• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD, Civil, 30 septembre 2021 (ROJ : STSJAD 249/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:249)

Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le titre et l'identifiant ECLI de la décision ont été retenus. Recours n° 98/21 ; sentence n° 157-2021 ; origine : dossier n° 7000039/2017. La décision étant rédigée en catalan, les citations sont traduites en français sous la responsabilité de l'auteur de la fiche.

Faits et procédure

La société Conde, sous-traitante dans le secteur du bâtiment, a assigné la société Farré, donneur d'ordre, devant le Tribunal de batlles en recouvrement d'une somme de 54 523,80 euros, correspondant à des travaux et prestations réalisés sur plusieurs chantiers (édifices situés à Encamp, Canillo, Sant Julià de Lòria et La Massana). Elle réclamait également des intérêts légaux, distinguant les factures couvertes par des lettres de change acceptées (42 138,47 euros) et le solde (12 385,33 euros), ainsi que le remboursement de la retenue de garantie de 5 % (11 423,82 euros) opérée sur les certificats de l'ouvrage de Canillo.

Le défendeur a opposé la nullité de certains bons de livraison, l'exception non adimpleti contractus, la compensation avec sa propre créance de dommages-intérêts et la contestation de la retenue.

Par sentence du 3 février 2021, le Tribunal de batlles a fait droit « intégralement » à la demande. La société Farré a interjeté appel. Le Tribunal supérieur de justice, Sala civil, a rejeté l'appel et confirmé la décision de première instance.

Question de droit

La Cour devait trancher plusieurs questions :

1. La preuve de la réalité des prestations. Le désaveu de la signature apposée sur des bons de livraison suffit-il à remettre en cause le bien-fondé d'une facture ?
2. La valeur probante de la lettre de change acceptée. L'acceptation d'une lettre de change par le tiré vaut-elle reconnaissance du rapport fondamental de dette ?
3. L'exception non adimpleti contractus. Le retard ou l'abandon de l'ouvrage par l'entrepreneur justifie-t-il le non-paiement de factures pourtant exigibles ?
4. La compensation. Une créance indemnitaire invoquée par le débiteur peut-elle se compenser avec la créance de son cocontractant ?
5. La retenue de garantie et les intérêts. Le maître d'ouvrage peut-il refuser la restitution de la retenue de 5 % faute de justification d'une mauvaise exécution ? Quel est le point de départ des intérêts légaux ?
6. Les dépens. Quel fondement retenir pour la condamnation aux frais d'appel ?

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel sur chacun de ces points.

Sur la facture litigieuse de 2014 (Encamp). Le Tribunal relève que la société Farré ne conteste ni la réalité des travaux, ni le prix, ni les dates, et que la contestation de la signature d'un bon de livraison, dans le cadre de relations commerciales durables, constitue « un motif d'opposition très superficiel ». La numérotation correlative des factures, leur proximité temporelle et l'absence de contestation du reste de la prestation fondent la conviction du juge. Le Tribunal ajoute que l'absence de lettre de change ne retire pas sa crédibilité à la créance, un tel raisonnement risquant de placer la preuve de la relation commerciale entre les mains de l'une des parties.

Sur les factures de l'ouvrage de Canillo. Les factures n° 2014030 et 2

Apel·lat: Conde

Representant: Sr. Codina

Advocat: Sr. Sainz

OBJECTE: OBRES: reclamació de quantitat derivada dels treballs efectuats i del retorn del percentatge de retenció

SENTÈNCIA 157-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 3 de març de 2017, la representació processal de la societat Conde interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari contra la societat Farré, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li l'import principal de 54.523,80 EUR (43.099,98 + 11.423,82); els interessos legals des del venciment assenyalat en cadascuna de les lletres de canvi fins al seu efectiu pagament (42.138,47 EUR, lletres de canvi acceptades); i, subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda; els interessos legals de la resta 12.385,33 EUR (961,51 + 11.423,82) des de la data de la contesta a la demanda fins al seu efectiu pagament; i el pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, si s'esqueia la seva intervenció, tot a determinar en període d'execució de sentència.

2.- Per escrit de contesta a la demanda de data 21 d'abril de 2017, la representació processal de la societat Farré contestà la demanda articulada de contrari interessant en primer lloc la seva desestimació i, subsidiàriament, d'estimar-se algun dels imports reclamats, s'efectués una compensació de crèdits, atès els danys i perjudicis causats per l'adversa a Farré i condemnant-la en tot cas al pagament de les costes processals ocasionades.

3.- L'Hble. Tribunal de Batlles, en data 3 de febrer de 2021 dictà Sentència amb la següent part decisòria, entre altres:

"ACORDA

Estimar íntegrament la demanda formulada per la mercantil andorrana Conde contra la també mercantil andorrana Farré, i condemnar a la part defenent a:

Primer.- Pagar la suma total del 54.523,80 EUR incrementada dels corresponents interessos legals, comptadors, per la suma de 42.138,47 EUR des del venciment assenyalat en cadascuna de les lletres de canvi i per a la resta, des del 21 d'abril de 2017, en ambdós casos fins al seu efectiu pagament.

Segon.- Sufragar la totalitat de les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- La representació processal de la societat Farré ha interposat recurs d'apel·lació contra la suara esmentada resolució, tot argumentant en les seves conclusions, en síntesi, que algunes de les factures es fonamenten en treballs que no reconeix; que en relació a les obres a l'Edifici E de Canillo, Conde va incomplir el contracte signat i abandonà l'obra sense acabar els treballs encomanats havent hagut de contractar a altres industrials que li van suposar unes despeses que pretén siguin compensades amb la quantitat a la que se la condemni, si això succeeix; invoca també l'excepció non adimpleti contractus; i, en base als mateixos arguments, s'oposa al retorn de la retenció del 5% efectuada sobre les obres.

5.- Per la seva banda la representació processal de la societat Conde s'oposa al recurs d'apel·lació interposat en base, a mode de síntesi, a què les factures quin abonament reclama corresponen totes a pagaments de serveis i/o treballs efectivament realitzats; a què l'únic incompliment contractual el va cometre la societat Farré en no abonar-li injustificadament factures derivades dels treballs efectuats; a què els treballs quin pagament es reclama foren correctament executats i efectuats durant el període entre novembre de 2014 i gener de 2015; a què no procedeix cap compensació perquè és Farré l'única responsable d'haver hagut de canviar de contractista; a la inexistència de motiu legítim per no retornar-li les retencions del 5% sobre determinades certificacions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No és objecte de discussió que les societats Farré i Conde van mantenir una relació mercantil com a mínim des del mes de juliol de 2014 i fins al mes de març de 2015, realitzant la part recorreguda diferents treballs d'acabats de guix i de parets i sostres, així com procedint al lloguer d'una màquina perforadora a la part recurrent, en relació a diferents obres tals com les efectuades a l'Edifici F, a Encamp; a l'Edifici E a Canillo, a l'Hotel G a Sant Julià i a l'Edifici H a La Massana.

Segon.- Als efectes de facilitar la comprensió de la present resolució, la Sala seguirà l'ordre mantingut per les parts en relació a les factures que es reclamen per una i s'impugnen per l'altra i que corresponen a diferents de les obres esmentades.

Començarem, en conseqüència, per analitzar la factura que impugna la part recurrent relativa a l'Edifici F, Encamp.

Al respecte, ningú ha discutit que durant els mesos de juliol, novembre i desembre de 2014, la societat Farré va llogar una màquina perforadora a la societat Conde. De fet, la pròpia societat té reconegut (foli 80.a) que durant la seva relació mercantil havia llogat una màquina perforadora a Conde. Per causa d'aquest lloguer la part agent en la instància i avui recorreguda reclamava el pagament de dues factures, la validesa d'una de les quals, la identificada amb el número 2014032 de data 20-12-2014, per import de 512,05 EUR (foli 36) i acompanyada de l' albarà de data 18-12-2014 (foli 37), és impugnada per la part recurrent.

La recurrent afirma que en haver negat en la instància reconèixer la signatura que obra a l'albarà que acompanya la factura reclamada, estava negant el treball descrit en el mateix, la data de la seva realització i el seu preu.

La Sentència, en canvi, considera que la part demandada no nega la realitat dels treballs efectuats, ni el preu, ni les dates en què van tenir lloc, ni en seu judicial ni molt menys en la reclamació extrajudicial prèvia, i que en tot cas la correlació entre els períodes facturats i entre la numeració de les factures presentades, confirma la veracitat de la reclamació de l'agent i avui part recorreguda.

Conclusió de la Sentència d'instància que la Sala ha de compartir. Perquè malgrat no s'hagi acreditat la identitat de la persona que va signar l'albarà en qüestió, les dades objectives que envolten la seva emissió corrobora la versió de la part agent. Efectivament, l'albarà corresponent a la factura anterior efectuada en relació al mateix Edifici i pel mateix concepte però per un període diferent i que la part recurrent no impugna (foli 35), té una numeració (0252) correlativa a la que sí que impugna (0253, foli 37). Les factures són properes en el temps (la primera i no impagada -foli 34- data de 28 de novembre de 2014 i la segona i impugnada que obra la foli 36, data de 20 de desembre de 2014), i es corresponen amb el període en què ambdues parts van mantenir relacions comercials. Havent-se encara d'afegir que els arguments de part no es poden pressuposar, havent només discutit la part defenent i avui recurrent la validesa de la signatura de l'albarà sense fer cap menció al concepte pel que es reclamava ni a la resta d'elements temporals i de preu que s'hi incloïen.

En tot cas, limitar-se a negar el reconeixement de la signatura d'un albarà lliurat en el marc d'unes relacions mercantils duradores entre dues empreses constitueix un motiu d'oposició molt superficial, sobre tot quan resultava de fàcil acreditació per l'empresa que posa en dubte la signatura en qüestió.

A banda de l'anterior, el fet de què no vagi acompanyada d'una lletra de canvi no resta de cap manera veracitat a la reclamació, constituint aquest un argument perillós donat que podria arribar a comportar deixar a mans d'una de les parts d'una relació contractual la gestió de la prova de la relació mercantil, constituint, per contra, prova de la relació jurídica entre les parts el fet de què la factura anés acompanyada d'una lletra de canvi, en els casos en què així succeïa.

Tercer.- En relació a les factures generades pels treballs realitzats a l'Edifici Edifici E de Canillo

Al respecte, la part recurrent entén que la resolució d'instància ha efectuat una incorrecta valoració de la prova practicada. Considera, d'una banda, que la societat Conde va ser la primera que va incomplir les seves obligacions contractuals ja que no va acabar les obres en el termini previst, abandonant-les sense cap motiu i obligant a Farré a contractar a altres industrials per acabar-les. I, d'altra banda, que calia donar lloc a la compensació pels danys patits per Farré. S'oposa en conseqüència a la seva condemna al pagament de tota la quantitat reclamada pels treballs efectuats en l'obra esmentada.

La resolució d'instància, al respecte, considera que la societat Farré més que qüestionar la realitat dels treballs facturats, ja que tan sols s'oposa formalment al pagament de la factura número 20150003, el que fa és oposar-se al seu pagament en base a l'excepció "non adimpleti contractus" i, subsidiàriament, l'excepció de compensació del pretès crèdit que afirma ostentar amb els imports que se li reclamen.

En relació amb aquesta obra, ha restat acreditat que en data 27 de març de 2014, ambdues parts van atorgar un contracte per a l'execució de les obres i subministrament de material i maquinària -noti's aquest extrem, ja que posa de relleu que el subministrament de maquinària solia ser una part dels negocis entre els dues societats, als efectes de la factura impugnada i tractada en el Fonament Jurídic anterior d'aquesta resolució-. En tot cas, en base a aquest contracte que obra al foli 88 i ss., les parts assumien les seves respectives i recíproques obligacions, entre les que hem de destacar la continguda en el Pacte Cinquè i relativa a què Farré es reservava la facultat de supervisar l'obra contínuament i a fer saber al sots contractista en qualsevol moment la seva disconformitat total o parcial respecte de les obres que s'estiguessin executant, obligant-se el sots contractista a refer l'obra mal executada tantes vegades com fos necessari i assumint ell mateix la totalitat de les despeses de les reparacions. Pacte que, com veurem, resulta de transcendència en relació a la invocada excepció de "non adimpleti contractus."

La societat Conde va efectuar obres de pladur, pintura i revestiments d'interior i aquestes es facturaven a través de certificacions, reclamant el pagament de les següents:

Factura número 2014030 de data 28-11-2014 per import de 33.379,25 EUR (foli 38), de la qual només es va abonar la meitat de l'import, restant pendent de pagament la suma de 16.689,62 EUR. Existeix una lletra de canvi acceptada per aquest mateix import i amb data de venciment 15- 05-15, de la que la part agent i avui part recorreguda adjunta una fotocòpia (foli 48).

L'altra meitat de la factura fou degudament satisfeta a través d'una lletra de canvi acceptada amb venciment el dia 15-06-15.

Factura número 2015003 de data 20-01-15 per un import de 452,46 EUR (foli 39), que va acompanyada de dos albarans de dates 14 i 15 d'octubre de 2014 (folis 42 i 43). Al respecte, la recurrent també discutia en la instància la realitat de la signatura figurant en l'albarà i en aquesta alçada nega la realitat del treball efectuat.

Factura número 2015005 de data 30-01-15 per un import de 16.756,11 EUR (foli 44). Hi havia una primera lletra de canvi emesa i acceptada pel mateix import i venciment al 15-06-15 (foli 49) que va ser substituïda per una altra per import de 16.759,11 EUR amb data de venciment 15-01-16 (foli 50)

De la pròpia argumentació de la part apel·lant hem de deduir que les factures identificades amb els números 2014030 i 2015005 són correctes en relació a totes els seus conceptes, imports i fins i tot amb la realització correcta dels treballs efectuats, ja que van acompanyades d'una lletra de canvi acceptada que acredita, al seu propi criteri, aquests extrems. Extrems que es deriven també de la nostra jurisprudència, entre altres de la Sentència de data 31 de gener de 2012, número de rotlle 337/11: "La lletra de canvi és un document mercantil en virtut del qual, una persona (el lliurador) mana a una altra (el lliurat) que pagui una certa quantitat a l'ordre d'una tercera persona (el prenedor o beneficiari), en el lloc i temps convingut. L'acceptació de la lletra de canvi per part del lliurat equival a un reconeixement del deute pel qual el mateix s'obliga a complir l'odre de pagament al seu venciment. Per tant, el prenedor de bona fe, no es pot veure oposar cap contestació ni oposició per part del lliurat, i això, encara que el lliurat hagi pagat el deute de manera separada al lliurador." (la negreta és afegida).

Per tant, en relació a les mateixes, ni tan sols no caldria entrar a valorar la concurrència de l'excepció de "non adimpleti contractus" per ella invocada i per la que considera que no procedeix el seu abonament.

Ara bé, als efectes de donar la major resposta possible a les qüestions plantejades, afegirem que aquesta excepció la part apel·lant la fonamenta en què en no haver finalitzat Conde l'esmentada obra al temps estipulat, justificava que Farré impagués aquestes factures. Per això mira d'explicar que l'incompliment de Conde, SL és previ a l'impagament de Farré, SL. Al respecte, però, cal posar de relleu que les mateixes dates contingudes en les factures reclamades (novembre 2014 i gener 2015) evidencien que els treballs es finalitzaren amb antelació a la paralització de l'obra per causa de la intervenció de l'entitat K, que era l'encarregada del seu finançament i, fins i tot, anteriors a la data en què s'havia planificat la seva finalització (març de 2015). Per tant, aquesta excepció no pot ser d'aplicació sense que calgui analitzar al respecte els resultats de les testificals i confessió en judici de la instància, més enllà de què en tot cas el seu resultat acredita que les obres van ser aturades en dues ocasions, per causa alinea a Conde, SL.

A banda de l'anterior, encara afegirem que resta tota mena de credibilitat a aquesta invocada excepció el fet que la part defenent en cap moment durant l'execució de l'obra ni amb posterioritat, durant tot el temps transcorregut, no s'hagi queixat de què la mateixa es trobava mal executada i no hagi obligat a l'agent a refer els treballs mal realitzats, tal i com li permetia el contracte signat entre les dues parts i ens hem referit amb anterioritat.

I en relació a la imputació de l'incompliment contractual, resulta com a mínim sorprenent que Farré hagi acreditat que va poder obtenir el pertinent finançament per abonar l'obra i que en canvi, no procedís a abonar les factures adeutades a Conde, ni tan sols aquelles que no eren objecte de discussió per la seva part -no havent estat objecte de la present apel·lació-.

I aquesta realitat ens aboca a entendre que a banda de les suspensions de l'obra produïdes per factors externs a la voluntat de les parts, resulta bàsicament creïble que Conde no volgués continuar treballant-hi per no resultar-li abonades les quantitats que se li adeutaven, tal i com ella afirma.

En relació a la pretesa compensació entre crèdit recíprocs, que la part recurrent pretén que la Sala apliqui, cal referir-nos a la nostra Sentència de data 23 de desembre de 2008, rotlle número158/08, on ja vam posar de relleu "III.- La compensació prevista en el Digest 16,2,1, és un mitjà d'extensió de les obligacions en els casos en que dos subjectes són recíprocament deutors i creditors l'un de l'altre. Els crèdits i deutes que es pretenguin compensar han de ser líquids, ja que davant un deute il·líquid no és possible la compensació, com diu el Codi 4,31,14-1; i també han de ser exigibles, perquè no es pot compensar una obligació concreta, certa i vigent amb una obligació teòrica o futura. El caràcter líquid i exigible d'un deute ha d'ésser acreditat per un títol executiu, com un contracte, reconeixement de deute o condemna judicial. (...)" (la negreta és afegida).

Aplicada aquesta jurisprudència al concret cas que ens ocupa, hem de concloure que el pretès crèdit que la societat Farré pretén ostentar, no és ni líquid ni exigible, i per tant, de cap manera no podria ser objecte de compensació. I això a banda, de què tampoc s'ha acreditat de què el crèdit que la recurrent afirma ostentar, sigui exigible a la part recorreguda, ja que ja hem vist amb anterioritat que els impagaments per part de Farré foren anteriors a qualsevol incompliment de Conde.

I finalment en relació a la factura identificada amb número 2015003, quina objecció al seu pagament la part recurrent fonamentava en la instància en què la signatura obrant als albarans no corresponia a cap treballador ni responsable de Farré, tal i com ja havia fet amb l'anterior factura numerada de 2014032 i tractada en el Fonament Jurídic Segon de la present resolució, quin contingut donem íntegrament per reproduït en el cas d'aquesta factura, als efectes d'evitar repeticions innecessàries, només insistirem en què a l'igual que en el supòsit anterior aquesta factura va acompanyada de dos albarans molt detallats en relació als treballs realitzats en l'obra en qüestió, són de dos dies consecutius i del període en què ambdues empreses mantenien relacions mercantils en l'obra esmentada, remetent-nos per la resta al contingut Fonament Jurídic precendent.

Quart.- Quant l'import reclamat de 11.423,82 EUR en concepte de retorn de la retenció del 5% derivada de les certificacions emeses en l'obra de l'Edifici E de Canillo :

La part recurrent reprodueix els arguments relatius a la manca de realització dels treballs i l'obligació de la societat Farré de contractar d'altres industrials per acabar-los, extrems que no han restat acreditats no havent la part defenent en cap moment efectuat durant l'execució de l'obra ni amb posterioritat, durant tot el temps transcorregut, cap queixa en relació a què l'obra es trobés mal executada ni tampoc consta que obligués a l'agent a refer els treballs mal realitzats, tal i com li permetia el contracte signat entre les dues parts i ens hem referit amb anterioritat. Remetent-se la Sala a l'exposat amb anterioritat pel que fa al pretès abandó injustificat de l'obra per part de la societat recorreguda.

No existeix cap justificació que empari que no es procedeixi al retorn de les retencions efectuades per Farré, sobre tot després del temps transcorregut des de la realització dels treballs i la manca d'acreditació d'una eventual i injustificada inexecució o una mala execució dels mateixos.

Cinquè.- En relació a l'obligació fixada en la resolució d'instància d'abonar els interessos legals des de la data de venciment respectiu de les canvials, aquesta Sala no pot més que confirma-la. Tal i com hem avançat en el Fonament Jurídic Tercer.- una lletra de canvi acceptada obliga al lliurat a abonar-la a la data del seu venciment. I malgrat és cert que al març de 2015 es va intervenir K, també és cert ja que així ho ha acreditat Farré que la mateixa al 31 de març de 2015 ja disposava de finançament per poder continuar les obres i efectuar els pagaments. Tot i així no ho va fer, malgrat els venciments de les lletres de canvi anaven des del 15 d'octubre de 2015 fins al 15 de gener de 2016.

I tot i que certament de dues de les canvials se n'adjuntà fotocòpia, la part recurrent no nega la seva realitat ni el deute que porten incorporat de forma subjacent. Només afirma que la part recorreguda no va fer res per poder-les cobrar, extrem que no només no resulta creïble, sinó que tampoc no s'ha pogut demostrar. L'únic acreditat és que el lliurat no les va abonar a venciment i, per això, els interessos legals s'han de computar a partir de les dates del venciment respectius de les mateixes, tal i com fou resolt en la instància.

Sisè.- La íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat comporta la imposició a la part recurrent de les costes generades en aquesta alçada, en mèrits del principi del venciment objectiu previst al Codi 7,51,5.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Farré contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de febrer de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR a la part apel·lant el pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.