• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 267/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 29 novembre 2022)

Faits et procédure

Un agent de l'administration andorrane, le Sr Amador, était bénéficiaire d'une prestation complémentaire versée par la Mútua des employés de l'Administration, en complément de la prestation servie par la CASS (Caisse andorrane de sécurité sociale) pendant une incapacité temporaire de travail. Il a contesté le mode de calcul de cette prestation complémentaire. Sa réclamation a été rejetée par une décision du 18 février 2019, dont le recours a fait l'objet d'une désistement tacite par silence de l'administration. L'intéressé a alors saisi le Tribunal de Batlles d'une demande dirigée contre la partie désignée dans la décision sous le nom de « Durán », qui assure le service de la prestation complémentaire (la décision emploie également l'expression « la Mútua » pour désigner ce mécanisme ; la qualification juridique précise de cette partie n'est pas explicitée dans la décision).

Par sentence du 6 avril 2022, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles a rejeté la demande et déclaré la décision attaquée conforme au droit. Le requérant a interjeté appel. Il soutenait que la finalité du règlement de la Mútua est de garantir la couverture à 100 % des seuls éléments de rémunération cotisables auprès de celle-ci, et que la prestation de la CASS devait donc être ventilée entre ces éléments et les autres. Il invoquait en outre des précédents de versements calculés selon cette méthode en 2011 et 2013. L'intimée concluait à la confirmation intégrale du jugement, en soutenant que le règlement est clair et que la prestation de la Mútua correspond à la différence entre la prestation de la CASS, considérée globalement, et le pourcentage garanti de 100 %.

La vista orale ayant été remplacée par une procédure écrite, la Sala a statué sur conclusions.

Question de droit

La question posée est celle de la méthode de calcul de la prestation complémentaire due en cas d'incapacité temporaire de travail. Plus précisément, il s'agissait de déterminer si la prestation de la CASS doit être prise en compte dans sa totalité ou seulement pour la fraction correspondant aux éléments de rémunération cotisables auprès de la Mútua.

Deux questions accessoires se posaient. La première concernait le droit applicable, le fait générateur étant intervenu sous l'empire du règlement du 8 avril 2009, remplacé par celui du 1er août 2018. La seconde portait sur l'incidence de précédents administratifs favorables au requérant, au regard des exigences d'égalité de traitement.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur a rejeté l'appel. Sur le droit applicable, il relève qu'« il n'existe pas de différence appréciable » entre les

Representant: Sra. Pla

Advocat: Sr. Porras

Apel·lat: Durán

Representant: Sra. Salas

Advocat: Sr. Jover

Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000080/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Amador va interposar demanda contra la Durán, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu del recurs formulat contra la resolució de 18 de febrer de 2019, que havia denegat la reclamació presentada per l'agent, relativa a la forma de càlcul de la prestació econòmica complementària a la de la CASS que s'havia satisfet a l'interessat, en ocasió de trobar-se en la situació d'incapacitat temporal.

La sentència de 6 d'abril de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de l'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La finalitat del Reglament regulador de la Mútua és la de que el salari quedi cobert al 100%, en relació amb els conceptes retributius que són objecte de cotització a la pròpia Mútua. En conseqüència, no és procedent que es tingui en compte l'import total que satisfà la CASS, amb independència de que es correspongui o no amb els conceptes retributius pels quals es cotitza a la Mútua.

Com a conseqüència de l'anterior, s'hauria de desglossar la prestació de la CASS, en funció de si correspon o no als conceptes que són objecte de cotització a la Mútua.

Els conceptes retributius que no es regulen en el Reglament de la Mútua han de quedar fora de qualsevol mena de càlcul, a l'hora de determinar la prestació que ha de satisfer aquella, encara que integrin la prestació econòmica que abona la CASS.

Els precedents que cita la sentència apel·lada no es corresponen amb la situació de fet que es dona en aquest cas, ja que el recurrent va rebre uns altres complements per baixa mèdica en els anys 2011 i 2013, que es van calcular de la forma interessada per l'agent.

3.- La representació de la Durán s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

En la seva opinió, el Reglament és clar en la mesura en què determina que la prestació que ha de satisfer la Mútua ve determinada per la diferència entre la prestació atorgada per la CASS, considerada globalment, i el percentatge garantit del 100% respecte dels conceptes retributius pels quals es cotitza a la Mútua.

A més, els abonaments que s'haguessin fet en anys anteriors no vinculen la Mútua, ja que, com sembla deduir-se de l'argumentació del recurs, aquells càlculs s'haurien realitzat erròniament.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa consisteix en determinar la forma en què s'ha de calcular la prestació econòmica complementària que ha de satisfer la Durán, en cas que el beneficiari es trobi en situació d'incapacitat laboral transitòria deguda a malaltia o altres contingències.

Com a qüestió prèvia, convé establir que la situació d'incapacitat que va patir el recurrent es va produir sota la vigència del Reglament de la Mútua de 8 d'abril de 2009, que és en conseqüència l'aplicable en aquest cas. De tota manera, als efectes d'aquest procés, no existeix una diferència apreciable amb el règim vigent, que regula el Reglament d'1 d'agost de 2018 i que ha substituït l'anterior.

A més, cal tenir en compte que la qüestió debatuda ja va ser objecte d'examen en les sentències d'aquesta Sala núm. 8 i 9-2021, de 27 de gener, de manera que procedeix reproduir substancialment els arguments en què es van fonamentar aquelles resolucions.

Tercer.- El recurrent es mostra disconforme amb que la prestació complementària a càrrec de la Mútua es calculi tenint en compte la diferència que existeix entre la prestació atorgada per la CASS sota el règim general, considerada globalment i sense distingir entre els diferents conceptes retributius, i el percentatge garantit per la Mútua del 100%, que s'aplica només als conceptes salarials pels quals es cotitza a la Mútua, els quals es troben enumerats a l'article 4 del Reglament de 2009.

D'aquesta manera, el complement que abona la Mútua pot no abastar el 100% dels conceptes retributius cotitzables, ja que es parteix de la totalitat de la prestació econòmica de la CASS, encara que aquesta inclogui altres conceptes salarials que no són objecte de cotització a la Mútua.

Quart.- L'article 8 del Reglament de 8 d'abril de 2009 disposa que:

"2. La prestació econòmica aportada pel sistema de la Mútua és la diferència entre la prestació atorgada per la CASS i el percentatge establert reglamentàriament que s'ha aplicat al conjunt dels conceptes retributius determinats a l'article 4".

Per la seva part, l'article 7 estableix un percentatge de cobertura del 100% i l'article 4 enumera els conceptes retributius cotitzables a la Mútua.

Per la seva part, l'article 4 del vigent Reglament d'1 d'agost de 2018 determina que:

"2. La prestació econòmica garantida per la Mútua continua essent la diferència entre la prestació atorgada per la CASS i l'import resultant de l'aplicació del percentatge establert reglamentàriament al conjunt dels conceptes retributius determinats a l'article 3 d'aquest Reglament".

Resulta evident que ambdós reglaments estableixen el mateix sistema de càlcul de la prestació complementària a càrrec de la Mútua, i aquesta continuïtat es posa de relleu quan el precepte vigent afirma que aquesta prestació es "continua" computant de la mateixa forma que en el reglament anterior.

Cinquè.- Aquestes previsions reglamentàries s'han d'interpretar en el seu sentit literal, ja que les magnituds aplicables al càlcul de les prestacions influeixen indubtablement en la sostenibilitat del sistema, com es desprèn de les previsions dels articles 5 i 7 del Reglament, que preveuen la revisió periòdica de la tarifa de cotització i del percentatge de cobertura de la prestació complementària. En conseqüència, cal considerar que els criteris de fixació de les tarifes i de les prestacions es van determinar de forma concreta i detallada amb aquesta finalitat.

Aplicant aquest criteri d'interpretació literal, resulta indubtable que l'article 8.2 del Reglament de 2009, en el mateix sentit que l'article 4.2 del Reglament actual, determina clarament que la prestació que satisfà la Mútua es calcula tenint en compte la prestació atorgada per la CASS, la qual es completa fins al 100% dels conceptes retributius pels quals es cotitza a la Mútua. Aquesta menció a la prestació satisfeta per la CASS s'ha d'entendre referida a la totalitat de la mateixa, ja que el precepte no contempla cap diferència en funció de si correspon a uns o altres conceptes salarials i, en conseqüència, s'ha de tenir en compte globalment, tal i com s'ha aplicat en aquest cas.

El propi demandant reconeix implícitament aquesta conclusió en la seva demanda, quan afirma que la Mútua funciona d'una forma lesiva per als interessos econòmics dels seus afiliats, "al marge del que pugui establir el Reglament de Funcionament de la Mútua" (foli 7), proposant a continuació que la Comissió de la pròpia Mútua elabori una proposta de modificació del Reglament, per evitar greuges, tractes desiguals i arbitraris (sic). Com és ben evident, l'objecte d'aquest procés consisteix en verificar que les disposicions del Reglament s'han aplicat de forma correcta i en els seus propis termes, i no correspon al Tribunal fer cap pronunciament sobre la oportunitat o conveniència d'una modificació d'aquesta naturalesa.

Sisè.- El recurrent al·lega que la seva situació de fet no es correspon amb la que van examinar les sentències anteriorment citades, ja que en el seu cas havia percebut uns complements calculats en la forma que ara defensa.

Tanmateix, l'existència d'aquests precedents administratius no resulta rellevant per a la resolució de la litis, ja que aquest fet no altera els termes en què s'ha plantejat el debat processal. A més, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el principi d'igualtat s'aplica dins del de legalitat, de manera que no es pot pretendre que es reprodueixi el sentit d'unes decisions que no s'ajusten a la interpretació de la norma que resulta dels fonaments precedents.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Amador contra la sentència dictada el 6 d'abril de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).