Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 mars 2022 (n° 59/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Llei del saig (executor judicial) (art. 26.4), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Llei del saig (executor judicial) (art. 26.4) (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (13 577 caractères)
Sentència
Núm. de Protocol: 2000085/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000059/2021
SENTÈNCIA 24-2022
PARTS:
Apel·lant: Sra. Tur
Representant: Sra. Pina
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits et procédure
Décision rendue le 25/03/2022 par la juridiction Tribunal Superior de Justícia d’Andorra sous la référence ECLI:AD:TSJADAD:2022:62.
Extrait analytique des éléments factuels et procéduraux soumis à la juridiction : SENTÈNCIA 24-2022
PARTS:
Apel·lant: Sra. Tur
Repre entant: Sra. Pina
Advocat: Sr. Coll
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Repre entant: Sra. E parza
Advocada: Sra. Águila
Apel·lat: Morillo
Repre entant: Sr. Conde
Advocada: Sra. E cudero
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
Pre ident: Sr. Albert André Pereira
Magi trade : Sra. El a Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de do mil vint-i-do .
El Tribunal Superior de Ju tícia, Sala Admini trativa, ha vi t el recur d'apel·lació a le actuacion número 2000085/2019.
En la tramitació d'aque te actuacion han e tat ob ervade le pre cr…
II. Problème de droit
La juridiction était saisie de la régularité procédurale et du bien-fondé en droit applicable des prétentions formées par les parties au regard des normes constitutionnelles et législatives en vigueur (notamment l'article 10 de la Constitució d'Andorra garantissant le droit à la juridiction et à un procès équitable ainsi que les dispositions du Codi de procediment civil).
III. Solution et dispositif de la juridiction
Après examen contradictoire des moyens de fait et de droit, la juridiction statue par décision motivée :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
l eu propi terme .
Segon.- No efectuar un e pecial pronunciament obre le co te cau ade .
Aque ta entència é ferma i executiva.
Manem que una vegada 'hagi complert el que di po a l'article 76 de la Llei de la Juri dicció Admini trativa i Fi cal e lliurin el aute original amb la certificació d'aque ta entència al Tribunal de Batlle , Secció Admini trativa del qual procedien, i que 'arxivin le actuacion del Tribunal.
Així, per aque ta no tra entència, definitivament jutjant, ho manem i ignem.
Subir
Diccionario RAE
IV. Portée et intégration au corpus Korpus
Cette décision s'inscrit dans la jurisprudence constante des juridictions de la Principauté et a fait l'objet d'une indexation intégrale dans le graphe de connaissances Korpus.
Advocat: Sr. Coll
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Esparza
Advocada: Sra. Águila
Apel·lat: Morillo
Representant: Sr. Conde
Advocada: Sra. Escudero
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000085/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la Sra. Tur va interposar demanda en què impugnava la resolució de 17 d'octubre de 2019 de l'Òrgan Disciplinari dels saigs, que va imposar-li una sanció de 500 EUR de multa, com a responsable d'una infracció lleu de l'article 28.5 de la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig, consistent en la vulneració de la norma deontològica prevista a l'article 10.a) del Reglament regulador de les normes deontològiques de la professió de saig, aprovat per Decret de 7 de juny de 2017.
La sentència de 31 de maig de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
S'ha vulnerat el dret a la defensa de la interessada, ja que la resolució sancionadora ha alterat la conducta que se li imputava en la incoació de l'expedient i en el plec de càrrecs, de manera que aquella va més enllà de la simple modificació de la qualificació jurídica dels fets que es prenien en consideració. En conseqüència, s'ha alterat el fonament fàctic de la sanció inicialment proposada, vulnerant-se el principi acusatori.
No és responsable de la infracció que se li atribueix. En primer lloc, va començar a realitzar les gestions per identificar els béns de la societat Moliner immediatament desprès d'acceptar el càrrec d'administradora judicial, un cop aquella va ser declarada en situació d'arranjament judicial. No tenia obligacions d'administració respecte de l'immoble de què es tracta, ja que el seu titular era el Sr. Pino i no la societat, situació que no es va modificar fins el mes de setembre de 2018, quan la societat va ser declarada en fallida i s'acordà la seva extensió al Sr. Pino. En segon lloc, l'agent es va encarregar de garantir, uns mínims de conservació, neteja i manteniment de les zones comunes de l'edifici. En darrer terme, no s'ha infringit cap deure d'informació periòdica a la Batlle competent, com resulta de la documentació incorporada a les actuacions.
3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:
Els fets que es van imputar a la interessada en el plec de càrrecs es reprodueixen en la resolució sancionadora amb força precisió. Només s'ha modificat la tipificació de la falta, i això en benefici de l'agent, ja que en un principi es contemplava una infracció greu i una altra lleu, mentre que la resolució definitiva només va sancionar per una falta lleu.
La recurrent va incórrer en la infracció disciplinària consistent en la omissió de la diligència raonable en l'exercici de l'administració judicial de la societat Moliner, en el procediment d'arranjament judicial i posterior fallida d'aquesta entitat, que es va estendre al Sr. Pino. Aquesta omissió radica en què l'agent no es va encarregar adequadament de la conservació, manteniment i gestió de les instal·lacions i serveis comuns de l'edifici T., que tenia al seu càrrec en l'exercici d'aquella comesa, i això malgrat les queixes dels veïns de l'edifici.
4.- La Morillo ha presentat un escrit en què posa de relleu que la sentència apel·lada va declarar la manca de legitimació passiva de la Morillo, i que cap de les altres parts qüestiona aquest pronunciament, de manera que resulta aliena a la tramitació del recurs presentat per l'agent.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre la legalitat de la resolució de 17 d'octubre de 2019 de l'Òrgan Disciplinari dels Saigs, que va imposar a l'agent una sanció de 500 EUR de multa, com a responsable d'una infracció lleu de l'article 28.5 de la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig, consistent en la vulneració de la norma deontològica prevista a l'article 10.a) del Reglament regulador de les normes deontològiques de la professió de saig, aprovat per Decret de 7 de juny de 2017.
La norma infringida fa referència al deure que correspon als saigs de fer prova d'una diligència raonable, ja que altrament poden ser responsables de les conseqüències materials d'un retard anormal i injustificat en l'execució de la seva missió.
En aquest cas, s'atribueix a la interessada una omissió de la diligència exigible en l'exercici de les funcions que tenia atribuïdes com a administradora judicial de la societat Moliner, en el marc del procediment d'arranjament judicial i posterior fallida d'aquesta entitat, que es va estendre al Sr. Pino. En síntesi, es considera que l'agent, malgrat les queixes reiterades dels veïns de l'edifici T., propietat d'aquella societat en virtut d'accessió, no va realitzar les tasques de manteniment, conservació i gestió del mateix, que eren necessàries ja que es trobava en situació d'insalubritat, ni tampoc va informar la Batlle competent de la situació de l'immoble ni de les reclamacions dels veïns, per tal d'obtenir l'autorització per realitzar les actuacions necessàries, entre elles el nomenament d'un administrador de finques.
Tercer.- La recurrent al·lega en primer lloc una infracció del principi acusatori i del dret a la defensa, ja que considera que la resolució sancionadora no s'ha limitat a modificar la qualificació jurídica que realitzava el plec de càrrecs, sinó que ha alterat els fets mateixos que li eren atribuïts, ja que no és el mateix negar-se sense causa justificada a dur a terme una determinada tasca, que desenvolupar-la de forma negligent.
L'article 26.4 de la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig, disposa que l'òrgan disciplinari, del qual no pot formar part l'instructor designat, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució sancionadora, la qual ha de ser motivada "i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se'n faci".
En el mateix sentit es pronuncia l'article 123 septies, apartat 2, del Codi de l'Administració, segons el qual "en la resolució no es poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència del fet que se'n variï la qualificació jurídica".
Igualment, l'article 12 del Reglament regulador del procediment sancionador disposa que "la resolució no pot declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència que en variï la qualificació jurídica".
En aplicació d'aquests preceptes, la resolució sancionadora no queda vinculada a la qualificació dels fets que contingui el plec de càrrecs, però no pot alterar aquests fets ni afegir-ne de nous, per tal d'evitar la indefensió de l'interessat.
En aquest cas, el plec de càrrecs (folis 731 i següents) es fonamentà en què la interessada no va realitzar les tasques mínimes de manteniment de l'immoble, que eren necessàries per garantir la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, el benestar i la salut de les persones, recollint a més que la recurrent havia actuat de forma poc educada o irrespectuosa amb els veïns de l'edifici.
Per la seva part, la resolució sancionadora (folis 1007 i següents) es basa igualment en la manca de manteniment de les zones comunes de l'immoble, de manera que no hi ha hagut cap modificació substancial dels fets que s'imputen a la interessada, excepte pel que fa a l'actitud poc educada o irrespectuosa, que la resolució de l'Òrgan disciplinari no considera que hagi quedat suficientment acreditada i, en conseqüència, no imposa cap sanció per aquest fet.
No s'aprecia, doncs, cap infracció del principi acusatori o del dret a la defensa. La conducta imputada a la recurrent ha estat, des d'un inici, la manca de diligència en el manteniment de l'edifici T., de manera que la interessada ha pogut articular els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris. De fet, ha al·legat quines van ser les actuacions que va dur a terme respecte de diverses incidències observades a l'immoble, i les seves al·legacions han estat recollides i analitzades en la resolució sancionadora.
El fet de que el plec de càrrecs considerés inicialment que l'actuació de la interessada era constitutiva d'una negativa a prestar els seus serveis sense causa justificada, mentre que la resolució sancionadora ha conclòs que s'ha de tipificar com una manca de la diligència exigible, suposa una nova qualificació jurídica d'uns fets idèntics, que s'incardina dins de les facultats que corresponen a l'Òrgan disciplinari, segons la normativa abans indicada.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.
Quart.- Sobre la comissió de la infracció que s'imputa a la recurrent, s'ha de partir de l'obligació que li corresponia de conservar i salvaguardar el patrimoni del deutor, amb l'autorització en cas necessari del Batlle competent, segons disposa l'article 16 del Decret de 4 d'octubre de 1969, sobre el procediment d'arranjament judicial i fallida.
Aquestes atribucions li corresponien des del moment en què va ser nomenada administradora judicial de l'entitat Moliner, el mes de juliol de 2016, i no des de setembre de 2018, quan es va declarar la fallida de l'empresa i es van estendre els seus efectes al Sr. Pino, ja que la titular de l'immoble era la societat, en virtut del dret d'accessió, com es va determinar un cop realitzades les comprovacions pertinents.
En qualsevol cas, des del mes de juny de 2018, data a què es refereix el plec de càrrecs, es van ometre les gestions necessàries per al degut manteniment de l'edifici, cosa que va donar lloc a la queixa que els veïns van trametre al Raonador del Ciutadà. Encara que la recurrent va realitzar algunes actuacions de caràcter més urgent, com les relatives a la calefacció i l'aigua calenta, es va constatar una manca generalitzada de manteniment dels espais comuns de l'immoble, traduïda en una manca d'higiene fruit de la deixadesa continuada de les tasques de neteja i de conservació que s'haurien d'haver realitzat. Tot i que no existís un risc sanitari que pogués comprometre la salut dels residents, la manca de manteniment, en cas de persistir, podia acabar provocant que es produís un focus d'insalubritat, per la presència d'humitats i de males olors, així com el desenvolupament de plagues diverses, tal com posa de relleu l'informe de la inspecció realitzada en data 17 de juny de 2019 per tècnics del Ministeri de Salut (folis 743-745). Com és evident, aquest informe reflecteix una situació continuada en el temps, que evidencia la manca de cura respecte dels espais comuns de l'immoble.
D'altra banda, la recurrent, tot i rebre les queixes reiterades dels veïns, no va proposar a la Batlle competent l'adopció de les mesures necessàries, tals com el nomenament d'un administrador de finques, sinó que es va actuar per iniciativa de l'òrgan judicial, com es desprèn de l'ofici emès per la Batllia en data 23 d'abril de 2019 (foli 681).
En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar degudament acreditat que la interessada no va actuar amb la diligència que li era exigible en el desenvolupament de les seves funcions com a administradora judicial de la societat. Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Tur contra la sentència dictada el 31 de maig de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (confirmation) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 59/21.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 62/2022 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11538176.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 25 mars 2022 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Llei del saig (executor judicial), Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 25 mars 2022 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 62/2022) précise les conditions d'application de Llei del saig (executor judicial), Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 7 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Llei del saig (executor judicial), Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 25 mars 2022 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Llei del saig (executor judicial), Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000085/2019.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Llei del saig (executor judicial) (art. 26.4)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Llei del saig (executor judicial) (art. 26.4)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (25 mars 2022)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (confirmation) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 62/2022
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei del saig (executor judicial).