• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD 319/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:319)

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Le demandeur, M. Gutierrez, a été engagé comme chauffeur par la société Aguilar à compter du 7 octobre 2015. Le contrat de travail a été formalisé par écrit le 1er avril 2017.

Le 24 février 2018, le salarié a adressé, par WhatsApp, à un groupe utilisé pour les communications professionnelles, un message ainsi rédigé : « Vivir para ver!! Si tiene que atender clientes así, más vale que se valla a trabajar a un súper. Que gorda me está cayendo ». Il n'est pas contesté que ces propos visaient la responsable des ressources humaines de l'entreprise. Le 2 mars 2018, l'employeur a licencié le salarié pour faute très grave au sens de l'article 104.6 du Code de relations du travail (CRL), qui sanctionne les « maltraitances de parole ou d'action », l'abus d'autorité et « une faute grave de respect et de considération » envers l'employeur, les délégués, les autres salariés et le public.

Le salarié a saisi la juridiction de première instance, sollicitant notamment l'indemnité prévue par l'article 98 CRL pour licenciement injustifié. Le jugement du 12 mai 2021 a rejeté la demande. Le salarié a interjeté appel le 7 juin 2021, sollicitant la somme de 9 042,72 euros, les intérêts légaux et la régularisation auprès de la CASS.

Le Tribunal Superior de Justícia a accueilli l'appel. Il a infirmé intégralement le jugement et condamné la société à verser l'indemnité sollicitée, assortie des intérêts légaux à compter de la date de contestation de la demande.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

Première question : le message adressé par le salarié à un groupe de travail, critiquant la responsable des ressources humaines, constitue-t-il un « maltraitance de parole » ou une « faute grave de respect » au sens de l'article 104.6 CRL, de nature à justifier un licenciement pour faute très grave ?

Seconde question : le juge de première instance pouvait-il retenir, pour apprécier la gravité des propos, une dimension de genre que ni la lettre de licenciement ni les écritures n'avaient invoquée ?

Le moyen tiré de l'article 99.1 CRL, relatif à la régularité de la procédure de licenciement (dépôt de la liquidation à la Batllia sans lettre de licenciement), était également invoqué par l'appelant. La décision ne tranche pas expressément ce point, qui n'apparaît pas dans le dispositif ni dans la motivation sur le fond.

Solution et dispositif

Le Tribunal rappelle sa jurisprudence antérieure, notamment la sentence du 27 novembre 2018 (rouleau TSJC-302/2018), selon laquelle le bien juridique protégé par l'article 104.6 CRL comprend la discipline hiérarchique, la

Representant: Sra. Sevillano

Advocat: Sr. Gaya

Apel·lat: Aguilar

Representant: Sr. Campillo

Advocat: Sra. Capellà

OBJECTE: Acomiadament injustificat art. 104.6 CRL.

SENTÈNCIA 211-2021

Andorra la Vella, el

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 26-4-2018, el Sr. Gutierrez va interposar demanda laboral contra la societat Aguilar, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a pagar-li una indemnització per comiat fet en forma indeguda, improcedent i injustificat, equivalent a 119,25 dies de salari que seria quantificada en el període processal oportú, una volta la part demandada aportés als presents autes els 12 últims butlletins de salari; a pagar la suma de 69,49 euros en pagament de les "dietes exteriors" pactades en l'apartat setè del contracte laboral i generades durant el mes de febrer del 2018 i el dia 01.03.2018, així com tot altre haver laboral que restés degudament acreditat en autes; a pagar els interessos legals per la indemnització global reclamada, així com pels havers laborals deguts, a comptar de la data de contesta a la present demanda i a satisfer finalment, les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora; així com a regularitzar a la CASS la declaració i cotització de la indemnització global reclamada així com dels havers laborals.

2.- El 4-6-2018, la representació processal de la societat Aguilar contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions que s'exercitaven, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la i imposant al Sr. Gutierrez, el pagament de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 12-5-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que desestima la demanda formulada pel senyor Gutierrez i condemna la part agent a satisfer les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador, del defenent."

4.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal del Sr. Gutierrez i mitjançant escrit de recurs de data 7-6-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència condemnant la demandada a satisfer al seu representat la suma de 9.042,72.- EUR, en concepte d'indemnització per comiat fet en forma indeguda, improcedent i injustificat; més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda; a pagar les costes judicials ocasionades en ambdues instàncies i a regularitzar a la CASS la declaració i cotització de la indemnització global reclamada.

5.- La representació processal de la societat Aguilar s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació i íntegra confirmació de la Sentència recorreguda, el tot imposant-se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No existeix controvèrsia entre els litigants que el 7-10-2015, el Sr. Gutierrez iniciava una prestació laboral en qualitat de xofer per compte d'Aguilar que es formalitzava per escrit l'1-4-2017. També s'admet que el 24- 2-2018, el Sr. Gutierrez trametia via WhatsApp al grup que s'utilitzava per comunicar extrems relatius a la feina, un missatge amb el següent contingut: "Vivir para ver!! Si tiene que atender clientes así, más vale que se valla a trabajar a un súper. Que gorda me està cayendo"(sic), sense que es discuteixi que aquestes expressions es referien a la Sra. Gálvez, cap de recursos humans de l'empresa. En resposta a aquestes manifestacions, el 2-3-2018, l'empresa acomiadava el treballador, en considerar que aquestes constituïen la falta molt greu contemplada en l'art. 104.6 del CRL (els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general).

El Sr. Gutierrez considerant que el seu acomiadament era injustificat, improcedent i havia intervingut sense respectar les formalitats prescrites per la Llei, formulava demanda laboral en què entre altres reclamaba la indemnització prevista en l'art. 98 del CRL.

L'Òrgan judicial d'instància desestima la demanda articulada considerant que la sanció aplicada per l'empresari resultava proporcional a la falta comesa, referint que les expressions preferides per l'assalariat resultaven intolerables màxim si es tenia en consideració que varen ser proferides envers un comandament de sexe femení, de forma despectiva i amb vocació a desprestigiar-la.

I contra aquesta resolució s'alça la representació processal del Sr. Gutierrez amb fonaments als següents motius de recurs.

Segon.- En primer lloc manté que la Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància incorria en error en la valoració de la prova, considerant per això que l'opinió que el seu representat havia expressat via WhatsApp va intervenir de manera involuntària i accidental sense que per tant poguessin ser constitutius de la falta molt greu que se li atribuïa i encara menys s'encabien en el presumpte menyspreu cap a una dona comandament atès que mai havia volgut menystenir la seva cap per ser una persona de sexe femení. D'altra part considera que els fets que se li reprotxaven tampoc trobaven cabuda en la interpretació que aquesta Sala havia pogut efectuar amb relació a l'art. 104.6 del CRL, defensant que no totes les ofenses verbals s'hi encabien sinó només les més greus. En definitiva considera que els fets que se li reprotxaven van intervenir en una sola ocasió i que no revestien d'entitat com per a justificar la mesura disciplinària greu que es va aplicar.

D'altra banda defensa que en l'escrit de demanda es defensava que l'acomiadament va intervenir de forma indeguda atès que l'empresa havia dipositat l'import de la liquidació laboral a la Batllia sense acompanyar-lo de la carta d'acomiadament infringint, al seu criteri, les disposicions de l'art. 99.1 del CRL i que la Sentència dictada no ho havia examinat.

Tercer.- La interpretació de l'art. 104.6 del Codi de Relacions Laborals ha donat lloc a nombrosos pronunciaments d'aquest Tribunal entre els quals en la Sentència dictada el 27-11-2018 (rotlle TSJC-302/2018) manteníem: "El bé jurídic protegit per aquest precepte consisteix en la disciplina jeràrquica inherent al contracte de treball, la convivència, l'harmonia i el respecte mutu en que han de desenvolupar-se les relacions personals entre els integrants de l'empresa, per raó de l'obligada comunitat que el treball crea entre les persones implicades en el procés productiu i finalment també protegeix la dignitat de la persona en general, dret fonamental de tots els integrants de la relació laboral, i que constitueix tant un dret com un deure bàsic per al treballador, que aquest darrer necessàriament ha de respectar.

Quant al concret comportament típic que a través del mateix es sanciona, els maltractaments de paraula i faltes greus de respecte, han de ser enteses com aquelles expressions que puguin ser proferides envers una persona amb la finalitat d'ofendre la seva moralitat, el seu honor o que siguin vexatòries al respecte de la seva dignitat humana. No obstant, per a justificar l'acomiadament del treballador aquests maltractaments de paraula i faltes greus de respecte han de comportar un atac frontal a l'honor de la persona ofesa, amb entitat suficient per a entendre, raonablement, que afectarà la convivència en el treball i alhora és indispensable que l'actitud ofensiva del treballador sigui greu i culpable. En efecte, en atenció a la concepció subjectivista que impregna en el nostre ordenament la figura de l'acomiadament, hauran de valorar-se les circumstàncies que concorrien tals com, a títol il·lustratiu, el clima de tensió que podia existir entre ambdues parts (etc); i és que no totes les ofenses verbals mereixen la sanció de l'acomiadament sinó que aquesta es reservarà als supòsits en que s'ataqui injustament l'honor de les persones contra qui van proferides o estiguin destinades a ofendre'n la seva dignitat i sempre que les mateixes es realitzin en l'esfera del treball o amb ocasió d'aquest, però sense que pugui fixar-se de manera objectiva o apriorística, sinó que s'han de relacionar amb el context en que es van proferir. És per aquest motiu que l'ús ocasional d'expressions que poden ser qualificades d'inapropiades no poden traduir-se de manera inercial i sense més, en l'acomiadament del treballador, sanció aquesta que ha de reservar-se per als incompliments dotats d'una significació especial per raó de la seva gravetat, transcendència i injustificat i sempre que la culpabilitat en ressurti de manera flagrant o patent, i no quan es vegi atenuada per un moment d'ofuscació o d'ira inadequats però propis a un episodi de desfogament del treballador en reacció a una situació concurrent".

Si aquestes previsions es traslladen al concret missatge que el Sr. Gutierrez va trametre el 24-2-2018, ("Vivir para ver!! Si tiene que atender clientes así, más vale que se valla a trabajar a un súper. Que gorda me està cayendo"), destacarem que si bé en la seva globalitat reflecteixi una opinió negativa de la cap, no conté cap injúria o maltractament de paraula concret greu que excedeixi dels límits emparats per la llibertat d'opinió. Si aquest fet hi afegim d'altra part que la carta d'acomiadament es sustenta exclusivament en aquest fet únic; que el missatge es destinava a una persona concreta i que va ser per error que es va enviar al grup de WhatsApp de la feina; que immediatament després el treballador contextualitzava les seves paraules pel mateix mitjà indicant "perdonar, però yo creo que este grupo no es adecuado, yo creo que si es un fallo, no se le tiene que echar a los compañeros, ya està solucionado y punto (sic)"; i que fins i tot va excusar-se prop de la Sra. Gálvez (cfr. fet 2.5 de la contesta a la demanda), la reacció de la societat demandada acomiadant el treballador de manera fulminant, s'ha de considerar desproporcionada i per tant injustificada

La Sentència d'instància relaciona la gravetat de la falta de respecte a la Sra. Gálvez des d'una perspectiva de gènere considerant que a través de l'expressió utilitzada es pretenia rebaixar la cap per la seva pròpia condició de dona. Però en cap moment al llarg del litigi, ni tampoc en la carta d'acomiadament res es mencionava respecte d'aquesta qüestió de tal manera que en definitiva ha estat introduïda i apreciada per l'òrgan judicial d'instància amb infracció a les regles vertebradores del procés civil (contradictori i congruència) amb el benentès que la seva apreciació d'ofici ha impedit al Sr. Gutierrez poder res al·legar i provar des d'aquesta perspectiva.

Quart.- Per tot el que s'ha exposat, escau acollir el recurs d'apel·lació articulat contra la Sentència de data 12-5-2021 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem l'estimació substancial de la demanda condemnant la societat Aguilar a satisfer al demandant la suma de 9.042,72.- EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat més els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament i a declarar tal quantitat prop de la CASS.

En mèrits de la regla del venciment objectiu i seguint la doctrina reiterada d'aquesta Sala en matèria laboral, escau imposar a la societat vençuda el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Gutierrez contra la Sentència de data 12-5-2021 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem l'estimació substancial de la demanda condemnant la societat Aguilar a satisfer al demandant la suma de 9.042,72.- EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, més els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament. L'import esmentat haurà de ser declarat i cotitzat prop de la CASS.

Escau imposar a la societat vençuda el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.