• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 29 octobre 2021 (ROJ : ATSJAD 223/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:223A)

Note de méthode : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie dans la demande étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est A042/21 et le numéro d'origine 1000062/2020.

Faits et procédure

La société Coll, assureur, a indemnisé à hauteur de 23 424,20 EUR les dommages causés par une mauvaise pose d'un parquet, pour le compte de son assurée, la société Barberá. Estimant que ce sinistre résultait de la faute de la société Galan, sous-traitante, et de l'absence de contrôle de M. Palomo, direction facultative des travaux, elle a agi contre Galan, la société Raya, M. Palomo et la société D, par une action de répétition, afin d'obtenir leur condamnation solidaire au remboursement de la somme versée, majorée des intérêts légaux et des dépens.

Le 2 novembre 2020, avant toute contestation au fond, Galan a sollicité la mise en cause (crida en causa ou litis denuntiatio) de Barberá, qu'elle présentait comme ayant donné des instructions déterminantes dans l'exécution des travaux. La société Coll s'est opposée à cette demande, soutenant que son action ne visait que les auteurs directs du dommage et que sa propre responsabilité, comme celle de son assurée, était déjà réglée.

Par un Aute du 25 novembre 2020, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande de Galan et mis à sa charge les dépens de l'incident, exigibles à l'issue de la procédure. Galan a interjeté appel le 16 mars 2021. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (TSJ) d'Andorre a statué par un Aute du 29 octobre 2021, après avoir rejeté, le 1er septembre 2021, certaines demandes probatoires.

(Les noms des parties et les mentions « Aute » figurant dans le texte source sont reproduits tels quels. Le texte ne précise pas les motifs exacts du premier juge au-delà de ceux rapportés ci-dessus.)

Question de droit

La question posée était de savoir si une partie défenderesse à une action de répétition, exercée par l'assureur qui a indemnisé son assurée, peut appeler en garantie cette assurée, alors que le droit andorran ne prévoit pas expressément cette institution. Il s'agissait, en somme, de déterminer si la mise en cause est justifiée lorsque le tiers appelé est lié aux faits dommageables sans être, à ce stade, défendeur à l'action principale.

Cette question supposait préalablement de qualifier l'action exercée par l'assureur. Le Tribunal devait déterminer s'il s'agissait d'une action subrogatoire, qui emprunte les droits de l'assuré contre le responsable, ou d'une action de répétition, fondée sur le seul paiement de l'indemnité.

Solution et dispositif

Le Tribunal a infirmé l'Aute de première instance et admis la mise en cause de Barberá. Il a également mis les dépens de première instance à la charge de Coll et n'a prononcé aucune condamnation aux dépens d'appel.

Le dispositif est reproduit ci-dessous dans sa langue originale (catalan) et dans une traduction française fidèle :

Apel·lat: Coll

Representant: Sr. Roda

Advocat: Sr. Araujo

Apel·lat: Raya

Representant: Sra. Pombo

Advocat: Sr. Cano

Apel·lat: Sr. Palomo i D SA

Representant: Sra. Yuste

Advocat: Sra. Téllez

TSJC.- 0000042/2021 ORIGEN: 1000062/2020 - 00

NIG: 5300542120200000945

OBJECTE: Crida en garantia

AUTE 239-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 21 de setembre de 2020, la representació processal de la companyia Coll interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment civil ordinari contra la societat Galan, contra la companyia Raya, contra el senyor Palomo i contra la companyia D, tot sol·licitant la seva condemna solidària a satisfer-li la suma de 23.424,20 EUR, majorada amb els interessos legals des de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes processals, incloent els honoraris d'advocat, procurador i perit. La companyia agent, quant asseguradora de la societat Barberá, havia satisfet l'import esmentat en concepte de reparació dels danys causats per la mala col·locació del parquet per part de, al seu entendre, la societat Galan, subcontractada per la seva assegurada i sense el degut control i supervisió per part del senyor Palomo, direcció facultativa.

2.- El dia 2 de novembre de 2020 i sense contestar el fons de la demanda articulada de contrari, la representació processal de la societat Galan efectuà sol·licitud de crida en causa o litis denuntiatio de la societat Barberá. Fonamentava la seva petició en la pretesa responsabilitat d'aquesta darrera societat en la producció del sinistre en haver donat instruccions a Galan, quant a contractada seva, que no subcontractada, per l'execució d'una part dels treballs que van donar lloc al mateix.

3.- Havent-se donat trasllat d'aquesta petició a les restants parts del procés, les representacions processals del senyor Palomo i de les societats D i Raya no s'hi oposaren mentre que la representació processal de la societat agent s'hi oposà en considerar que exercitava una acció de repetició contra els autèntics i directes responsables del sinistre, quin pagament ella havia assumit per compte de la seva assegurada, a la que evidentment no considerava responsable en la producció del mateix, però que en tot cas la seva eventual responsabilitat ja havia estat assumida per l'asseguradora agent.

4.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, en data 25 de novembre de 2020 dictà Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer.- No donar lloc a la crida en garantia sol·licitada per la part codefenent Galan, en relació a Barberá

Segon.- S'imposen les costes de la present petició a la part codefenent Galan que tan sols seran efectives i reclamables a la fi del present procediment".

5.- En data 16 de març de 2021, la representació processal de la societat agent interposà recurs d'apel·lació contra l'Aute suara referenciat en base, en síntesi, a què la societat Barberá va tenir una inqüestionable intervenció en els fets d'autes, que la manca de responsabilitat de l'assegurada de la societat agent en la producció dels fets d'autes és una simple opinió, essent plenament ajustada a dret la seva intervenció en el plet donat que cal valorar també la seva eventual responsabilitat en els fets d'autes, i que l'acció de repetició exercida per l'asseguradora no ha d'impedir la crida en garantia del seu assegurat; tot sol·licitant l'estimació de la seva pretensió i la condemna en costes de les dues instàncies a la societat agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Les representacions processals de les companyies Raya i D i del senyor Palomo no s'oposen a la petició del recurrent, sotmetent-se la primera al millor criteri del Tribunal. En canvi, la representació processal de la Coll, s'hi oposa en base, en síntesi, a què la responsabilitat en què hagués pogut incórrer Barberá front a tercers per causa del sinistre d'autes, ja fou assumida per ella mateixa i la seva assegurada, reclamant l'asseguradora el rescabalament de la part per ella assumida als responsables del perjudici produït, essent aquest l'únic objecte del procés. I afegint encara que ella mateixa ha demanat l'acumulació a la causa 10000062/2020 dels autes instats per Barberá contra A (número 7000212/2020) i dels referenciats amb el número 100106/2020 instat per A contra Barberá, tot afirmant que d'estimar-se aquesta acumulació, totes les parts participarien del mateix procediment.

7.- Per Aute de data 1 de setembre de 2021 es va desestimar les pretensions probatòries de les representacions processals de les societats Galan i Coll.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte dels presents autes referenciats amb el número 1000062/2020 és l'exercici de l'acció de repetició de la companyia Coll contra les societats Galan, la companyia Raya, la companyia D, i contra el senyor Palomo, reclamant-los de forma solidària el rescabalament de la quantitat de 23.424,20 EUR que l'agent va abonar per causa del sinistre d'autes i per compte de la seva assegurada Barberá, en considerar-los els directes i autèntics responsables del sinistre.

I és en el marc del mateix que la societat Galan ha sol·licitat la crida en causa de la societat Barberá.

Segon.- L'acció de repetició exercida per la part agent -segons ella mateixa afirma i la resolució d'instància recull- comporta la prèvia determinació de l'eventual responsabilitat dels diferents participants en l'obra que va donar lloc al sinistre.

Així, en la Sentència de data 23 de desembre de 2015, rotlle número TSJC-166/2015, vam dir: "En el present cas, l'acció que s'exercita no és una acció subrogatòria en responsabilitat extracontractual en contra de la companyia asseguradora del responsable del dany, sinó sense dubte una acció de repetició, doncs la pretensió de la part actora és fer reconèixer el dret de crèdit al seu favor en contra del responsable del sinistre i obtenir el reembossament dels imports que ha pagat al seu assegurat.

En efecte, ja hem pogut precisar en la nostre sentència 268/14 del 13-01-2015 la diferència entre l'acció subrogatòria en responsabilitat extracontractual i l'acció de repetició entre companyies d'assegurances. Si és clar que en ambdós casos la companyia agent exerceix els drets de l'assegurat perquè aquest li va cedir, en la primera, la companyia s'adreça al responsable del sinistre i eventualment a la seva companyia per tal d'exercitar l'acció de la que el seu assegurat disposava (assumint la posició del seu propi assegurat i devent suportar les mateixes excepcions), mentre que en l'acció de repetició actua pel sol fet d'haver pagat la indemnització."

En conseqüència, amb independència de l'opinió o acords privats a què hagin pogut arribar la part agent i la seva assegurada, als efectes de què es pugui establir les responsabilitats reals del sinistre, la Sala no veu inconvenient en què es doni lloc a la crida en causa interessada per la societat Galan. I això perquè, d'una banda, consta acreditada la relació entre les societats Barberá i Galan amb vinculació en la realització de l'obra que va donar lloc al sinistre. Vinculació que caldrà concretar en el marc del judici als efectes de determinar les diferents responsabilitats en la seva execució, que només dependrà de la real participació de cadascuna en la seva realització, sense perjudici dels acords que entre algunes s'hagin pogut dur a terme, ja sigui per motius comercials o altres.

D'altra banda, i sense perjudici del resultat de l'acumulació de procediments que les parts hagin o puguin sol·licitar, resulta beneficiós per totes que en el mateix litigi es trobin presents totes les parts que hagin pogut tenir a veure amb el resultat danyós, evitant-se així sentències contradictòries.

Precisament, respecte de la crida en garantia, la Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se, com per exemple en la Sentència de data 17 de març de 2016, rotlle número 439/2015: "En primer lloc, quant al fonament de la institució de la crida en garantia, hem de reproduir les consideracions segons les qual "Aquesta Sala ha manifestat, de forma reiterada (TSJC.-123/14 de data 17- 07-14), que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídic i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part." En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC.-320/13 de data 28-02-14, TSJC.-055/13 de data 21-05-13, i TSJC.-153/13 de data 17-12-13).

En segon lloc, quant a l'abast de la crida en garantia, molt recentment (TSJC.-124/15 del 27 d'octubre del 2015), en relació a la qüestió de si pot ser condemnat en la sentència el cridat quan la part agent no ha dirigit la seva pretensió en contra seva, hem pogut fixar doctrina de la Sala i precisar que "...aquesta possibilitat de ser cridat per evitar un plet posterior entre una part del primer litigi i un tercer en un altre litigi no significa que la part cridada en el primer pugui ser condemnada davant les pretensions de la part agent que no ha volgut en cap moment dirigir la seva demanda en contra del cridat. Aquest s'incorpora al procés a instància de la part demandada i ocupa també aquesta posició en el procés de manera formal però de manera material perquè qui determina l'acció i els seus destinataris dins el procés és la part agent i si aquesta no vol ampliar la seva demanda contra el cridat està plenament en el seu dret. No es pot oblidar que el procés civil es regeix pel principi dispositiu i d'aportació de part i això fa que el tercer cridat al procés no pugui convertir-se en demandat en sentit material i haver de suportar en el mateix litigi una condemna, ni parcial ni total en lloc del demandat que l'ha fet cridar.

I d'aquesta manera la crida en garantia haurà permès: 1) que el tercer pugui tenir interès en defensar-se amb total plenitud i armes de les imputacions que el demandat li deriva; 2) que la decisió judicial sobre la responsabilitat del cridat encara que no pugui ser condemnat, pugui ser matèria de cosa jutjada en un plet posterior entre el cridant i el cridat; 3) que en litigi posterior -si s'arriba a interposar- no es pugui concloure de manera contradictòria amb el primer litigi i d'aquesta manera es reforça la seguretat jurídica.

A aquesta mateixa conclusió sobre els efectes i la funció de la crida en garantia han arribat els ordenaments jurídics del nostre entorn. Per tant, hem de concloure que la crida en garantia no permet la condemna ni l'absolució del cridat en el litigi encara que se'l consideri responsable o coresponsable dels efectes que ha denunciat la part agent i així es digui de manera expressa. Aquest pronunciament adquirirà categoria de cosa jutjada en un eventual plet posterior entre el cridant i el cridat, cosa que fàcilment podrà evitar el litigi posterior."

Tercer.- En conseqüència, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació interposat i la revocació de l'Aute d'instància amb imposició de les costes a la representació processal de la Coll en mèrits del principi del venciment objectiu.

Quart.- L'estimació del recurs comporta que no s'hagi d'efectuar especial pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Galan contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de novembre de 2020, que revoquem en el sentit d'admetre la crida en causa sol·licitada i que afecta a la societat Barberá i imposar les costes generades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a la representació processal de la Coll.

Segon.- No fer especial imposició de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre Aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.