• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 164/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:164), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 juin 2022

Note sur la référence : la référence canonique fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de la sentence est 095-2022 et le numéro de recours 37/22.

Faits et procédure

Le salarié, M. Julián, était lié à la société B, SA par un contrat de travail à durée indéterminée entré en vigueur en février 2008. Il exerçait en dernier lieu, depuis 2015, les fonctions de directeur de la planta 1ª du supermarché C.

Le contrat a pris fin le 27 août 2020. Ce jour-là, le salarié a signé un document de « baja voluntaria » (démission volontaire), sur lequel il a ajouté de sa main une mention reconnaissant avoir dérobé des articles dans le magasin. Il a également signé un solde de tout compte, pour un montant de 3 368,95 EUR au titre des sommes restant dues.

Le 5 octobre 2020, le salarié a saisi la juridiction du travail. Il soutenait avoir signé sous la contrainte, de sorte que son désistement était vicié et devait être tenu pour nul. Il réclamait l'indemnité de l'article 92.1 de la Llei de Relacions Laborals, soit 67 769,52 EUR, ainsi que 8 892,98 EUR au titre d'heures supplémentaires. La demande initiale mentionnait un total de 76 652,50 EUR, somme qui ne correspond pas à l'addition des deux postes (76 662,50 EUR).

Le Batlle a rejeté intégralement les prétentions par jugement du 27 janvier 2022. Le salarié a interjeté appel. Le Tribunal supérieur, Sala Civil, a partiellement fait droit à l'appel.

Question de droit

La juridiction devait déterminer si le désistement du salarié, formalisé par un document signé à la demande de l'employeur, constituait une rupture volontaire du contrat ou, à l'inverse, un licenciement déguisé ouvrant droit à indemnisation. Plus précisément, il lui revenait d'apprécier les conditions dans lesquelles la volonté du salarié s'était exprimée et de qualifier juridiquement la rupture.

Le moyen principal de l'appelant portait sur l'appréciation des preuves. Il invoquait le principe pro operario et soutenait que la rupture avait été présentée comme un désistement alors que l'employeur n'avait pas choisi la voie disciplinaire. Il faisait valoir que le modèle de lettre était rédigé par l'employeur, ne prévoyait pas de préavis et comportait une croix indiquant le texte à recopier.

Solution et dispositif

Le Tribunal s'appuie sur l'enregistrement audio et vidéo versé aux débats, ainsi que sur le procès-verbal de présence dressé par le greffe. Il retient une séquence au cours de laquelle l'administrateur unique de la société indique au salarié : « yo te voy a pedir que me firmes la baja voluntaria », puis : « De momento no te echo, pero tengo la baja voluntaria firmada, o sea que en cualquier momento te puedes ir ». Le document est ensuite présenté au salarié, qui le signe sans le lire. L'employeur déclare alors vouloir « garder » le document et ne pas prendre de décisions « à chaud ».

Sur ce fondement, la Cour juge « que no es pot admetre que el desistiment contingut en el document de data 27-8-2020 correspongui a una decisió pròpia

Apel·lant: Sr. Julián

Representant: Sr. Anaya

Advocat: Sra. Sandoval

Apel·lat: Plana

Representant: Sra. Plaza

Advocat: Sra. Izquierdo

OBJECTE: Requisits del desistiment del treballador.

SENTÈNCIA 095-2022

Andorra la Vella, el 15 de juny del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 5-10-2020, la representació processal del Sr. Julián formulava demanda pel procediment laboral contra la societat B, SA sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se aquesta darrera a pagar la suma de 76.652,50.- EUR juntament amb els seus interessos legals generats des de la data de la contesta a la demanda i fins l'efectiu compliment de la Sentència dictada, així com la condemna a la part defenent a declarar i cotitzar prop de la CASS, la suma objecte de condemna així com la totalitat de les despeses judicials que li fossin ocasionades per la seva tramitació, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

2.- La representació processal de la societat B, SA contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions del demandant sol·licitant la seva íntegra desestimació, imposant al Sr. Julián el pagament de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 27-1-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Julián contra la societat mercantil andorrana unipersonal per accions "B, ORG_0", ha d'absoldre i absoliu lliurement a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, tot plegat amb condemna en costes processals d'aquesta instància segons es conté en el darrer Fonament de Dret".

4.- La representació processal del Sr. Julián ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de 18-2-2022 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència condemnant l'adversa a satisfer una indemnització a alçada de 67.769,52.- EUR, així com les despeses processals causades, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador, sense reproduir cap de els altres pretensions que en el seu escrit rector va introduir.

5.- La representació processal de la societat B, SA s'ha oposat al recurs d'apel·lació plantejat, interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància, el tot imposant a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El Sr. Julián i la societat B, SA es trobaven units per una relació de naturalesa laboral que s'iniciava en el decurs del mes de febrer del 2008 en qualitat de reposador de mercaderia, havent conegut el treballador diferents promocions, fins que l'any 2015 assolia la funció de director de la planta 1ª del supermercat C.

Aquest contracte de treball s'extingia el 27-8-2020 en que el treballador signava un document comunicant la baixa voluntària de l'empresa, document en que de forma manuscrita afegia "reconozco haber robado artículos de la tienda habiendo sido advertido por lo mismo", signant tanmateix la quitança emesa per l'empresa a títol de conformitat i percebent la suma de 3.368,95.- EUR en concepte dels havers laborals pendents de pagament a la data.

El 5-10-2020 el treballador formulava demanda laboral en que en essència sostenia haver signat tot un conjunt de documents sota coacció de l'empresari i que en aquesta eventualitat, la voluntat expressada en el document de desistiment es trobava absolutament viciada i el transformava en nul. En conseqüència reclamava la indemnització que es contemplava en l'art. 92.1 de la Llei de Relacions Laborals (67.769,52.- EUR) i el pagament de les hores extraordinàries realitzades durant el darrer any que quantificava en altres 8.892,98.- EUR.

L'òrgan judicial d'instància desestima íntegrament les pretensions del demandant i ensems li imposa les costes ocasionades. I és contra aquesta decisió que la representació processal del treballador formula recurs d'apel·lació amb fonament als següents motius de recurs.

SEGON.- Sustenta que l'òrgan judicial havia efectuat una valoració de la prova que resultava errònia i assolia una conclusió que no respectava el principi "pro operario" contemplat en la Llei. En aquest sentit, sustenta que es donava per cert que el seu representat havia sostret mercaderia de l'establiment on treballava el que no tant sols negava sinó que endemés s'estava instruint per la jurisdicció penal. Referia que en el supòsit examinat, l'empresari no havia optat per acomiadar disciplinàriament el treballador sinó que la relació laboral s'havia resolt per desistiment del treballador i en el supòsit examinat la carta de resolució de contracte era un model tipus de desistiment voluntari del treballador redactat per l'empresari, que no preveia el compliment de preavís legal, i ensems es marcava amb una creu "x" el text que havia d'escriure el treballador. Referia en definitiva que tot el que va envoltar l'acte de signatura del document base en relació al qual s'extingí el contracte de treball es trobava presidit per un context de coaccions i que en aquesta situació el desistiment no es podia considerar ni voluntari ni era fruit d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca. En conseqüència considera que li havia de ser reconegut el dret a obtenir la indemnització contemplada en l'art. 92.1 de la Llei de Relacions Laborals i que quantificava en la suma de 67.769,52.- EUR.

TERCER.- La resolució del recurs plantejat exigeix verificar les condicions concretes en què el desistiment del treballador va intervenir. Amb aquesta finalitat resulta essencial l'acta de presència estesa per la Saig que obra en les actuacions (folis 100 i ss) així com el visionat dels vídeos obrant en la clau USB que la societat demandada ha incorporat (foli 98), que permeten conèixer, les vicissituds que envoltaren el desistiment del treballador. Amb aquesta finalitat resulten especialment significatius els diferents esdeveniments produïts una volta el Sr. Julián, el Sr. Salas (administrador únic de la societat B, SA) i el Sr. Plana (director de manteniment de diferents plantes del centre C) accedeixen a l'interior del despatx de recursos humans (Diligència tercera, foli 102). En efecte, malgrat una qualitat mediocre de l'àudio que acompanya l'enregistrament, s'aprecia com el Sr. Salas reprotxa al Sr. Julián que furtava mercaderia en el centre comercial, i després de sermonar-lo per aquest fet, li indicava textualment "yo te voy a pedir que me firmes la baja voluntaria", responent el treballador "yo puedo hacer lo que quiera", contestant seguidament el Sr. ENTITY_10: "no, yo te pido que me firmes la baja voluntaria. De momento no te echo, pero tengo la baja voluntaria firmada, o sea que en cualquier momento te puedes ir".

Seguidament s'aprecia com el Sr. Salas abandona el despatx, i torna uns minuts més tard, amb un document que deixa al damunt de la taula, i dirigint-se vers el Sr. Julián indica: "toma, firma ahí, pon tu nombre", podent apreciar com el Sr. Julián s'executa sense llegir-ne el seu contingut, signant i posant el seu nom. Seguidament l'empresari després d'informar el Sr. Julián de que es visualitzarien un plegat de gravacions, referia: "Bueno vete a comer, de momento (···) yo no quiero tomar decisiones en caliente, porque en caliente nos arrepentimos después, sabes, (···) yo esto lo guardo (referint-se al full que el treballador acabava de signar) y ya está, tu haz fiesta".

No es discuteix entre els litigants, que unes hores més tard es convocava novament el treballador, i a una planta destinada a garatge signava la quitança que liquidava el contracte de treball.

En atenció al context que acabem d'exposar, no es pot admetre que el desistiment contingut en el document de data 27-8-2020 correspongui a una decisió pròpia i reflexionada del treballador, sinó que pel contrari s'aprecia en el mateix una intervenció essencial de l'empresari en la seva redacció que el priva de tota espontaneïtat. En definitiva, el desistiment d'autes intervenia amb infracció a la doctrina d'aquesta sala segons la qual la resolució per mutu acord o el desistiment del treballador ha de resultar d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca i correspondre a unes conveniències personals del treballador i no a una intervenció de l'empresa (TSJC-399/2016, TSJC-312/2016, TSJC-121/14, TSJC-221/12, TSJC-137/12, TSJC-60/2018 ···), i és que en la situació concurrent, l'extinció de la relació laboral va ser provocada per l'empresari, defugint per això dels mecanismes que la Llei preveu amb aquesta finalitat, exigint del treballador que signés la carta de desistiment voluntari relatada, desnaturalitzant així la seva finalitat i essència pròpia. En conseqüència no podrem compartir la conclusió de l'òrgan judicial d'instància, sinó que pel contrari considerem que el desistiment instrumentalitzat constituïa en realitat un acomiadament del treballador que en defecte de respectar els requisits contemplats en la Llei de Relacions Laborals esdevenia absolutament il·legal i obria al treballador el dret a obtenir la corresponent indemnització.

QUART.- Segons l'art 92.1 de la Llei: "L'acomiadament injustificat, improcedent o fet en forma indeguda, comporta, en els contractes per temps indefinit una indemnització a la persona assalariada corresponent a l'import que, en concepte de preavís i de compensació, li hauria pertocat en cas d'acomiadament no causal, incrementada en un 25%, amb un límit de 24 mensualitats, i, en els contractes per durada determinada o per obra concreta o servei concret, una indemnització corresponent a l'import que, en concepte de compensació, li hauria pertocat en cas d'acomiadament no causal, incrementada en un 25%". Amb la finalitat de calcular la indemnització que reclama, la representació processal del treballador parteix del darrer salari brut fix percebut el mes de juliol del 2020 (2.604,80.- EUR), import al qual afegeix altres 218,93.- EUR en concepte de salari variable, sense en cap cas justificar aquest import ni les bases de càlcul que ha seguit per a determinar-lo. Si ens remetem però als butlletins de salari del treballador generats les darreres 12 mensualitats (això és setembre del 2019 a agost del 2020) s'aprecia com al marge del salari fix, el treballador va percebre uns avantatges materials consistents en els àpats, concepte aquest que en integrar la noció de salari (art. 72.2 de la Llei) i en no haver estat específicament declarat a la CASS com formant part del salari global (per això només s'ha de comparar els butlletins de salari amb l'extracte de punts de vellesa del Sr. ENTITY_4), hauran de ser computats com a salari variable, amb el benentès que el seu promig ha estat de 48.40.- EUR mensuals. En conseqüència l'import base als efectes de determinar la indemnització ascendirà a: (2604,80+48,40):30= 88,44.- EUR/dia

L'art. 84.1 que regula els conceptes de preavís i compensació econòmica pels acomiadaments no causals els fixa en: 12 dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de trenta dies (preavís), i en 25 dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de 365 dies (compensació econòmica). No es discuteix que la durada de la relació professional del recurrent va ser aproximadament de 12 anys i mig i en aquest situació el preavís a percebre correspondria al màxim (30 dies) i la compensació econòmica a 312,50 dies.

Per l'exposat, la indemnització a percebre pel demandant ascendirà a:

(30+312.50) X 88,44 = 30.290,70 que cal incrementar d'un 25% que situa la indemnització en 37.863,37.- EUR bruts, sense que aquella quantitat superior que la demandant peticiona pugui ser atesa en trobar-se orfe del necessari suport argumental que la pugui justificar en l'escrit rector (tampoc en aquesta alçada), el que ens aboca a cenyir la indemnització a aquella que resulta d'una aplicació estricta de la Llei.

CINQUÈ.- L'èxit del recurs associada a l'estimació parcial de la demanda, comportarà en mèrits de la doctrina constant de la Sala en l'àmbit laboral en que ens situem que les costes ocasionades al treballador demandant en ambdues instàncies hagin de ser imposades a la societat demandada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Julián contra la Sentència dictada pel Batlle en data 27-1- 2022 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc l'estimació parcial de la demanda condemnant la societat B, SA a satisfer al demandant la suma de 37.863,37.- EUR bruts i a pagar les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei relacions laborals.