• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 25/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:25)

Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le texte source est rédigé en catalan ; les citations sont données en traduction française fidèle.

Faits et procédure

La société Cañete a consenti à MM. Girona et Codina une ouverture de crédit en compte courant, formalisée par acte authentique du 3 décembre 2012. Ce crédit autorisait un découvert jusqu'à concurrence de 200 000 euros et devait s'éteindre le 3 décembre 2017. Il était garanti par une hypothèque portant sur une parcelle et le chalet qui y était édifié.

Après la résiliation, la société Cañete a saisi le tribunal de première instance (Batllia) d'une action ordinaire en paiement de 239 977,90 euros, majorés des intérêts de retard contractuels. Le tribunal a partiellement fait droit à la demande, en condamnant solidairement les défendeurs à payer 201 509,94 euros, « majorada dels interessos de demora pactats » à compter du 16 juillet 2019. Il a écarté la fraction restante de 38 467,96 euros et n'a prononcé aucune condamnation aux dépens. La date de cette décision de première instance n'est pas correctement renseignée dans le texte (« [Insertar Data] » à l'alinéa 2 des antécédents, « 18 de març de 2021 » dans le dispositif) ; elle est donc signalée comme non précisée dans la décision.

La société Cañete a interjeté appel sur deux points : l'absence de preuve retenue pour la somme de 38 467,96 euros, et la non-imposition des dépens, qu'elle estimait contraire à la jurisprudence selon laquelle l'adjudication majoritaire de la demande emporte condamnation aux dépens. Les appelés ont conclu à la confirmation, en soutenant que la somme litigieuse correspondait à des commissions abusives, faute de détail suffisant.

Question de droit

La Cour devait trancher deux questions.

La première porte sur la charge de la preuve et l'étendue de l'obligation d'information de l'établissement de crédit dans le cadre d'une police de crédit (pòlissa de crèdit). Il s'agissait de déterminer si la banque, qui réclame le solde débiteur, doit démontrer le mode de calcul de chaque composante de ce solde, et si l'absence de détail équivaut à une absence de preuve.

La seconde concerne l'imputation des dépens d'appel lorsque l'appel est rejeté.

Solution et dispositif

La Cour a rejeté l'appel sur le premier moyen. Elle a relevé que la banque n'avait pas fourni de « full o assentament comptable » permettant de connaître les disposition du crédit, les intérêts remuneratoires appliqués à chaque période, les intérêts de retard et les commissions. Le document 13 (courriel d'avocat) ne contenait aucune référence au solde contesté, et le document 14, qui mentionnait un solde partiel de 54 512,80 euros, n'exposait ni son mode de calcul ni ses composantes. La Cour a également retenu l'aveu judiciaire du défendeur, qui reconnaissait un solde débiteur sans qu'on lui ait jamais expliqué la formation du solde complémentaire.

S'agissant des dépens, la Cour a rappelé l'article 354.2 du Code de procédure civile, qui dispose :

Representant: Sra. Puig

Advocat: Sr. Vives

Apel·lat: Srs. Girona i Codina

Representant: Sra. Escudero

Advocat: Sr. Amorós

OBJECTE: BANCARI. Pòlissa de crèdit. Aportació prova precisa del deute reclamat.

SENTÈNCIA 023-2022

Andorra la Vella, el 11 de febrer del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat Cañete va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Girona i Codina, en què sol·licitava que es dictés sentència condemnant als demandats, de manera solidària, a satisfer la quantitat de 239.977,90 euros en concepte de liquidació del crèdit, tot incrementat dels interessos de demora pactats i meritats a partir del 16 de juliol de 2019. Demanava la imposició a la part defenent de les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclososos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data [Insertar Data] amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la representació processal de la societat Cañete contra els Srs. Girona i Codina, i condemnar, de forma solidària, a aquests darrers a pagar la suma de 201.509,94.- euros en concepte de liquidació dels comptes de crèdit i de compte corrent, majorada dels interessos de demora pactats a l'escriptura públcia de data 3 de desembre de 2012, i que s'hagin meritat a partir del 16 de juliol del 2019 i fins a la liquidació del deute.

Segon.- No fer expressa imposició del pagament de les costes judicials ocasionades en la forma descrita al III. Fonament de dret de la present resolució judicial".

3.- La representació processal de la societat Andorrana. Cañete ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

D'una banda, es manifesta en desacord amb el fonament II de la sentència recorreguda, que considera no acreditada la suma de 38.467,96, per quant, en el marc d'un contracte de crèdit de compte corrent, correspondria a l'entitat bancària justificar els moviments el compte, les operacions que es realitzin i els interessos que es meritin, i conclou la sentència que l'entitat bancària no justificava en forma deguda les partides que integraven l'esmentada suma. En aquest sentit, recorre la Societat Andorrana Cañete tot al·legant que efectivament hauria quedat provada a través de la documental aportada juntament a l'escrit de demanda i tal pronunciament contradiria el principi de presumpció d'autenticitat dels llibres i anotacions comptables dels bancs. Endemés, manifesta que els defenents eren coneixedors de les condicions que se'ls hi aplicava i els interessos que havien de suportar.

D'altra banda, i en relació al fonament III de la resolució que es recorre, considera el recurrent que la no imposició en costes està en clara contradicció amb els criteris jurisprudencials dels Tribunals andorrans que estableixen que l'estimació majoritària de la demanda comporta una condemna en costes. Demana, per tant, que es condemni als defenents a les costes derivades d'un procediment originat per incompliment dels demandats.

Suplica que es dicti sentència tot revocant la Resolució recorreguda, i que es substitueixi per altra ajustada a Dret en el sentit que s'interessa.

4.- La representació dels Srs. Girona i Codina s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

Que reiteren no haver rebut cap explicació ni indicació dels interessos als quals havien de fer front els demandats i que únicament s'hi conté una referència a l'import de 38.467,96 euros que es discuteix, i aquesta resulta ser poc detallada i imprecisa de manera que manifesten que dita quantitat han de ser considerada com comissions abusives.

En relació al punt segon que discuteix la part recurrent, els apel·lats consideren encertada la no imposició de les costes judicials ocasionades pel fet d'haver estat l'oposició estimada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La part agent Cañete, reclama dels seus clients Girona i Codina el saldo deutor de 239.977,90EUR del compte corrent obert amb l'entitat i en el qual es va domiciliar un crèdit en compte corrent en escriptura pública de data 3-12-12 i que s'extingia en el dia 3-12-17, que autoritzava a un gir en descobert fins la suma màxima de 200.000EUR. En garantia de compliment, els deutors van constituir una garantia hipotecària sobre la parcel·la de terreny assenyalada amb el número 30 i formant part de la urbanització U al terme de S, i sobre el xalet unifamiliar bastit al seu damunt conegut com xalet X.

La sentència estima parcialment la demanda sense imposició de costes. Contra tal decisió s'alça la part agent.

SEGON.- El debat en aquesta alçada es centra en que la part defenent ha reconegut des del primer moment del litigi que deu el saldo deutor que apareix en el document 5 de la demanda que és de 201.509,94EUR a data 2-7- 19, però que s'ha oposat a la restant suma reclamada de 38.467,96EUR del document 4 (foli 41). I en reclamar en la contesta que cal que se li detalli d'on surt l'esmentat saldo deutor que també se li reclama, ha provocat que en la rèplica la part agent hagi de centrar-se en aquest únic motiu d'oposició i hagi aportat els documents 13 i 14 que després analitzarem.

La sentència d'instància porta a col·lació la nostra STJC 370/15 de 29.4.16 quan vàrem dir que:

"Com es sabut, la pòlissa de crèdit és diferent a la de préstec i pel seu mecanisme de disposició és més complex pel client poder conèixer quina és la quantitat de ròssec deutor. En aquest cas, quan una entitat bancària reclama pel seu incompliment, ha d'oferir una informació transparent de tot el contingut al respecte que hagi de conèixer el client, en particular, les operacions realitzades, els moviments de les entrades i sortides del compte, els interessos ordinaris meritats i també els de demora i les comissions, si s'escau. És a dir, ha de presentar i oferir al client el "full o assentament comptable" on hi figurin clarament detallats tots aquests elements essencials. Això és el que significa "transparència" quan l'article 37.1 de la Llei 14/10 de 13 de maig de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer estableix que: "1. Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer dirigeixen als seus clients ... ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix o per els probables destinataris."

Doncs bé si ja hem vist que en el resolució unilateral de tot contracte és necessari el previ advertiment davant la possibilitat de la resolució unilateral i la notificació del saldo deutor en fonament a l'equitat (D. 44-7,2.3), encara és més necessària en el cas de les pòlisses de crèdit atorgades per les entitats bancàries, tal i com els obliga l'article 37.1 que acabem de transcriure. I en el mateix sentit s'expressa la clàusula cinquena del contracte d'obertura de compte corrent aportat com document número 11 per l'entitat bancària (foli 138) que l'obligava a informar de manera periòdica i regular de totes les operacions realitzades i moviments del compte així com de tot allò que cregui escaient pel coneixement dels clients. Aquells extrems indicats sens dubte són imprescindibles pel client. Sense ells no es pot defensar ni comprovar si efectivament el que li reclamen és el que deu.

I d'això es queixava la part deutora en la seva contesta en la demanda i a tal fi va demanar per requeriment que la part agent aportés tota la informació que justifiques l'existència del saldo deutor per import disposat (261.20,86EUR) i dels interessos de demora i comissions (46.656,29EUR) que es recull en el document 4 de la demanda. I la part agent no ha atès al dit requeriment perquè en període de prova ha aportat el llistat de moviments en el compte i els rebuts de pagament del préstec, però res que permeti de manera clara poder conèixer les disposicions concretes del crèdit concedit, dels interessos remuneratoris aplicats en cada moment, dels de demora i en quin percentatge i de les comissions i en quina quantia.

No podem compartir doncs, la decisió de la sentència d'instància quan sosté que " l'esforç probatori assolit ha permès justificar que efectivament no hi ha cap error comptable en la certificació bancària". I afegirem que quan es pacta que s'accepta per les parts (en un contracte d'adhesió com són els de les entitats financeres) un pacte de liquiditat a càrrec de l'entitat bancària per acreditar el saldo, no pot significar que vingui mancada d'explicacions en els termes que obliga l'article 37.1 de la Llei 14/10 ja esmentada."

Aquesta és la doctrina que hem reiterat en els casos sobretot de pòlissa de crèdit en els quals l'entitat bancària ha d'extremar la informació del seu full comptable on es detallin els càrrecs, els excedits del límit, els interessos aplicats en cada càrrec i si és el cas les comissions aplicades, a fi que el client pugui conèixer de manera precisa i detallada d'on surt el saldo que se li reclama. I també afavoreix el control judicial de l'abusivitat de les clàusules aplicades en els casos de consumidors.

TERCER.- Doncs bé, dit això, cal examinar la prova documental aportada per la part agent, que era qui havia de suportar la càrrega probatòria de demostrar com havia estat calculat aquest ròssec parcial (38.467,96EUR) al que s'ha oposat la part defenent. I amb la documentació aportada amb la rèplica (documents 13 i 14) no ho ha aconseguit. En primer lloc, perquè el primer document és un mail de l'advocat de la part agent de 18-10-19 que només indica que acceptaven iniciar una transacció i li comunicaven les condicions proposades per l'entitat i en la qual s'inclou també un préstec. Però no hi ha cap referència al saldo discutit i no del seu càlcul. Pel que fa al document 14, també hi figura un saldo deutor parcial de 54.512,80EUR a data 10-1-20 però del qual tampoc es dóna cap explicació de la seva forma de càlcul i dels conceptes que l'integren. I aquesta documentació ve corroborada pel propi defenent Sr. Girona en la seva confessió judicial que reconeix que té un deute de saldo deutor amb el banc però que no li ha explicat ningú com han calculat el saldo complementari al que apareix com en descobert a 2-7-19.

En conclusió, doncs, aquest saldo parcial discutit no coneixem com ha estat calculat i la càrrega probatòria d'això era a càrrec de la part agent, i amb aquesta mancança es causaria indefensió a la part defenent si s'admetés com a degut. Així doncs la sentència d'instància ha de ser confirmada i el motiu no pot prosperar.

QUART.- Pel que fa al segon motiu del recurs que impugna la no imposició de costes, hem de dir que en vista que ha estat rebutjat el motiu primer i que el resultat comporta una estimació parcial de la demanda, aquell criteri judicial ha de ser confirmat i el motiu i el recurs desestimat.

CINQUÈ. D'acord amb l'art 354.2 CPC que disposa que "En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant", les costes d'aquesta alçada han de ser imposades a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Cañete contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 de març de 2021, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 37.1 de la Llei 14/10 de 13 de maig de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim admin.