• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 43/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 janvier 2023)

Faits et procédure

Un chauffeur d'autobus, engagé depuis le 1er février 2004 par une société andorrane de transport, perçoit un salaire fixe mensuel de 1 913,22 euros. Par lettre du 15 septembre 2021, il notifie à l'employeur un désistement justifié (desistiment justificat) du contrat de travail à durée indéterminée, sur le fondement de l'article 91 de la Llei 31/2018, de relacions laborals (ci-après « LRL »). Il invoque trois motifs : des retards de paiement du salaire de juin, juillet et août 2021 ; le non-versement à la CASS de la part salariale des cotisations (6,5 %) retenue sur le salaire brut ; et des certificats émis par l'employeur contenant des informations inexactes sur son repos hebdomadaire, ainsi que son affectation à des tâches pendant une période d'ERTO (suspension temporaire d'activité).

Le salarié saisit le Batlle d'instància d'une demande en paiement de 37 508,71 euros bruts, au titre de l'indemnité pour désistement justifié, assortie de l'obligation de cotiser ce montant à la CASS. Par jugement du 13 juillet 2022, le Batlle rejette intégralement la demande et condamne le demandeur aux dépens.

Le salarié interjette appel, invoquant une erreur dans l'appréciation de la preuve, une application indue de la loi et de la jurisprudence, et une incongruence omissive, la décision de première instance ne s'étant pas prononcée sur le motif tiré de l'article 91.1.a). La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia accueille partiellement le recours.

Question de droit

La Cour devait déterminer :

1. si le retard de paiement du salaire, justifié par l'employeur par les difficultés économiques consécutives à la pandémie de Covid-19, constitue une cause de désistement justifié au sens de l'article 91.1.c) LRL ;
2. si le défaut de versement à la CASS de la part salariale des cotisations peut être assimilé à un défaut de paiement du salaire ;
3. si l'employeur a contraint le salarié à enfreindre l'ordre juridique (art. 91.1.h) LRL) ;
4. si la décision de première instance est entachée d'incongruence omissive faute d'examen du motif tiré de l'article 91.1.a) LRL ;
5. le montant de l'indemnité due et la répartition des dépens.

Solution et dispositif

La Cour statue en plusieurs temps.

Sur le retard de paiement du salaire. Elle rappelle que « le salari no és qualsevol deute » : le salaire revêt un caractère vital et touche à la dignité du travailleur, sa protection relevant de la loi et des conventions internationales et constituant un droit indisponible d'ordre public. Le délai de paiement fixé par l'article 78 LRL est de trois jours naturels après la fin de la période de référence. Lorsque le paiement est tardif, le retard doit être « justifié de forme adequada » au salarié. La Cour écarte les difficultés économiques de l'entreprise comme justification en elles-mêmes, et refuse d'

Representant: Sra. Julián

Advocat: Sr. Álvarez

Apel·lat: Bermudez

Representant: Sra. Aguilar

Advocat: Sra. Diez

OBJECTE: LABORAL: desistiment justificat per causa de retard en el pagament de salaris i per causa d'haver fet conculcar al treballador l'ordenament jurídic, posant-lo en perill a ell mateix i als usuaris del serveis de transport col·lectiu de persones.

SENTÈNCIA 005-2023

Andorra la Vella, el 17 de gener del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10 de novembre de 2021, la representació processal del senyor Castillo interposà demanda laboral en reclamació de quantitat en concepte d'indemnització corresponent al desistiment justificat per import total de 37.508,71 EUR bruts, contra la societat ENTITY_7; tot sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització per desistiment justificat quantificada en la suma global de 37.508,71 EUR, amb l'obligació de cotitzar-la a la CASS i majorada amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda, i al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i taxes.

2.- En data 12 de gener de 2022, la representació processal de la societat Bermudez contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb imposició a l'agent del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Subsidiàriament demanava que la indemnització a satisfer no fos superior a la suma global neta de 29.439,83 EUR sense perjudici de l'obligació d'efectuar la corresponent cotització del 31.486,43 EUR bruts.

3.- En data 13 de juliol de 2022, el Batlle d'instància va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Castillo contra la societat mercantil andorrana per participacions "Bermudez" ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda d'indemnització per desistiment justificat articulada el deu de novembre de l'any passat, imposant al primer les costes processals causades a la segona de conformitat amb allò establert en el darrer Fonament de dret."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Castillo en considerar en síntesi, que la resolució impugnada conté error en la valoració de la prova i aplica indegudament la Llei i la jurisprudència de la Sala Civil, tot sol·licitant l'estimació del seu recurs d'apel·lació i de la demanda interposada en el seu dia, condemnant a la part recorreguda a satisfer-li la suma reclamada de 37.508,71 EUR bruts en concepte d'indemnització per desistiment justificat, amb l'obligació de cotitzar dit import a la CASS i més els interessos legals generats des de la data de la contesta a la demanda i la condemna al pagament de les costes processals generades en la primera instància, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i taxes judicials, sense que s'efectuï especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada. Sol·licita així mateix la pràctica de prova en aquesta alçada.

5.- La representació processal de la societat Bermudez s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari i sol·licita la confirmació de la resolució d'instància amb imposició a la part recurrent de les costes generades en aquesta alçada.

6.- Per Aute de data 29 de novembre de 2022, la Sala va inadmetre la pràctica de la pretensió probatòria de la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació el constitueix la pretensió del senyor Castillo de què es declari el caràcter justificat del seu desistiment per les causes contingudes en els apartats c) i h) -posat en relació aquest darrer amb l'apartat a)- de l'article 91.1 de la Llei 31/2018 de relacions laborals.

Al respecte, la resolució recorreguda conclou que la societat defenent i avui recorreguda va justificar adequadament el retard en el pagament del salari del seu empleat en les serioses dificultats econòmiques sofertes amb posterioritat a la pandèmia generada per la Covid19, que l'obligà a paralitzar la seva activitat de transport col·lectiu de persones, provocant una manca de liquiditat i atorgant valor probatori a l'informe anomenat "detall de la situació econòmica financera de la societat a 30/09/2021", emès i aportat pel seu administrador únic. A més en relació a l'impagament de les cotitzacions a la CASS de la quota corresponent a la part obrera (6,5%) i retinguda per la societat recorreguda del salari brut del treballador, entén que aquest no s'encabeix en l'apartat c) de l'article de constant referència. I en relació a la causa continguda en l'apartat h) del mateix article i relativa a què la societat l'hauria obligat a conculcar l'ordenament jurídic, la resolució d'instància conclou que tot i que la validesa del certificat en què es fonamenta no fou degudament impugnat per la part defenent en el moment processal oportú, en no trobar-se el mateix degudament signat per la part treballadora i havent-se denunciat al Servei de Policia la falsedat de la signatura que hi obra per part de la societat recorreguda, el mateix no pot ser pres en consideració. Considera també que el treballador no ha acreditat que se l'obligués a treballar en situació d'ERTO, entenent que les previsions de planificació horària que obren als folis 48 i ss., no constitueixen prova suficient per acreditar aquest extrem, essent a càrrec del treballador que la invoca aquesta càrrega probatòria.

Per contra, la part recurrent, pel que respecta a la causa continguda en l'apartat c) suara mencionat i que estableix literalment " la falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari", considera que el pagament retardat dels seus salaris corresponents als mesos de juny, juliol i agost de 2021 és injustificat i al seu torn justifica el seu desistiment, a l'igual que l'impagament per part de la societat recorreguda de les cotitzacions del salari brut corresponent a la part obrera (6,5%), també sen són causa de justificació. I pel que respecta a la causa de justificació del seu desistiment continguda en l'apartat h) del mateix article que estableix: "En general, qualsevol acte de l'empresari (...) que obligui a la persona assalariada a conculcar l'ordenament jurídic", considera la part apel·lant que en la instància va acreditar de forma suficient que la societat defenent va emetre certificats on feia constar dades inveraces relatives al descans setmanal del treballador, per a què el mateix pogués efectuar viatges internacionals, i el mostrés en cas de ser aturat per les autoritats policials espanyoles, a banda de què se'l va fer treballar mentre es trobava en situació d'ERTO i de què en haver acreditat que no va efectuar el descans setmanal que contenia el certificat abans esmentat, se'l va posar en perill, posant-lo en una situació de risc superior a l'estricte i inherent a l'exercici de la seva professió, produint-se en conseqüència també la causa de justificació prevista a l'aparat a) de l'article 91.1. Al respecte d'aquesta darrera causa, considera que la Sentència d'instància va incórrer en incongruència omissiva en no haver-se pronunciat al respecte.

Per tots aquests motius s'alça contra la resolució d'instància.

Segon.- No discuteixen les parts que el senyor Castillo prestava els serveis laborals per la societat defenent en qualitat de xofer d'autobusos des de l'1 de febrer de 2004 i fins el 15 de setembre de 2021 i per la que darrerament percebia un salari fixe mensual de 1.913,22 EUR.

El que discuteixen les parts és si la societat defenent va incomplir les seves obligacions laborals de forma que aquests incompliments permetin justificar el desistiment unilateral del contracte de treball per part de la persona assalariada.

Al respecte, recordarem que hem definit en moltes ocasions el desistiment del treballador com una eina per alliberar-se d'una situació laboral insostenible provocada per l'empresari, i que per conservar el seu caràcter justificat ha de respectar una certa proporció amb la situació viscuda.

Tercer.- En data 15 de setembre de 2021, el senyor Castillo va enviar la següent missiva a la societat B, SL:

"El sotasignat, senyor Castillo (...) per la present els hi comunico la meva voluntat de rescindir unilateralment i per causes justificades a l'empara del que disposa l'article 91 de la Llei 31/2018 de relacions laborals, el contracte laboral per temps indefinit que m'unia amb vostès d'ençà el 1 de febrer de 2004.

El present desistiment justificat que els hi notifico es fonamenta en tot un seguit de motius quins a continuació exposo:

Falta o retards injustificats i reiterats en el pagament del salari (art.91.c Llei 31/2018, de relacions laborals). En tant que els darrers mesos he rebut el meu salari amb un retard totalment injustificat. A tall d'exemple, trobant-me en situació d'ERTO, l'empresa em va abonar la part empresària del meu salari corresponent al mes de juny el dia 29 de juliol. I, trobant-me ja fora de la situació d'ERTO, l'empresa em va abonar el salari de juliol el dia 6 d'agost dels corrents; pel que fa al salari corresponent al mes d'agost, a dia de 14 de setembre del 2021, encara no havia percebut el meu salari corresponent al mes d'agost ja vençut. Aquesta situació m'està generant evidents perjudicis econòmics, dificultant-me doncs poder fer front a les meves obligacions i despeses econòmiques mensuals. L'aquí exposat contravé tanmateix les disposicions de la Llei de Relacions laborals, més concretament l'article 78.1 de la referida Llei, el quin disposa que el salari s'ha de satisfer com a molt tard dins dels 3 dies naturals següents a la fi del període considerat pel pagament del salari -en aquest cas mensual.

Igualment, contravé aquestes disposicions legals i és causa de desistiment justificat per aquest motiu, la falta de pagament i cotització a la CASS de la retenció que l'empresa em practica sobre el meu salari (6,5%). Efectivament, d'ençà el mes de gener del 2021, la part empresàrial m'ha retingut i no ha pagat i cotitzat a la CASS per la part que correspon al treballador. Entenc que sent doncs aquesta retenció sobre el meu salari brut del 6,5%, i tenint l'empresa l'obligació de retenir-lo i cotitzar-lo a la CASS, la falta de cotització s'ha d'entendre com una manca de pagament del meu salari; efectuat, com he dit, de forma reiterada i d'ençà el mes de gener del 2021.

Obligar-me a conculcar l'ordenament jurídic. En tant que Bermudez (VIATGES B) ha emès certificats que contenien informació inveraç i que jo havia de portar i mostrar si m'eren requerits per l'agent de l'autoritat (Policia) per controls de temps de conducció, per tal de realitzar trajectes internacionals. Així, per certificat emès al juliol de 2021 per Bermudez (VIATGES B), aquest certifica que jo vaig realitzar festa entre el 24 de juliol i 25 de juliol de 2021, ambdós inclosos, prèviament a realitzar un viatge internacional, quan observant els meus butlletins de salari i diaris de treball en ressurt que aquesta informació no és certa.

Tanmateix, l'empresa m'ha fet treballar mentre em trobava d'ERTO complet. Així entre d'altres, hauria hagut de treballar els dies 13 i 20 de maig del 2021 i els dies 2, 3 i 26 de juny del 2021, tal com consta als fulls de planificació diària exposats per la part empresàrial.

Amb l'entrega de la present, així com l'exposició de motius que justifiquen el meu desistiment, considero que he complert amb les formalitats degudes previstes per l'article 91 de la Llei 31/2018 de Relacions laborals; el meu desistiment justificat sense preavís, prendrà efectes a partir del dia 16 de setembre del 2021.

D'acord amb el que preveu l'article 93 de la Llei de Relacions laborals, els requereixo a fi que dins dels dos dies laborables següents al darrer dia de la relació laboral, em vulguin fer entrega de la corresponent quitança laboral, amb la individualització de tots els conceptes que s'hagin de satisfer (indemnització article 92 Llei 31/2018 de Relacions laborals, salari, hores extraordinàries dels darrers 12 mesos, vacances, festius i altres havers laborals deguts), i amb els interessos que corresponguin d'acord al que preveu l'article 78.3 de la Llei de Relacions laborals. Igualment sol·licito que es vulgui procedir a la deguda cotització de tots aquests imports prop de la CASS, així com la regularització de totes aquelles cotitzacions que restin pendents total o parcialment (p.e gener a agost del 2021)."

Quart.- Procedirà, en conseqüència, analitzar les diferents causes invocades per la part recurrent als efectes de poder determinar el caràcter justificat o no del seu desistiment.

L'article 91.1.c) de la Llei 31/2018 diu que la persona assalariada pot rescindir unilateralment i sense previ avís del contracte en cas de la falta o els retards injustificats o reiterats en el pagament del salari.

Ja hem precisat en varies sentències que "el salari no és qualsevol deute, ja que constitueix per l'assalariat un caràcter vital i un element de la seva dignitat personal, raó per la qual queda protegit només per la Llei sinó pels convenis internacionals. La protecció del salari constitueix un dret indisponible d'ordre públic. És evident que el fet de respectar la data de pagament del salari té gran transcendència pel treballador, per qui dit salari és en general la seva única font d'ingressos, i qui també ha de fer front a uns pagaments mensuals a data fixa com són el lloguer o les quotes dels préstecs bancaris"; essent aquesta greu violació del contracte laboral i de la Llei que constitueix una vulneració dels drets del treballador i fonamenta l'acció rescissòria del contracte laboral mitjançant el seu desistiment.

Cinquè.- Precisament pel caràcter vital i constitutiu d'un element de la dignitat personal del treballador que s'atorga al salari, aquest ha de ser abonat en temps adequat (en el termini de 3 dies naturals segons l'article 78 de la Llei 31/18) i, en cas de què es satisfaci de forma tardana, caldrà que aquest retard es justifiqui de forma adequada al treballador. Justificació que, tal i com la Sala ha pogut manifestar en diferents ocasions, de cap manera la constitueix l'existència de dificultats econòmiques per part de l'empresa. Dificultats econòmiques que en aquest cas són invocades per la societat recorreguda que, a més, aporta un informe financer de part, al que no es pot atribuir més eficàcia probatòria que la presumible en la situació post pandèmia existent en aquell moment. Ara bé, aquesta situació post pandèmia i l'aturada temporal de la seva activitat de transport col·lectiu de persones tampoc justifiquen per sí mateixes la situació financera que es pretén va impedir l'abonament puntual del salari al treballador, per quant precisament per contrarestar les mateixes es van crear i atorgar ajudes públiques a multitud d'empreses en forma d'ERTO als treballadors, entre d'altres, de les que justament es va beneficiar la societat defenent.

Per tant, en supòsits com el present en què la societat defenent va patir greus conseqüències derivades de la pandèmia -com haver de cessar la seva activitat- però que també es va poder beneficiar d'ajuts públics, no es pot considerar suficient que invoqui justament la producció de la pandèmia i que es limiti a aportar un document econòmic fet per ella mateixa, per justificar un retard d'1 mes en el pagament del salari del seu treballador durant aproximadament tres mesos (juny, juliol i agost de 2021).

Sisè.- Procedeix, en conseqüència, considerar justificat el desistiment del treballador per aquest motiu, afegint encara com a argument de reforç que ni tan sols la situació d'ERTO no permetia a les empreses deixar de satisfer el salari dels treballadors, sinó que n'havien d'assumir almenys el 25%.

I en admetre's questa causa de justificació del desistiment del treballador, no procedeix entrar a valorar la resta de les invocades, ja que amb la concurrència d'una de sola és suficient per entendre el desistiment com a justificat (article 91.3 de la Llei 31/18 de relacions laborals).

Tot i així, considerem convenient fer referència, en tot cas, a la inexistència d'incongruència omissiva en la resolució d'instància en no fer referència a la causa prevista a l'apartat a de l'article 91.1 de la Llei 31/2018 per quant la resolució no s'hi refereix en entendre que no va treballar sense respectar-se el seu període de descans, ja que no dona validesa al certificat en què la part recurrent es fonamenta. Per tant, resulta evident que si la resolució recorreguda no considera acreditat que el treballador treballés sense respectar-se el seu període de descans, no calia que fes expressa referència a què aquesta manca de respecte del període descans l'hauria també col·locat en una situació extraordinària i innecessària de perill en el desenvolupament de la seva tasca professional.

Setè.- En considerar-se justificat el seu desistiment cal que la Sala valori la indemnització sol·licitada per la part recurrent. I en aquest sentit, cal veure que la seva pretensió supera els límits fixats pels articles 92 i 84 de la Llei 31/2018, que fixa en un màxim de 30 dies el preavís de 12 dies per any treballat que li podria correspondre i en un màxim de 365 dies els 25 dies de salari per any treballat previst també pel mateix.

Extrems que posa de relleu la mateixa part defenent però que tot i així no són contradits per la part agent i avui recurrent. En tot cas, verificats els càlculs efectuats per ambdues parts litigants, cal considerar correctes els proposats per la part recorreguda, que respecten els límits legalment establerts.

Vuitè.- Procedeix, en conseqüència, estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat, tot declarant justificat el desistiment del treballador, i el seu dret a percebre una indemnització per la suma global bruta de 31.486,43 EUR, amb els interessos legals a partir de la present resolució. Import que haurà de ser declarat i cotitzat a la CASS.

Novè.- L'estimació parcial del recurs del treballador haurà de comportar la revocació de la resolució d'instància i l'estimació parcial de les pretensions de la part agent, havent d'imposar les costes generades en la instància a l'empresari, de conformitat amb el contingut de l'article 290.3 del Codi de procediment civil.

Desè.- Així mateix, l'estimació parcial del recurs del senyor Castillo haurà de comportar la imposició a la part empresarial de les costes generades pel mateix, ja que ha sigut necessari per a què el treballador obtingués la satisfacció dels seus drets laborals.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Castillo contra la Sentència dictada en data 13 de juliol de 2022, en el sentit de considerar justificat el seu desistiment laboral i condemnar a la societat Bermudez a satisfer-li una indemnització per la suma global bruta de 31.486,43 EUR, amb els interessos legals a partir de la present resolució. Import que haurà de ser declarat i cotitzat a la CASS.

Segon.- Imposar a la societat Bermudez el pagament de les costes processals generades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Castillo contra la Sentència dictada en data 13 de juliol de 2022, en el sentit de considerar justificat el seu desistiment laboral i condemnar a la societat Bermudez a satisfer-li una indemnització per la suma global bruta de 31.486,43 EUR, amb els interessos legals a partir de la present resolució. Import que haurà de ser declarat i cotitzat a la CASS.

Segon.- Imposar a la societat Bermudez el pagament de les costes processals generades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Diari de Sessions del Consell General núm. 35/2018 — Debat i aprovació de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals (Codi de relacions laborals).