• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 186/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juillet 2022)

Faits et procédure

Le requérant en appel, M. Catalá, avait acheté un véhicule auprès de la société B, exploitée sous l'enseigne « C » et dirigée notamment par M. Tur, associé de la société. Il avait par ailleurs été salarié de cette société, licencié le 14 juillet 2016 selon la décision.

Le 10 août 2016, M. Catalá publia sur la page Facebook de C un message dénonçant une mauvaise expérience de réparation de son véhicule. Le texte commençait par la formule « Puros estafadores, el trato con la gente fatal ! » et contenait la recommandation de ne pas acheter de véhicule dans ce commerce ni d'y solliciter un emploi. Il y critiquait également la conduite de « M. Tur » face à la garantie du véhicule.

Une plainte pénale pour diffamation fut classée par ordonnance de prescription du juge d'instruction, confirmée par le président du Tribunal de Corts le 28 mars 2018 (points 2 et 9 des antécédents).

M. Tur et la société B, invoquant la loi n° 30/2014 relative à la protection civile des droits à l'intimité, à l'honneur et à l'image, assignèrent M. Catalá en réparation pour un montant de 27 600 euros. Par jugement du 3 juin 2021, le juge de première instance accueillit la demande de M. Tur et rejeta celle de la société. Il déclara l'intromission illégitime, condamna M. Catalá à 300 euros d'indemnité et aux dépens, et lui ordonna de publier un texte de rectification sur la page concernée. La société B n'a pas interjeté appel du rejet de sa demande, notamment au regard de sa légitimation active, de sorte que la question n'était pas soumise à la Cour (fondement primer).

M. Catalá forma appel, sollicitant la révocation du jugement et, à titre subsidiaire, la non-condamnation aux dépens au motif que l'estimation de la demande n'était que partielle.

Question de droit

La Cour devait trancher plusieurs questions :

1. Le message litigieux constitue-t-il une intromission illégitime dans le droit à l'honneur de M. Tur au sens des articles 4 et 6 de la loi n° 30/2014, ou relève-t-il de la liberté d'expression, la qualification de « puros estafadores » étant-elle une critique admissible ou une injure ?
2. L'identification de M. Tur est-elle suffisante, dès lors que le message ne le désigne que par son nom de famille ?
3. L'effectivité de la diffusion, invoquée par l'appelant au motif que la fonction « avis » de la page n'était pas constamment active, est-elle de nature à écarter l'intromission ?
4. Le montant de l'indemnité (300 euros), la mesure de publication et la condamnation aux dépens sont-ils justifiés au regard de l'article 24 de la loi ?

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme le jugement en toutes ses dispositions. Le dispositif est ainsi rédigé (traduction libre de l'original catalan) :

Apel·lant: Sr. Catalá

Representant: Sra. Morell

Advocat: Sra. Morales

Apel·lat: B, ORG_0 i Sr. Tur

Representant: Sr. Somoza

Advocat: Sra. Durán

OBJECTE: Dret a l'honor

SENTÈNCIA 103-2022

Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Catalá és l'usuari d'un vehicle adquirit automòbil prop de la societat B, ORG_0, que gira sota el nom comercial de C, essent dit negoci regentat pel Sr. Tur, un dels seus socis.

També el Sr. Catalá era assalariat de la societat B, ORG_0, però en data 14-07- 2016, se'l va acomiadar.

En data 10-08-2016, el Sr. Catalá va publicar al mur del perfil de C a FACEBOOK el missatge següent :

"Puros estafadores, el trato con la gente fatal!

Un consejo no compréis coches aquí y menos pidáis trabajo!

A mí me vendieron un X Y Serie 0... Al poco tiempo un par de meses el embrague hizo un ruido raro... Fui haber al señor Tur que no sabía ni que contestarme cuando el coche estaba en garantía...Bien después de varias semanas detrás del señor Tur para ver qué solución podía darme, decidió coger el coche y decirme que lo llevaba a M a cambiar el embrague... No sé qué hizo pero al poco tiempo el embrague volvió hacer exactamente el mismo ruido, vamos que se quedó el coche en el garaje y me dijo que me había cambiado el embrague... Al poco tiempo, un par de años y un par de meses justo ya se terminaba la garantía desgraciadamente...

El coche tuvo un problema gravísimo de fábrica, se jodieron pistones, válvulas, etc., y solo haciendo el gesto de arrancar sin ni siquiera mover el coche del sitio... Total que fui al señor Tur que me ayudara con el problema... Estuve tres meses detrás de él para llegar a una solución y yo sin coche...

Total que como la garantía termino justo 2 meses antes el señor Tur se libró de poder denunciarle o reclamarle cualquier cosa... Ya cansado de esperar me fui a la Z y en 15 días tenía el coche arreglado y con el 70% de la reparación pagada por la Z!!!"".

2.- Per Aute de data 28-03-2018, el president del Tribunal de Corts va desestimar el recurs que el Sr. Tur i la societat B, ORG_0, havien interposat contra l'aute dictat el 17-11-2017 per la batlle instructora que havia decretat la prescripció dels fets de difamació objecte de llur querella.

3.- Per escrit presentat el 16-11-2018, el Sr. Tur i la societat B, ORG_0, van formular a l'empara de la Llei 30/2014 qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, demanda contra el Sr. Catalá sol·licitant es dictés Sentència condemnant-lo a satisfer la indemnització de 27.600.-euros més interessos, imposant al defenent les costes processals.

4.- En data 11-01-2019, la representació processal del Sr. Catalá va contestar oposant-se a les pretensions articulades de contrari tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant en la seva totalitat la demanda interposada, imposant les costes judicials ocasionades a l'adversa, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat.

5.- Practicades les proves proposades i evacuat el tràmit de conclusions, en data 03-06-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que donant lloc a la demanda interposada pel Sr. Tur -i rebutjant aquella interposada per la codemandant B, ORG_0.-, ha de:

Primer.- Declarar que en l'actuació del Sr. Catalá autor del comentari aparegut a la pàgina ORG_1 "C" el dia 10 d'agost de 2016 s'ha produït una clara intromissió il·legítima en el dret a l'honor del Sr. Tur.

Segon.- Condemnar el Sr. Catalá a indemnitzar la part agent en la suma de 300 EUR així com les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència

Tercer.- Ordenar al Sr. Catalá a publicar a la pàgina ORG_1 "C" el següent comentari:

"Per sentència de la Batllia de data 3 de juny de 2020, s'ha declarat que l'expressió ["estafadores"] que vaig utilitzar en el meu comentari de 10/8/16 per referir-me al Sr. Tur atempta contra el seu honor i he estat condemnat a indemnitzar-lo en 300 EUR més costes".

Fixant-se un termini màxim per a la publicació del comentari, atesa la facilitat comunicativa d'aquesta xarxa social, de quinze dies hàbils següents a la fermesa d'aquesta resolució.".

6.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Catalá, i per escrit de conclusions de data 14- 07-2021 sol·licita la seva revocació i que es dicti una altra estimant que no s'ha produït una intromissió il·legítima en el dret a l'honor del Sr. Tur, amb imposició de les costes ocasionades.

A títol subsidiari, reclama que no se li imposin les costes atès que l'estimació de la demanda només és parcial.

Exposa essencialment, i en primer lloc, que, després de l'incident patit amb el vehicle comprat prop de C, va decidir compartir la seva experiència a través de l'apartat d'opinions de la pàgina de ORG_1 de l'empresa i que la primera frase "puros estafadores, el trato con la gente fatal", va dirigit al comerç d'una manera general, sense atacar a ningú en particular i que la resta del comentari es dedica a narrar un fet que ell ha viscut, sense entrar a valorar-lo; que el comentari publicat es troba emmarcat dins del seu dret a la Llibertat d'expressió, i en cap cas, menysprea la persona ni vulnera el seu espai més íntim i personal, sinó que simplement duu a terme un judici de valor crític del tracte rebut en la referenciada empresa, i que l'expressió "puros estafadores" és una crítica dura però no reprovablement injuriosa. En segon lloc, torna a afirmar que la societat B, ORG_0 no podia ser subjecte del dret a l'honor protegit en tractar-se d'un dret personalíssim i que només pot ostentar una persona física i no jurídica, mancant aquesta de legitimació per a reclamar; que en la demanda presentada únicament es fa referència al suposat perjudici sofert per dita societat i no pas al perjudici sofert pel Sr. ENTITY_7; que en cap moment es pot identificar d'una manera clara i directa la identitat del Sr. Tur i que únicament es fa referència a "el Señor Tur", sent aquest un nom del tot comú, podent-se tractar de qualsevol persona, i que per tant, és excessiu declarar que s'ha produït una intromissió en el dret a l'honor del Sr. Tur.

En tercer lloc, sosté que existeix un error en la valoració de la prova tota vegada que l'apartat d'opinions de ORG_1 es pot activar i desactivar per l'usuari tenedor de la pàgina quantes vegades es vulgui, i que la pàgina de ORG_1 de C no tenia activat l'apartat dels comentaris i, per tant, el comentari mai ha estat a la vista dels demés usuaris de ORG_1, i que no s'ha pogut produir cap perjudici; que l'acta lliurada pel Saig Sr. S on es podia apreciar que el comentari es trobava publicat a la pàgina de ORG_1 i, per tant, visible per a la resta d'usuaris, no implica que aquell comentari fos visible molt més temps, ja que en altres dates l'apartat d'opinions es trobava inactiu i el comentari no visible per la resta d'usuaris, havent-se activat l'apartat d'opinions només en el moment en que el Saig Sr. S dugué a terme l'acta.

En darrer lloc i subsidiàriament, quant a les costes processals, sosté que essent l'estimació parcial, i invocant l'article 350 del Codi de procediment civil, sol·licita que no se'l condemni a pagar les costes processals.

7.- La representació processal del Sr. Tur i la societat B, ORG_0, s'oposen al recurs articulat demanant la confirmació íntegra de la decisió recorreguda amb imposició de les costes a la part recurrent.

Defensen que la part adversa torna a reiterar-se en la veracitat de les afirmacions que efectuava en la seva publicació, sense facilitar ni una sola prova que aporti llum sobre els fets que descrivia i sense justificar la raó dels comentaris tan degradants que va dirigir contra els seus mandants en la seva pàgina de Facebook; que contràriament al manifestat pel Sr. Catalá, si el contingut de les opinions és fals o injuriós, no sols es perjudica el bon crèdit i reputació d'un negoci, sinó que a més es genera confusió en els demés usuaris, sobre tot amb la "viralitat" de ORG_1 i la corresponent capacitat d'expandir una notícia a través d'internet i la seva perpetuïtat; que el dret a expressar les opinions lliurement confronta legalment en aquest cas amb el respecte i protecció de l'honor i bona reputació del negoci i del Sr. Tur, el seu gerent, ja que els fets exposats són falsos i la voluntat del Sr. Catalá no ha estat altra que perjudicar l'empresa que l'ha acomiadat per motius disciplinaris; que l'expressió de "puros estafadores" també anava dirigida al "señor Tur", no podent-se separar dos paràgrafs del conjunt del text; que la demanda va ser clarament interposada tant per l'empresa B ORG_0 com pel Sr. Tur, sent a més que la Llei 30/2014 en el seu article 24.1 eximeix als agents d'acreditar el seu perjudici, i es tracta d'un negoci familiar regentat pel propi Sr. Tur, existint estreta relació entre el negoci i el seu gerent; que el comentari es referia al Sr. Tur doncs cap altre treballador o persona que pogués estar pel comerç també anomenada Tur tenia poders o facultats per comprometre l'empresa front els clients, i que sí que les persones jurídiques també són titulars del dret a l'honor.

Pel que fa a la valoració de la prova, sosté que tots el comentaris publicats en qualsevol pàgina d'un negoci donat d'alta a FACEBOOK poden ser visualitzats per tothom que navegui en aquell moment sobre dita pàgina o vulgui consultar informació del negoci en qüestió; que és més que raonable que el Sr. Tur no descobrís aquest comentari fins dies després de la seva publicació, quan ja devia haver estat vist per moltes persones; que resti publicada o no l'opinió del Sr. Catalá a la pàgina web de ORG_1, el cert és que aquesta part no pot conèixer les reproduccions que de dit comentari s'hagin pogut realitzar i que l'eliminació de l'opinió no és suficient per resoldre el problema.

8.- Per Aute del 26-01-2022, vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Tur en aquesta instància.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- A títol liminar, hem de dir que no havent la part demandant recorregut la sentència que va declarar la manca de legitimació activa de la societat B ORG_0 al no tractar-se d'una persona física, no entrarem en el debat de si les persones jurídiques poden patir una vulneració del dret a l'honor i a la pròpia imatge, i si caldria una modificació legislativa o fer una interpretació extensiva de la Llei.

SEGON.- Al nivell legislatiu, la Llei 30/2014 del 27 de novembre qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, per tal de donar el màxim compliment als principis fonamentals enunciats a l'article 12 de la Declaració Universal de Drets Humans, a l'article 17.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, a l'article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i a l'article 14 de la Constitució del Principat d'Andorra, va introduir en el nostre dret una sèrie de disposicions per organitzar la protecció civil al dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge, tot i tenint en compte les llibertats d'expressió i d'informació que reconeix l'article 12 de la Constitució, i que la mateixa situa al mateix nivell.

És així que l'article 4.2 c) disposa que l'accés en la intimitat, l'honor o la pròpia imatge d'una persona és legítim quan està justificat per raó d'un interès públic o privat que no es manifesti abusiu o arbitrari i que justifiqui la limitació al dret a la intimitat, a l'honor o la pròpia imatge, i, en particular, si es deriva de les llibertats d'expressió i d'informació en els termes que s'estableixen als articles 6, 7 i 9.

En cas de vulneració dels drets protegits, els articles 20 i 21 preveuen la possibilitat d'instar una acció civil específica.

Com bé ho preveu la Llei del 2014, seran els òrgans judicials els que hauran de determinar en cada cas si es dóna una intromissió il·legítima, a la vista dels principis i disposicions que s'estableixen en aquesta Llei.

L'article 6 disposa que :

"Ponderació dels drets protegits en el marc de la llibertat d'expressió

1. L'òrgan judicial ha de ponderar motivadament els interessos en conflicte i les circumstàncies de cada cas per valorar si, amb ocasió de l'exercici de la llibertat d'expressió, s'ha produït una intromissió legítima o no en els drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge.

La intromissió en l'exercici de la llibertat d'expressió es considera legítima si troba justificació en el marc d'una societat democràtica i de dret (...)."

Aquesta determinació no es pot fer segons uns criteris de prevalença d'un dret o d'una llibertat sinó segons un sistema de ponderació que ha de tenir en compte les circumstàncies de cada cas, el caràcter justificat de la intromissió en el marc d'una societat democràtica i de dret.

TERCER.- L'honor és un dret de la personalitat irrenunciable, inalterable i imprescriptible, que tota persona té a una bona imatge, nom i reputació, de manera que tothom té dret a que se'l respecti. L'esfera personal i privada d'una persona pot ser vulnerada com a conseqüència de l'expressió d'opinions personals que contenen la imputació de fets o la manifestació de judicis de valor, i que menyspreïn una persona davant l'opinió pública.

L'exposició de motius de la Llei 30/2014 afirma que :

"El dret a l'honor està fonamentat en el dret a la dignitat que es requereix per al lliure desenvolupament de la persona en la convivència social, i es defineix com el dret que té tota persona a ser respectada i a no ser escarnida ni humiliada, ni davant d'ella mateixa, ni davant dels altres".

La sentència del Tribunal Constitucional de 28-02-2003 (2002-12-RE) precisa que el dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge són tres drets autònoms i no tres manifestacions del mateix dret, encara que tenen una dimensió última compartida que té a veure amb la protecció de l'àmbit privat de la llibertat individual i familiar front a les ingerències il·legítimes.

Com dèiem en la nostra sentència del 29-01-2019 (rotlle 252/18) :

"El dret a l'honor, enllaçat amb la dignitat de la persona, presenta una dimensió subjectiva i objectiva. És a dir, es tracta de la pròpia estimació que de sí mateixa té la persona i de la consideració que d'aquesta tenen els demés (fama o reputació). I no hi ha dubte que dins de l'honor s'inclou el prestigi professional.

Des d'aquesta òptica, la intromissió il·legítima a l'honor es produirà quan mitjançant la difusió de fets o d'opinions o judicis de valor s'afegeixi la reputació de la persona o l'estimació d'aquesta. Però ja des d'ara s'ha d'avançar que no qualsevol crítica o comentari sobre la persona constitueix una intromissió il·legítima sinó que cal realitzar una tasca de ponderació que requereix prendre en consideració el caire públic o no de la persona i si les opinions o fets relatats tenen a veure amb aquesta dimensió pública, les circumstàncies concretes del cas i la intensitat. Així, no n'hi ha prou amb la desqualificació o crítica dura o agria, sinó que cal que s'emprin qualificatius injuriosos o desqualificacions de la seva actuació professional que no resultin necessaris i que puguin ésser entesos com a difamatoris per a menysprear la probitat o honestedat de l'afectat.".

QUART.- En el present cas, la vulneració denunciada pel Sr. Tur ve del fet que se'l qualifica de "puro estafador" i que s'explica que no només no va ser capaç d'arreglar el problema sinó que fins i tot va deixar expressament expirar el termini de garantia quan un altre professional sí que va poder proposar una solució correcta.

La simple lectura del missatge permet constatar que les crítiques que conté, i en particular l'expressió introductiva "puros estafadores", concerneixen tant el negoci com el seu gerent ("fui al Sr. Tur...") i fins i tot la frase "el señor Tur se libró de poder denunciarle o reclamarle cualquier cosa..." va directament dirigida al senyor en qüestió, i si bé no es cita com a Tur, queda perfectament identificat com el responsable del garatge, citat com tal en quatre ocasions.

Cap confusió existeix al respecte i no es pot compartir l'argument que no seria concernit personalment per dita fórmula quan és directament i clarament apuntat.

Quant al contingut del missatge, el Sr. Catalá, emparant-se al seu dret d'expressió, insisteix molt en el fet que només ha volgut compartir la seva experiència com a consumidor exposant fets veraços.

Però, no deixa d'estranyar que, segons la poca documentació aportada pel mateix, la reparació suposadament correcta consistint en el canvi del motor per part del taller Z oficial hauria tingut lloc al 2012 (però els documents estan establerts al nom de AGG i no pas ENTITY_4), val a dir 4 anys després de la "experiència viscuda".

Això s'ha de tenir en compte ja que, a part de les afirmacions que fa en el missatge, i que reitera en seu judicial, sobre com va aparèixer el problema tècnic del vehicle en relació a la caixa de canvi i com es va gestionar, el Sr. Catalá no ha aportat cap element de justificació al respecte, i com hem vist, els documents que aporta són aquells que tenen relació amb la intervenció posterior de Z al 2012.

Al mateix temps, hem de constatar que el missatge es va publicar un mes després de l'acomiadament disciplinari, circumstància sobre la qual el Sr. Catalá guarda un silenci sepulcral, quan el propi missatge es refereix al fet de no "pedir trabajo" en aquesta empresa.

Finalment, en el missatge no es limita a compartir una mala experiència sinó que, després de qualificar els intervinents d'estafadors, aconsella al públic de no comprar cotxe en aquest negoci.

Així les coses, les motivacions reals del Sr. Catalá són molt dubtoses i no només tenen a veure amb la voluntat de criticar i informar els altres consumidors.

D'altra banda, si bé les critiques en relació a la manca de reacció del Sr. Tur i fins i tot al fet que hauria deixat vèncer el termini de garantia sense aportar cap solució es podrien emparar en la llibertat d'expressió (entesa com el dret a difondre públicament per qualsevol mitjà i davant de qualsevol auditori, pensaments, idees i opinions, dret vinculat a la societat democràtica i que ha de trobar el seu fonament i els seus límits en aquesta), molt diferent és el qualificatiu de "puro estafador".

No és cert que es tractaria només d'una dura crítica. Es tracta de presentar de manera voluntària un professional de la venda de vehicles com una persona que es dedica a enganyar de manera delictiva o cometre malversacions al perjudici dels seus clients, val a dir d'un clar insult.

Tal expressió va més enllà d'una crítica que un professional ha de suportar, i es va proferir de manera abusiva ja que ultrapassa el que permet la llibertat d'expressió, fins i tot tenint en compte les toleràncies que exigeix la societat democràtica moderna.

Quant a la qüestió de la difusió, potser els paràmetres del compte FACEBOOK van variar en el temps, fent que a certs moments la publicació no es podia veure més, però s'han de tenir en compte tres elements.

El primer és que la publicació va existir durant un temps fins que el perjudicat se'n va adonar, i en aquest període de temps el missatge va poder arribar a diversos destinataris donada la facilitat de propagació pròpia d'aquest mitjà de comunicació que és internet i en particular FACEBOOK. El segon és un fet objectiu que en data 24-01-2019, el Saig va poder verificar l'existència de l'escrit de data 10-08-2016 a l'apartat d'opinions de la pagina ORG_1 de C. I res permet afirmar que dit apartat s'hauria activat o reactivat només per poder permetre les constatacions del Saig i encara menys que s'hauria tolerat el missatge.

El tercer és que, com ho veurem en detall just després, la indemnització fixada per la sentència és coherent amb les circumstàncies concretes de la publicació i té en compte el fet que "la pròpia part (...) disposava innegablement de l'opció d'eliminar-la segons al·lega la part defenent.".

Així les coses, s'ha de confirmar la conclusió de la Sra. Batlle que ha existit una clara intromissió il·legítima en el dret a l'honor de l'agent segons allò previst a l'article 4 de la Llei 30/2014.

CINQUÈ.- Pel que fa a la indemnització, si bé és veritat que en la demanda s'insisteix en el perjudici de la societat, i en particular el seu perjudici comercial, també s'invoca la intromissió il·legítima en el dret a l'honor del Sr. Tur, en tant que gerent de l'empresa (veure per exemple pàgina 2 on s'invoca la intromissió en el dret a l'honor "dels querellants" i pàgina 5 de l'escrit de conclusions que es refereix al perjudici ocasionat a la reputació professional del Sr. ENTITY_7).

L'article 20 de la Llei 30/2014 disposa que l'actor d'una acció de protecció civil dels drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge pot demanar a la jurisdicció civil:

Que ordeni al seu responsable cessar una intromissió il·legítima actual.

Que declari la il·licitud d'una intromissió il·legítima que s'ha produït o continua produint efectes lesius i que ordeni al seu responsable que cessi.

Que ordeni al responsable la publicació d'una rectificació o una rèplica en les condicions establertes a l'article 13.

Que la sentència es comuniqui a una altra persona diferent al responsable de la intromissió il·legítima.

Que ordeni al responsable que la sentència sigui publicada a les seves costes i/o per l'operador del mitjà de comunicació o el proveïdor de continguts que va publicar la informació o expressió.

Que declari una indemnització per danys i perjudicis a càrrec del responsable.

Que condemni al responsable a les costes judicials.

Quant a la valoració del perjudici i a l'argument del recurrent que l'únic perjudici provocat seria el de la societat B ORG_0, cal recordar que, a partir del moment on s'acredita una intromissió il·legítima, l'article 24 de la Llei 30/2014 precisa que l'existència del perjudici es presumeix i que l'import de la indemnització es valora atenent:

Les circumstàncies del cas.

La minoria d'edat o no de l'afectat.

La gravetat de la intromissió il·legítima.

La difusió que la intromissió il·legítima hagi adquirit per raó del suport i dels mitjans de comunicació a través dels quals s'ha produït.

El benefici que ha obtingut el causant de la intromissió il·legítima com a conseqüència de la mateixa.

Si s'ha donat lloc a la rèplica o la rectificació sol·licitades extrajudicialment, el seu abast, o si han estat refusades, als motius que s'han esgrimit per ser refusades.

Tots aquells altres factors que el tribunal apreciï motivadament en dret i equitat.

En el present cas, tenint en compte les circumstàncies del cas que acabem d'exposar i els criteris per a quantificar donats per la Llei, la solució de la instància de reparar la intromissió il·legítima via la publicació d'una rectificació i una indemnització moderada de 300.-euros apareix no només conforme a Llei sinó molt ben ajustada i coherent.

Quant a la qüestió de les costes, la Llei 30/2014 preveu expressament que el tribunal pot imposar als defenents les costes, a títol d'indemnització, i per tant al marge de les normes generals sobre la imposició de les costes.

En el present cas, tal mesura estava plenament justificada pel que fa a les costes de primera instància tota vegada que malgrat l'estimació final de la demanda és parcial, el demandant van haver de sol·licitar l'auxili judicial per a obtenir el reconeixement de la intromissió patida.

SISÈ.- La desestimació del recurs d'apel·lació articulat comporta la imposició a l'apel·lant de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Catalá contra la Sentència de data 03-06-2021 que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR al Sr. Catalá les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.