• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 132/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civil, 28 mai 2021)

Faits et procédure

Les parents d'un enfant, né en 2010, sont séparés. Par une décision de mesures provisionnelles du 19 septembre 2016, la garde de l'enfant a été confiée à la mère, le père bénéficiant d'un droit de visite. Par une décision du 8 novembre 2017, confirmée le 19 février 2018, ce droit de visite a été ordonné sous forme supervisée et sans nuitée. Ces mesures s'inscrivent dans une procédure de protection de mineurs ouverte le 2 octobre 2017 devant le Batlle de Menors.

Le père a cessé de se rendre au Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i Adolescència (SEAIA) à compter du 18 avril 2018. Les visites ont été interrompues à plusieurs reprises, à sa demande, selon les constatations du rapport du SEAIA du 16 novembre 2020, et il n'existait plus aucun contact entre le père et l'enfant depuis plus d'un an à la date de la décision.

Le 27 octobre 2020, le père a sollicité le rétablissement de son droit de visite sans supervision. La mère, le SEAIA et le ministère public se sont opposés à cette demande. Par un aute du 11 décembre 2020, le Batlle de Menors a rejeté la demande (premier chef), tout en exhortant le père à reprendre sa collaboration avec le SEAIA (second chef).

Le père a interjeté appel et demandé la révocation de l'aute ainsi que l'autorisation de reprendre les visites dans les plus brefs délais. La mère et le ministère public ont conclu à la confirmation intégrale de la décision attaquée. La Sala civil du Tribunal Superior de Justícia a statué le 28 mai 2021.

Le fondement procédural précis du recours d'appel n'est pas explicité dans les motifs reproduits (non précisé dans la décision).

Question de droit

La question posée à la Sala était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si le rétablissement d'un droit de visite non supervisé pouvait être ordonné alors que le père avait refusé les modalités de supervision et de collaboration avec les services compétents. Il s'agissait, d'autre part, d'apprécier la portée du principe de l'intérêt supérieur de l'enfant dans le contexte d'une procédure de protection de mineurs.

La Sala a donc dû articuler trois éléments : le caractère discrétionnaire du juge dans la fixation du régime des relations personnelles, la place de la volonté du parent face aux mesures de protection et l'imputation de l'interruption des relations entre le père et l'enfant.

Solution et dispositif

La Sala rejette l'appel et confirme la décision attaquée. Elle relève que les mesures critiquées ont été jugées adéquates par la juridiction de

Apel·lat : Sra. Soriano

Advocat : Sra. Carretero

Part : MINISTERI FISCAL

AUTE 135-2021

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el marc dels autes de la jurisdicció de menors "Menors en Risc 2000018/2017", iniciats en data 2 d'octubre de 2017, mitjançant escrit de data 27 d'octubre de 2020 el senyor Zurita, pare del menor Ferreras, nascut en data 4 d 'octubre de 2010, sol·licità el restabliment del seu dret de visita amb el menor que, des del 2018, havia de ser executat de forma supervisada i limitada en el temps.

Respecte d'aquesta petició, tant la senyora Soriano, mare del menor, per escrit de data 18 de novembre de 2020, com el ORG_1 (SEAIA) per informe de data 16 de novembre de 2020, com el Magnífic Ministeri Fiscal, per escrit de data 30 de novembre de 2020, s'oposaren a l'esmentada pretensió per quant fou el propi progenitor el que demanà que s'aturessin les visites amb el seu fill per no estar d'acord ni amb el règim de supervisió de les mateixes i ni amb el fet d'haver de col·laborar amb el SEAIA.

Segon.- En data 11 de desembre de 2020, l'Hble. Batlle de Menors dictà Aute en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX

Primer.- No donar lloc a la petició efectuada pel progenitor el Sr. Zurita, en data 27 d'octubre de 2020, per quan precisament el que ha de fer és reprendre els contactes a través del ORG_0 (STF) establerts en la resolució actualment en vigor.

Segon.- Instar al progenitor per a que reprengui la col·laboració amb el Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i Adolescència."

Tercer.- Contra aquesta resolució suara referenciada interposa recurs d'apel·lació el senyor Zurita i, per escrit de conclusions de data 11 de març de 2021, sol·licita la revocació de l'Aute de data 11 d desembre de 2020 i que se l'autoritzi a reprendre el règim de visites amb el seu fill en els terminis més breus possibles, a fi de poder gaudir del seu dret de família que té atribuït d'acord amb la Constitució.

Quart.- La senyora Soriano s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari i demana la íntegra ratificació de l'Aute impugnat, a l'igual que efectua el Magnífic Ministeri Fiscal en el seu escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació de data 29 de març de 2021.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Antecedents d'interès:

Per Aute de mesures provisionals prèvies a la separació dels consorts senyors, Soriano i Zurita, de data 19 de setembre de 2016 i recaigut en els autes 3000358/2016 es decidí entre d'altres, l'establiment del règim de custòdia del menor Ferreras a favor de la mare, amb un règim de visites a favor del progenitor.

Posteriorment, per Aute de data 8 de novembre de 2017 es modificaren les esmentades mesures provisionals en el sentit de què el règim de visites del progenitor amb el seu fill passà a executar-se de forma supervisada i sense pernocta, essent confirmades aquestes mesures per Aute de la jurisdicció de menors de data 19 de febrer de 2018.

L'evolució de les visites del progenitor amb el seu fill resta especificada en el darrer informe emès pel SEAIA, de data 16 de novembre de 2020, en el que es posa de relleu que a partir del mes de març de 2018, quan es va iniciar el recurs del ORG_0, el progenitor no es mostrà conforme amb el compliment de la seva normativa, aturant-se aleshores les visites fins el 5 d'octubre de 2019, en què es reiniciaren tornant però a aturar-se el 6 de novembre de 2019, a petició del mateix progenitor per no estar d'acord ni amb la forma de realitzar-se ni amb tot el procés seguit en relació al seu fill, no havent acudit el senyor Zurita al SEAIA des del 18 d'abril de 2018.

El senyor Zurita va recórrer en apel·lació contra:

l'Aute de data 30 d'agost de 2018, pel que s'autoritzava a què el menor rebés atenció psicològica, havent estat resolt el recurs interposat per Aute d'aquesta Sala de data 26 de febrer de 2019, (folis 347 i ss)

l'Aute de data 21 de gener de 2019, pel que s'autoritzava a què l'avi patern del menor Ferreras, senyor Expósito, hi pogués tenir també visites tutelades a través del Servei de trobada familiar, denegant- se però la petició del pare d'estar present en totes les actuacions de serveis socials i psicològiques relatives al menor, havent estat resolt el recurs per Aute de data 25 de juliol de 2019 (folis 360 i ss) i contra el quin encara va interposar també incident de nul·litat d'actuacions, resolt per Aute de data 31 d'octubre de 2019, (folis 391 i ss).

l'Aute de data 20 de novembre de 2019, pel que es denegaren les pretensions del senyor Zurita d'evitar que el seu fill participés en les activitats escolars, educatives i festives, i en les extraescolars, en considerar que no eren necessàries per al seu desenvolupament i contraris a la seva ideologia, principis i valors que pretenia inculcar al seu fill, havent estat resolt per Aute de data 30 de setembre de 2020 (folis 418 i ss.).

Segon.- Les mesures que el senyor Zurita pretén que s'aixequin per la Sala són mesures que s'han considerat adients per la protecció del menor tant per la instància com pels serveis encarregats de la seva protecció i que aquest mateix Tribunal ha anat avalant a mesura que el senyor Zurita les anava recorrent en apel·lació.

Tant el SEAIA com el Magnífic Ministeri Fiscal ho han posat de relleu: el règim de visites del pare i, fins i tot de l'avi patern, amb el menor no es troba suspès, es troba sotmès a uns requisits i condicions que pretenen garantir el correcte desenvolupament d'en Ferreras i que encara avui en dia es consideren adequades tant pel risc de repetició de les conductes del propi progenitor que encara avui mostra desacord en modificar els indicadors de risc detectats, com pel fet de què ja fa més d'un any que ambdós no mantenen cap mena de contacte.

Tercer.- L'expedient no es troba paralitzat com afirma el recurrent. El menor rep les ajudes psicològiques escaients per garantir el seu desenvolupament, a l'igual que la seva mare rep també les pautes per poder oferir al Ferreras les respostes escaients als seus neguits, essent només el recurrent qui de forma voluntària ha paralitzat les visites amb el seu fill, per no poder-les dur a terme amb la llibertat que ell voldria (i que tots els professionals coincideixen en què resultaria perjudicial pel nen). En conseqüència, l’únic responsable de no haver passat temps amb el menor i, sobre tot, de què a data d'avui no existeixi relació entre ambdós, és exclusivament el senyor Zurita, qui es nega a seguir les pautes que els professionals consideren adequades per assolir el correcte desenvolupament d'en Ferreras.

Quart.- L'interès superior del menor que és el principi bàsic que ha de regir en matèria de menors és doctrina constant d'aquesta Sala, com per exemple la recollida en l'Aute 25-7-2019 (TSJC-139/2019), que posa de relleu que cal entendre'l com "(···) un concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions publiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 4-12-2018, rotlle TSJC-257/18). Esmenant la llacuna legal que fins ara concorria, la Llei 14/2019 qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents, regula el principi de l'interès superior de l'infant i l'adolescent disposant en el seu article 13:

"1. L'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

S'ha d'entendre per interès superior de l'infant i l'adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l'acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

D'acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, s'ha d'aplicar de manera primordial el principi de l'interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

En definitiva, l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan els concerneixin. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

En matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor. Recordarem que dins d'aquest cànon d'enjudiciament, de manera recent hem pogut recordar que l'interès del menor exigeix donar-li l'oportunitat de ser judicialment escoltat tant en relació al seu estat personal com al respecte de les inquietuds o anhels fruit del procés en que es troba immers. Es tracta però, d'un dret d'opinió en relació als seus interessos que no vincula els Tribunals, la decisió dels quals vindrà emparada per la recerca raonada del seu interès prevalent".

Interès superior de l'infant que obliga a protegir-lo d'aquells comportaments que li són perjudicials, encara que la persona que els dugui a terme sigui el seu propi progenitor que pretén fer valer els seus propis drets front al benestar del menor.

Cinquè.- Procedeix, en conseqüència, la íntegra desestimació del recurs interposat i la confirmació de la resolució recorreguda, tot recordant al progenitor la necessitat de què reprengui la col·laboració amb el Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i Adolescència, així com els contactes amb el menor a través del Servei de trobada familiar.

Sisè.- Atesa la naturalesa del procediment no escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Zurita contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 11 de desembre de 2020, quina part dispositiva confirmem íntegrament.

Segon.- No fer especial pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Zurita contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 11 de desembre de 2020, quina part dispositiva confirmem íntegrament.

Segon.- No fer especial pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 14/2019.