Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 septembre 2022 (n° 11/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Llei Qualificada de la Justicia (art. 10.3), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Llei Qualificada de la Justicia (art. 10.3) (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Jurisprudence · Reproduction exacteLlei Qualificada de la Justicia · art. 10.3
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (16 298 caractères)
Sentència
TSJ 0000011/2022
SENTÈNCIA 015-2022
PARTS:
Agent: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI CP
Representant: Sra. Pla
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 229/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 26 septembre 2022)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 229/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Ple), 26 septembre 2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:229, recours n° 11/22 (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la présente fiche retient la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
La Comunitat de propietaris de l'edifici CP (la copropriété) avait introduit une action civile contre la promotrice et l'architecte, à la suite de désordres affectant à la fois les parties communes et les parties privatives de l'immeuble. Cette procédure, enregistrée sous le numéro 3100334/2011, a été introduite le 17 juin 2011 devant la Batllia.
Le Tribunal constitutionnel, saisi d'un recours d'amparo, a rendu le 20 décembre 2021 (causa 2021-71-RE) une décision constatant la violation du droit de la copropriété à un procès de durée raonable et de son droit à être indemnisée. Il a relevé que la durée de la procédure « de cap manera pot ser considerada "raonable" » et que la vulnération se poursuivait à la date de sa décision.
La copropriété a alors saisi le Tribunal superior de justícia, le 15 mars 2022, d'une action en responsabilité patrimoniale de l'État pour fonctionnement anormal de l'administration de la justice. Elle réclamait 10 800 euros au titre du préjudice moral, correspondant à 108 mois de retard injustifié, ainsi que les dépens.
Le ministère public a conclu à une estimation partielle, sur la base d'un retard injustifié de 5 ans à raison de 500 euros par an, soit 2 500 euros. Le Gouvernement a contesté l'existence d'un préjudice certain, effectif et individualisé, et a subsidiairement proposé 2 000 euros, sur la base de 4 ans de retard.
Le Tribunal de Batlles a rendu sa sentence au fond le 6 avril 2022, soit près de 130 mois après l'introduction de la demande de citation à l'audience (fonds, § 20).
Question de droit
La décision soulève trois questions :
La personne morale peut-elle subir un préjudice moral indemnisable du fait d'une durée excessive de procédure ?
Quel est le terme de la période de retard indemnisable : la date du jugement du Tribunal constitutionnel ou celle de la sentence définitive ?
Quelle fraction de la durée totale de la procédure doit être regardée comme un retard injustifié, et comment en apprécier la réparation pécuniaire ?
Le cadre normatif est le suivant. L'article 92 de la Constitution et l'article 10.1 de la Llei qualificada de la Justícia posent l'obligation de l'État de réparer les dommages résultant d'une erreur judiciaire ou d'un fonctionnement anormal de l'administration de la justice. L'article 10.2 exige que le dommage soit certain, effectif, évaluable économiquement et individualisé. L'article 10.3 fixe la compétence du Ple et un délai de trois mois. Le droit à un procès dans un délai raisonnable résulte de l'article 10 de la Constitution, tel qu'interprété par le Tribunal constitutionnel, et de l'article 6.1 de la Convention européenne des droits de l'homme.
Solution et dispositif
Le Tribunal superior de justícia estime partiellement la demande. Il retient que le préjudice moral est établi dès lors que le retard injustifié est constaté (fonds, § 11). Il rejette la thèse gouvernementale selon laquelle le préjudice ne serait pas démontré. Il retient en outre que le dies ad quem est la date de la sentence de la Batllia, et non celle de la décision constitutionnelle (fonds, § 21).
Sur la durée, le Tribunal procède phase par phase. La phase d'allégations ne présente pas de retard injustifié, compte tenu de l'appel en garantie et de plusieurs suspensions d'accord des parties (fonds, § 23). La phase probatoire, d'une durée de 77 mois, n
Advocat: Sr. Olmo
Defenent: MINISTERI FISCAL
Defenent: GOVERN
Representant: Sra. Briones
Advocat: Sra. Vendrell
OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes.
Andorra la Vella, el 26 de setembre del 2022.
El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la ORG_0 amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.
Ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière qui expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data de registre 15 de març del 2022 la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP, formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la seva demanda, reconegués l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia en el marc de la causa civil 3100334/2011, i condemnés l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització del seu perjudici moral de 10.800 EUR, més les costes processals causades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procuradora.
2.- La demanda es fonamenta en el fet que en el marc del procediment civil introduït el 17-06-2011, i malgrat la seva insistència i la presentació dels escrits de conclusions en data 15-11-2018, encara no ha recaigut sentència.
La demanda es fonamenta també en la decisió del Tribunal Constitucional que va declarar que s'havia vulnerat el dret de la part agent a un procés de durada raonable (Sentència del 20 de desembre del 2021 dictada en la causa 2021-71-RE), que la Batllia s'havia de pronunciar sobre la causa amb la major brevetat possible, i que tenia dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.
3.- Per escrit del 20 d'abril del 2022 el Mgfc. Ministeri Fiscal contestà a la demanda entenent que procedeix estimar parcialment la demanda tota vegada que, si bé s'ha de reconèixer que s'ha evidenciat un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, escau fixar la indemnització en 2.500 EUR en base a un retard injustificat de 5 anys a raó de 500 EUR per any.
4.- Per escrit de data 29 d'abril del 2022 la representació del Govern d'Andorra formulà contesta a la demanda, manifestant a títol principal que no s'ha acreditat cap dany cert, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat.
Subsidiàriament, sosté que s'ha d'atorgar com a màxim una indemnització de 2.000 EUR en base a un retard injustificat de 4 anys a raó de 500 EUR per any.
5.- Les parts han presentat degudament els seus escrits de conclusions i s'han ratificat en les seves pretensions.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- El Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer la present demanda, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
SEGON.- La demanda es va presentar dins del termini de tres mesos establert pel referit article.
TERCER.- La demanda formulada s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
QUART.- El Tribunal Constitucional per Sentència del 20 de desembre del 2021 va declarar vulnerat el dret de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP a un procés de durada raonable així com el seu dret a ser indemnitzada.
Segons l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. És per això que els danys eventuals o hipotètics no són indemnitzables.
No s'ha de perdre de vista que el que s'ha d'avaluar són les conseqüències per l'administrat de la Justícia que es poden atribuir al funcionament anormal de la mateixa, a l'exclusió d'altres consideracions no directament imputables a aquest funcionament defectuós.
D'altra banda, recordarem que el dret a un judici de durada raonable pertany a tota persona que acudeix a la justícia, sigui una persona física o jurídica, o com en el present cas una Comunitat de propietaris.
El dany dit "moral" no es limita als patiments emocionals o dolors psíquics sinó que concerneix tot dany extra patrimonial ("non pecuniary lost"). Una persona jurídica no només queda definida pel seu patrimoni i no es pot reduir un simple mecanisme de representació, i pot patir d'una dilatació indeguda del procediment judicial.
Així ho consideren la jurisprudència francesa ( COM 15-05-2012 Nº 11- 10278) i la espanyola (Tribunal Supremo STS 127/2002, 20 de febrer del 2002), com la del TEDH (Sentències Nº35382/97 del 06-04-200 "Comingersoll c/ Portugal" i Nº 35972/97 del 02-08-2001 "grande Oriente d'Italia di palazzo Giustiniani").
CINQUÈ.- Així les coses, s'ha d'indemnitzar el perjudici efectivament sofert i el fet danyós és la dilació que considera el Tribunal Constitucional com a origen de la vulneració del dret a un procés de durada raonable.
No es pot seguir la línia argumental del GOVERN que la part demandant no aportaria la prova d'un perjudici corresponent a la definició de l'article 10 ja citat. En efecte, la realitat del perjudici moral sofert no es pot discutir a partir del moment on es constata l'existència d'un retard injustificat vulnerant el dret fonamental a un procés de durada raonable.
Una altra qüestió és la de la seva valoració dinerària.
La representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP demana en concepte d'indemnització l'import total de 10.800 EUR.
Sosté que aquesta quantitat correspon al perjudici moral que ha sofert pel fet de no disposar d'una resolució en un termini raonable, considerant que són 108 els mesos constitutius d'un retard injustificat.
El ministeri fiscal com el Govern pretenen que el període indemnitzable o de temps de retard injustificat només seria de 60 mesos pel que fa al primer i de 48 mesos pel que fa al segon.
Ara bé, és molt clara la motivació del Tribunal Constitucional al respecte tota vegada que indica :
"3.1. De les actuacions davant la jurisdicció ordinària que s'han sintetitzat als antecedents d'aquesta resolució, queda acreditat: a) que la demanda iniciadora del procediment es va presentar el 17 de juny del 2011; b) que la fase d'al·legacions va discórrer sense demora especial; c) que el període de prova va durar més de sis anys, entre l'11 d'abril del 2012 (fase de proposició) i el 5 de setembre del 2018 (acabament de la fase de pràctica); d) que la part agent i avui recurrent va formular escrit de conclusions el 31 d'octubre del 2018, així com unes anomenades "conclusions complementàries", el 15 de novembre del 2018; i, e) que des d'aleshores han transcorregut tres anys més i no s'ha produït cap actuació judicial, havent insistit en l'acabament del procés la part recurrent en sengles escrits del 22 de gener i del 19 de juliol del 2021. L'anterior realitat fàctica és descrita fonamentalment en la consideració primera de la demanda d'empara i és expressament acceptada en l'escrit d'al·legacions del Ministeri Fiscal.
3.2. Aquests fets en què estan d'acord tots els intervinents en aquest procés constitucional, nemine discrepante, acrediten sobradament que la tramitació de la causa davant la jurisdicció ordinària ha tingut -i està tenint- una durada que de cap manera pot ser considerada "raonable". D'altra banda, no hi ha el més petit argument ni acreditació en la línia de considerar que la dilació té una de les causes justificades admeses per la jurisprudència i la doctrina, com poden ser: a) la complexitat del litigi; b) els marges ordinaris de duració dels processos del mateix tipus; c) l'interès que arrisca el demandant d'empara; d) la seva conducta processal; i, e) l'actuació dels òrgans judicials concrets o del sistema judicial general. Per consegüent, és procedent considerar que s'ha infringit l'article 10 de la Constitució que proclama el dret fonamental dels ciutadans a un judici de durada raonable, incorporant així a l'ordenament jurídic andorrà el dret reconegut per l'article 6.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals que al·ludeix al mateix concepte amb l'expressió de "un termini raonable". Aquest dret, integrat en el dret a la jurisdicció o en el d'una tutela judicial efectiva, ha anat desenvolupant i ampliant l'àmbit de la seva projecció, mitjançant una jurisprudència, d'àmbit europeu i d'àmbit intern, que, per sobradament coneguda, no és necessari repetir aquí.
3.3. Per tant, en el marc dels drets a la jurisdicció i al procés degut, és procedent donar lloc al recurs d'empara. I, de conformitat amb l'article 92 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, com sigui que la lesió del dret vulnerat no pot ser objecte de reparació in natura -tempus fugit irreparabile- l'estimació d'aquesta demanda porta com a conseqüència que la part recurrent tingui dret a una indemnització compensatòria -id quod interest- a exigir davant la jurisdicció ordinària (...)"
SISÈ.- Escau precisar aquí que és finalment just després de la demanda, en data 06 d'abril del 2022, que el Tribunal de Batlles ha dictat sentència, sia quasi 130 mesos després de la presentació de l'escrit de petició de citació a judici (10 anys i 10 mesos i no pas 11 anys i 9 mesos a la data de la demanda com es diu en la mateixa).
Al respecte, és efectivament la data de la sentència finalment pronunciada pel Tribunal de Batlles que constitueix el dies ad quem, i no es pot com ho pretén el GOVERN limitar el període d'indemnització a la data de la Sentència del Tribunal Constitucional per la raó que aquest darrer no s'hauria pogut pronunciar sobre una vulneració posterior a la seva decisió quan sí que ha clarament indicat que la vulneració encara s'estava causant al moment de dictar la seva resolució ("la tramitació de la causa davant la jurisdicció ordinària ha tingut -i està tenint- una durada que de cap manera pot ser considerada "raonable") i quan és la vulneració del dret d'obtenir una sentència en un termini raonable que s'està indemnitzant, el que comporta que el perjudici s'agreuja fins al moment de pronunciar dita sentència.
SETÈ.- Malgrat el Tribunal Constitucional indica que no existeix el més petit argument ni acreditació en la línia de considerar que la dilació de tot el procediment té una de les causes justificades admeses per la jurisprudència i la doctrina, tenim, al moment de determinar el període de retard injustificat podent fonamentar una indemnització de considerar que no tots aquests 130 mesos són constitutius d'un retard injustificat, i procedirem a detallar cada fase del procediment.
En primer lloc, s'ha de tenir en compte que, com ressurt dels autes i s'extreu de la motivació del Tribunal Constitucional, la fase d'al·legacions no va conèixer cap retard injustificat. La seva durada inferior a l'any correspon a la realització dels tràmits corresponents necessaris, essent precisat que va existir una crida en garantia que va automàticament retardar la tramitació de les actuacions, i també que van existir com a mínim tres aplaçaments de mutu acord.
En segon lloc, quant al període probatori de més de sis anys, més precisament de 77 mesos en total, s'ha de tenir en compte que part d'aquests 77 mesos correspon al període normal de tramitació del període de prova.
Al respecte, en el present cas, ens trobem en el marc d'un procediment ordinari sense especial complexitat on una Comunitat demanda a la promotora i indemnització dels perjudicis soferts arran d'uns desperfectes constructius afectant a la vegada partes comunes i privades, prèvia valoració dels mateixos via pericials judicials, i on la promotora crida en garantia a l'arquitecte, essent precisat que, finalment, la part agent va sol·licitar la condemna solidària de la promotora i de l'arquitecte a pagar-li l'import total de 61.189 EUR.
A l'abril del 2011, la part agent va sol·licitar una sèrie de 6 proves (4 documentals, una única testifical i una pericial), la promotora una sèrie de 4 proves (2 documentals, una única testifical i una pericial), l'arquitecte una sèrie de 8 proves (4 documentals, tres testificals i una pericial).
Les proves testificals i documentals (salvat la que mencionarem posteriorment) es van anar practicant sense particular demora, i en data 24- 07-2012 s'acordà designar un perit únic qui va depositar el seu dictamen provisional al maig del 2013 i el definitiu a l'octubre del 2013, en particular per respondre a les nombroses al·legacions tècniques de la part agent.
A partir d'aquí, però, i fins a l'últim trimestre de l'any 2018, tota l'activitat probatòria de la Batllia només va concernir la prova que no havia estat tractada fins ara, és a dir la prova IV documental per requeriment proposada per l'arquitecte i consistint en demanar a una sèrie de 29 industrials intervinents a l'obra si era la promotora qui els havia contractats i havia escollit els materials.
És a dir que la pràctica d'aquesta prova va necessitar gairebé 5 anys, durada que no es pot considerar com a raonable ni proporcional.
En tercer lloc, pel que fa al període de conclusions, és pel fet que la part agent havia aportat documentació nova en el seu escrit de conclusions, i consistint en una pericial de part actualitzant la valoració dels perjudicis que es va sol·licitar a les parts uns escrits de conclusions complementàries.
A partir d'aquest moment (novembre del 2018), i en darrer lloc, pel que fa al període per dictar sentència, l'expedient va quedar sense resoldre malgrat els escrits d'insistiment presentats per la part agent durant 41 mesos i aquesta durada no es pot justificar per la complexitat de l'assumpte.
Quant a la crisis provocada per la pandèmia del SarsCov2, és cert que la mateixa va justificar una suspensió legal dels terminis processals i una pertorbació general del funcionament de l'Administració de la Justícia.
Dit això, s'ha de tenir en compte que al moment d'iniciar-se la pandèmia, ja feia més d'un any que s'havia tancat el tràmit de conclusions sense que recaigui cap sentència i que la sentència va recaure quasi dos anys després de l'acabament d'aquest període excepcional. Dita d'una altra manera, en relació a la dilació total sobrevinguda, la pandèmia constitueix un epifenomen.
En consideració de tots aquets elements, s'ha d'estimar parcialment la pretensió de la part demandant i, a més del reconeixement solemne de la vulneració del dret fonamental pronunciat pel Tribunal Constitucional, de fixar una indemnització per danys morals a favor de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP, en quantitat de 8.400 EUR, que és la que el Tribunal estima adequada en atenció a l'entitat de les dilacions sofertes en la tramitació del procediment que s'han de fixar en un total de 7 anys.
VUITÈ.- Pel que fa a les costes d'aquest procediment, no escau efectuar un pronunciament especial, ja que es produeix una estimació parcial de la demanda i no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de les costes al Govern.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:
1.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP.
2.- Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
3.- Acordar a la Comunitat de propietaris de l'edifici CP una indemnització de VUIT MIL QUATRE CENTS EUROS (8.400 EUR).
4.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.
Notifiqui's la present Sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta Sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra Sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_partielle) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 11/22.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2022 - ROJ: STSJAD 229/2022 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11539253.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 26 septembre 2022 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Llei Qualificada de la Justicia, Llei Qualificada de la Justicia, Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 26 septembre 2022 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2022 - ROJ: STSJAD 229/2022) précise les conditions d'application de Llei Qualificada de la Justicia, Llei Qualificada de la Justicia, Constitucio del Principat d'Andorra (1993) devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 5 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Llei Qualificada de la Justicia, Llei Qualificada de la Justicia, Constitucio del Principat d'Andorra (1993).
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 26 septembre 2022 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Llei Qualificada de la Justicia, Llei Qualificada de la Justicia, Constitucio del Principat d'Andorra (1993) ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Llei Qualificada de la Justicia (art. 10.3)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Llei Qualificada de la Justicia (art. 10.3)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (26 septembre 2022)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_partielle) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2022 - ROJ: STSJAD 229/2022
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Qualificada de la Justicia.