Aguilar

Procurador : Sr. Pla

Advocat : Sr. Tur

SENTÈNCIA 010-2021

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 12 de desembre de 2018, la representació processal de la senyora Aguilar interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment abreujat de forma solidària contra el senyor Izquierdo i la companyia A.

Segon.- La representació processal de la part defenent, en data 30 de gener de 2019 contestà la demanda articulada de contrari, sol·licitant la suspensió del procediment fins a l'obtenció de la resolució de la causa 3000150/2017, que es trobava en fase de recurs d'apel·lació; subsidiàriament demanava que s'apreciés la prescripció de l'acció i l'excepció de cosa jutjada, i encara més subsidiàriament oposava la inexistència de relació de causalitat entre l'accident de circulació i la lesió cervical per la que reclama la senyora Aguilar.

El procediment es suspengué fins el dia 29 de maig, donat que en data 3 de maig de 2019 la part agent en va sol·licitar la continuació per quant ja havia recaigut la resolució d'aquest M.I. Tribunal Superior en relació a l'abans mencionada causa 3000150/2017.

Tercer.- Una volta practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents, i després d'evacuats els tràmits de conclusions, en data 19 de febrer de 2020 l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix:

"DECIDEIX:

Que estimant substancialment la demanda principal contra el Sr. Izquierdo així com contra la companyia d'assegurances "A, SA", ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a indemnitzar a la primera per les lesions sofertes la suma global de dos mil vuit-cents divuit euros amb quaranta cèntims (2.818,40 EUROS), sense merèixer la mateixa el còmput d'interessos legals i efectuant-se especial condemna en costes d'aquesta instància als defenents segons s'ha raonat en el darrer considerant."

Quart.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal del senyor Izquierdo i de la societat A, SA, sol·licitant la íntegra revocació de la sentència d'instància en el sentit d'absoldre als seus representats de la condemna pronunciada, tot estimant-se l'excepció de cosa jutjada, subsidiàriament l'excepció de prescripció i encara més subsidiàriament establint la inexistència de relació de causalitat entre les lesions patides per la senyora Aguilar i l'accident de circulació sofert en data 29 de gener de 2017.

També sol·licita la condemna de l'adversa al pagament de la totalitat de les costes del judici, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat, procurador, saig i taxes judicials tant de primera com de segona instància.

Cinquè.- La representació processal de la senyora Aguilar s'oposa a les conclusions d'apel·lació de la contrapart, tot sol·licitant la íntegra desestimació del recurs i l'expressa condemna en costes d'aquesta alçada a la part recurrent, amb inclusió dels honoraris d'advocat, procurador, saig i taxes.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No és objecte de controvèrsia que en data 29 de gener de 2017 es produí un accident de circulació entre el vehicle conduït per la senyora Aguilar i el conduït pel senyor Izquierdo, havent discutit les parts la seva respectiva responsabilitat i l'import dels danys materials patits, en el marc de la causa referenciada amb el número 3000150/2017.

Tampoc és objecte de controvèrsia que en la demanda interposada en el marc de la causa suara referenciada, ja es va posar de relleu que la senyora Aguilar com a conseqüència de l'accident va patir una fractura de l'11è arc costal i una fuetada cervical, no reclamant res al respecte d'aquesta lesió per quant afirmava que de la mateixa no es van derivar més conseqüències.

Segon.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es centra en considerar, d'una banda i principalment, la concurrència de l'efecte de la cosa jutjada, d'altra banda i de forma subsidiària en la prescripció de l'acció per reclamar les lesions sofertes a rel de l'accident de circulació i, finalment i encara de forma més subsidiària, en la pretesa inexistència de nexe de causalitat entre les lesions patides per la senyora Aguilar i l'accident de circulació sofert en data 29 de gener de 2017.

Tercer.- Pel que respecta a l'efecte de cosa jutjada, la part recurrent considera que el present plet versa sobre els mateixos fets ja resolts judicialment per la causa referenciada sota el número 3000150/2017, unida per corda fluixa als presents autes. En aquest sentit afirma que entre ambdós processos existeix identitat subjectiva, i que les dues versen sobre el mateix objecte: la responsabilitat extracontractual derivada de l'accident produït en data 29 de gener de 2017.

Ja hem establert en diferents ocasions, entre altres, en la Sentència de 24 de juliol de 2017, TSJC-122/18, que :"l'essència de la institució de la cosa jutjada correspon a uns imperatius de seguretat jurídica, a la voluntat de garantir l'execució de les sentències judicials sense que els litigis es puguin perllongar de manera indefinida, i també a la necessitat de salvaguardar el prestigi dels Tribunals.

És per això que les resolucions fermes tenen efecte de cosa jutjada i vinculen als tribunals, a les parts, a tots els ciutadans i als poders públics, sense que ningú pugui anar en contra d'allò decidit pel tribunal a la seva resolució, i que exclouen qualsevol altre procés posterior amb el mateix objecte.

El que es troba ja resolt per una jurisdicció gaudeix d'una presumpció de veracitat i el vençut (salvat el cas on ha reservat la seva acció) no el pot tornar a plantejar al davant d'una altra jurisdicció ja que s'ha de garantir que l'objecte litigiós quedarà definitivament resolt en els termes establerts a la primera sentència ferma ja que en el cas contrari la sentència no tindria cap eficàcia.

Per tant, tot pronunciament que vulneri l'autoritat de la cosa jutjada és contrari a la Constitució, articles 10 i 88, per no estar fonamentat en Dret.

III.- Com és conegut l'excepció de cosa jutjada negativa requereix una triple identitat, subjectiva (els processos s'han de dur a terme entre les mateixes parts en la mateixa qualitat però poc importa la posició processal de demandant o defenent que ostenten en els procediments respectius), objectiva (les pretensions que formen l'objecte de cada procés han de ser idèntiques) i de causa petendi (el fonament fàctic i jurídic de les accions entaulades ha de ser el mateix)".

Al respecte, i aplicant l'anterior jurisprudència al supòsit analitzat, és evident que entre ambdós processos existeix identitat subjectiva, ja que en els dos intervenen les mateixes parts.

Pel que fa a l'objecte, que hem definit en diferents resolucions com per exemple en la de 27 de novembre de 2018, TSJC-150/2018, com les pretensions que formen l'objecte del procés, havent recalcat en la nostra resolució referenciada amb el número TSJC- 224/12, que cal analitzar la veritable natura de la pretensió esgrimida; arribem a la conclusió que tot i la diferència que l'agent vol fer entre, d'una part, la seva pretensió actual i les que es van dilucidar en el primer plet en relació a la responsabilitat civil derivada de l'accident, apareix que en realitat l'objecte dels dos procediments és el mateix, és a dir, determinar la responsabilitat civil derivada de l'accident ocorregut el 29 de gener de 2017.

I és que és en aquell primer plet , en la causa 300150/2017, que la senyora Aguilar havia d'efectuar tota la reclamació civil derivada del sinistre, ja fos la relativa als danys materials o a les lesions que hagués pogut patir, o bé, en el seu cas, efectuar l'oportuna reserva d'accions.

Però la senyora Aguilar no ho va fer. Malgrat haver-se acreditat, com es veurà, que la senyora Aguilar a resultes de l'accident de trànsit referit va patir una fractura de l'11è arc costal i una fuetada cervical, i malgrat al maig de 2017 va interposar una demanda de responsabilitat civil derivat d'aquell accident, ni va efectuar cap reclamació per les lesions, ni es va reservar l'acció per reclamar amb posterioritat.

En relació a les lesions patides a resultes de la col·lisió, malgrat en la primera demanda va afirmar que només havia sofert la fractura de l'onzè arc costal, dels informes mèdics obrant en autes, concretament del Dr. Moliner (f. 38) i de la Dra. Bonet (f. 39 i ss) es deriva que a resultes de l'accident va patir tant la fractura costal com la fuetada cervical. Fuetada cervical que se li va manifestar com a molt tard a principis del mes de febrer de 2017 (recordem que l'accident es va produir el 29 de gener de 2017), segons explica la Dra. Bonet al foli 39 del seu informe, on diu que "degut a la persistència de molèsties a nivell cervical i a nivell toràcic, a principis de febrer de 2017, la senyora Aguilar va acudir al Dr. Moliner (metge de capçalera) que li va recomanar de sotmetre's a un estudi de radiologia cervical i també dorsal.(...)", havent efectuat fins i tot la senyora Aguilar sessions de fisioteràpia durant el següent mes de maig -en què va interposar també la demanda que va donar lloc a la causa 3000150/2017-.

Existeix, en conseqüència també identitat d'objecte i de causa petendi entre els dos procediments, tal i com invoca la part recurrent. En aquest sentit, en la mateixa resolució que acabem de transcriure parcialment, també vam posar de relleu que "D'altra banda, s'ha de fer una precisió important al respecte de la causa petendi. És que, als efectes de cosa jutjada, no només s'han de considerar els fets i fonaments jurídics ja al·legats i jutjats, sinó també els que s'haguessin pogut al·legar en el primer procediment (...)".

I és que malgrat la senyora Aguilar no va reclamar per les lesions, aquestes ja existien, se li havien evidenciat i, per tant, podia o bé exercitar l'acció de reclamació o bé reservar-se l'acció. Però no ho va fer malgrat haver interposat demanda de determinació i reclamació de la responsabilitat civil derivada del mateix sinistre.

Procedeix en conseqüència apreciar l'excepció de cosa jutjada material, i revocar la Sentència d'instància en aquest sentit.

Quart.- Tot i que l'estimació de l'excepció de la cosa jutjada material invocada per la part apel·lant a títol principal evitaria haver d'entrar a analitzar l'excepció de prescripció que també invoca la part recurrent a títol subsidiari, considerem escaient analitzar la seva concurrència als efectes de donar una resposta el més esclaridora possible a la qüestió litigiosa.

Així, la cronologia de l'evolució de les lesions que va patir la senyora Aguilar arran de l'accident de 29 de gener de 2017 i que obra detallada a l'informe de la Dra. Bonet (f. 39 i ss.), evidencia, tal i com hem manifestat en el Fonament de Dret anterior, que la senyora Aguilar a conseqüència d'aquell accident va patir també una fuetada cervical (extrem que confirma també el Dr. Moliner, foli 38), que des del mes de febrer de 2017 li va ocasionar molèsties per les que va efectuar diferents visites mèdiques i fins i tot sessions de fisioteràpia. Aquesta lesió que es va produir instantàniament i que no és evolutiva es va consolidar com a màxim en 90 dies des de la data de l'accident (vid. foli 41 de l'Informe de la Dra. Bonet i l'informe del Metge Forense, Dr. Pérez (f. 137).

Ara bé, malgrat haver-se evidenciat el dolor cervical poc després de l'accident -recordem que de l'informe de la Dra. Bonet es deriva que a principis de febrer-, la representació lletrada de la senyora Aguilar no va efectuar cap reclamació per les lesions fins passat més d'un any des de la seva consolidació. Noti's que si partim del febrer que és quan, segons la Dra. Bonet se li evidencia el dolor, al mes de maig de 2017 ja se li haurien consolidat i, per tant, tenia temps fins al mes de maig de 2018 per presentar la seva reclamació o, en el seu cas, aprofitar la demanda que va efectuat justament el maig de 2017 per efectuar l'oportuna reserva d'accions respecte a les lesions, si ho considerava més oportú.

En no haver-ho fet i haver transcorregut més d'1 any des de la consolidació de les lesions per les que reclama, la seva acció es troba prescrita, tal i com sosté la part recurrent.

Cinquè.- Per l'exposat i sense ésser necessari entrar a valorar la concurrència del darrer greuge invocat a títol encara més subsidiari el recurrent, procedeix la íntegra desestimació de la demanda interposada i la condemna en costes de la part agent en la instància.

Sisè.- Quant a les costes causades en aquesta alçada, l'èxit del recurs interposat comporta que no hagi de fer-se pronunciament al seu respecte.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Izquierdo i la societat A, SA contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 19 de febrer de 2020 que revoquem.

Segon.- No escau fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.