• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, —

Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa Date : 7 mai 2021 Numéros : ROJ STSJAD 122/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:122 ; recours n° 43/20 ; NIG 2000076/2019 Président et rapporteur : Albert Andrés Pereira (magistrats : Bernard Plagnet, Elsa Puig Muñoz)

Faits et procédure

Un avocat, M. Farré, a été sanctionné par le Collège officiel des avocats d'Andorre d'une amende de 1 001 euros pour une infraction professionnelle qualifiée de grave, consistant à avoir agi dans une situation de conflit d'intérêts. Selon la décision, il avait assuré simultanément la défense d'une société anonyme (désignée « X. SA » dans le corps du texte) et de son administratrice et associée majoritaire. La sanction émane de la Junta de Govern du Collège, constituée en junte disciplinaire de première instance le 7 mai 2019. Le recours contre cette décision a été rejeté par la junte disciplinaire de deuxième instance le 10 octobre 2019.

Saisi d'un recours, le Tribunal de batlles a, par jugement du 15 mars 2020, rejeté la demande et déclaré les décisions attaquées conformes au droit. M. Farré a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que la loi n° 48/2014 et les statuts du Collège n'interdisent la double intervention de l'avocat que lorsque les clients sont opposés « dans une même affaire », et que tel n'était pas le cas, les deux clients ayant selon lui une identité d'intérêts. Il invoquait en outre la violation du principe de tipicité en matière répressive et demandait, à titre subsidiaire, que l'infraction soit qualifiée de légère.

Le Collège conclut à la confirmation du jugement. Il faisait valoir que la représentation simultanée d'un associé majoritaire et de la société constitue une situation potentielle de conflit d'intérêts, indépendamment de sa matérialisation, la société ayant une personnalité juridique distincte. Il relevait également l'existence de plusieurs litiges entre associés, et entre l'associé minoritaire et la société elle-même. Il opposait enfin à la demande subsidiaire son défaut de formalisation dans le petitum.

Question de droit

La juridiction devait déterminer si la notion de conflit d'intérêts, au sens de l'article 16 de la loi n° 48/2014 relative à l'exercice de la profession d'avocat et au Collège officiel des avocats d'Andorre, se limite à la défense d'intérêts opposés de plusieurs clients dans un même dossier, ou si elle s'étend à des situations plus larges. Elle devait ensuite apprécier si la qualification de faute grave retenue par l'autorité disciplinaire était conforme au droit, et si la demande subsidiaire de requalification en faute légère pouvait être accueillie.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Il écarte l'interprétation restrictive du requérant (fondement cinquième, paragraphe 6) et retient que l'article 16 de la loi « considère qu'il y a conflit d'intérêts dans une série de cas qui vont au-delà de la défense d'intérêts opposés de plusieurs clients dans une même affaire ». Il relève à cet égard que

Representant: Sra. Blasco

Advocat: Sr. Palau

Apel·lat: Marcos

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sr. Porras

Andorra la Vella, el set de maig de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000076/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Farré va interposar demanda contra el Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra, en què impugnava la resolució de 10 d'octubre de 2019 de la Junta disciplinària de segona instància, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de 7 de maig de 2019 de la Junta de Govern del Col·legi, constituïda en Junta disciplinària de primera instància, en virtut de la qual es va imposar a l'agent una sanció de 1.001 EUR de multa, com a responsable d'una infracció professional greu consistent en l'actuació en un supòsit de conflicte d'interessos.

La sentència de 15 de març de 2020 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació del Sr. Farré ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Tant la Llei 48/2014 com els estatuts del Col·legi només prohibeixen l'actuació de l'advocat per a més d'un client, quan existeixi un conflicte d'interessos o un risc significatiu de que es produeixi, però sempre en el mateix afer o assumpte. En aquest cas, no s'ha produït cap conflicte entre la societat i la sòcia majoritària, que són els dos clients dels quals l'agent ha assumit la defensa jurídica, entre els quals hi ha una clara identitat d'interessos.

Com a conseqüència d'aquesta situació, s'ha infringit el principi de tipicitat que regeix en matèria sancionadora.

De forma subsidiària, la infracció s'hauria de tipificar com a lleu, sense que sigui obstacle el fet de no haver articulat formalment aquesta petició en la demanda, ja que s'hi va fer referència en la fonamentació jurídica.

3.- La representació del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

La representació simultània del soci majoritari d'una societat i d'aquesta mateixa és una situació potencial de conflicte d'interessos, amb independència de que arribi o no a materialitzar-se, atès que la segona ostenta una personalitat jurídica independent i els seus interessos poden diferir substancialment dels que són propis dels socis.

En aquest cas existeixen diversos litigis entre els socis de l'entitat, i entre el soci minoritari i la pròpia societat, cosa que fa evident el conflicte d'interessos que suposa defensar simultàniament l'entitat i la sòcia majoritària, ja que la posició d'aquella no ha de ser necessàriament coincident amb la de la segona.

La pretensió subsidiària de que es consideri la infracció com a lleu no es va formalitzar en el petitum de la demanda i, per tant, no pot ser considerada.

4.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'agent impugna en aquest procés les resolucions del Col·legi Oficial d'Advocats que li van imposar una sanció de 1.001 EUR de multa, com a responsable d'una infracció professional greu consistent en haver actuat en un supòsit en què es plantejava un conflicte d'interessos.

Les resolucions impugnades consideren que la infracció s'ha produït pel fet d'haver assumit simultàniament la defensa d'una societat anònima i de la seva administradora i sòcia majoritària, quan existeix un risc de conflicte, que pot materialitzar-se o no, ja que la societat ostenta una personalitat jurídica pròpia i els interessos de la societat poden convergir o no amb els dels seus socis. En conseqüència, el Col·legi considera que no es possible defensar dues opcions que poden ser contràries o contraposades, el que aboca a una situació potencial de col·lisió d'interessos.

Per la seva part, la sentència apel·lada ha confirmat aquests arguments, considerant que la infracció no es produeix només quan l'advocat defensa a dues persones amb interessos contraposats en el marc d'una mateixa causa, sinó que la norma amplia aquest àmbit de protecció als cassos en què la intervenció professional es produeix en altres assumptes.

Tercer.- El recurrent fa una interpretació de la Llei 48/2014, de 18 de desembre, de l'exercici de la professió d'advocat i del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra, i dels estatuts col·legials, en el sentit de què tant el conflicte d'interessos com el risc greu o significatiu de què aquest sobrevingui només es produeixen quan l'advocat actua per més d'un client en el mateix afer o assumpte, mentre que, en aquest cas, l'agent no ha representat mai simultàniament l'entitat X. SA i la seva sòcia majoritària.

Aquesta argumentació no pot ser compartida en els termes en què es formula. L'article 16 de la Llei 48/2014 considera que es produeix un conflicte d'interessos en una sèrie de supòsits que van més enllà de la defensa d'interessos contraposats de més d'un client en un mateix afer.

En efecte, no només es tracta de l'existència actual o potencial d'aquest conflicte, sinó que es fa també referència a les situacions sobrevingudes, quan hi hagi risc de violació del secret professional o quan es posi en perill la independència de l'advocat, així com l'acceptació de l'encàrrec d'un nou client, si hi ha risc significatiu de violació del secret de les informacions rebudes d'un antic client o si el coneixement dels assumptes d'aquest darrer pot afavorir el nou client de manera injustificada.

En conseqüència, la situació de conflicte d'interessos no es produeix només quan s'actua en el mateix afer o litigi per diversos interessats que tinguin o puguin tenir interessos contraposats, sinó també quan aquesta intervenció té lloc en diversos assumptes diferents. La finalitat de la norma és la de garantir la independència i la objectivitat de l'advocat, que es poden veure compromeses quan l'actuació professional implica la defensa de posicions en què existeixi una confrontació actual o previsible.

Quart.- En aquest cas, el contingut de les actuacions posa de relleu que existeix una sèrie de litigis que enfronten la sòcia majoritària i el minoritari, així com aquest darrer amb la societat. En aquesta situació de conflicte real i actual, no es pot descartar que els interessos de la societat siguin discordants amb els de l'administradora i sòcia majoritària de l'entitat, ja que no es poden desconèixer la posició i les pretensions del soci minoritari, ni tampoc, com diuen les resolucions impugnades, que la personalitat separada de la societat, amb el seu propi cercle d'interessos, justifiqui adoptar una línia de defensa que no sigui coincident amb la de la sòcia majoritària, cosa que resultaria ben difícil en el cas que s'admetés una assistència conjunta a càrrec d'un mateix professional, cosa que posaria en perill la seva independència, com diu l'article 16.2 de la Llei 48/2014.

En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació, així com el relatiu a la manca de tipificació, ja que ambdós es troben íntimament relacionats i la denegació del primer comporta necessàriament la del segon.

Cinquè.- Sobre la pretensió subsidiària que formula el recurrent, s'ha de concloure que la qualificació com a greu de la infracció que s'imputa a l'agent resulta plenament ajustada a dret, ja que l'exercici de la professió en un supòsit de conflicte d'interessos es tipifica com a tal en l'article 25.4.l) de la Llei 48/2014 i en l'article 80.l) dels estatuts col·legials, de manera que, amb independència de si es va articular en la deguda forma aquesta pretensió, la mateixa ha de ser desestimada en tot cas.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Farré contra la sentència dictada el 15 de març de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).