• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD, Civil, 7 février 2023, ROJ STSJAD 58/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:58)

Faits et procédure

Le 12 juin 2020, la société d'assurances Diez et M. Escolano concluent un contrat d'assurance automobile (police n° 00000000, valable jusqu'au 6 juin 2021) portant sur un véhicule dont M. Escolano est titulaire. Le 20 août 2020, le véhicule est conduit par Mme Esteban, mère du souscripteur, alors que son taux d'alcoolémie s'élève à 1,44 g/l. L'accident endommage trois véhicules stationnés. Mme Esteban est condamnée pénalement par ordonnance pénale. Au titre de l'assurance obligatoire, la société Diez indemnise l'un des tiers à hauteur de 2 274,56 euros.

Par demande du 29 juillet 2021, introduite selon la procédure abrégée, la société Diez agit contre M. Escolano et Mme Esteban en paiement solidaire de cette somme. M. Escolano est déclaré en rébellion processuelle le 23 novembre 2021. Mme Esteban, après avoir obtenu le bénéfice de l'aide juridictionnelle gratuite, conteste la demande.

Après le jugement oral, le juge de première instance soulève d'office, par ordonnance du 19 avril 2022, le caractère potentiellement abusif de la clause d'exclusion de garantie figurant à l'article B.1.5.3.2 des conditions générales. Les parties sont invitées à s'expliquer. Seule la compagnie se prononce en faveur de la validité de la clause.

Par jugement du 21 juin 2022, la demande est intégralement rejetée et les dépens de première instance sont mis à la charge de la demanderesse. La société Diez interjette appel. Elle soutient, d'une part, que la clause, usuelle et intelligible, ne pouvait être écartée d'office, et, d'autre part, que son action contre Mme Esteban, fondée sur la responsabilité extracontractuelle, ne saurait être rejetée sans enrichissement injustifié.

La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (TSJA), composée des magistrats Vincent Anière (ponent), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta, statue en appel (recours n° 195/22).

Question de droit

La décision soulève trois questions.

1. Le juge peut-il relever d'office le caractère abusif d'une clause d'exclusion de garantie alors que cette question ne figurait pas dans les faits controvertis fixés à l'issue de l'audience ?
2. Une clause d'exclusion de garantie en cas de conduite sous l'emprise de l'alcool est-elle opposable à l'assuré lorsqu'elle ne figure que dans des conditions générales non signées ?
3. L'assureur ayant indemnisé un tiers dispose-t-il d'une action récursoire contre le conducteur, non assuré à titre personnel, lorsque la clause d'exclusion est inopposable ?

Solution et dispositif

Sur la première question, la Cour retient que le juge peut relever d'office le caractère abusif d'une clause, sous réserve de respecter le principe du contradictoire. Elle se fonde sur l'article 34 de la Llei 13/2013, du 13 juin, de compétence effective et de protection du cons

Apel·lant: Diez

Representant: Sr. Nogués

Advocat: Sr. Palau

Apel·lat: Sra. Esteban

Advocat: Sra. Alvarado

Apel·lat: Sr. Escolano

OBJECTE: assegurances-accident circulació-clàusula exclusió de cobertura- abast de la seva nul·litat- acció en contra del tercer responsable

SENTÈNCIA 009-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12-06-2020, la societat Diez, d'una part, i el Sr. Escolano, d'altra part, van atorgar un contracte d'assegurança, pòlissa 00000000, vigent fins al 06-06-2021, i relatiu al vehicle AUDI A 2.5 TDI, XXXX, titularitat del Sr. Escolano.

En data 20-08-2020, es va produir un accident de circulació quan la Sra. Esteban, mare del Sr. Escolano, qui estava conduit el vehicle assegurat, va provocar danys a tres vehicles estacionats al XXXX.

En el moment de l'accident, la Sra. Esteban estava conduint en estat d'alcoholèmia amb una taxa d'alcoholèmia de 1,44 gr/l, i va ser condemnada per Ordenança Penal per aquest delicte.

Com a conseqüència de l'accident, i en execució de l'assegurança obligatòria, la societat Diez va satisfer l'import de 2.274,56.-euros per a les reparacions d'un dels tres vehicles danyats.

2.- Per escrit de data del registre 29-07-2021, la societat Diez va presentar demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat en contra del Sr. Escolano i la Sra. Esteban, demanant llur condemna solidària a satisfer-li l'import de 2.274,56.-euros, juntament amb els interessos generats a comptar de la data de la contesta, així com també la totalitat de les costes, quedant-hi incloses les derivades de la intervenció de l'advocat, del procurador i, si escau, del perit o dels perits.

3.- Per escrit del 11-01-2022, i després d'haver obtingut el benefici de justícia gratuïta, la Sra. Esteban va presentar un escrit de contesta a la demanda aixecant una excepció d'indeguda fonamentació de la mateixa i sol·licitant la seva desestimació.

En data 23-11-2021, es va declarar en rebel·lia processal al Sr. Escolano.

4.- Després de la celebració del judici oral, i per providència de data 19-04- 2022, aixecant d'ofici la qüestió de l'oposibilitat de la clàusula d'exclusió de garantia continguda a l'apartat B.1.5.3.2 de la pòlissa contractada pel codefenent Sr. Escolano, en tant que possible clàusula abusiva, la Sra. Batlle va concedir a les parts un termini de 13 dies hàbils per pronunciar-se al respecte.

En data 28-04-2022, la representació processal de la companyia agent ha sostingut la validesa de la clàusula mentre que la Sra. Esteban no es va pronunciar al respecte.

5.- En data 21 de juny del 2022, la Sra. Batlle va decidir :

"Desestimar íntegrament la demanda interposada per la cia. d'assegurances Diez. contra els Srs. Escolano i Esteban i condemnar la part agent a sufragar la totalitat de les costes processals causades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat, a acreditar en període d'execució de sentència.".

6.- En contra d'aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Diez, demanant la seva revocació i que es dictes una altra estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

Fonamenta el seu recurs sobre una incorrecta aplicació de la Llei i de la jurisprudència.

Argumenta, d'una part, que la clàusula d'exclusió no és pas abusiva sinó una clàusula habitual en els contractes d'assegurança automòbil, de fàcil enteniment i en relació a un producte senzill, i que per tant el tribunal no podia aixecar d'ofici la qüestió de la seva nul·litat o "oposabilitat" que no formava part del debat.

Argumenta, d'altra part, que el fonament de la seva acció en contra de la Sra. Esteban era extracontractual pel fet de ser responsable del sinistre i d'haver incurregut en un comportament culpós, i que no acollir l'acció de repetició comportaria un enriquiment injust.

7.- La Sra. Esteban demana la confirmació de la sentència argüint en síntesi que sí que la clàusula és abusiva i que no fou expressament acceptada pel prenedor de l'assegurança.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com bé ho ha indicat el tribunal, "la part agent ha instat ajustadament a dret i de forma cumulativa dues accions diferents, a saber una acció de repetició contra el Sr. Escolano, en rebel·lia processal, fonamentada en el contracte d'assegurança vigent entre les parts en el moment dels fets i una altra fonamentada en la responsabilitat civil extracontractual o aquil·liana de la Sra. Esteban.".

Per tant examinarem en primer lloc la qüestió del caràcter abusiu de la clàusula i en segon lloc la qüestió de l'acció en contra de la Sra. Esteban.

Segon.- Pel que fa al caràcter abusiu de la causa d'exclusió, la qüestió per a resoldre és doble, doncs primer s'ha de dir si dita qüestió podia esser aixecada d'ofici pel Tribunal quan no formava part del debat tal com conformat al acabar la vista oral (els fets controvertits fixat per les parts eren només quina seria la responsabilitat de la Sra. Esteban en tant que conductora en el moment del sinistre, la conducció de la Sra. Esteban sota els efectes del alcohol i la contractació i signatura de la pòlissa d'assegurança aportada amb la demanda per part del Sr. ENTITY_9)

En segon lloc, s'ha de dir si la clàusula litigiosa es pot qualificar com a abusiva.

Tercer.- Quant al regim general de les clàusules abusives i a la possibilitat d'aixecar d'ofici, és de recordar que l'article 34 llei 13/2013 Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor relatiu a les clàusules abusives disposa que :

"1. Les clàusules abusives són nul·les de ple dret.

Es consideren clàusules abusives totes les estipulacions que derivin d'un determinat contracte no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que causin, en contra de les exigències de la bona fe, un perjudici a la persona consumidora i un desequilibri important dels drets i les obligacions de les parts.

Són abusives en tot cas, entre d'altres, les clàusules que:

vinculin el contracte a la voluntat de l'empresari;

limitin els drets de la persona consumidora;

determinin la falta de reciprocitat en el contracte;

imposin a la persona consumidora garanties desproporcionades o li imposin indegudament la càrrega de la prova;

resultin desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contacte, i/o contravinguin les normes sobre competència i dret aplicables.".

Aquesta definició legal és compatible amb la jurisprudència d'aquesta Sala que s'havia pogut desenvolupar anteriorment a l'adopció de la llei del 2013 i que s'ha anat precisant després (veure sobre aquest punt TSJC del 29- 02-2016 rotlle 321-15).

És així que vam poder determinar que la clàusula abusiva és aquella "que no ha estat objecte de negociació individual i detallada i que originen, en contra del deure de bona fe, una desproporció i desequilibri important dels drets i obligacions que sorgeixen del contracte. Un concepte similar a aquest es pot trobar a la Directiva 93/13/CEE de 15-4-1993 que ha estat objecte de recepció i transposició per diferents Estats membres de la Unió europea." (TSJC 54/04 i 214/04) i que cal recercar si existeix dissimetria o desequilibri en les obligacions i drets dels co-contractants o un trencament de la igualtat, i que cal també verificar que la clàusula no sigui contrària a l'essència del contracte (TSJC del 28-02-2012 rotlle 334/11 i del 24-10-2017 rotlle 176/17).

D'altra banda, vam poder precisar (en relació a les clàusules de venciment avançat, és cert, però el principi és general) que :

" La sentència d'aquesta Sala de 27-11-2014, amb cita i exposició de la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió europea (STJUE de 14-03-2013 Cas Aziz vs Catalunya Caixa), va indicar que la consideració d'una clàusula com a abusiva no es pot efectuar en abstracte (...) per a decidir si la clàusula de venciment avançat és abusiva esdevé necessari examinar les circumstàncies concretes del seu exercici per a poder decidir. (...) els paràmetres per a enjudiciar si una clàusula en atenció a les circumstàncies concretes del cas és o no abusiva requereixen un estudi casuístic per a analitzar si l'obligació incomplerta és essencial i si l'incompliment té la suficient entitat o gravetat en relació a la durada i quantia del préstec " (TSJC del 27-10-2016 rotlle 135/2016).

En el present cas, no hi ha dubte que ens trobem en el marc d'un contracte d'adhesió (és a dir on la part dominant determina prèviament el contingut del mateix i on la part acceptant es veu abocada a acceptar-lo, i les estipulacions del qual s'han d'interpretar en benefici de l'assegurat) entre una entitat asseguradora i un consumidor, supòsit on l'òrgan judicial que troba indicis d'abusivitat en una clàusula contractual té el deure d'aixecar d'ofici la qüestió, sempre però amb l'obligació de respectar el principi de contradicció, donant a les parts, i en particular a la que s'empara en aquella clàusula, la possibilitat d'al·legar al respecte (veure en aquest sentit STSJ de data 29-06-2017 rotlle 53-2017).

És exactament el que va succeir en el present procediment, i si bé ho hauria pogut fer al moment de la vista oral, res impedia al Tribunal aixecar d'ofici aquesta qüestió després d'aquesta, doncs és justament el moment on tenia a la seva disposició tots els elements per apreciar indicis d'abusivitat.

Quart.- Quant a la qüestió de determinar si la causa d'exclusió de garantia inclosa en la clàusula invocada per l'asseguradora és abusiva, el tribunal ha conclòs que dita clàusula s'havia de declarar nul i per tant inoposable a l'assegurat tota vegada que la seva signatura del seu propi puny i lletra si bé apareix al peu de les condicions particulars, resultava innegable que la mateixa no apareix al peu de les condicions generals, les quals no es troben ni tant sols signades pel representant de la companyia, i l'acceptació genèrica per part de l'assegurat de les clàusules limitatives i excloents de responsabilitat continguda a la segona pagina de les condicions particulars, a més en talla petita i no destacat, no era suficient per entendre que aquell coneixia la seva existència.

Hem de confirmar aquesta conclusió.

En efecte, la part agent ha aportat, d'una part, les condicions particulars, i d'altra part, les condicions generals.

Les primeres, de data 12 de juny del 2022 són firmades pel Sr. Escolano com a prenedor i contenen (a més d'una a clàusula mecanografiada inserida en cada de les dues pàgines i segons la qual el prenedor declarar acceptar les exclusions contingudes en les condicions generals), una clàusula una mica més especifica que diu :

"Clàusules : l'assegurat declara conèixer totes les condicions generals, particulars, i demès annexes, declara haver-les examinat i mostrar-se d'acord amb el seu contingut, tant amb el que es refereix a definicions, objecte de l'assegurança, àmbit de la cobertura, límits d'indemnització, franquícies, exclusions i demés estipulacions acceptant-les expressament.(...)".

Pel que fa a les condicions generals, no comporten cap número d'identificació, cap data i cap signatura i, pel que interessa aquí, la clàusula B.1.5.3.2 litigiosa, relativa a les exclusions específiques a la garantia responsabilitat civil, diu que exclou els danys corporals i/o materials "que es produeixen essent conduit el vehicle assegurat en estat d'embriaguesa o sota l'influencia de drogues, tòxics o estupefaents (...)".

Ara bé, en tal paràmetres no ens trobem en un supòsit com aquell jutjat per aquesta Sala molt recentment on la causa d'exclusió en cas de conducció sota la influencia de begudes alcohòliques havia estat inserida de manera molt clara i comprensible en les condicions particulars firmades pel prenedor (Rotlle 147-2022), sinó en un supòsit que correspon als casos que vàrem jutjar en les nostres sentències de data 30-09-2021 (rotlle 383-2020) i 11-02-2022 (rotlle 293-2021) en que vam motivar :

" a diferència del que succeeix en d'altres ordenaments veïns, en l'àmbit de l'assegurança obligatòria el dret de repetició de les companyies asseguradores contra els assegurats pels danys ocasionats en situacions de conducció del vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, no és de configuració legal al Principat d'Andorra (vegi's a títol comparatiu l'art. 10 del text refós de la "Ley de responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor" espanyola), sinó exclusivament d'ordre contractual i serà el contracte d'assegurança que en definitiva constituirà el títol jurídic que en fonamentarà el seu exercici."

I

"En conseqüència, en tractar-se de matèria contractual, caldrà veure què preveu en cada cas el contracte, no podent-se pressuposar cap mena de coneixement per part de l'assegurat, sense perjudici fins i tot del caràcter reprotxable de la seva actuació, havent de ser les clàusules limitatives dels seus drets, conegudes i acceptades de forma expressa pel mateix."

Així les coses, aquest aspecte del recurs s'ha de desestimar i s'ha de confirmar la desestimació de l'acció dirigida en contra del Sr. Escolano.

Cinquè.- Pel que fa a l'acció en contra de la Sra. Esteban, tot i indicant que es tracta d'una acció diferent fonamentada en la responsabilitat civil extracontractual o aquil·liana de la Sra. Esteban, el tribunal ha motivat que :

"I per via de conseqüència, l'acció instada per la part agent contra l'altra codefenent Sra. Esteban decau igualment, puix en haver abonat la part demandant la reparació dels danys causats a tercers pel vehicle assegurat en mèrits del contracte d'assegurança obligatòria de vehicle entre les parts i ser nul el pacte d'exclusió de cobertura oposat, la part agent tampoc té dret a repetir contra la codemandada Sra. Esteban.

Però, no podem compartir tal conclusió, ja que, justament, l'acció en contra d'aquesta senyora no es una acció de repetició en un marc contractual on la nostra jurisprudència abans esmentada és d'aplicació (per això hem subratllat la precisió feta en les sentències del 30-09-2021 i del 11-02-2022 que ens trobàvem en el cas d'una acció de caire contractual en contra de l'assegurat), sinó en el marc d'una acció extracontractual o aquil·liana.

Dita responsabilitat del fet personal comporta l'obligació de reparar el perjudici resultant de la violació de l'obligació general de no causar cap mal a uns altres per la seva culpa, i quan es reuneixen les condicions d'aquesta responsabilitat, la persona perjudicada té el dret d'obtenir la reparació del seu perjudici. Implica demostrar, primer, una falta imputable al responsable qui, per negligència, imprudència o malícia, ha fallat en el seu deure de no causar cap mal a uns altres, després un perjudici i, finalment, un vincle de causalitat entre el fet generador de responsabilitat i el perjudici del qual se sol·licita reparació.

La part apel·lada guarda el silenci sobre aquest aspecte de les coses doncs només es pronuncia sobre la qüestió de la clàusula abusiva i per la resta es limita a afirmar que els arguments de l'apel·lant no li "semblen consistents".

Però, ha quedat establert i reconegut que el sinistre fou provocat per la Sra. Esteban qui, al conduir el vehicle del seu fill va provocar els danys materials als vehicles de tercers, danys del qual la companyia es va haver de fer càrrec pel joc de l'assegurança obligatòria, i trobant-se per tant aquesta degudament fonamentada per a reclamar en el marc d'una acció de repetició en contra del tercer responsable dels danys el rescabalament de les quanties que ha hagut de satisfer.

En efecte, ja vam pronunciar-nos en diverses ocasions i en particular de manera relativament recent el 29-06-2020 (rotlle 356-19) en un cas semblant al present, i referint-nos a la sentència dictada el 23-12-2015 (rotlle 240-2015), vam precisar que :

"En aquesta situació el pagament intervé per imperatiu legal en benefici del perjudicat a qui no es poden oposar les excepcions fonamentades en les relacions contractuals internes entre assegurador i assegurat però seguidament, i una volta realitzat el pagament corresponent, l'ordenament vigent pretén restablir la situació patrimonial, concedint a l'assegurador, un dret de repetició amb la finalitat d'evitar situacions d'abús i enriquiment injustificat.".

Així les coses, i a manca de cobertura contractual, s'havia de condemnar la Sra. Esteban a pagar l'import reclamat, que no es va discutir i que queda acreditat per la documentació aportada amb l'escrit de demanda.

Sisè.- Per tot l'exposat, escau estimar parcialment el recurs i revocar parcialment la sentència d'instància en el sentit de condemnar a la Sra. Esteban a pagar l'import de 2.274,56.-euros, més els interessos legals generats a comptar de la data de la contesta.

Setè.- L'estimació de la demanda en contra de la Sra. Esteban justifica imposar-li les costes de primera instància. La sentència s'ha de revocar sobre aquest punt també mentre que es manté la no imposició de les costes de primera instància en relació al Sr. Escolano.

De conformitat amb l'article 354.2 del codi de procediment civil, l'estimació parcial del recurs determina no imposar les costes d'aquesta alçada a cap de les parts.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs de la representació processal de la societat Diez, contra la Sentència de data 21-06-2022 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar la Sra. Esteban a pagar a la societat Diez, l'import de 2.274,56.-euros, més els interessos legals a comptar del 10-01-2022 i a sufragar les costes processals de primera instància en relació a la demanda formulada en contra d'ella.

Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : L2018024-proc-civil.