• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 42/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 février 2022)

Faits et procédure

La salariée, Mme Palomo, a été employée depuis le 22 avril 2006 au sein du commerce C, exploité par Mme Rius en qualité de titulaire administrative de l'entreprise B, en qualité de vendeuse puis d'encarregada. Son salaire brut était de 1 905,32 EUR, versé en quatorze mensualités. La décision relève plusieurs périodes d'arrêt de travail, une suspension temporaire du contrat (ERTO) en mai 2020, une disponibilité volontaire pour soins à un parent à compter de septembre 2020, ainsi que le confinement légal imposant la fermeture des établissements commerciaux à partir du 14 mars 2020.

Par lettre du 9 avril 2021, la salariée a notifié un désistement justifié (desistiment justificat) sans préavis, en invoquant les articles 91.1 c) et 91.1 e) de la Llei de relacions laborals (loi 31/2018 du 6 décembre 2018). Elle reprochait à l'employeur d'avoir déclaré à la CASS, pour la période de suspension de mai 2020, un salaire inférieur à sa rémunération réelle, et de ne pas avoir régularisé le paiement des prorata des septième et quatorzième mensualités, ainsi que de graves manquements contractuels.

Le 19 mai 2021, elle a saisi le Tribunal de première instance (Tribunal unipersonal del Batlle) d'une demande de 36 276,09 EUR nets au titre des salaires dus et de l'indemnité pour désistement justifié. Par jugement du 7 octobre 2021, ce tribunal a fait droit très partiellement à la demande, en condamnant l'employeur au paiement de 22,82 EUR bruts assortis des intérêts légaux à compter du 10 avril 2021 (article 93 de la LRL), la quantité devant être déclarée et cotisée à la CASS (article 98.1 de la loi 17/2008 sur la sécurité sociale). Chaque partie supportait ses propres dépens.

La salariée a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et la condamnation de l'employeur aux dépens des deux instances. L'intimée s'est opposée au recours.

Question de droit

La Sala Civil devait trancher deux questions distinctes.

La première portait sur l'existence d'une dette salariale de l'employeur et sur le caractère suffisamment grave du retard de paiement pour justifier, au regard de l'article 91 de la LRL, un désistement immédiat du salarié. Il s'agissait de déterminer si le paiement tardif, même partiel, des sommes dues caractérisait un manquement d'une gravité telle que le salarié ne pouvait raisonnablement poursuivre la relation de travail.

La seconde question concernait l'allégation d'un « incompliment greu » du contrat de travail par l'employeur, fondé sur la modification alléguée des conditions de travail.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur rejette l'appel sur le fond, tout en corrigeant le montant de la condamnation.

Sur le retard de paiement. La Cour relève qu'un virement de 1 655,

Advocat: Sra. Macias

Apel·lat: Sra. Rius

Representant: Sra. Peña

Advocat: Sra. Toll

OBJECTE: LABORAL: desistiment justificat treballador

SENTÈNCIA 008-2022

Andorra la Vella, el 11 de febrer del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de maig de 2021, la senyora Palomo interposà demanda laboral contra la senyora Rius, en tant que titular administrativa del negoci B, tot sol·licitant la seva condemna a pagar-li la quantitat total neta de 36.276,09 EUR en concepte d'havers laborals deguts i d'indemnització per desistiment justificat del treballador, suma que sol·licitava fos incrementada amb els interessos devengats per la mateixa, calculats al tipus legal i a comptar de la data de l'acabament de la relació laboral de forma justificada per part del treballador -9 d'abril de 2021-, i subsidiàriament a comptar de la data de la contesta a la demanda.

Així mateix, sol·licitava que la defenent fos condemnada a pagar a la CASS la cotització corresponent a l'esmentada indemnització i els corresponents havers laborals pendents per un import brut de 38.797,96 EUR i al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i qualsevol altra despesa que portés causa del present procediment.

2.- En data 2 de juliol de 2021, la senyora Rius contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'adversa a satisfer les despeses processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- El Tribunal unipersonal del Batlle, dictà Sentència en data 7 d'octubre de 2021, en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX

PRIMER.- Estimar molt parcialment la demanda interposada per la Sra. Palomo a l'encontre de la Sra. ENTITY_7; Condemnar a aquesta darrera a pagar a la primera la quantitat bruta de 22,82 EUR, juntament amb els interessos legals comptadors des del 10 d'abril de 2021 (d'acord amb l'article 93 de la LRL) i sense efectuar especial condemna en costes, devent cada part suportar les que s'hagin ocasionat a instància seva i satisfer les comunes per meitats.

SEGON.- La quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1, Llei 17/2008 de la seguretat social)."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Palomo, en considerar en síntesi que la mateixa va efectuar un desistiment justificat del seu treball per causa de manca de pagament de salari i a més també perquè l'empresa hauria incomplert greument el contracte de treball. Sol·licita la revocació de la resolució d'instància i l'estimació del recurs d'apel·lació per ella interposat, amb la imposició de les costes processals d'ambdues instàncies a la senyora Rius.

5.- La representació processal de la senyora Rius s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Ha quedat acreditat que la senyora Palomo treballava a la botiga C, empresa B, de titularitat de la senyora Rius, des del dia 22 d'abril de 2006, en qualitat de venedora i d'encarregada, percebent un salari brut de 1.905,32 EUR per 14 pagues, de manera que al mes de juny cobrava la setena i al mes de desembre, la catorzena. Així es deriva dels extractes de punts de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que obren als folis 19 i ss, dels que es deriva que els mesos de juny i desembre cobrava 3.810,63 EUR bruts (1.905,32 x 2).

També s'ha demostrat que la senyora Palomo va estar de baixa entre el 2 de març (f. 92) i el 10 d'abril de 2020 (foli 94), en situació de suspensió temporal del contracte de treball (ERTO) el mes de maig de 2020 i en situació d'excedència voluntària per tenir cura de la seva mare des del mes de setembre de 2020 (foli 102) i fins el mes de març de 2021 (la sol·licitud obra al foli 103). Així mateix, també resulta indiscutible que a partir del 14 de març de 2020 es va produir un confinament legal que va obligar a tancar tots els establiments comercials.

Segon.- Mitjançant carta de data 9 d'abril de 2021, dirigida a la senyora Rius i lliurada a través del Saig, la senyora Palomo va comunicar el seu desistiment justificat, invocant els articles 91.1c) i 91.1.e) de la Llei de relacions laborals. Concretament la carta és del tenor següent:

"Distingida senyora,

Em dirigeixo a vostè per tal de comunicar-li la meva voluntat de desistir unilateralment i de manera immediata del contracte laboral verbal que m'uneix amb aquesta empresa des del dia 22 d'abril de 2006, sense atorgar-li cap termini de preavís, de conformitat amb el que disposa l'article 91 de la llei 31 / 2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, pels motius que seran exposats a continuació.

I.- Durant el mes de maig de l'any 2020 el meu contracte de treball es va veure afectat per la modalitat de suspensió temporal de treball. L'empresa en dita sol·licitud de suspensió temporal de treball del meu contracte laboral va declarar un salari que no corresponia amb el salari real que jo percebia. L'empresa declarà un salari de 1905,32 EUR mensuals, quan la realitat és que jo gaudia d'un salari de 1905,32 EUR per 14 pagues, és a dir un salari mensual de 2222,87 EUR per dotze mesos. I malgrat haver plantejat l'error a l'empresa, la quina va esmenar el referit error en les declaracions de les corresponents cotitzacions davant la CASS, la realitat és que vostè no ha procedit encara a data d'avui a regularitzar- me la prestació salarial que a vostè li correspon pagar-me (tal i com tot seguit s'indicarà), fent-ho el M.I. Govern d'Andorra en el decurs del mes de setembre i desembre de l'any 2020. Malgrat haver estat vostè informada per la meva part de l'error comès en la seva sol·licitud de suspensió temporal del treball, malgrat haver regularitzat vostè prop de la CASS la corresponent declaració, vostè no ha procedit a pagar-me dita prestació salarial que em manca.

A data d'avui, per tant, vostè m'adeuta una part de la prestació salarial del mes de maig de 2020 que havia de ser calculada per raó d'un salari mensual de 2222,87 EUR i no per una suma de 1905,32 EUR com vostè va declarar.

Així mateix, vostè tampoc ha procedit a pagar-me la prorrata de les setena i catorzena paga que em corresponia al primer i segon semestre de 2020 i que afirma que havia de comprendre des del dia 1 de gener de 2020 fins el 30 d'abril de 2020 i el mes de juny i que quantifica en 1.587,77 EUR; així com la part proporcional als dos mesos, juliol i agost, treballats durant el segon semestre de 2020 i que quantifica en 635,11 EUR.

La Sentència d'instància considera que els conceptes reclamats foren abonats per la senyora Rius, tot i que de forma tardana -motiu pel quin va efectuar el controvertit anàlisi sobre el retard en el pagament del salari i les seves conseqüències en lloc de limitar-se a la manca de pagament interessat per la part recurrent- i sense que totes les quantificacions siguin coincidents amb les reclamades per la senyora Palomo.

Quart.- Procedirà en conseqüència determinar, en primer lloc, si la senyora Rius endeuta alguna quantitat a la senyora Palomo derivada de la relació laboral que les vinculava i pels conceptes per ella reclamats.

En primer lloc la Sala ha de posar en relleu que s'ha acreditat que en data 9 de març de 2020 i, per tant, de forma anterior tant a la demanda laboral presentada per la senyora Palomo, com a la pròpia carta de desistiment justificat que la mateixa va enviar a la senyora Rius, de data 9 d'abril de 2021, la senyora Rius va abonar-li mitjançant transferència bancària la suma de 1.655,27 EUR en concepte de "liquidació 2020".

Abonament que tot i que la senyora Palomo afirmi encara a data d'avui que no sap a què obeïa, dels folis 71 i ss. es deriva que el mateix inclou tant els 22,25 EUR com la prorrata de les setena i catorzena paga que també reclama la senyora Palomo.

I encara que es pugui compartir en un primer moment que la justificació del pagament contingut en la transferència és excessivament genèric: "liquidació 2020", no és menys cert que la senyora Palomo havia i podia sol·licitar les pertinents explicacions a l'empresària, havent preferit en canvi fer-ne cas omís, sense però procedir al seu retorn, tot mantenint l'import rebut en la seva possessió.

Conseqüència de l'anterior és que s'ha acreditat que la senyora Rius va abonar a la senyora Palomo, tot i que de forma tardana, tant els 22,25 EUR per ella reclamats, com els imports de 1039,19 EUR nets en concepte de prorrata de la setena paga i de 593,82 EUR nets en concepte de prorrata de la catorzena paga.

Vegem ara si els imports abonat coincideixen amb els generats per la treballadora.

Al respecte, l'article 71 .1 de la Llei de relacions laborals defineix el salari com la remuneració que l'empresa satisfà a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis. Cal doncs que el treballador hagi desenvolupat la seva activitat laboral, de forma proporcional al temps treballat durant el període en què s'ha meritat.

En aquest supòsit, la senyora Palomo durant el primer semestre de l'any 2020 va treballar els mesos de gener, febrer i juny, trobant-se de baixa mèdica del 2 de març al 10 d'abril i en situació d'ERTO el mes de maig.

Per tant, tenint en compte que la setena paga és d'un import brut de 1.905,32 EUR (3.810,64 : 2), per aquest concepte se li ha d'abonar:

.* Al mes de gener, febrer i juny 317,55 EUR bruts (1905,32:6), el que fa un total de 952,66 EUR bruts;

.* Al mes de març, en què va treballar dos dies: 21,17 EUR bruts (317,55:30x2), havent estat de baixa mèdica la resta del mes;

.* Al mes d'abril, en què havia de treballar 20 dies: 211,7 EUR bruts (317:30x20). En aquest cas, tot i que el mes d'abril no va treballar per causa de la pandèmia existent, essent aquest un fet notòriament conegut, com sigui que la seva situació de baixa mèdica és anterior a l'inici del confinament general produït a partir del 14 de març de 2020, i que la situació de baixa mèdica va finalitzar el dia 10 d'abril, a partir del dia 11 l'empresa li ha de pagar el salari, tal i com es deriva de l'article 2.1 de la Llei 3/2020 de 23 de març de mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, vigent en aquell moment, que establia "Les empreses afectades per l'obligació de suspendre temporalment la seva activitat o que ho hagin fet voluntàriament mantenen l'obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte laboral vigent, malgrat la suspensió de l'activitat."

Per contra, el salari durant el temps en què va romandre de baixa mèdica no li ha de ser abonat per quant aquest ja està prorratejat per l'abonament efectuat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (cfr. foli 19 i ss.).

Així l'import brut que se li ha d'abonar per aquest concepte ascendeix a la suma de 1.185,52 EUR.

Pel que a la catorzena paga, durant el segon semestre de l'any 2020 la senyora Palomo va treballar íntegrament els mesos de juliol i agost. En conseqüència, per aquest concepte li ha de ser abonat l'import brut de 635,10 EUR (317,55 x 2).

Per tant, l'import brut que correspon abonar a la senyora Palomo en concepte de prorrata de la setena i catorzena paga ascendeix a la suma de 1.820,62 EUR.

L'empresa li havia d'abonar 1.842,86 EUR bruts (635,10 + 1.185,52 + 22,24), i en canvi li n'havia abonat 1.655, 27 EUR nets, el que vol dir que li falta per abonar: 67,81 EUR nets (1.842,86 - 119,78 (6,5%) = 1.723,08 - 1.655,27), o el que és el mateix 1.842,86 EUR bruts - 1.770,35 EUR bruts = 72,51 EUR bruts, i cotitzar a la CASS l'import brut corresponent.

Cinquè.- Així doncs, el pagament de les quantitats degudes per part de l'empresa bàsicament es va produir. Caldrà però valorar el retard en el seu pagament i si aquest pot justificar el desistiment del treballador. I als efectes de procedir a efectuar aquesta valoració, convé posar de relleu que com sigui que ens trobem en front d'un error puntual -no s'ha acreditat cap altra problemàtica en relació al pagament de salari durant els 15 anys de duració de la seva relació laboral-, amb una entitat relativament limitada -l'import no és molt elevat-, en una situació d'emergència i imprevista per tota la població, que va donar lloc a molts dubtes en l'aplicació de la legislació, que l'empresa va regularitzar els pagaments amb retard però abans de la carta de la treballadora qui ni tan sols s'ha acreditat que mostrés dubtes a l'empresa per la liquidació rebuda, ni que fes cap reclamació extrajudicial dels imports per ella reclamats, així com la complexitat dels propis càlculs a efectuar; no es pot considerar que existeixi cap element per entendre que es tracti d'una actuació voluntària de l'empresa per tal de rebaixar el salari o no pagar-li íntegrament.

I això malgrat aquesta Sala ja ha tingut ocasió de manifestar (rotlle 462/2016) "que no existeix cap barem dels incompliments de les empreses en matèria d'impagament o retards injustificats. Fins i tot podem afegir que els tribunals andorrans i en particular aquesta Sala es mostren rigorosos al moment de fer respectar per part de les empresa llur obligació essencial de pagar el salari convingut en el període previst.

Però també existeix un principi de proporcionalitat i un principi de bona fe.

Compartim el plantejament del Tribunal Unipersonal que compte tingut del caràcter limitat del perjudici econòmic de l'empleada, del caràcter involuntari de l'actuació de l'empresa i de l'absència de reclamació de l'empleada prèvia al seu desistiment permetent a l'empresa rectificar les diferències, dit desistiment no es podia considerar com a proporcionat.

Recordem que el desistiment justificat és en general una eina que permet a l'assalariat lliurar-se d'una relació laboral en la qual és víctima d'un incompliment de l'empresari que el situa en una oposició insostenible que el força dimitir. Tal supòsit no existeix en el present cas."

Jurisprudència perfectament aplicable al cas que ens ocupa. Perquè malgrat el salari constitueix per l'assalariat un caràcter vital i un element de la seva dignitat personal i per tant, respectar la data del seu pagament tingui gran transcendència pel treballador, ja que sol ser la seva única font d'ingressos i ha d'afrontar uns pagaments mensuals fixes (rotlle 402/2014), cal valorar el retard segons el principi de proporcionalitat i bona fe. Segons hem vist.

Procedeix, en conseqüència, la desestimació d'aquest greuge.

Sisè.- I pel que fa a la segona causa en què la part recurrent motiva la justificació del seu desistiment i consistent en un greu incompliment del contracte de treball per part de l'empresa, aquest també ha de ser desestimat.

Perquè l'empresa no va modificar les condicions substancials del contracte verbal que la vinculava amb la treballadora. Va mantenir el lloc de treball, el salari, i la qualitat de la treballadora. Fins i tot va respectar les tasques que la mateixa desenvolupava, ja que al contrari del que manifesta la part recurrent en el seu escrit de recurs, en la carta de desistiment transcrita amb anterioritat, va manifestar "Aquesta part, des de l'any 2006 ha desenvolupat funcions d'encarregada i en ocasions de gestió de personal (recursos humans)", (sic) -la negreta és afegida-; reconeixent doncs que havia efectuat tasques de recursos humans. Per tant, no ha acreditat el pretès incompliment de les seves condicions laborals per part de la senyora Rius, desconeixent a hores d'ara la Sala el motiu pel qual no va voler signar el contracte, no podent ser en cap cas imputable a l'empresa i, molt menys, justificar el trencament de la seva relació laboral. Ben al contrari, tal i com apunta la resolució d'instància, la treballadora havia de comunicar a l'empresa els seus dubtes i inquietuds de forma prèvia al trencament de la seva relació laboral.

Setè.- De l'anterior es deriva que la Sala no aprecia la concurrència de cap causa suficient que pugui justificar el desistiment de la senyora Palomo de la relació laboral que la vinculava amb la senyora Rius, havent de desestimar-se íntegrament el recurs d'apel·lació per ella interposat, tot i haver de corregir però l'import que la senyora Rius ha d'abonar a la senyora Palomo segons els càlculs efectuats en el Quart.- Fonament de Dret i que ascendeix a l'import de 72,51 EUR bruts i no de 22,82 EUR com es conté en la mateixa, sense que aquest extrem tingui eficàcia revocatòria de la mateixa.

Vuitè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició del pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Palomo contra la Sentència dictada en data 7 d'octubre de 2021 per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem, havent-se només de corregir l'import que la resolució d'instància afirma que s'ha d'abonar a la senyora Palomo i que quantifica en la suma de 22,82 EUR bruts que ha de ser substituït per la de 72,51 EUR bruts, tot mantenint l'obligació de la senyora Rius de cotitzar i declarar també aquesta quantitat a la CASS.

Segon.- FER IMPOSICIÓ a la part recurrent de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 17/2008.