• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 193/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 22 octobre 2021)

Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'ECLI ont été relevés dans le texte de la décision.

Faits et procédure

Par aute du 10 juin 2021, le Tribunal de Corts d'Andorre a ordonné le comís, au profit de l'État andorran, des soldes de plusieurs comptes bancaires ouverts auprès d'établissements andorrans, ainsi que d'une cartera d'inversió liée à l'un de ces comptes. Les titulaires sont M. Zapata et Mme Herrera. Les soldes créditeurs sont respectivement de 154 390,48 EUR, 4 088,91 EUR et 89 859,01 EUR, avec les intérêts légaux échus.

Cette mesure s'inscrit dans l'exécution d'une sentence de la Section dixième de l'Audiencia Provincial de Barcelone du 25 janvier 2018, confirmée par la Sala Segunda du Tribunal Supremo espagnol le 24 octobre 2019. Ces décisions condamnent M. M. et Mme C. comme auteurs d'un délit de blanchiment de capitaux. Le tribunal andorran donne suite à une commission rogatoire internationale en application des articles 36, 38 et 39 de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal du 29 décembre 2000.

Les défenses de MM. Zapata et Mme Herrera ont interjeté appel, respectivement le 2 juillet 2021 pour le premier. Elles contestent deux points. D'une part, la provenance délictueuse des fonds ne serait pas établie, dès lors que les intéressés disposaient de revenus licites. D'autre part, la condition de la double incrimination ne serait pas remplie : les actes de blanchiment localisés en Andorre entre 1998 et 2003 ne seraient pas constitutifs d'un délit de blanchiment selon le droit andorran de l'époque, et l'autoblanchiment aurait été dépénalisé entre 2005 et 2015. Le Ministère fiscal conclut à la confirmation de l'aute, en soulignant la nature in rem et accessoire de la mesure de comís.

Question de droit

La Sala Penal devait déterminer si la condition de double incrimination posée par l'article 4.d) de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal était satisfaite. Plus précisément, il s'agissait de savoir si l'appréciation de cette condition devait porter sur chacun des actes de blanchiment localisés en Andorre, pris isolément, ou sur l'infraction de blanchiment considérée dans son ensemble.

Une question subsidiaire portait sur l'incidence de la dépénalisation temporaire de l'autoblanchiment (Codi penal de 2005, dans sa rédaction initiale, jusqu'à la Llei 10/2015 du 16 juillet) sur la qualification des faits.

Solution et dispositif

La Sala Penal rejette les appels et confirme l'aute. Le dispositif est ainsi rédigé (traduction de l'auteur à partir du catalan) :

Advocat: Sr. Olmo

Sra. Herrera

Advocada: Sra. Manzanares

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-dos d'octubre de dos mil vint-i-ú.

En els recursos d'apel·lació interposats contra l'aute dictat per Tribunal de Corts en data 10 de juny de 2021, en la causa de referència, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que per Aute de data 10 de juny de 2021, el Tribunal de Corts acordà:

"El comís en favor de l'Estat andorrà de l'import dels comptes bancaris xxx, sota la denominació ES xxx, titularitat de Zapata, en el que consta un saldo creditor de 154.390,48 EUR, i xxx, sota la denominació ES xxx, titularitat d'Herrera, en el que consta un saldo creditor de 4.088,91 EUR, així com de la cartera d'inversió, sota la denominació ES xxx VR4E, vinculada al primer dels comptes indicats, en la que consta un saldo de 89.859,01 EUR, tots ells de l'entitat ORG_0, junt amb els interessos legals que hagin devengat dites sumes"

II.- RESULTANT: que en data 2 de juliol de 2021 la defensa del Sr. Zapata formula recurs d'apel·lació, exposant que no pot compartir en absolut la conclusió que adopta el Tribunal de Corts perquè no es pot presumir que tots els fons derivin del delicte de tràfic de drogues o que aquest delicte hagi contaminat tots els fons, per quan el seu defensat ha estat condemnat per altres delictes que no poden ser susceptibles de blanqueig al Principat.

Considera a més, que el requisit de la doble incriminació no concorre perquè els actes de blanqueig, que es declaren provats que van ser comesos a Andorra entre els anys 1998 i 2003, no serien constitutius d'un delicte de blanqueig segons la legislació andorrana.

III.- RESULTANT: que la representació lletrada d'Herrera també formula recurs d'apel·lació en entendre que no es pot presumir que tots els diners dipositats a Andorra provindrien d'un sol i únic delicte de tràfic de drogues, per quan el Sr. M. i per conseqüència la seva defensada, va estar condemnat per un delicte de blanqueig en base a altres delictes no susceptibles de dita tipificació a Andorra en aquell moment.

Que tant la seva defensada, la Sra. C. com el Sr. M., disposaven també de feines lícites per les quals rebien una remuneració i no es pot concloure que tots els fons dipositats a Andorra pel marit de la seva defensada siguin indubtablement d'origen delictiu, per tant la petició de comís no pot prosperar en aplicació del principi in dubio pro reo.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa als recursos formulats i interessa la confirmació de l'aute objecte de recurs.

Entén que el procediment de reconeixement de les resolucions de comís ho és, sense la possibilitat de reforma o modificació dels fets en què es basa La resolució estrangera, i la seva natura respon a la condició d'acció in rem tota vegada que el comís no és una pena sinó una conseqüència accessòria del delicte.

V.- RESULTANT: que tant la representació lletrada del Sr. Zapata com de la Sra. Herrera es ratifiquen en els seus escrits de recurs d'apel·lació, tot sense oposar-se al recurs de l'altre.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació lletrada de Zapata i la d'Herrera impugnen la decisió del Tribunal de Corts d'acordar el comís dels saldos existents en els comptes bancaris i en la cartera d'inversió especificats en la part dispositiva de la resolució.

La decisió d'acordar el referit comís s'ha adoptat pel Tribunal de Corts en execució del comís decretat en la sentència dictada per la Secció Desena de l'Audiència Provincial de Barcelona de data 25 de gener de 2018, confirmada per la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol de data 24 d'octubre de 2019, en la qual es condemna al Sr. M. i a la Sra. C. com autors d'un delicte de blanqueig de capitals, donant compliment a la Comissió Rogatòria Internacional emesa pel tribunal espanyol,- en aplicació dels articles 36, 38 i 39 de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal de 29 de desembre del 2000.

Tal com s'exposa en la resolució recorreguda, d'acord amb l'article 36 de l'esmentada Llei de cooperació penal internacional, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals són executòries al Principat, pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l'estranger que es trobin en territori andorrà, i l'article 38 segon paràgraf de la mateixa llei, impedeix que la decisió de comís acordada per l'autoritat judicial estrangera pugui ser revisada per l'andorrana.

Per això, la competència del Tribunal de Corts, com a òrgan judicial a qui s'encomana l'execució del comís, es limita a comprovar en el cas enjudiciat que la sentència que acorda el comís sigui ferma i executiva, circumstància que no resulta qüestionada, i que es compleixi el requisit de la doble incriminació establert a l'article 4.d) de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal, requisit aquest que la part recurrent considera que no concorre.

II.- CONSIDERANT: que l'article 4.d) de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal supedita l'ajuda judicial demanada a "Que tots els delictes sobre els quals es basa la comissió rogatòria siguin penalment castigats per la llei andorrana com a delicte".

La part recurrent considera que el requisit de la doble incriminació no concorre perquè els actes de blanqueig, que en la sentència dictada per la Secció Desena de la Audiència Provincial de Barcelona es declara provat que van ser comesos a Andorra entre els anys 1998 i 2003, no serien constitutius d'un delicte de blanqueig segons la legislació andorrana.

D'una banda, es considera que els diners dipositats en els bancs andorrans no pot determinar-se que només provinguessin del delicte de tràfic de drogues comés pel Sr. M., sinó que podien constituir els guanys d'altres delictes diferents d'aquest i dels de terrorisme, proxenetisme, segrest i venda il·legal d'armes, els quals eren els únics susceptibles de constituir delicte base del delicte de blanqueig entre els anys 1998 i 2003, segons l'article 145 del Codi Penal vigent en aquelles dates.

D'altra banda, es sosté també la manca de tipicitat a Andorra dels actes de blanqueig perquè la reforma portada a terme per la Llei 9/2005, del 21 de febrer qualificada del Codi Penal, en vigor des del 23 de setembre del 2005, va destipificar l'autoblanqueig, el qual no va a tornar a ser delictiu fins la modificació del Codi Penal realitzada per la Llei 10/15 de 16 de juliol, vigent des del 6 d'agost del 2015.

La Sala considera que la part recurrent parteix d'un concepte erroni del requisit de la doble incriminació, establert en la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal. Així, en aquest cas, no es tracta d'analitzar exclusivament si els fets que en la sentència espanyola es declara provat que van ser comesos a Andorra, serien considerats constitutius d'un delicte de blanqueig pels tribunal andorrans, si haguessin de jutjar-los aquests, sinó si el delicte de blanqueig en el seu conjunt, que es declara comés pels recurrents, el qual es compon d'una sèrie de activitats realitzades entre els anys 1998 i 2010, destinades a introduir en el circuit econòmic legal els guanys obtinguts pel Sr. M. en l'activitat delictiva realitzada durant els anys 1990 a 2010, també seria constitutiu d'un delicte de blanqueig a Andorra.

La resposta, compartint el criteri del Tribunal de Corts, ha de ser positiva ja que els beneficis econòmics obtinguts pel Sr. M. de la seva activitat delictiva, i que van ser objecte de blanqueig, provenien la major part d'ells, d'un delicte de tràfic de drogues, i aquest delicte sempre ha constituït a Andorra un delicte base del delicte de blanqueig.

Les actuacions encaminades a donar una aparença de licitud als beneficis econòmics d'aquesta activitat delictiva, constituïen i constitueixen un delicte de blanqueig a Andorra i, per això, el delicte en què es basa la comissió rogatòria emesa pel tribunal espanyol, també és delicte a Andorra i s'ha de procedir al comís de les quantitats ingressades en els comptes andorrans titularitat dels recurrents, acordat en la sentència.

III.- CONSIDERANT: En relació a l'autoblanqueig, és cert que el Codi Penal del 2005 en la seva primitiva redacció i fins a la modificació introduïda per la Llei 10/15 de 16 de juliol, va destipificar l'autoblanqueig. Succeeix però, que en la sentència espanyola es condemna com a autors del delicte de blanqueig al Sr. M. i a la Sra. C. i que aquesta no va participar en les activitats delictives origen dels diners blanquejats i va actuar conjuntament i d'acord amb el Sr. M. en els actes de blanqueig, els verificats a Andorra inclosos, tenint en compte que en la sentència es declara provat que el Sr. M. va traslladar a Andorra els diners amb la cooperació de la seva esposa, de forma que en cap cas ens trobem en un supòsit d'autoblanqueig.

Però és que inclús des de la perspectiva de la part recurrent, tenint en compte la naturalesa de delicte permanent que té a Andorra el delicte de blanqueig, en la seva modalitat de possessió -mediata o immediata- de fons o béns generats per l'activitat delictiva, de forma que el delicte és comés mentre es troben en l'àmbit de disposició del seu autor, es compliria el requisit de la doble incriminació.

Així, en la sentència dictada per la Secció Desena de la Audiència Provincial de Barcelona, en el setè fet provat consta que el compte de gestió de fons d'inversió obert a l'entitat xxx va ser bloquejat per aute de 23 de desembre de 2015 del Jutjat d'Instrucció nº 33 de Barcelona i els comptes amb denominació ES xxx, ES xxx, oberts a l'entitat ANDBANK, i la cartera d'inversió, sota la denominació ES xxx VR4E vinculada al primer dels comptes indicats, van ser bloquejats per aute de 15 de maig del 2017 de la Secció Desena de l'Audiència Provincial de Barcelona. L'execució de les mesures de bloqueig van ser acordades per autes de la Secció d'Instrucció Especialitzada núm. 1 de la Batllia d'Andorra, de data 18 de febrer del 2018 pel que fa a la cartera d'inversió oberta a l'entitat xxx i per aute de 9 d'agost del 2018 pel que fa els comptes de l'entitat ANDBANK i la cartera d'inversió.

Mentre els recurrents van poder disposar dels diners, el delicte de blanqueig s'estava cometent i, per tant, decaurien totes les objeccions respecte als delictes base del blanqueig i l'autoblanqueig, en las què la part recurrent sustenta la inexistència de la doble incriminació.

El comís va ser correctament acordat i el recurs d'apel·lació, per tot el que s'ha exposat, ha de ser desestimat.

IV.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a les parts apel·lants les despeses processals causades en aquesta segona instància.

Decisio

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM:

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions lletrades de Zapata i Herrera, contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 10 de juny de 2021.

Confirmar l'aute objecte de recurs d'apel·lació.

Condemnar als recurrents al pagament de les costes processals causades pels recursos.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .