• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD, Civil, 30 novembre 2021 (ROJ : STSJAD 312/2021)

Note de méthode : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie dans les métadonnées étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans l'en-tête de la décision elle-même (Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, Sala Civil, recours n° 107/21).

Faits et procédure

Une mère a introduit, le 17 octobre 2017, une demande de séparation matrimoniale à l'encontre du père. Elle sollicitait notamment l'attribution de la garde et de la tutelle de l'enfant mineur, le maintien de l'autorité parentale partagée, un régime de visites progressif à l'égard du père ainsi qu'une pension alimentaire de 450 euros mensuels. Le père a conclu, le 5 décembre 2017, à une pension de 150 euros mensuels et à un régime de visites élargi.

Par sentence du 1er septembre 2020, le Batlle (juge unipersonnel de première instance) a prononcé la séparation, attribué la garde à la mère, fixé un régime de visites échelonné dans le temps en fonction de l'installation du père et établi une pension de 250 euros mensuels, révisable annuellement selon l'IPC. Les dépenses extraordinaires ont été réparties par moitié.

La mère a interjeté appel. Elle demandait que les visites paternelles soient supervisées par le Servei de Trobada Familiar (STF), qu'elles soient progressivement étendues selon l'évolution du lien, et que la pension soit portée à 400 euros, qu'elle consentait toutefois à ramener à 300 euros pendant la durée de la crise économique. Le père s'opposait à l'appel. Le ministère public s'opposait partiellement, estimant que la pension de 250 euros était adéquate mais qu'un régime de visites supervisé et progressif s'imposait.

Par décision du 23 septembre 2021, la Sala a admis partiellement les moyens de preuve de l'appelante, notamment une note informative du STF datée du 5 février 2021 et un écrit du père reconnaissant résider au Portugal. La décision n'indique pas l'existence d'une expertise distincte sur ce point au-delà de ces éléments.

Question de droit

La juridiction devait trancher trois questions :

1. Le montant de la pension alimentaire : 250 euros, comme fixé en première instance, ou un montant supérieur, au regard des ressources du débiteur (environ 1 000 euros mensuels, non contestés) et de l'absence de résidence du père en Principauté ?
2. La qualification de certaines dépenses : une prise en charge dentaire spécifique (hyperminéralisation) et les séances de psychologue suivies par l'enfant peuvent-elles être regardées comme des dépenses extraordinaires, réparties entre les parents ?
3. La modalité d'exercice des relations personnelles : le régime de visites doit-il être supervisé, et, dans l'affirmative, sur quel fondement ?

Solution et dispositif

Sur la pension, la Sala retient un montant de 300 euros mensuels. Elle rappelle sa jurisprudence selon laquelle la fixation d'une pension repose sur le binôme besoins de l'enfant / possibilités du débiteur, sous réserve d'un minimum vital du débiteur. Elle cite une estimation des besoins ordinaires d'un mineur entre 600 et 800 euros mensuels, qui ne doit pas être intégralement mise à la charge du parent non gardien, le parent gardien supportant lui-même une part des dépenses. Elle précise que le montant de 300 euros n'est pas lié à la crise économique invoquée par l'appelante, mais qu'il est, à la date de la décision, suffisant ; toute modification, en cas d'amélioration de la situation du débiteur, relèvera d'une procédure de révision.

Sur les dépenses de santé et de psychologie, la Sala, bien que la décision de première instance ne se soit pas prononcée sur ce point, procède

Apel·lat: Sr. Moliner

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sra. Criado

Part : MINISTERI FISCAL

OBJECTE: SEPARACIÓ: import pensió d'aliments i modalitat d'execució de les visites paternofilials

SENTÈNCIA 201-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 17 d'octubre de 2017, la senyora Hoyos interposà demanda de separació matrimonial contra el senyor Moliner, tot sol·licitant: la declaració de separació matrimonial definitiva i dispensa de convivència; l'atorgament de la guarda i custòdia del fill menor comú a la senyora ENTITY_4; el manteniment de la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors; en relació al règim de visites del pare amb el menor demanava que fins que el menor tingués 4 anys el pare el podria recollir en el seu dia de festa setmanal a la sortida de l'escola i retornar-lo a l'escola bressol a les 18h, o a casa de la mare a les 21h00 a través de la mare i/o germà de la senyora Hoyos. Subsidiàriament acceptava el mateix règim fixat per l'Aute de mesures provisionals i consistent en què el pare pogués gaudir de la companyia del seu fill dos dies entre setmana en horaris de tarda, essent aquells en què el pare disposava de jornada partida havent de comunicar- li a la mare amb una antelació mínima de 7 dies, i havent de recollir al menor de l'escola bressol i retornar-lo a casa de la mare a les 18h00 a través del seu germà o de l'àvia materna, en els dies en què el pare disposés de jornada laboral partida, podent també el pare gaudir de la companyia del seu fill el seu dia festiu, que era els dimecres, havent-lo de recollir a la tarda a la sortida de l'escola bressol i retornar-lo a la mateixa escola el dia següent al matí. Respecte a les vacances escolars de Nadal acceptava el règim proposat en l'Aute de mesures provisionals i consistent en què ell el tindria en la seva companyia des del dia 31 de desembre a les 21h00 i fins a la vigília de tornada a classe a les 20h00 els anys parells, a la inversa els senars i tenint-lo la mare en al seva companyia la resta de dies. Pel que respecta a les vacances d'estiu, sol·licitava que el menor estès en companyia de cada progenitor durant una setmana amb pernocta els dimecres i havent-lo de recollir de casa de la mare a les 10h00 i retornar-lo a les 21h00 la resta de dies. Pel que respecta a les vacances de Setmana Santa, Carnestoltes i els dies de les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor i del propi menor, la mare acceptava el que es va fixar en l'Aute de mesures provisionals. Pel que fa a la setmana de vacances fora dels períodes establerts, aquesta es repartiria entre ambdós. Igualment sol·licitava que en cas de marxar fora del Principat, s'hauria d'avisar a l'altre progenitor, facilitant adreça i número de telèfon de contacte i que el progenitor que tingués en companyia al fill, en general, havia de permetre el seu contacte amb l'altre progenitor.

A partir dels 4 anys i sempre que el pare hagués demostrat la seva habilitat per tenir cura del menor als serveis d'assistència socials: el pare podria tenir al menor un dia entre setmana des de la sortida de l'escola i fins a les 21h00, i els dimecres des de la sortida de l'escola o activitat anàloga amb pernocta, podent-lo retornar al dia següent a l'escola. Així com els caps de setmana alterns de les 10h a les 21h i la resta de vacances com les proposades fins als 4 anys.

A partir dels 5 anys: un dia entre setmana a la sortida de l'escola fins a les 21h00 i els dimecres des de la sortida de l'escola o activitat anàloga amb pernocta, podent-lo retornar al dia següent a l'escola. Així com els caps de setmana alterns, amb pernocta, retornant-lo els diumenges a les 21h00. Les vacances escolars per meitats amb pernocta.

Sol·licitava també una pensió d'aliments per un import de 450 EUR mensuals i l'abonament de les despeses extraordinàries entre els progenitors per meitats. Així com la confirmació dels altres extrems continguts en l'Aute de mesures provisionals i als que no s'havia referit de forma expressa, tot demanant també que no s'efectués especial imposició de costes.

2.- En data 5 de desembre de 2017, el senyor Moliner contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la declaració de separació definitiva, el manteniment de la pàtria potestat compartida entre els progenitors i l'atribució de la guarda i custòdia a la mare. En relació al règim de visites al seu favor, sol·licitava que en període escolar, el dia festiu del pare, aquest recolliria al menor a l'escola bressol, pernoctant amb ell i retornant- lo a l'escola al dia següent; i en les setmanes en què el pare disposés de torn de matí o de jornada partida, aquest el recolliria a l'escola tot retornant-lo a les 20h00 al domicili matern.

En relació a les vacances, estava d'acord en mantenir el règim fixat per l'Aute de mesures provisionals, tot sol·licitant una introducció progressiva de les pernoctes, havent de ser valorada per un tècnic.

Es mostrava d'acord amb les peticions de la progenitora en relació a les estades del menor fora del Principat i que els pares facilitessin sempre el contacte amb el menor.

Sol·licitava que se li imposés una pensió d'aliments d'un import de 150 EUR mensuals, i que les despeses extraordinàries fossin repartides per meitats, així com la confirmació de la resta del contingut de l'Aute de mesures provisionals al que no s'hagués referit expressament.

3.- En data 1 de setembre de 2020, l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada per la Sra. Hoyos contra el Sr. Moliner, havent de declarar la separació matrimonial dels consorts ans referits, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni per ells contret en el seu dia, adoptant les següents mesures reguladores:

La pàtria potestat del menor Somoza serà compartida entre ambdós progenitors.

S'atribueix a la mare la guarda i custòdia del menor.

Fixar el següent règim de visites a favor del pare:

. Mentre el pare no ostenti un règim de visites adequat a les necessitats de l'infant:

El progenitor gaudirà de la companyia del menor durant dues hores els dissabtes al matí de les 10.30 hores fins a les 12.30 hores, i una altra hora un dia intersetmanal, preferentment el dia festiu del progenitor, i en cas de desavinença o altra circumstància que impedeixi realitzar la visita el dia festiu del progenitor, serà el dimecres de la sortida de l'escola fins les 19.00 hores, havent-se de realitzar l'intercanvi al Punt de Trobada Familiar. Dites visites setmanals es veuran interrompudes si durant el període de vacances escolars la progenitora marxa de vacances fora del Principat d'Andorra amb el menor.

. En el moment en què el progenitor acrediti que ostenta un habitatge adequat per cobrir les necessitats del menor, el règim de visites es fixarà de la següent manera:

Durant els primers tres mesos, temps en el qual els vincles entre pare i fill s'hauran de reforçar:

En aquest període, el progenitor gaudirà de la companyia del menor durant els dissabtes i diumenges, de caps de setmana alterns, sense pernocta, de les 10.00 hores a les 19.00 hores, havent-se de fer intercanvi al STF, i una altra hora un dia intersetmanal, preferentment el dia festiu del progenitor, i en cas de desavinença o altra circumstància que impedeixi realitzar la visita el dia festiu del progenitor, serà els dimecres de la sortida de l'escola fins a les 19.00 hores, havent-se de realitzar l'intercanvi al Punt de Trobada Familiar.

Passats tres mesos, i sempre i quan no s'acrediti que la relació entre pare i fill no és adequada, el règim s'establirà com segueix:

Els caps de setmana alterns, el pare gaudirà de la companyia del seu fill, des de divendres a la sortida de l'escola fins diumenge a les 19.00 hores. L'intercanvi del diumenge, mentre resti vigent l'ordre d'allunyament es realitzarà al STF.

Pel que respecta a les vacances escolars del menor i a comptar del moment en què el progenitor disposi de domicili adequat:

Respecte Nadal, des del darrer dia d'escola al 31 de desembre a les 20 hores els anys parells el menor passarà les vacances amb la mare i des del dia 31 a les 21 hores fins a la vigília de la tornada a classe a les 20 hores amb el pare, i a la inversa els anys senars.

Respecte a Setmana Santa, des del darrer dia d'escola fins el Diumenge de Resurrecció a les 21 hores els anys senars amb la mare. I de dilluns després de Resurrecció a les 09h00 i fins a la vigília a la tornada a classe a les 21 hores al pare, i a la inversa els anys parells.

Pel que respecta a les vacances d'estiu, aquestes es repartiran per meitats en períodes de quinze dies, de juliol i agost. Els anys senars el pare gaudirà del menor les primeres quinzenes de juliol i agost i la mare de les segones, i a la inversa els anys parells.

Pel que respecta a Carnestoltes, els anys senars el menor els passarà amb la mare i Tots Sants amb el pare i a la inversa els anys parells.

Les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor, el menor haurà de poder compartir-los amb el progenitor de què es tracti, independentment del règim de visites establert. En relació a la onomàstica i aniversari de l'infant, el fill haurà de poder compartir-los la meitat del dia amb cada progenitor, el dia del pare el menor el passarà amb el pare i el dia de la mare amb la mare.

Amb l'obligació de cada progenitor de facilitar el contacte telefònic del menor a l'altre progenitor, cada dia durant almenys 10 minuts al vespre.

Finalment els pares hauran de comunicar-se recíprocament tot desplaçament del fill, de manera que en tot moment el progenitor que no el tingui en la seva companyia conegui l'adreça i el telèfon de contacte del lloc on es troba.

Fixar una pensió de 250.- euros mensuals, que el progenitor haurà d'abonar a la progenitora dins dels cinc primers dies de cada mes al compte bancari que la mare estableixi. L'import fixat serà revisable automàticament, una vegada a l'any i en funció de la variació que experimenti l'IPC publicat pel M.I. Govern d'Andorra.

Establir que les despeses extraordinàries aniran a càrrec d'ambdós progenitors per meitats iguals.

Segon.- (..)

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la senyora Hoyos per no trobar-se d'acord amb el règim de visites i comunicacions del pare amb el menor, que considera que haurien de ser supervisades, ni amb l'import de la pensió d'aliments fixada per la resolució recorreguda en la suma de 250 EUR, ja que considera que s'hauria de fixar en 400 EUR mensuals, tot i que per la situació de crisi existent i mentre aquesta duri, dona la seva conformitat a percebre'n 300. Sol·licita la revocació parcial de la Sentència de data 1 de setembre de 2020, en el sentit de què s'estableixi que un cop el progenitor no custodi estigui realment establert al Principat, s'introdueixi un règim de visites paternes, iniciant-les al STF en modalitat d'estada i supervisada. Que es faci seguiment de l'evolució del vincle entre pare i fill i s'estableixi quan s'ha assolit el període d'adaptació pels professionals intervinents del STF i pel perit psicòleg.

Que veient l'evolució i mitjançant un informe dels professionals intervinents, es fixi progressivament un règim de visites d'intercanvi amb dia intersetmanal i caps de setmana alterns i, segons l'evolució, s'introdueixi la pernocta primer al dia intersetmanal i posteriorment als caps de setmana, sotmetent-se en tot cas al criteri del professional que sigui aprovat pel Batlle d'instància. I que tots els intercanvis es realitzin al STF.

que el règim de visites que s'ha de continuar mantenint per meitats es fixi una vegada s'hagin completat els passos anteriors i s'acrediti pels professionals del STF o qui hi intervingui, l'existència d'un vincle afectiu entre pare i fill, amb aprovació del Batlle d'instància. El menor no haurà de complir amb les mesures paternofilials si prèviament no s'han iniciat els contactes i aquests no són favorables.

que mentre el pare estigui residint fora d'Andorra, els contactes telefònics o telemàtics es fixin per videotrucada de forma supervisada pel STF, havent-ho de valorar un cop el progenitor estigui al Principat, els professionals del STF o el perit psicòleg intervinent.

que la pensió d'aliments es fixi en la suma de 400 EUR mensuals, tot i que degut a la crisi global demana que es mantingui en 300 EUR mensuals, fins que la crisi econòmica millori, moment en què la suma haurà d'augmentar-se a 400 EUR mensuals.

5.- Per la seva banda, la representació processal del senyor Moliner s'oposa al recurs d'apel·lació interposat per la contrapart i sol·licita la íntegra confirmació de la resolució recorreguda en base a què considera, en síntesi, que disposa de suficients habilitats parentals i que ja manté contactes telefònics diaris amb el menor, considerant que en no haver-se evidenciat cap risc pel menor en el marc dels contactes paternofilials ja efectuats no hi ha motiu per supervisar les visites entre ambdós. I pel que fa a la modificació sol·licitada de l'import de la pensió d'aliments fixada per la Sentència d'instància, considera que no procedeix per ser la suma de 250EUR perfectament adequada a les circumstàncies concurrents.

6.- El Magnífic Ministeri Fiscal s'oposa parcialment al recurs d'apel·lació interposat, considerant que el Tribunal d'instància ha efectuat una valoració ponderada de la pensió fixant-la en 250 EUR mensuals, tenint en compte els principis de participació proporcional de cada progenitor en l'alimentació dels menors, les necessitats del menor i la capacitat contributiva del progenitor no custodi. Per contra, també considera que en relació al règim de visites fixat per la resolució apel·lada, i tenint en compte les absències constants del progenitor del Principat, la manca de respecte constat de les visites establertes, la seva manca de col·laboració amb la perit intervinent i la seva manca de domicili adequat al Principat, caldria instaurar un règim de visites supervisat però progressiu en el temps, en funció de la indicació dels professionals i fins l'assoliment d'uns contactes estàndard, inclòs en període de vacances, a fi de vetllar per l'interès del menor. Tot afegint que la manca de residència del progenitor al Principal comporta que la resolució d'instància no reflexi les necessitats actuals del menor, ni permet al progenitor no custodi donar-hi compliment.

7.- Per Aute de data 23 de setembre de 2021 aquesta Sala va donar lloc parcialment a les pretensions probatòries de la senyora Hoyos en aquesta alçada, en el sentit d'atorgar valor probatori als documents 1 i 3 aportats, tractant-se de la Nota informativa emesa pel Servei de Trobada Familiar en data 5 de febrer de 2021 i de la còpia d'un escrit presentat pel senyor Moliner en data 12 de febrer de 2021 en el marc de la causa de separació seguida entre ambdós litigants i on el mateix manifesta viure a Portugal.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat es centra en la modalitat d'execució de les visites paternofilials fixades per la resolució d'instància i l'import de la pensió d'aliments que també estableix la mateixa.

Segon.- Pel que respecta a l'import de la pensió d'aliments, la Sentència recorreguda la fixa en l'import de 250 EUR mensuals, sol·licitant la senyora Hoyos que s'estableixi en la suma de 400 EUR mensuals, permetent però que se n'abonin 300, per causa de la crisi econòmica existent i per mentre aquesta perduri.

Al respecte, tenint en compte els ingressos del progenitor valorats per la resolució d'instància a raó d'uns 1.000 EUR mensuals (que el senyor Moliner no discuteix), el fet de què el mateix a data d'avui ni tan sols no resideix al Principat, recaient en conseqüència totes les despeses generades el menor en la persona de la senyora Hoyos i les pròpies necessitats del menor, procedeix donar lloc parcialment al recurs interposat i establir l'import de la pensió mensual a abonar pel progenitor en la suma de 300 EUR mensuals.

En aquest sentit, la Sala ja ha tingut ocasió de manifestar en reiterades ocasions, com per exemple en la Sentència de data 29 de març de 2021, rotlle número 369/2020, que : "Com ja es doctrina reiterada per aquesta Sala i que recull la sentència d'instància, l'estàndard ordinari de despeses d'un menor d'edat, sense requeriments especials i que assisteixi a una escola pública i estigui emparat pel sistema públic de salut, està fixada entre 600 i 800EUR mensuals i que compren totes les necessitats d'alimentació, roba, habitatge, despeses previsibles. Com ja sabem també a mesura que els fills es van fent grans, les seves necessitats derivades d'una major integració social, també augmenten. Des d'aquest punt de vista, convé advertir que quan s'indica que les necessitats mínimes d'un menor es situen entorn als 600/800.- euros mensuals, això no significa que aquesta quantitat hagi de ser sufragada pel progenitor que no ostenta la guarda, sinó que ha de ser valorada i ponderada la determinació de la pensió que es fixa, també tenint en compte que el progenitor custodi satisfà també les despeses de roba, alimentació, habitatge, previsió, formació i lleure mentre els menors es troben en la seva companyia (TSJC 031/20).

També es criteri ja sostingut que la fixació d'una pensió d'aliments ve configurada per un binomi imprescindible: les necessitats de l'aliment i les possibilitats econòmiques de l'alimentista, tot i que amb un límit ineludible per aquest últim que en denominem mínim vital que ha de satisfer un progenitor, sigui quina sigui les seves possibilitats econòmiques, doncs el deure d'alimentar a un fill està per damunt de les pròpies necessitats."

Import de 300 EUR mensuals que no es vincula a la situació de crisi econòmica com pretén la part recurrent, sinó que a data d'avui i atenent a les circumstàncies exposades es considera suficient per satisfer les necessitats del menor i que, en tot cas, si el progenitor esdevingués a millor fortuna, correspondrà a la part sol·licitar la seva modificació a través del procediment escaient.

Tercer.- La part recurrent també sol·licita que la malaltia dental que pateix el menor, hipermineralització, de la que ja fa dos anys que es tracta, sigui inclosa com a despesa extraordinària degut al seu elevat preu, a l'igual que les sessions del psicòleg que segueix el menor.

Al respecte, i malgrat la resolució d'instància no s'hi refereixi, la Sala efectuarà la pertinent valoració de l'esmentada pretensió per economia processal. I com sigui que aquestes despeses malgrat ser necessàries són periòdiques i no imprevisibles, no poden ser incloses com a extraordinàries. En aquest sentit ens hem pronunciat per exemple en l'Aute de data 31 d'octubre de 2019, rotlle número TSJC-192/19:

"Les despeses extraordinàries han de ser enteses com aquelles que són necessàries, no periòdiques i imprevisibles. Aquestes, atesa la seva condició de necessàries per al correcte desenvolupament del menor, no requereixen per a la seva realització de l'acord de l'altre progenitor, sinó simplement la seva comunicació, i el seu cost haurà de ser assumit en funció de la proporció que correspongui. Només les despeses no necessàries, generalment associades amb noves activitats de lleure del menor (extraescolars ···) requereixen de l'acord de l'altre progenitor. Aquest acord haurà d'intervenir tant al respecte de la realització pel menor de l'activitat que correspongui però també quant a la participació de cada progenitor en el seu pagament, i en cas de desacord, l'autorització pot intervenir per decisió judicial prèvia a la seva realització. En defecte, el cost associat a la seva realització incurri exclusivament a càrrec del progenitor que ha decidit la seva pràctica sense que el mateix pugui ser repercutit."

Quart.- En relació a la necessitat de supervisió de les visites personals i contactes telefònics o telemàtics que el menor mantingui amb el seu progenitor, aquesta Sala la comparteix ja que la mateixa deriva del propi caràcter esporàdic i mínim de les visites que s'havien efectuat fins a la data i de la situació actual del menor, evidenciada entre altres professionals, pels del Servei de Trobada Familiar que posen de relleu la manca de consciència per part del senyor Moliner de la relació real existent entre pare i fill i de l'impacte que les seves manifestacions poden tenir envers el menor.

En tot cas l'objectiu de la supervisió de les visites i dels contactes paternofilials no és altre que l'enfortiment del vincle paternofilial, i venen motivades per l'interès superior de l'infant, que és el que ha de prevaler tal i com és doctrina constant d'aquesta Sala, la recollida en l'Aute 25-7-2019 (TSJC-139/2019), que posa de relleu que cal entendre'l com "(···) un concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions publiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 4-12-2018, rotlle TSJC-257/18).

Esmenant la llacuna legal que fins ara concorria, la Llei 14/2019 qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents, regula el principi de l'interès superior de l'infant i l'adolescent disposant en el seu article 13:

"1. L'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

S'ha d'entendre per interès superior de l'infant i l'adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l'acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

D'acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, s'ha d'aplicar de manera primordial el principi de l'interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

En definitiva, l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan els concerneixin. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

En matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor. Recordarem que dins d'aquest cànon d'enjudiciament, de manera recent hem pogut recordar que l'interès del menor exigeix donar-li l'oportunitat de ser judicialment escoltat tant en relació al seu estat personal com al respecte de les inquietuds o anhels fruit del procés en que es troba immers. Es tracta però, d'un dret d'opinió en relació als seus interessos que no vincula els Tribunals, la decisió dels quals vindrà emparada per la recerca raonada del seu interès prevalent".

I aquest interès superior del menor és el que a data d'avui imposa que tots els contactes entre pare i fill hagin de ser supervisats, tal i com sol·licita la part recurrent.

Cinquè.- Procedeix en conseqüència l'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat i, doncs, no efectuar especial imposició de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la senyora Hoyos contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 1 de setembre de 2020, que revoquem en el sentit d'imposar al senyor Moliner el pagament d'una pensió d'aliments d'un import de 300 EUR mensuals i que les visites i contactes amb el seu fill hagin de ser supervisades.

Segon.- NO FER especial pronunciament en relació a les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 14/2019.