• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 102/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:102)

Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Andorra la Vella Date : 29 mars 2021 Numéro de recours : 384/20 (NIG 5300542120150001694) Ponente : Alexandra Cornella Sola (nom orthographié « Sola » dans les métadonnées) Matière : droit du travail, licenciement pour faute ; sécurité sociale (CASS)

Faits et procédure

Le salarié, M. Cepeda, était employé par la société Castilla depuis le 27 mai 2004. Le 21 octobre 2014, l'employeur lui a adressé une lettre de licenciement, reçue le 4 novembre 2014. Elle lui reprochait d'avoir pris des vacances du 15 octobre au 3 novembre 2014 sans autorisation préalable de l'entreprise et sur une période non programmée, à une époque de « gran volum de treball ». La lettre visait les articles 93.1 et 104.1 du Codi de relacions laborals (Llei 35/2008 du 18 décembre).

Le salarié a saisi le tribunal du travail le 30 décembre 2014. Il contestait la régularité formelle de la lettre et l'existence de la faute, et réclamait des sommes au titre de l'indemnisation et des salaires dus, pour un montant principal de 25 147,23 EUR.

Le Batlle unipersonnel a rejeté l'ensemble de la demande et condamné le demandeur aux dépens. La décision de première instance est datée du 18 septembre 2020 dans l'exposé des antécédents, et du 28 septembre 2020 dans le dispositif de l'arrêt d'appel. Cette divergence n'est pas expliquée dans la décision.

M. Cepeda a interjeté appel. Il soutenait, en substance : (i) que la lettre ne respectait pas les exigences formelles des articles 94 et 106 du Code ; (ii) qu'il n'existait pas de correlation entre les faits et la faute retenue ; (iii) subsidiairement, que l'employeur l'avait autorisé à partir en vacances, de sorte que le licenciement était injustifié. Il invoquait en outre une insuffisance de motivation de la décision de première instance. La société Castilla a conclu au rejet de l'appel.

Question de droit

La Sala Civil était saisie de quatre questions :

1. La lettre de licenciement satisfait-elle aux exigences de forme des articles 94.1 et 106 du Codi de relacions laborals, alors qu'elle ne mentionne pas la date précise de début des vacances ?
2. Existe-t-il une correlation suffisante entre les faits décrits et la faute retenue, en l'occurrence l'article 104.1 ?
3. L'absence du salarié était-elle autorisée par l'employeur, et la faute est-elle établie au regard de la preuve administrée ?
4. La décision de première instance est-elle insuffisamment motivée, au regard du droit à une décision motivée ?

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de

Advocat : Sr. Espada

Apel·lat : Castilla Procurador : Sra. Álvarez Advocat : Sr. Estany

SENTÈNCIA 064-2021

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 30 de desembre de 2014, el senyor Cepeda interposà demanda, pel procediment laboral, contra la societat Castilla (ENTITY_6), per acomiadament fet de forma indeguda i injustificat i reclamació d'havers laborals pendents. Sol·licitava la condemna de la defenent a satisfer-li amb caràcter principal o subsidiari l'import de 25.147,23 EUR i amb caràcter més subsidiari encara, l'import de 25.306,99 EUR, amb la condemna de l'adversa en qualsevol dels tres casos a cotitzar i declarar a la CASS les quantitats que se li abonessin, i que havien de ser augmentades amb els interessos legals pertinents, així com el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Segon.- La representació processal de la societat mercantil Castilla en data 9 de març de 2015, contestà la demanda articulada de contrari, sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'adversa a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Tercer.- Una volta practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents i després d'evacuat el tràmit de conclusions per ambdues, en data 18 de setembre de 2020, l'Hble. Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX:

Que desestima la demanda interposada pel senyor Cepeda contra Castilla condemnant la part agent a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència".

Quart.- No conforme el senyor Cepeda amb la resolució d'instància interposa recurs i en data 11 de gener de 2021 formulà conclusions d'apel·lació contra la mateixa, tot sol·licitant l'estimació del seu recurs, la condemna de la societat Castilla a abonar-li la quantitat bruta de 25.147,23 EUR, juntament amb la declaració i cotització de la dita quantitat a la CASS, i amb els interessos legals pertinents, així com la condemna al pagament de les costes processals de primera instància, incloent honoraris d'advocat i procurador.

Sol·licita també que no es faci especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

Cinquè.- La representació processal de la societat Castilla per la seva banda, s'oposa a les conclusions d'apel·lació formulades de contrari i sol·licita la seva desestimació, així com la condemna del recurrent al pagament de les costes de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La part recurrent fonamenta el seu recurs d'apel·lació, en primer lloc, en considerar que la carta d'acomiadament tramesa al senyor Cepeda per part de la societat Castilla no respecta les exigències formals imposades pels articles 94 i 106 del Codi de Relacions Laborals vigent aleshores, convertint l'acomiadament en indegut.

Segonament, considera que no hi ha correlació entre els fets i la falta que s'imputa al demandant i avui recurrent, extrem que creu que també comporta que l'acomiadament s'hagi fet de forma indeguda. Entèn que la resolució d'instància no ha motivat adequadament la seva decisió respecte d'aquest extrem, vulnerant el seu dret fonamental a una resolució degudament motivada en dret.

I, finalment i de forma subsidiària considera que l'acomiadament fou injustificat per quant en la instància es va acreditar que l'empresari l'havia autoritzat a marxar de vacances, efectuant la pertinent reclamació. I com sigui que entén que la resolució d'instància no es pronuncia al respecte, creu que aquella conculca el seu dret fonamental a obtenir una resolució suficientment motivada en Dret.

Segon.- La resolució d'instància desestima íntegrament la demanda del senyor Cepeda. En relació a l'incompliment de les formalitats que la Llei exigeix a la carta d'acomiadament, l'Hble. Batlle d'instància considera que els fets reprotxats al treballador es troben exposats de forma clara, ja que l'empleat els ha pogut identificar i situar en el temps, havent pogut també presentar una defensa molt precisa.

Pel que respecta al fons, la Sentència impugnada considera que de la prova practicada es deriva que el senyor Cepeda no tenia autorització empresarial per marxar de vacances i tot i així ho va fer, trobant-se la seva actitud recollida en el contingut de l'article 104.1 del Codi de Relacions Laborals, que fou degudament aplicada al supòsit concret objecte de debat.

Contra aquests pronunciaments s'alça el senyor Cepeda.

Tercer.- No és discutit per les parts que el senyor Cepeda va iniciar la seva relació laboral amb la societat Castilla el dia 27 de maig de 2004 -així ho va fixar la Sentència d'instància per quant ell mateix ho reconeix en l'apartat primer del seu escrit de demanda, remetent-se als extractes de punts de la CASS que ell mateix hi acompanya-, i que en data 21 d'octubre de 2014 la societat Castilla li remeté una carta d'acomiadament, que ell va rebre el dia 4 de novembre de 2014 i quin contingut era del tenor literal següent:

"Distingit Senyor:

Serveixi la present per a notificar-li que aquesta empresa ha decidit acomiadar-lo. El motiu pel qual s'ha pres aquesta decisió ha estat perquè vostè ha iniciat el seu període de vacances sense haver obtingut la preceptiva autorització per part de l'empresa i en un període que no estava pas programat per a vostè.

Així doncs i a tenor del que disposen els articles 93.1 i 104.1 de la Llei núm. 35/2008 del 18 de desembre del Codi de relacions laborals, donguis per assabentat de què a partir del moment en què rebi aquesta notificació pot considerar-se acomiadat de la seva feina sense dret a preavís ni indemnització a causa dels greus perjudicis ocasionats a l'empresa per la seva absència injustificada durant aquest període de gran volum de treball.

I per a què així consti, als efectes oportuns, signo la present notificació a la vila d'Andorra la Vella, als 21 d'octubre de 2014, tot i pregant-li tingui a bé personar-se a les oficines de l'empresa per tal de recollir la corresponent liquidació a la qual vostè té dret".

Quart.- En relació al primer greuge que la part recurrent oposa a la resolució recorreguda i relatiu a l'incompliment de les formalitats legals que ha de contenir la carta d'acomiadament per a què l'acomiadament disciplinari pugui considerar-se fet de forma deguda i que, tal i com va restar determinat en la instància, es referia a la manca de claredat del motiu de l'acomiadament i la manca de precisió de la data de les vacances, la Sala no pot obviar que tal i com efectivament invoca la part apel·lada, la part apel·lant pretén introduir nous arguments de debat en aquesta alçada que en cap moment foren invocats en la instància anterior. Ens referim concretament a què en primera instància en cap moment va qüestionar el període temporal de vacances al que es referia la carta (només es queixava de la manca de la data d'inici de les vacances a les que la mateixa feia referència), ni que la manca de determinació de la data pogués afectar a la constitució de la falta greu que se li imputava, ni tampoc que la manca de concreció específica de la data evités la valoració d'una eventual i inexistent prescripció.

En conseqüència, en aplicació de la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", que evita que les parts puguin, en la segona instància, sol·licitar la reforma de la resolució de primera instància invocant fets nous, no procedirà la seva valoració, ja que es situaria a l'altra part en indefensió, amb clara vulneració del dret a la jurisdicció.

Cinquè.- L'article 94.1 del Codi de Relacions Laborals 35/2008 de 18 de desembre, diu "L'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la personalment a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari, si es nega a signar".

Així mateix, l'article 106 en relació a les formalitats per la notificació de les faltes al treballador estableix "La notificació de les faltes requereix una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i cal exposar els fets que la motiven, mitjançant una carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a la persona treballadora, que n'ha de signar la recepció amb menció de la data i, si aquesta persona es nega a signar, en presència de testimonis".

(...)

I en relació amb aquests articles i les formalitats exigides els mateixos, efectivament i tal i com es deriva de la jurisprudència invocada per ambdues parts i d'altra existent sobre la matèria interessada, la carta ha de ser prou concreta per permetre la defensa del treballador i el control per l'òrgan jurisdiccional. Al respecte, en la nostra Sentència de data 24 de juliol de 2018, número de rotlle TSJC 70/18, vam establir:

"La transcendència del relat de fets contingut en la carta d'acomiadament és constantment recordada per aquesta Sala. En aquest sentit hem pogut precisar que "cristal·litza" la situació de tal manera que serà únicament sobre la concreta successió d'esdeveniments narrada en la mateixa, que haurà d'intervenir, si escau, el control jurisdiccional sobre la justificació de la mesura disciplinària adoptada, sense poder introduir-se nous elements a posteriori en el decurs del procediment judicial. Així, la carta d'acomiadament haurà de contenir una descripció suficientment detallada al respecte dels elements subjectius, objectius, espacials i temporals que confluïen en la falta que es notifica, el tot a fi d'assegurar al treballador un coneixement exacte i precís del que se li reprotxa i pugui articular quantes accions disposi per impugnar la sanció imposada davant de la jurisdicció laboral. En aquest sentit hem declarat que "els mancaments atribuïts al treballador s'han de connectar amb fets precisos i situats en el temps, de manera que la relació detallada de l'incident i la seva cronologia permeti la defensa de la treballadora i el control del Tribunal" (cf. TSJC-188/15, TSJC- 279/12, 24/13 i 281/13 entre altres)".

Cal, en conseqüència, que es faci constar en la carta una referència temporal que permeti la defensa del treballador. La Sentència d'instància considera que pel que fa a la carta d'autes la referència temporal és suficientment precisa perquè el treballador sàpiga a quin període concret es refereix la missiva i que motiva el seu acomiadament. Conclusió que aquesta Sala comparteix.

Perquè en aquest concret supòsit del propi escrit de demanda es deriva, malgrat l'intent de la part agent de voler evidenciar dubtes -inexistents- sobre els fets que li imputen en la carta, que sabia perfectament a quin període de vacances es referia el seu patró (del 15 d'octubre al 3 de novembre de 2014), ja que a part de què el precisa en la seva demanda, així es conclou de l'estil i temps verbal emprat per la carta, per la data de la mateixa missiva que fa referència a fets coetanis a la seva emissió, i perquè justament el treballador acabava de tornar d'aquest període vacacional. Contenint el relat de la mateixa suficient precisió respecte dels elements subjectius, objectius, espacials i temporals als que ens referíem en la nostra Sentència abans referenciada i parcialment transcrita, per permetre tant la deguda defensa del treballador com el control del Tribunal.

Per tant, malgrat certament en la carta no es fa referència a una data concreta, la referència temporal existent en la mateixa ha permès al treballador poder-se defensar adequadament, situant perfectament els termes del debat i aportant les proves que ha estimat convenients, tal i com es deriva del contingut dels presents autes. I també ha permès als Tribunals, poder efectuar el preceptiu control sobre la justificació de la mesura adoptada i d'una eventual i inexistent prescripció.

Sisè.- Prèviament a analitzar el segon greuge plantejat per la part apel·lant i relatiu a la pretesa inexistència de correlació entre els fets i la falta que s'imputa al senyor Cepeda, per congruència de la nostra resolució valorarem primer l'existència o no d'autorització empresarial al senyor Cepeda per efectuar les seves vacances en el període en què ho va fer (15 d'octubre a 3 de novembre de 2014), ja que d'això depèn l'aplicació de la falta prevista a l'article 104.1 per part de l'empresari al treballador.

El resultat de la prova practicada en la instància acredita que:

El treballador tenia la reserva dels seus bitllets d'avió a Montevideo (Uruguay) des del 17 de setembre de 2014 (foli 15), havent demanat autorització a la senyora Benitez per marxar de vacances el dia 6 d'octubre de 2014. Malgrat ell afirma haver-ho sol·licitat durant el mes de setembre al senyor Espada, aquest es trobava de viatge durant aquell període: així ho confirma la senyora Salcedo (f. 132), que afegeix que feia molt de temps que ambdós no es parlaven (malgrat ser família i treballar junts). Així mateix la senyora Salcedo també posa de relleu que durant el 2007 el senyor Cepeda també havia estat acomiadat per Castilla.

En relació al valor de la seva declaració, tot i ser cert que al moment d'efectuar-la treballava per la mateixa societat, això no vol dir que la prova efectuada no tingui cap mena de valor, sinó que haurà de ser valorada amb cautela i en relació amb el resultat de les altres proves que s'hagin pogut practicar. En aquest sentit, cal dir que aquesta Sala no ha copsat cap motiu pel que la senyora Salcedo tingués interès en declarar contràriament als fets ocorreguts i per ella coneguts, a banda de què els mateixos venen confirmats per altres proves, com són:

la baixa de l'empresa del senyor Cepeda al gener del 2007 ve confirmada pel document de baixa de la CASS que obra al foli 77, a banda de què també n'hi ha una altra del gener de 2006 (foli 72 ) que confirma també la versió al respecte de la senyora Benitez -conforme ja se l'havia acomiadat en dues altres ocasions anteriors-.

La petició de vacances que el dia 6 d'octubre de 2014 efectua el senyor Cepeda i la resposta obtinguda per la gerent ve confirmada per la versió de la senyora Benitez i per les declaracions de les persones següents, que també confirmen que la resposta que se li va donar havia de ser negativa:

Gibert (f.128), que diu que aquell dia 6 d'octubre ve parlar amb la senyora Benitez i la va trobar plorant, explicant-li que era perquè el senyor Cepeda marxava de vacances, malgrat el gran volum de feina que hi havia. Ell també afirma haver sentit el comentari general de què aquell període Castilla va haver de contractar gent externa a l'empresa.

Nogués (f.114i 150), té el mateix coneixement, ho certifica i ho confirma a la testifical;

Aquests dos darrers testimonis són testimonis de referència. Al respecte d'aquest tipus de testimonis, en la nostra Sentència de 29 de maig de 2018, número de rotlle 60/2018, vam disposar: "Pel que es refereix al fet que els indicats testimonis no haguessin presenciat directament els fets sobre els quals se'ls preguntava hem de dir el que segueix. El testimoni de referència o testimoni d'oïdes ha suscitat històricament una enorme desconfiança fins i tot en texts antics (Partida III, Tit. XVI, Llei 28) doncs en definitiva la seva admissió suposa eludir la garantia de immediació de la prova impedint que el Batlle que ha de dictar Sentència es pugui fonamentar en les apreciacions personals del testimoni directe d'uns fets i de la percepció i captació directa d'elements que puguin ser rellevants en ordre a valorar-ne la seva credibilitat. Aquesta irregularitat es veu agreujada en aquells supòsits en que la font per al testimoni la constitueix la pròpia part litigant en el judici doncs en definitiva la informació traslladada al Tribunal sols pot ser parcial i interessada. Les testificals practicades pels Srs. .. i ... intervenen en aquesta situació doncs en definitiva totes les precisions que han pogut portar a coneixement de l'Hble. Sra. Batlle no són altre cosa que una reproducció del que el propi demandant, que és qui pretén beneficiar-se de la prova, els va poder traslladar.

Malgrat tot el que acaba de ser exposat, ha de constatar-se que la Sentència recorreguda no es recolza exclusivament en el resultat de l'esmentada prova testifical sinó que empra les indicacions dels testimonis com un argument de reforç de les conclusions que obtenia a través d'altres mitjans de prova (essencialment els missatges WhatsApp) valorats d'acord amb la sana crítica i sempre de conformitat amb la jurisprudència existent i que en el IV Fonament de dret ha resultat recordada. En aquest context, el recurs articulat per aquests motius ha de ser rebutjat."

Així, malgrat la seva qualitat de "testimonis d'oïdes" obliguen a la Sala a prendre amb cautela les seves declaracions, no així a negar valor probatori a les mateixes, sobre tot quan totes són bàsicament coincidents, no només entre elles, sinó amb el resultat de la resta de proves practicades, com s'ha vist.

D'altra banda, el senyor Zapata (f.137), té declarat que el senyor Cepeda en tornar de vacances el va contactar i abans d'anar a la feina li va demanar si calia que hi anés. En tot cas ell confirma que a ell també li van dir que l'havien acomiadat per haver efectuat les vacances perjudicant a l'empresa.

En relació amb aquest testimoni, malgrat no només treballava en aquell moment per la societat demandada sinó que era nebot de la gerent (senyora ENTITY_11), és el propi agent i avui recurrent el que el va citar com a testimoni. En tot cas, aquesta declaració també serà valorada amb cautela per la Sala, a l'igual que les anteriors pels motius exposats.

A més, el senyor Alvarado de l'empresa "B" (folis 115 i 140), confirma que Castilla va haver de contractar un operari durat el període d'interès; a l'igual que Blasco (F. 152), titular del comerç C, que manifesta i acredita també que al 2014 Castilla va contractar dos operaris a la seva empresa.

En conclusió, el resultat de la prova esmentada de conformitat amb el principi de la sana crítica, porta a aquesta Sala a considerar acreditat que la petició de vacances es va efectuar el dia 6 d'octubre de 2014 (no abans) que la resposta obtinguda pel senyor Cepeda va ser negativa i que durant aquell període Castilla tenia un important volum de feina, que justificava la negativa a l'autorització de vacances sol·licitada pel treballador.

Finalment, el dictamen pericial efectuat sobre les seves signatures del fulls de salari de l'empresa acredita que aquestes foren efectuades pel propi senyor Cepeda, tot i que en la instància ho negà, havent obligat amb la seva negativa a reconèixer-les a practicar la prova pericial referenciada. Actitud del senyor Cepeda que a l'entendre de la Sala no resta justificada per un invocat i suposat estat nerviós (ja que la situació no fou que no pogués manifestar-se, sinó que va negar el que en aquell moment li va convenir), semblant tenir una voluntat d'entorpir l'esclariment dels fets.

Setè.- En relació al greuge que invoca la part apel·lant i relatiu a una pretesa inexistència de correlació entre els fets i la falta que s'imputa al senyor Cepeda, considerant que converteix a l'acomiadament en indegut, la Sala ha de confirmar també la decisió continguda en la Sentència impugnada.

Perquè la carta d'acomiadament del senyor Cepeda indica de forma clara quin és el fet que se li imputa: "el motiu pel qual s'ha pres aquesta decisió ha estat perquè vostè ha iniciat el seu període de vacances sense haver obtingut la preceptiva autorització per part de l'empresa i en un període que no estava pas programat per vostè". (...) "a causa dels greus perjudicis ocasionats a l'empresa per la seva absència injustificada durant aquest període de gran volum de treball".

La falta prevista a l'article 104.1del Codi de Relacions Laborals de constant referència és "tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes, deu faltes d'assistència en el període de 6 mesos, o vint durant un any".

Els fets que es retreuen al senyor Cepeda s'incardinen perfectament en l'article 104.1: el treballador va faltar a la feina durant el període en què va agafar de vacances, sense -com s'ha vist en el Fonament de Dret anterior- el consentiment de l'empresari. És per tant evident, que va faltar com a mínim 15 dies seguits, per això la Batlle d'instància entén que la falta es troba correctament imputada, ja que la conducta del treballador cassa perfectament amb els fets tipificats. La Sala considera que amb l'explicació continguda en la Sentència s'entén perfectament el motiu de la seva aplicació, no podent-se considerar que la mateixa vulneri el seu dret a la una decisió degudament fonamentada. Altra cosa és que el mateix apel·lant pretengui l'aplicació d'una falta diferent, que en tot cas resultaria però incongruent amb els fets oposats al treballador i el contingut de la mateixa missiva per la que se li notifica la sanció, el seu acomiadament, a la conducta tipificada.

Vuitè.- En considerar-se l'acomiadament efectuat de forma deguda i justificat, no procedeix analitzar la indemnització pretesa pel treballador, com tampoc ho havia de fer la resolució d'instància, sense que per aquest motiu es pugui considerar que la mateixa es troba indegudament fonamentada en Dret.

Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

Novè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Cepeda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Unipersonal del Batlle, de data 28 de setembre de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada al senyor Cepeda.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Cepeda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Unipersonal del Batlle, de data 28 de setembre de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada al senyor Cepeda.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.