Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 216/2022 (TSJ d'Andorre, Sala Civil, 20 décembre 2022)

Faits et procédure

Les parents d'une enfant mineure se séparent, et une convention règle notamment la contribution aux dépenses de l'enfant. Par un aute du 9 septembre 2019, le Tribunal de Batlles fixe la somme principale due par le père, M. Machado, à 2 143,07 euros.

M. Machado forme un incident d'exécution. Par aute du 14 mars 2022, rectifié par un aute du 16 mai 2022, le Tribunal de Batlles rejette cet incident et condamne le père à deux paiements : d'une part, 140 euros au titre des honoraires de la psychologue de l'enfant ; d'autre part, la moitié des frais de la communion de l'enfant, soit 2 003,07 euros. Il le condamne également aux dépens, y compris les honoraires d'avocat.

Le père interjette appel. Il demande la révocation de la décision et, statuant à nouveau, l'accueil de son incident d'exécution. Le Ministère public et la mère, Mme Alcalá, concluent au rejet intégral du recours, avec condamnation de l'appelant aux dépens d'appel.

Deux points de l'exposé de la décision appellent une observation. D'abord, la date de l'aute attaqué est mentionnée comme le 14 mars 2022 dans les antécédents, mais comme le 4 mars 2022 dans le dispositif. Ensuite, le fondement de la réclamation de la mère n'est pas autrement précisé dans les antécédents, qui mentionnent seulement l'écrit de la mère du 6 septembre 2019 (dans le dispositif). La Cour statue sur le seul chef relatif aux frais de psychologue et de communion, ainsi que sur les dépens.

Question de droit

La Cour doit déterminer si la décision de première instance, qui met à la charge du père la moitié des dépenses de psychologue et de communion de la fille, est conforme au droit, au regard du régime des dépenses extraordinaires des enfants mineurs et de la clause de clôture de la convention.

Trois questions se dégagent :

1. La prise en charge des frais de psychologue, décidée unilatéralement par la mère, peut-elle être imputée au père ?
2. La communion, qui n'est pas visée expressément par la convention, constitue-t-elle une dépense extraordinaire imputable aux deux parents, ou une dépense relevant de la seule libéralité de celui qui l'organise ?
3. Y a-t-il lieu à condamnation aux dépens ?

Solution et dispositif

Sur les frais de psychologue

La Cour rappelle, en reprenant sa jurisprudence antérieure (aute du 31 octobre 2019, rotlle TSJC-192/2019, et sentence n° 201-2021 du 30 novembre 2021, rotlle TSJC-107/2021), la définition des dépenses extraordinaires :

Appliquant ce cadre, elle relève que l'enfant fréquente avec une

PARTS:

Apel·lant: Sr. Machado

Representant: Sr. Toll

Advocat: Sra. Cañete

Apel·lat: Sra. Alcalá

Advocat: Sr. Ramirez

MINISTERI FISCAL

OBJECTE: execució familiar, cost del psicòleg i comunió fill

AUTE 170-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 9-9-2019, el Tribunal de Batlles dictava Aute d'execució, pel qual es fixava la quantitat principal a satisfer pel Sr. Machado, en 2.143,07.- EUR.

2.- El Sr. Machado formulava incident d'execució contra l'anterior resolució. Una volta substanciat el procediment corresponent, en data 14-3-2022 requeia aute, aclarit per posterior aute de 16-5-2022, amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar l'incident d'execució formulat en data 4-10-2019 per la representació processal del Sr. Machado.

Segon.- Requerir al Sr. Machado per tal que satisfaci a la psicòloga l'import de 140EUR (despeses de psicòloga); així com la meitat de les despeses de la comunió a la Sra. Alcalá en l'import de 2.003,07.- EUR.

Tercer.- Imposar les costes processals al Sr. Machado, inclosos els honoraris d'advocat.

Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Ministeri Fiscal".

3.- La representació processal del Sr. Machado ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i disposant en el seu lloc estimar l'incident d'execució que en el seu dia va promoure en el sentit de no imposar al seu representat el pagament de la despesa de 140.- EUR de psicòloga i la meitat de les despeses de comunió, tot condemnant la contrapart al pagament de les costes ocasionades.

4.- El Ministeri Fiscal i la Sra. Alcalá s'han oposat al recurs articulat interessant la seva desestimació íntegre amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució exigeix determinar, si la decisió d'instància quan fixa a càrrec del pare l'obligació de contribuir en el 50% en les despeses derivades del psicòleg i comunió de la seva filla, resulta ajustada a dret.

La representació processal del pare s'oposa a aquesta decisió i en aquesta alçada argumenta, d'una banda, que les despeses de psicòleg van intervenir a petició exclusiva de la mare en relació amb una demanda urgent de suspensió del règim de visites que finalment va ser rebutjada per aute d'11-7-2019. Quant a les despeses de comunió de la menor, refereix que correspon a una liberalitat lliurement assumida per la mare atès que el pare no es va mostrar d'acord amb la forma amb què s'organitzava, evidenciant ensems que la mare va prohibir al pare i als seus familiars assistir-hi. En darrer lloc, s'oposava al pronunciament assolit respecte de les costes. Refereix que no existia requeriment extrajudicial previ i que tampoc concorria un criteri clar definit per la jurisprudència sobre aquesta qüestió en quina eventualitat, no resultava adequat imposar-li el pagament de les costes ocasionades en la instància.

Segon.- En primer lloc, el pare s'alça contra la decisió de fixar a càrrec seu, la meitat del cost de les factures de dates 6-6-2019 i 19-6-2019 emeses per la psicòloga Sra. Pina, sustentant que aquesta despesa puntual havia estat decidida unilateralment per la mare per tal de fonamentar una petició de suspensió dels contactes, no tractant-se però d'un tractament necessari per a la menor, considerant que en aquesta situació res havia de pagar per aquest concepte.

En l'Aute de 31-10-2019 (rotlle TSJC-192/2019) reprès en la Sentència 201- 2021 de 30-11-2021 (rotlle TSJC-107/2021) ja vàrem tenir ocasió de pronunciar-nos al respecte del règim propi de les despeses extraordinàries en l'àmbit del dret d'aliments per als fills menors d'edat, indicant: "Les despeses extraordinàries han de ser enteses com aquelles que són necessàries, no periòdiques i imprevisibles. Aquestes, atesa la seva condició de necessàries per al correcte desenvolupament del menor, no requereixen per a la seva realització de l'acord de l'altre progenitor, sinó simplement la seva comunicació, i el seu cost haurà de ser assumit en funció de la proporció que correspongui. Només les despeses no necessàries, generalment associades amb noves activitats de lleure del menor (extraescolars ···) requereixen de l'acord de l'altre progenitor. Aquest acord haurà d'intervenir tant al respecte de la realització pel menor de l'activitat que correspongui però també quant a la participació de cada progenitor en el seu pagament, i en cas de desacord, l'autorització pot intervenir per decisió judicial prèvia a la seva realització. En defecte, el cost associat a la seva realització incorrerà exclusivament a càrrec del progenitor que ha decidit la seva pràctica sense que el mateix pugui ser repercutit".

No es pot obviar que la menor assisteix amb certa assiduïtat a consultes prop de la psicòloga Sra. Pina i que el pare, en execució del conveni atorgat n'assumeix el seu cost. En aquesta eventualitat, encara que fos la mare qui tingués la iniciativa de portar la menor al psicòleg, ha de presumir-se en el context existent, que això obeïa a una necessitat concreta que aquesta tenia, que ha de ser repercutida al pare en la proporció que es contempla en el conveni.

En conseqüència aquest motiu del recurs es veurà abocat a fracassar.

Tercer.- Pel que es refereix ara al cost de la comunió de la menor (4.006,14.- EUR), la meitat de quin import la mare reclama al pare, convé destacar que aquesta despesa no va ser contemplada pels litigants en el conveni atorgat de manera expressa. No obstant, conté un pacte que intervé a mode de clàusula de tancament (calaix de sastre), que preveu: "qualsevol despesa de nova creació, o de caràcter extraordinari respecte de les referides, requerirà l'acord exprés entre pare i mare, tret de que tingui un caràcter necessari, haurà d'ésser coberta, de forma obligatòria al 50% entre els dos progenitors.

Altrament i tractant-se de despeses assumides segons la liberalitat de la mare i/o del pare, aquestes seran assumides íntegrament per aquell que les consideri convenients, cas de no existir acord dels progenitors al respecte".

La realització de la primera comunió per part d'un infant no integra la noció de despesa extraordinària a partir del moment en què no suposa un acte necessari per al seu correcte desenvolupament integral. En realitat, la realització per part d'un infant de la primera comunió deriva d'un acte voluntari i potestatiu incorporat al dret deure de la pàtria potestat dels progenitors, que requerirà de consens entre ells i el seu cost serà repartit entre els pares, en funció de l'acord que hagin assolit.

Si aquestes consideracions es traslladen al concret supòsit que ara examinem, s'infereix de tot l'actuat en la instància que si bé el progenitor mai va donar el consentiment exprés per a la realització de la comunió de la seva filla, sí que almenys tàcitament hi va consentir com resulta de la conversa que va mantenir amb la seva filla (document 4 escrit de proves) en què el progenitor si bé s'oposava a que es contractés determinada atracció preferint-ne d'altres, admetia implícitament la celebració de la comunió. El que no podem compartir però és que havent mostrat la seva conformitat tàcita per a la celebració de la comunió per part de la seva filla, això suposi donar una carta en blanc a la mare, per a organitzar la festa en les modalitats que ella desitges amb obligació després, de satisfer-ne la meitat del seu cost. En efecte, com hem raonat amb anterioritat, atès el caràcter voluntari de la celebració, el pagament per part del Sr. Machado del seu cost exigia o bé que el mateix hagués participat juntament amb la mare en la concertació de l'esdeveniment (el que aquí no va succeir) o bé que el mateix fos informat amb anterioritat a la celebració sobre les concretes modalitats en què la mare pretenia que la festa es desenvolupés amb indicació orientativa del preu per a cada partida. I és que només en aquestes condicions, es pot considerar que el pare es podia trobar en disposició d'acceptar o eventualment dissentir sobre les modalitats pràctiques en què en definitiva es va dur a terme la comunió.

En el present supòsit, la sola informació que la mare va proveir respecte de la comunió de la filla menor interveniva per missatge adreçat al pare (document 12 de l'escrit de data 18-6-2019, procediment 4000293/2019) en què s'exposa que la previsió de despesa total (restaurant, animació, vestit, accessoris, records, invitacions, berenar, etc) ascendia a 3.500.- EUR, referint seguidament que si el pare volia assistir-hi havia de pagar la meitat d'aquest import, en quin cas li demanava de fer-li arribar la llista de convidats, indicant seguidament "si sigues sin contestar doy por hecho que no vienes, llevo insistiéndote desde febrero". Aquest missatge no tant sols res indica sobre les modalitats pràctiques en que la mare va organitzar la comunió sinó que també evidencia en definitiva que no ha estat fins al moment en què s'ha iniciat el procediment d'execució, que el pare ha pogut conèixer les prestacions concretades i manifestar el seu rebuig o acceptació a la seva realització.

En un altre ordre d'idees, hem de remarcar que no tan sols el pare en cap moment va expressar el seu acord en relació amb les concretes modalitats de la celebració de la comunió de la seva filla o a l'assumpció de determinada proporció en el seu cost, sinó que endemés, dies abans de la celebració, la mare prohibia al Sr. Machado assistir a la festa (vegeu en aquest sentit l'enregistrament de la conversa mantinguda entre la Sra. Alcalá i la Sra. D -parella del Sr. ENTITY_4- incorporada en la memòria USB obrant en el document 13 de la causa 4000293/2019), obstacle aquest que feia extensiu a les persones que aquest havia convidat. Al marge que amb aquest procedir es va impedir a la menor gaudir de la companyia dels seus dos pares en una data molt assenyalada, es confirma que en la celebració de la festa només van participar les persones triades individualment per la mare, i des d'aquesta perspectiva tampoc es pot justificar la decisió de fer contribuir el pare en el 50% del pagament del convit en que no tan sols no va participar i en que només van assistir les persones que la mare va considerar.

En aquest concret context s'imposa una aplicació estricta del conveni subscrit, considerant que les despeses assumides per la mare en la comunió, van intervenir com aquella liberalitat personal que contempla el conveni de separació, sense que puguin ser repercutides al pare. Aquesta solució no tan sols s'adequa a les concretes circumstàncies esmentades sinó que, tanmateix, es troben reforçades pels actes propis de la mare quan en la comunicació a que ens hem referit obrant en les actuacions 4000293/2019, condicionava el pagament de la meitat de les despeses a l'assistència del pare a la festa, assistència però que ella mateixa va impedir.

En aquest context, haurà de prosperar el recurs d'apel·lació que ha estat articulat, revocant l'aute recorregut sobre aquest punt.

Quart.- Pel que es refereix finalment a les costes ocasionades en la instància, malgrat l'estimació substancial de les pretensions del Sr. Machado, no ha de fer-se pronunciament al seu respecte, atesa la manca de pronunciaments anteriors de la Sala quant a l'àmbit regulador de les despeses relatives a la comunió dels fills menors d'edat.

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, no ha de fer-se pronunciament atès l'èxit substancial del recurs articulat (art. 354.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Machado contra l'aute dictat en data 4-3-2022 i posterior rectificació adoptada per aute de data 16-5-2022, revocant la seva part decisòria disposant en el seu lloc l'estimació substancial de l'incident d'execució articulat pel Sr. Machado contra l'Aute de data 9-9-2019, que es revoca disposant en el seu lloc que la quantitat a satisfer pel mateix ascendeix exclusivament a la suma de 140.- EUR en concepte de despeses de psicòleg de la menor, desestimant les restants reclamacions econòmiques articulades per la Sra. Alcalá mitjançant escrit de data 6-9- 2019, i sense fer pronunciament en costes de cap d'ambdues instàncies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.