• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 202/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:202)

Faits et procédure

Le 20 février 2009, M. Anaya confie à Mme Manzanares, avocate, la défense de ses intérêts dans une action intentée contre lui et contre un établissement bancaire par M. Vendrell. Aucune convention d'honoraires n'a été conclue. La procédure s'est prolongée et, en juillet 2017, le client a mis fin à la relation avec son avocate. Celle-ci a émis une minute d'honoraires que M. Anaya a refusée.

Le 14 décembre 2017, Mme Manzanares a introduit une action en paiement devant le Tribunal de Batlles, selon la procédure civile ordinaire, en réclamant 51 291,21 euros, majorés des intérêts légaux et des dépens. Le client a conclu au rejet intégral de la demande et réservé ses droits à agir contre son avocate pour divulgation du secret professionnel.

Par jugement du 2 juin 2020, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande et condamné M. Anaya à payer 13 892,75 euros, majorés des intérêts légaux à compter de la fermeté de la décision. Il n'a prononcé aucune condamnation aux dépens. Le juge s'est fondé sur un avis du Collège des avocats d'Andorre du 19 février 2019, qui chiffrait les honoraires à 41 535,09 euros, impôts compris, avant de réduire ce montant de moitié en considération de la complexité et du temps consacré à la procédure.

Les deux parties ont interjeté appel. Celui de M. Anaya était conditionnel à l'appel de la partie adverse. Mme Manzanares demandait la fixation des honoraires sur la base du dictamen du Collège, soit 52 904 euros selon le calcul de l'article 12.1 des normes orientatives de 2007. M. Anaya demandait le rejet intégral de la demande, subsidiairement la prise en compte d'une défense insuffisante, et invoquait le versement de 13 157,50 euros déjà acquittés. Il sollicitait en outre l'administration d'une preuve précédemment refusée, relative à la carence alléguée de son avocate. Par ordonnance du 3 juin 2021, la Cour a refusé cette mesure, au motif que l'appréciation de la qualité de la stratégie de défense excédait la mission du Collège.

Question de droit

La Cour devait déterminer, en l'absence de convention d'honoraires, la méthode d'évaluation de la rémunération d'un avocat mise à la charge de son ancien client. Trois questions en découlaient :

1. Quelle valeur juridique reconnaître aux normes orientatives du Collège des avocats, et si le montant qu'elles produisent lie le juge ;
2. Si la quantité du litige constitue un critère pertinent et suffisant pour fixer les honoraires ;
3. Si une prétendue insuffisance de la défense justifie de limiter la rémunération au montant déjà versé.

Solution et dispositif

La C

Representant: Sra. Codina

Advocat: Sra. Manzanares

Apel·lant: Sr. Anaya

Representant: Sra. Pastor

Advocat: Sra. Pombo

OBJECTE: Honoraris d'advocat

SENTÈNCIA 125-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 20-02-2009, el Sr. Anaya va encarregar a la lletrada Sra. Manzanares la defensa dels seus interessos en el marc de la causa 02081/2013 instada pel Sr. Vendrell contra el Sr. Anaya i també contra l'entitat bancària A, sense que les parts atorguin cap conveni d'honoraris.

El procediment es va allargar i, al juliol del 2017 el Sr. Anaya va decidir prescindir dels serveis professionals de la seva advocada qui de seguit va emetre la factura dels seus honoraris, la qual no va ser acceptada pel Sr. Anaya.

2.- Per escrit de data del registre 14-12-2017, la representació processal de la Sra. Manzanares va exercitar una acció en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil ordinari contra el Sr. Anaya, sol·licitant la seva condemna a pagar-li, en concepte dels seus honoraris d'avocada, la suma de 51.291,21.- euros, majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda i al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

3.- Per escrit del 25-01-2013, la representació processal del Sr. Anaya es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació íntegra, amb imposició a l'agent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit judicial si escau, tot i manifestant fer expressa reserva de les accions que li corresponen per a reclamar contra l'agent per raó de la divulgació de secret professional i les seves resultes.

4.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, per Sentència de data 02-06-2020, Tribunal de Batlles, secció civil, va decidir : "Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Manzanares contra el Sr. Anaya i condemnar a aquest darrer a pagar la suma de 13.892,75.-euros, majorada dels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- No fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VII. Considerant de la present resolució judicial."

El Tribunal ha considerat que :

una aplicació estricta de les normes orientadores sobre honoraris del Col·legi d'Advocats tal com ressurt del dictamen del dit Col·legi de data 19- 02-2019 hauria de portar a xifrar l'import degut pel client en la quantia total de 41.535,09 euros, impostos inclosos.

contràriament a l'afirmació del client s'havia de tenir en compte la quantia reclamada sense consideració de si els concrets arguments aixecats per l'advocada constitueixen una oposició al fons sobre cadascuna de les partides reclamades o bé una oposició global a l'import reclamat.

en atenció a la complexitat i la dedicació requerida en la tramitació del procés l'import determinat pel Col·legi s'havia de reduir de la meitat.

5.- En contra d'aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació, essent el del Sr. Anaya condicionat a la interposició d'un recurs d'apel·lació per la part adversa.

La representació processal de la Sra. Manzanares demana que es dictes sentència revocant la sentència d'instància i fixant l'import dels honoraris professionals a càrrec del demandat en la quantia resultant del dictamen pericial del Col·legi d'Advocats.

Els seus arguments són, de forma resumida, que la Batlle ha fet seva la teoria del defenent sense tenir en compte que el mateix era un alt directiu bancari amb coneixements i que va participar a l'elaboració de la seva estratègia de defensa i va revisar els escrits, els quals corresponent a la configuració del concret procediment i a l'estratègia escollida ; que no procedia entrar a discutir l'import de la reclamació en quant a la manca de responsabilitat excloïa de tota pretensió condemnatòria i poc importa el nombre d'escrits que es van redactar perquè, el seu nombre, no constitueix mai garantia d'èxit en un judici ; que la complexitat d'un judici no es valora en el nombre de proves sinó en la pertinença de les mateixes i que el temps esmerçat tampoc no es mesura en el fet d'una oposició global.

El fet que la Sra. Batlle es constitueix en censora de la minuta és arbitrari i està mancat de fonamentació, i no es pot admetre que la complexitat es mesuri amb un criteri quantitatiu en relació al nombre d'escrits i de proves proposades ni tampoc que faci un judici qualitatiu del treball d'un advocat.

Les normes orientadores d'aplicació dels honoraris professionals tenen el caràcter de mínims obligatoris en cas d'absència de pacte exprés entre el client i l'advocat i el criteri de complexitat s'aplica sempre a l'alça per damunt de l'import mínim però en cap cas per a reduir-lo a la meitat.

La representació del Sr. Anaya demana que es dictes Sentència revocant la de la instància, desestimant íntegrament la demanda presentada i condemnant la part actora a assumir totes les costes generades per la primera instància del present procediment, inclosos honoraris d'advocat, de procurador i de pericial, i no efectuant cap especial condemna en costes d'aquest recurs.

Demana que es portes a terme la prova refusada a la instància que permetria establir l'actuació insuficient de l'advocada, la defensa desaprofitada de la qual ha de restar preu en la quantia d'honoraris i que si hagués estat aconsellat més diligentment no hauria perdut definitivament les oportunitats de fer practicar les proves útils i que corresponen a un servei íntegre que es pot exigir d'un advocat ; que l'estratègia de defensa la va decidir unilateral l'advocada, amb imperícia i com a mínim d'una manca de diligència ; que contràriament al que recull la Sentència no es tracta de que Ia qüestió debatuda als autes seguits amb el número 1100208/2013 no revesteixi complexitat sinó que s'hi va fer front de manera excessivament simple i inclòs negligent ; que el fet que la defensa no s'hagi centrat en oposar-se al fons a les quanties reclamades pot comportar que per al càlcul dels honoraris reclamats no es pugui prendre en compte la quantia del judici i no sembla adient que sols es vulgui tenir en compte la quantia del judici al moment de calcular els honoraris professionals quan aquesta quantia no ha determinat la complexitat de la feina ; que compte tingut del temps esmerçat, i de la dedicació, que no es pot valorar en funció del temps de dilatació del procediment judicial, sinó que s'ha de valorar en funció de la feina realment efectuada i també de la deixada d'efectuar i que s'hauria pogut i hagut de fer, l'import dels honoraris de 13.157,50 EUR ja abonat cobreix amb escreix les prestacions professionals de la demandant sense que s'hi hagi d'afegir cap quantitat.

6.- Per Aute de data 03-06-2021, vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Anaya en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Per una millor claredat expositiva examinarem separadament els dos recursos començant pel de la part defenent ja que la seva estimació portaria necessàriament a rebutjar el de la part agent.

No obstant això hem d'exposar primer unes consideracions generals sobre els principis en matèria de reclamació judicial a un client d'uns honoraris d'advocat, ja que aporten elements de resolució d'ambdós recursos.

És de recordar que en virtut dels articles 28 i 32 dels estatuts del Col·legi d'advocats d'Andorra el client té el dret incondicional de canviar d'advocat o advocada en qualsevol moment i que l'advocat o l'advocada nou ha d'informar el client del dret de l'antic a cobrar els honoraris meritats que s'acreditin, i té el deure de col·laborar diligentment en la gestió del seu cobrament, devent l'antic lliurar al nou una còpia de les minutes d'honoraris que tingui pendents de cobrament, per facilitar al nou advocat el seu deure de col·laboració en el cobrament.

Quant als honoraris, els articles 35 i 36 i 41 dels estatuts afirmen el dret de l'advocat a obtenir una compensació econòmica per la seva actuació professional, lliurement fixada entre el client i l'advocat o advocada i que en defecte de pacte o en el cas de condemna en costes, s'apliquen les normes o els criteris orientadors en matèria d'honoraris professionals aprovats per la Junta de Govern del Col·legi.

D'altra banda, l'article 38.1 disposa que és recomanable que l'advocat o advocada lliuri al client un pressupost per escrit, i el mateix és obligatori quan el client el sol·liciti. L'article 40 fixa l'obligarietat de la minuta.

Així les coses, si bé el Col·legi d'advocats no considera com a obligatori sinó només com a desitjable la presentació prèvia d'un pressupost quan el client no ho reclama espontàniament, no obstant, el professional del dret que és l'advocat ha d'assumir les conseqüències de no haver presentat tal document al seu client.

Pel que fa al dictamen del Col·legi sobre l'aplicació de les normes orientadores, si bé és veritat que es parla de mínims, són "mínims orientadors" com dèiem en la nostra sentència del 16-01-2020 en la qual també vam precisar que :

"Resta doncs clarament diferenciada la relació contractual entre client i advocat amb la taxació de les costes de l'advocat quan les ha de pagar un tercer perquè així ha estat condemnat. I tant el client com el tercer poden impugnar la minuta de l'advocat si la consideren excessiva o indeguda. El primer mitjançant l'oposició a la reclamació efectuada contra ell pel seu advocat i, el segon mitjançant la impugnació de la taxació de costes en el procés en el qual ha estat condemnat." (TSJC 432- 18).

Per tant, si bé existeixen unes normes destinades a orientar la fixació dels honoraris quan els mateixos no s'han pactat mitjançant el corresponent pressupost, això no implica una aplicació mecànica ja que justament dites normes són orientadores.

La sentència d'aquesta Sala del 17-09-2009 (TSJC 343/08) havia fixat que :

" la jurisprudència d'aquesta Sala ha posat de manifest en reiterades ocasions que els criteris per a determinar els honoraris fixats per l'Il·lustre Col·legi d'advocats d'Andorra són orientadors i no vinculen als Tribunals, sinó que aquest els ha de cohonestar amb el treball realment efectuat, amb les hores de feina esmerçades i amb la complexitat de l'afer, juntament amb la ponderació de la quantia, en el seu cas, per a valorar si els mateixos es poden entendre com adequats al cas concret."

Sempre hem confirmat aquest criteri i en la sentència del 27-10-2016 (TSJC 181-16) citada per la sentència d'instància, vam motivar que :

«com aquesta Sala ha posat en relleu, i al marge que les normes orientadores del Col·legi d'Advocats no vinculen als tribunals, la factura d'honoraris no es pot calcular simplement per raó de la quantia, sinó que cal tenir en compte la complexitat de la matèria, el temps i la dedicació esmerçada i la quantia, per a ajustar els honoraris a aquests paràmetres. »

D'altra banda, també és de recordar que els càlculs que s'efectuen a efectes de la condemna en costes no prejutgen la correcció de l'import degut a l'advocat pel seu client en el marc de la relació contractual que els uneix.

RECURS DEL SR. Anaya

Segon.- El plantejament del Sr. Anaya és bàsicament que l'actuació de la seva advocada hauria sigut professionalment deficient, fent-li perdre de manera irreversible certes oportunitats de defensa, i que això hauria de portar a limitar l'import dels honoraris al nivell dels imports ja satisfets per ell.

Però cap element objectiu permet sostenir aquestes afirmacions.

Al respecte, ja vam resoldre la qüestió de la prova en el nostre Aute del 03- 06-2021 indicant que la prova sol·licitada per la part defenent suposa per al Col·legi d'advocats l'emissió d'un judici de valors quant a la sistemàtica de defensa definida que resulta però impropi a aquest òrgan col·legiat, i que en tot cas hauria de ser valorat per la jurisdicció. Mantenim aquesta motivació però podem precisar ara que de cap forma el fet d'oficiar al Col·legi d'advocats perquè es pronunciï sobre la invocada pèrdua d'oportunitats de defensa del Sr. Anaya permetria resoldre la problemàtica plantejada, sobretot quan el propi Col·legi en el seu dictamen d'honoraris del 19-02-2019 i del 07- 05-2019 va indicar de forma clara i contundent que no era procedent per part del Col·legi emetre un pronunciament sobre la qualitat de la tasca professional de la lletrada Manzanares, i que essent la causa judicialitzada la tasca del Col·legi s'havia de cenyir a una tasca de quantificació.

Quant al fons d'aquesta defensa, escau exposar que el procediment civil 1100208/2013 en el marc del qual la Sra. Manzanares va aportar els seus serveis professionals d'advocada es va iniciar amb una demanda formulada el 14- 01-2009 pel Sr. Vendrell en contra de l'entitat bancària A en demanda d'indemnització per raó dels perjudicis que li va ocasionar la resolució de forma anticipada i unilateral d'una pòlissa de crèdit amb palanquejament en actius financers. Per escrit del 18-03-2009, el mateix Sr. Vendrell va formular una demanda en contra del Sr. Anaya, en la seva qualitat de director d'oficina del banc i gestor del seu compte bancari, sol·licitant la seva condemna a pagar- li per diversos conceptes indemnitzatoris l'import total mínim de 9,7 milions d'euros que ja reclamava al banc. Els dos processos es van acumular.

En síntesi, el Sr. Anaya va negar tota responsabilitat i va sostenir que havia actuat conforme a les directrius rebudes per part del banc.

La relació professional entre les parts es va acabar abans que es finalitzi el tràmit de conclusió, pel que sembla a causa d'una discrepància relativa a la tàctica a seguir en relació a la compareixença del Sr. Anaya en seu judicial.

Ara bé, res ens permet dir que aquesta estratègia d'insistir en la seva qualitat de subordinat aplicant les directrius del banc, suposadament exclusiva de responsabilitat personal, i de no voler per tant entrar en el detall de les pretensions dineràries de l'agent ni de participar a la prova pericial, constituiria una defensa simplista o una manca de diligència professional, i que justificaria limitar els honoraris reclamats, quan la realitat de la feina desenvolupada i minutada no queda contradita.

A més, donat la durada de la relació de serveis (del 20-02-2009 al 13-07- 2017), l'existència de trobades entre l'advocada i el client, i els coneixements propis del mateix, és de dubtar que la seva advocada li hauria totalment imposat una estratègia de defensa.

Tercer.- Quant a la quantia de la demanda la mateixa és de 9,7 milions d'euros, tal com ressurt de l'escrit de demanda i tal com ho confirma el dictamen del Col·legi.

En efecte, aquesta quantia del procés correspon a les pretensions dineràries de les parts i no pas a la quantitat reconeguda per la resolució judicial (veure ATSJC del 22-03-2010 rotlle 140-09), i tampoc a la quantitat reconeguda o discutida pel demandat. Així, poc importa el fet que, com en el present cas, la part defenent (sigui l'advocada sola com pretén el client o els dos de manera conjunta com sosté l'advocada) hauria desenvolupat una estratègia encaminada a només considerar la reclamació de 3 milions d'euros sense oposar-se al fons a les quanties reclamades, centrant la seva argumentació en la manca total de responsabilitat del Sr. Anaya en la seva simple qualitat de director del banc, tota vegada que aquests elements no fan variar la quantia del procés.

La quantia del procés constitueix en la fixació dels honoraris un criteri objectiu i significatiu, ja que determina el risc econòmic del procés i que, de forma general, comporta una major complexitat. Aixo explica que les normes orientadores en fan el primer criteri de càlcul.

Dit això, i com ho veurem després, aquest criteri no pot ser per si sol servir per a determinar la dificultat d'un procés i de la feina que l'advocat ha degut desenvolupar per a la deguda defensa dels interessos del client, ja que poden existir moltes altres circumstàncies concurrents.

Però aquesta necessitat de mitigar i ponderar el criteri de la quantia no el permet excloure i és amb raó que el dictamen del Col·legi, que va servir de base al càlcul del tribunal, es va fer en consideració d'una quantia de 9,7 milions d'euros.

Per consegüent, hem de desestimar el recurs del Sr. Anaya.

RECURS DE LA SRA. Manzanares

Quart.- Com exposat anteriorment, la tasca del tribunal era, a partir del dictamen orientatiu del Col·legi (al qual la demandant es va remetre, i que va fixar els honoraris aplicant les regles de càlcul de l'article 12.1 de les normes orientadores del 2007 en 52.904 euros), determinar si aquest import tenia correlació amb el cas concret.

De cap manera, estava lligada per aquest import pel fet de considerar-se el mateix com un mínim.

Quan la sentència motiva que la defensa del Sr. Anaya no es va aprofitar totes les oportunitats processals de defensa i no va formular escrit de dúplica, ni tampoc va proposar proves complexes, ni aquelles necessàries per a una concreta defensa del client, ni van efectuar al·legacions a la prova pericial plantejada per les altres parts, i no va presentar un nombre important d'escrits, ni tampoc aquells presentats eren extensos, considerem que no es tracta de valorar al nivell qualitatiu l'actuació professional de l'advocat sinó més aviat d'examinar la correcció o no del treball que es minuta i la feina realment desenvolupada.

És a dir que no determina si aquesta defensa és l'adequada sinó que es constata com es va traduir concretament la defensa escollida pel que fa als treballs que la mateixa ha fet necessaris o no.

Al respecte, no és acceptable l'argument que poca importància té el nombre d'escrits presentats ja que, si bé és veritat que uns escrits llargs i feixucs no són obligatòriament la marca d'una defensa eficaç, no obstant sí que els casos els més complicats necessiten en general la presentació d'escrits més nombrosos i mes llargs, i per tant corresponen a una dedicació i un temps de treball més elevat.

Justament, el que ha fet la sentència d'instància és analitzar els escrits presentats :

escrit de contesta a la demanda el 08-04-2009 sol·licitant la desestimació íntegra de les pretensions de l'agent,

no es va presentar escrit de dúplica, en haver renunciat la part agent a presentar escrit de rèplica,

escrit de proposició de proves sol·licitant la pràctica de dues proves, una documental, consistent en tenir per reproduïts amb caràcter probatori, els tres documents acompanyats a l'escrit de contesta a la demanda, i una prova de requeriment consistent en requerir l'entitat bancària d'acompanyar l'original del document adjuntat de número 1 a l'escrit de contesta a la demanda,

escrit del 27-05-2010, manifestant la voluntat de no participar, ni ampliar les proves pericials proposades per les adverses;

escrit del 01-02-2011 posant en coneixement del tribunal una carta tramesa pel demandant,

• escrits del 28-05-2014, 26-11-2014 i 11-09-2015 renunciant al tràmit d'al·legacions a la pericial tècnica,

escrit del 15-09-2015 comunicant que s'oposava a més ajornaments de la causa;

escrit del 05-04-2016 sol·licitant la represa de la tramitació de la causa,

escrit del 14-09-2016 contestant a una providència del 21-07-2016 i sol·licitant la continuació del procediment,

escrit del 10-02-2017 sol·licitant la represa de la tramitació del procés. D'aquest relat i de l'examen dels escrits en qüestió, no en ressurt cap especial complexitat, ni que la seva redacció ha necessitat molt de temps o que l'advocada ha degut tenir una gran dedicació al cas.

D'altra banda, si bé la minuta no només consisteix en el llistat dels escrits realitzats, sinó que també menciona les trobades amb el client i la natura d'altres tasques dutes a terme (carta a A o escrit de conclusions no presentat, per exemple), ho fa però de forma molt poc precisa sense per exemple indicar les hores dedicades o altres elements concrets, quan, a falta d'existir un pressupost acordat entre les parts, tals elements serien necessaris per a determinar amb més precisió l'entitat de la feina desenvolupada.

Així les coses, no es pot qualificar d'arbitrària, o no fonamentada, o de censura la quantificació dels treballs de l'advocada duta a terme per la sentència d'instància ni la seva conclusió de reduir l'import de meitat.

La sentència, aplicant els criteris en la matèria, es fonamenta en el fet que la dedicació i el temps esmerçat en la defensa no es poden considerar com a "excessius".

Aquesta expressió constitueix una lítote, però compartim la conclusió sobre el fons, tota vegada que la fixació en 26.452.-euros de l'import dels honoraris en base als 52.904 fixats pel dictamen del Col·legi en consideració aquest únicament de la quantia del procés, sí que correspon a la feina que es va desenvolupar en el cas concret.

Per consegüent, aquest recurs també s'ha de desestimar.

Cinquè.- La desestimació d'ambdós recursos comporta la imposició a cada recurrent de les costes generades pel seu propi recurs.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar els recursos de la Sra. Manzanares i del Sr. Anaya en contra de la Sentència de data 02-06-2020 del Tribunal de Batlles, secció civil, que confirmen íntegrament.

SEGON.- Imposar a la Sra. Manzanares i al Sr. Anaya les costes de segona instància generades pel seu recurs d'apel·lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.